DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) APARELL DIGESTIU Codi 14011004
Ensenyament
Medicina (1994)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
7.5 3.8 3.7 Troncal Segon Anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Ciències Mèdiques Bàsiques
Coordinador/a
ALBINA CHICOTE, MARÍA LUISA
TOMÁS FERRÉ, JOSÉ MARIA
SANTAFÉ MARTÍNEZ, MANUEL
COBOS CARBÓ, PEDRO
 Adreça electrònica josepmaria.tomas@urv.cat
pedro.cobos@urv.cat
domingo.sanchez@urv.cat
Professors/es
TOMÁS FERRÉ, JOSÉ MARIA
COBOS CARBÓ, PEDRO
SANCHEZ CERVELLÓ, DOMINGO JOSÉ
Web
Descripció general i informació rellevant Assignatura que integra els continguts teòrics i pràctics de l'Anatomia, de la Histologia i de la Fisiologia de l'Aparell Digestiu humà. Desenvolupament, morfologia, estructura i funció de l'aparell digestiu en estat de salut.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
ANATOMIA
Programa de classes teòriques 		1. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu I.
2. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu II.
3. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu III.
4. Desenvolupament embrionari de l'aparell digestiu IV.
5. Cavitat bucal: parets i contingut. Glàndules submaxil•lar i sublingual.
6. Glàndula paròtide.
7. Faringe.
8. Glàndula tiroide. Glàndules suprarenals.
9. Esòfag.
10. Estómac. Estructures que contribueixen al mecanisme antireflux.
11. Duodè i pàncrees: morfologia i situació.
12. Duodè i pàncrees: relacions. Melsa.
13. Fetge: morfologia i relacions.
14. Fetge: vies biliars. Jejú. Ili.
15. Cec. Còlon.
16. Topografia abdominal. Compartiment supramesocòlic.
17. Perineu masculí i femení.
18. Recte. Estructures que contribueixen a la continència anal.
19. Topografia del compartiment inframesocòlic. Topografia pelviana. Peritoneu i fons de sac peritoneals.
20. Tronc arterial braquiocefàlic. Caròtide comuna esquerra. Subclàvia esquerra.
21. Aorta toràcica. Aorta abdominal. Vasos ilíacs.
22. Vena cava superior. Sistema àzig.
23. Vena cava inferior. Sistema limfàtic. Gran vena limfàtica. Conducte toràcic.
24. Pleures. Mediastí. Tim.
25. Vascularització de les vísceres supramesocòliques. Tronc celíac. Vena porta.
26. Vascularització de les vísceres inframesocòliques. Vasos mesentèrics i hemorroïdals.
27. Nervi glossofaringi. Nervi neumogàstric. Nervi espinal.
28. Sistema nerviós vegetatiu. Concepte. Funció. Estructura general dels sistemes simpàtic i parasimpàtic.
29. Cadena simpàtica prevertebral. Simpàtic cervical, toràcic i lumbosacre.
30. Simpàtic toràcic, lumbar i sacre.
31. Parasimpàtic romboencefàlic.
32. Parasimpàtic sacre. Vies del dolor visceral.
ANATOMIA
Programa de classes pràctiques
Pràctiques a la sala de dissecció de cavitat abdominal.
Seminaris d'anatomia radiològica.
Seminaris de malformacions congènites.
HISTOLOGIA
Programa de classes teòriques 		1. Aparell digestiu, cavitat bucal i glàndules annexes. Disposició general del tub digestiu. La cavitat bucal. La llengua. Papil•les i corpuscles gustatius. Glàndules associades a la cavitat bucal.
Les dents. Conceptes de dent temporal i definitiva. Estructura general. Composició: esmalt, dentina, polpa i ciment. Odontogènesi. Estructura i funcions dels components dentaris.

2. Aparell digestiu. La faringe. L'esòfag. L'estómac. Regions cardial i pilòrica. Estudi morfofuncional de les glàndules fúndiques. Altres capes de la paret gàstrica.
L'intestí. L'intestí prim. La mucosa intestinal: estructura, elements cel•lulars i histofisiologia. Teixit limfoide intestinal. La submucosa. Altres capes de la paret intestinal. L'intestí gros. Apèndix vermiforme. Recte i anus.


3. El fetge. Concepte. Organització histològica. Càpsula. Estroma. Parènquima hepàtic. El lobel hepàtic i portal. Acin hepàtic. L'hepatòcit. Vascularització i innervació hepàtica. Regeneració i trasplantament hepàtic.
Vies biliars. Histofisiologia i estructura de les vies biliars intrahepàtiques i extrahepàtiques. Vesícula biliar. Canalicles biliars. Vascularització i innervació vesicular. Histofisiologia.


4. El pàncrees exocrí. Estructura histològica. Càpsula. Estroma. Acin pancreàtic. Conductes excretors. Vascularització i innervació vesicular. Histofisiologia.
HISTOLOGIA
Programa de classes pràctiques
Observació i anàlisi de preparacions histològiques.
FISIOLOGIA
Programa de classes teòriques
1. Funcions generals. Control nerviós i hormonal. Moviments digestius: masticació. Deglució, fases i mecanismes. Activitats motores de l'estómac. Funcions motores de l'intestí prim. Activitats motores del còlon. Defecació.
2. Secrecions del aparell digestiu. Secreció salival: composició i funcions de la saliva; regulació de la secreció salival. Secreció gàstrica: composició del suc gàstric; mecanisme de secreció del ClH; regulació de la secreció gàstrica. Secreció intestinal: regulació de la secreció intestinal. Secreció exocrina del pàncrees: regulació.
3. Funcions digestives hepàtiques. Composició de la bilis (sals, pigments, lípids). Significació funcional dels components biliars: accions digestives. Regulació de la secreció hepàtica i agents colerètics. Funcions de la bufeta biliar, regulació de l'evacuació i agents colagogs.
4. Digestió d'hidrats de carboni, proteïnes i lípids. Digestió bucal: masticació i insalivació dels aliments. Digestió gàstrica. Digestió pancreàtica i intestinal.
5. Absorció d'hidrats de carboni, proteïnes i lípids. Absorció d'aigua i electròlits. Absorció de vitamines.
6. Intestí gros. Activitats de secreció i absorció. Flora intestinal. Fermentació i putrefacció.
FISIOLOGIA
Programa de classes pràctiques
1. Secreció i Digestió salival.
2. Digestió intestinal.
3. Absorció intestinal
4. Semianri:cas clínic

Atenció personalitzada
Descripció
Estimació conjunta del temps dedicat a l'alumne en els minuts previs i posteriors a les classes magistrals, pràctiques i seminaris. A més de l'atenció a les hores de consulta establertes presencialment i virtual (correu electrònic). ANATOMIA: Professor Pedro Cobos. Despatx D'Anatomia pedro.cobos@urv.cat HISTOLOGIA: Professor Josep Tomàs. Despatx D'Histologia josepmaria.tomas@urv.cat FISIOLOGIA: Professors: Domènec Sanchez; Montserrat Bellés; Mª Luisa Albina Despatx de Fisiologia domingo.sanchez@urv.cat; montserrat.belles@urv.cat; marialuisa.albina@urv.cat

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els tres continguts de l'assignatura (Anatomia, Histologia i Fisiologia) s'avaluen independentment. I la qualificació final resulta del sumatori de tots tres en funció de la seva càrrega docent. El percentatge de càrrega docent de les tres àrees de coneixement implicades és: Anatomia: 54.7% Histologia: 18.7% Fisiologia: 26.6%


Fonts d'informació
Bàsica

ANATOMIA

DRAKE RL, VOLGL W, MITCHELL AWM. Gray Anatomía para estudiantes. Madrid: Elsevier España S.A.; 2005.

KÖPF-MAIER, P.; WOLF-HEIDEGGER'S. Atlas de anatomía, I. Aparato Locomotor, II. Vísceras. Madrid: Marbán Libros, SL, 2000.

NETTER FH. Atlas de Anatomía Humana . 4ª ed. Barcelona: Masson; 2007.

PUTZ R, PABST R. SOBOTTA Atlas de anatomía humana (2 volums). 22a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006.

ROUVIERE, H.; DELMAS, H. Anatomía humana descriptiva, topográfica y funcional (3 toms). 11a ed. Barcelona: Masson, 2006.

SCHÜNKE M, SCHUKTE E, SCHUMACHER U. Prometheus texto y atlas de Anatomia. Tomo 2. Cuello y órganos internos. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006.

SCHÜNKE M, SCHUKTE E, SCHUMACHER U. Prometheus texto y atlas de Anatomia: Tomo 3. Cabeza y Neuroanatomia. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006.

WILLIAMS, P. L.; WARWICK, R. Anatomía de Gray (2 toms). 38a ed. Madrid: Elsevier, 1998.

ROHEN JW, Yokochi C, Lütjen-Drecoll E. Atlas de anatomía humana. Estudio fotográfico del cuerpo humano. 5ª ed. Madrid: Elsevier Science; 2003.

 

HISTOLOGIA

BLOOM, W.; FAWCETT, D. W. Tratado de histología. 12a ed. Interamericana McGraw-Hill, 1995.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. UNITAT D'HISTOLOGIA I NEUROBIOLOGIA. Manual de pràctiques d'histologia, 2000.

WILSON, F. J.; GIBNEY, J. Essential histology review. Blackwell Science Inc., 1996.

BURNS, E. R. Review questions for human histology (review questions series). Parthenon Pub Group, 1995.

 

FISIOLOGIA

BRUCE M.K., BRUCE A.S. Berne y Levy. Fisiología. 6ª ed. Elsevier Mosby. 2009

CONSTANZO, L.S. Fisiología. Ed. Elsevier Saunders. 4ª ed. 2011

CÓRDOVA, A. Fisiología Dinámica. Masson. 2003

DVORKIN M.A.; CARDINALI,D.P. Best y Taylor. Bases Fisiológicas de la Práctica Médica. 14ª ed.Panamericana. 2010

GUYTON, A.C.; HALL, J.E. Tratado de Fisiología Médica. 12ª ed. Elsevier-Saunders. 2011

MULRONEY S.E., MYERS A.K. Netter Fundamentos de Fisiología. Elsevier Masson. 2011

SILBERNAGL, S.; DESPOPOULOS, A. Fisiología. Texto y Atlas. 7ª ed. Médica Panamericana S.A. 2009

SILVERTHORN, M.D. Fisiología Humana. Un enfoque integrado. 4ª ed. Médica Panamericana S.A. 2008

TRESGUERRES, J.A.F. Fisiología Humana. 4-ª ed. Mc Graw-Hill. 2010
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent