| Tema |
Subtema |
A) INTRODUCCIÓ
|
Tema 1.- MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA MÈDIQUES. Evolució històrica.
Concepte i contingut. Estat actual i perspectives de futur de la microbiologia. Microbiologia clínica i malalties infeccioses.
|
B) ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DELS MICROORGANISMES I DELS VIRUS
|
Tema 2.- ESTRUCTURA BACTERIANA (I). Mètodes d'estudi. La paret cel•lular: composició química, estructura i funció. Bacteris grampositius i gramnegatius. Formació de protoplasts i esferoplasts. Formes L. La càpsula i el glicocàlix bacterians. Apèndix: flagels i fímbries, estructura i funció. La membrana citoplàsmica. Mesosomes. El citoplasma. Ribosomes. Inclusions i substàncies de reserva.
Tema 3.- ESTRUCTURA BACTERIANA (II). La regió nuclear: el genòfor. Replicació i divisió cel•lular. Elements genètics extracromosòmics. Formes de resistència: endòspores. Processos d'esporulació y germinació.
Tema 4.- ESTRUCTURA DE LA CÈL.LULA EUCARIOTA. Microorganismes eucariotas: algues, fongs i protozous. Paret cel•lular. Membrana citoplasmàtica i sistemes de membranes: reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi. Mitocondris i cloroplasts. Ribosomes. El nucli i la divisió cel•lular. Diferències entre les cèl•lules eucariotas i procariotas. Relacions filogenètiques.
Tema 5.- ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DELS VIRUS. Característiques generals dels virus. Estructura de la partícula vírica: coberta, càpside i àcid nucleic. Classificació dels virus. Generalitats sobre el procés de multiplicació dels virus. Viroides. Mètodes d'observació i estudi dels virus. Virus bacterians. Cicle lític d'infecció i lisogènia. Classificació dels virus. Acció dels agents químics i físics sobre els virus.
|
| C) METABOLISME BACTERIÀ |
Tema 6.- REACCIONS METABÒLIQUES. Biosíntesi de molècules. Obtenció d’energia. Nutrició dels bacteris.
|
D) GENÈTICA MICROBIANA
|
Tema 7.- MUTACIONS I MECANISMES DE RECOMBINACIÓ GENÈTICA EN BACTERIS. El codi genètic. Organització, alteració i expressió de la informació genètica. Mutació espontànea i mutagènesi. Sistemes de reparació de DNA. La transformació bacteriana. Transducció: tipus. Conjugació bacteriana.
Tema 8.- PLÀSMIDES BACTERIANS I ENGINYERIA GENÈTICA. Propietats i tipus de plàsmides. Replicació, integració i recombinació. Transmissibilitat i incompatibilitat. Expressió de gens plasmídics. Elements genètics mòbils: seqüències d'inserció i transposons. Tècniques d'enginyeria genètica: Aplicacions en medicina.
|
E) INTERACCIÓ HOSTE-PARÀSIT I IMMUNOLOGIA
|
Tema 9.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (I). Microbiota normal o indígena. Antagonisme i sinergisme bacterians. Microorganismes residents i transeünts. Microorganismes oportunistes. Concepte d'infecció endògena i infecció exògena. Animals axènics. Gnotobiologia. Conceptes d'infecció, malaltia infecciosa i malaltia infectocontagiosa. Postulats de Koch.
Tema 10.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (II). Factors determinants d'acció patògena. Capacitat de colonització: adherència bacteriana. Capacitat de penetració. Capacitat de multiplicació i invasió. Vies de difusió de la infecció. Focus primari i focus secundari de la infecció.
Tema 11.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (III). Capacitat lesional. Toxines bacterianes. Toxines proteiques: naturalesa, toxicitat, acció específica. Tipus de toxines proteiques: mecanismes d'acció de les més conegudes. Paper de la resposta immunitaria primària com a mecanisme lesional. Sepsis, sepsis greu i shock sèptic. Paper de la resposta immunitaria adaptativa: reaccions de hipersensibilitat. Models d'infecció.
Tema 12.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (IV). Malalties infecto-contagioses. Malalties infeccioses de reservori humà i transmissió interhumana. Zoonosis. Tipus i mecanismes de transmissió. Tipus de malalties infeccioses segons l’eliminació del microorganisme causal.
Tema 13.- INTERACCIÓ ANTIGEN-ANTICÒS. Conseqüències físiques i biològiques de la interacció antígen-anticòs. Tècniques immunològiques. Reaccions de precipitació en medi líquid i en gel (immunodifusió i immunoelectroforesi). Reaccions d'aglutinació i fixació del complement. Tècniques immunoenzimàtiques i radioimmunològiques. Immunofluorescència. Citofluorometria. Aplicacions en el diagnòstic.
|
F) CONTROL DE LES MALALTIES INFECCIOSES
|
Tema 14.- CONTROL DE LES POBLACIONS MICROBIANES. Concepte d'esterilització i desinfecció. Efectes dels agents físics i químics sobre els microorganismes. Efecte de la temperatura: esterilització per calor sec i humit. Radiacions. Filtració. Agents químics esterilitzants. Desinfectants, antisèptics i conservants. Graus d'acció dels germicides. Tècniques per a l'avaluació de la seva activitat.
Tema 15.- IMMUNITZACIÓ ACTIVA I PASSIVA. Mètodes preventius i terapèutics. Immunització activa: vacunes. Tipus de vacunes, la seva preparació i valoració. Noves estratègies en el desenvolupament de vacunes. Producció de vacunes mitjançant tècniques de DNA. recombinant. Vacunes sintètiques. Immunització passiva: immunosèrums i immunoglobulines. Calendari actual de vacunacions.
|
G) SISTEMÀTICA BACTERIANA
|
Tema 16.- TAXONOMIA BACTERIANA. Concepte d'espècie. Classificació, nomenclatura i identificació bacteriana. Problemes de l'ordenació taxonòmica dels bacteris. Classificació filogenètica. Taxonomia numèrica. Nous plantejaments: taxonomia genètica i molecular. El manual de Bergey.
Tema 17.- IDENTIFICACIÓ BACTERIANA. Caràcters taxonòmics útils en la identificació dels bacteris: morfològics, estructurals, fisiològics i bioquímics. Característiques genètiques. Sensibilitat a agents antibacterians. Fagotípia i bacteriocinotípia. Estructura antigènica i serotípia. Inoculació animals. Claus per a la identificació dels bacteris.
|
H) VIRUS
|
Tema 18.- PATOGÈNIA DELS VIRUS. Generalitats. Transmissió dels virus. Tipus d'infecció vírica. Oncogènesi vírica. Fases o estadis de la infecció vírica. Citopatogènia. Resposta de l'hoste davant la infecció vírica. Immunitat antivírica. Immunopatologia. Quadres clínics. Bases de la profilaxis i de la quimioteràpia antivírica.
Tema 19.- DIAGNÒSTIC DE LA INFECCIÓ VÍRICA. Estudi citològic. Cultiu dels virus. Detecció d'antigens vírics i material genètic. Tècniques serologiques y de biologia molecular en el diagnòstic dels virus.
|
I) PARASITOLOGIA
|
Tema 20.- PARASITOLOGIA GENERAL. Característiques generals dels paràsits d'interès mèdic. Definicions. Taxonomia. Tècniques de diagnòstic.
Tema 21.- ELS PROTOZOUS. Característiques generals. Reproducció. Amebas. Gènere Entamoeba: morfologia, cicle biològic, determinants d'acció patògena patògenia, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, profilaxi. Altres amebas intestinals. Ciliads. Gènere Balantidium: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Hemoflagelats. Característiques generals. Gènere Leishmania. Leishmaniasis cutània: acció patògena, clínica, epidemiologia, tractament i profilaxi. Leshmaniasis mucocutaànea: tractament. Leishmaniasis visceral: acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Trypanosoma: acció patògena, epidemiologia, tractament, profilaxi. Flagel.lats intestinals. Gènere Giardia: característiques generals, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Flagel.lats atrials. Gènere Trichomonas: carasterístiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Plasmodium: cicle biològic (fase asexuada i fase sexuada), acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Toxoplasma: caràcters generals, cicle biològic, acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Cryptosporidium, Isospora, Babesia, Sarcocystis: acció patògena.
Tema 22.- ELS PLATIHELMINTS. Característiques generals. Classificació. Classe
Trematoda. Característiques generals. Classificació. Esquistosomiasi. Espècies causants. Cicle biològic. Acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Classe Cestoidea. Característiques generals. Cicle biològic. Acció patògena. Classificació. Gèneres Taenia i Diphyllobothrium: morfologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Parasitació per fases larvaries de cestodes. Cisticercosi. Gènere Echinococcus: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Altres cestodes d'interès clínic.
Tema 23.- ELS NEMATOHELMINTS. Morfologia. Cicle biològic. Fisiopatologia. Classificació. Nematodes intestinals. Morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament, profilaxi. Les uncinariasis. Agents causals: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament profilaxi. Larves migratòries: "larva migrans" cutànea i "larva migrans" visceral. Nematodes tisulars. Les filàries: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi.
Tema 24.- ARTRÒPODES. Característiques generals de les espècies d'aràcnids i d'insectes d'interès mèdic.
|
J) MICOLOGIA
|
Tema 25.- ELS FONGS. característiques generals. Taxonomia. Morfologia. Creixement, reproducció i morfogènesis.
Tema 26.- MICOSIS SUPERFICIALS, CUTÀNIES I SUBCUTÀNIES. Micosis superficials: etiologia, clínica, tractament. Micosis cutànies: etiologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, ecologia i epidemiologia, tractament. Micosis subcutànies: etiologia, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament.
Tema 27.- MICOSIS SISTÈMIQUES. Característiques generals. Etiologia. Clínica. Diagnòstic de laboratori. Tractament. MICOSIS OPORTUNISTES. Candidiasi. Aspergil•losi. Pneumocistosi. Altres micosis oportunistes.
|
| SEMINARIS |
|
| Seminari 1 |
El laboratori en el diagnòstic de les malalties infeccioses |
| Seminari 2 |
Urinocultiu. |
| Seminari 3 |
Coprocultiu |
| Seminari 4 |
Antibiograma |
| Seminari 5 |
Hemocultiu |
| Seminari 6 |
El laboratori en el diagnòstic parasitològic |
| Seminari 7 |
El laboratori en el diagnòstic de les infeccions de vies respiratories |
| Seminari 8 |
El laboratori en el diagnòstic de les micosis |
| Seminari 9 |
El laboratori en el diagnòstic de les infeccions per bacteris anaerobis |
| Seminari 10 |
El laboratori en el diagnòstic de les meningitis. |
| Seminari 11 |
El laboratori en el diagnòstic indirecte de les malalties infeccioses: serologia |
| Seminari 12 |
Èbola |
| Seminari 13 |
SARS |
| Seminari 14 |
SIDA |
| Seminari 15 |
A determinar |
| PRACTIQUES |
|
| Pràctica 1 |
Recordatori d l’us del microscopi. Normes generals de treball al laboratori. Identificació d’una mostra per estudi bacteriològic. Tinciò de Gram. Sembra de la mostra en medis de cultiu adients. |
| Pràctica 2 |
Realització del estudi del sediment urinari. Realització d’un cultiu d’orina. Aillament i sembra de les proves d’identificació del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. |
| Pràctica 3 |
Realització d’un coprocultiu (1ª part). Lectura de de les proves d’identificació del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. |
| Pràctica 4 |
Realització de l’antibiograma del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. Lectura de les plaques de la 1ª primera part del coprocultiu. Realització de la 2ª part del coprocutiu. |
| Pràctica 5 |
Lectura de l’antibiograma del/s bacteris presents a la mostra de la pràctica 1. Lectura de les plaques de la 2ª part del coprocultiu. Tinció de Ziehl-Neelsen. Sembra d’un hemocultiu. |
| Pràctica 6 |
Lectura del hemocultiu. Estudi microscopic de preparacions de protozous. |
| Pràctica 7 |
Estudi microscòpic de preparacions d’helmints. |
| Pràctica 8 |
Estudi microscòpic de preparacions de fongs (llevats i fongs dematiacis). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits. |
| Pràctica 9 |
Estudi microscòpic de preparacions de fongs (fongs hialins). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits. |
| Pràctica 10 |
Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 11 |
Realització de proves d’aglutinació en porta i en tub. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 12 |
Lectura de la prova d’aglutinació en tub. Realització d’una prova d’ELISA. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 13 |
Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Pràctica 14 |
Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
| Sessió 15 |
Avaluació de pràctiques |
|
Descripció |
|
Els horaris d'atenció als alumnes són els següents:
Dr. J. Guarro Dilluns 19-20 h.
Dr. X. Pastor Dilluns 10-13 h.
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
-L'assignatura consta de 3 parts, dues teòriques (Microbiologia general i Parasitologia i Micologia) i una part pràctica. -Per aprovar l'assignatura s'ha d'assolir com a mínim un 5 sobre 10 en cada una de les 3 parts de que constarà la avaluació. -Pel càlcul de la nota final es tindran en conte les puntuacions corresponents a cada part (Pràctiques 40%, Microbiologia general 35%, Parasitologia i Micologia 25%) |
| Bàsica |
|
1.- Llibres:
ROITT, I., J. BROSTOFF & D. MALE.- Immunology. Mosby. (4ª Edition).
REGUEIRO, J.R & LÓPEZ LARREA, C. Immunologia. Biologia i patologia del sistema immune. Panamericana. 1996.
MURRAY, P.R., KOBAYASHI, G.S., PFALLER, M.A. & ROSENTHAL, K.S.- Medical Microbiology 4ª edición. MOSBY. (2002). EDICIÓ EN CASTELLÁ
MIMS, C.A., J.HL. PLAYFAIR, I. ROITT, D. WAKELIN, R. WILLIAMS & R.M. ANDERSON.- Medical Microbiology 2ª edición. MOSBY. (1998).
BROOKS, G.F., BUTEL, J.S., & MORSE, S.A. Jawetz, Melnick & Adelberg’s Medical Microbiology. Appleton & Lange 21ª edición. (1998).
GARCÍA, L.S., BRUCKNER, D.A.- Diagnostic medical parasitology. ASM Press. (1997). |
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|