| Codi |
|
| A2 |
Exploració física general i per sistemes, apropiada a l’edat del pacient, al sexe, a l’estat mental i físic, d’una manera completa i sistemàtica |
| A3 |
Interpretar els resultats de l’anamnesi, de l’examen físic i de les exploracions complementàries |
| A4 |
Fer una orientació diagnòstica |
| A5 |
Establiment d’un pla d’actuació |
| A16 |
Psiquiatria |
| A34 |
Teràpies alternatives o complementàries |
| A35 |
Derivació del pacient |
| A36 |
Reconèixer les causes de la malaltia i les amenaces per la salut dels individus i poblacions de risc |
| A37 |
Habilitat per establir, basant-se en la millor evidència disponible, estratègies individualitzades que redueixin els riscs en els pacients |
| A46 |
Les causes de la malaltia i formes d’emmalaltir |
| A47 |
Terapèutica |
| B1 |
Principis generals de la bona comunicació (pròpies i del entrevistat) |
| B2 |
Comunicació amb els pacients i familiars |
| B3 |
Comunicació amb els companys i treball en equip |
| B10 |
Aspectes ètics |
| B16 |
Raonament clínic |
| B17 |
Medicina basada en l’evidència (MBE) |
| B18 |
Judici crític i capacitat de fer front a la incertitud i l’error en la presa de decisions |
| B19 |
Creativitat i enginy |
| B20 |
Capacitat de prioritzar |
| B26 |
El metge com a membre d’un equip multidisciplinar |
| B31 |
Motivació |
| C3 |
Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius |
Competències |
| Identificar els canvis psicopatològics |
A2
A3
A16
|
B16
|
|
| Diferenciar els principals diagnòstics psiquiàtrics |
A3
A4
A16
A46
|
B16
B18
|
|
| Formular estratègies terapèutiques adequades per als diferents trastorns mentals |
A5
A34
A35
A37
A47
|
B16
B17
B20
|
|
| Valorar el pronòstic d'un pacient psiquiàtric |
A3
A16
A36
A37
|
B16
B20
|
|
| Considerar la millor estratègia per a informar al pacient i/o a la seva família |
|
B1
B2
B10
|
C5
|
| Reflexionar en grup sobre els casos clínics psiquiàtrics |
|
B3
B16
B18
B26
|
C3
|
| Interessar-se per la psiquiatria |
A16
|
B31
|
C3
|
| Contribuir al funcionament d'un grup d'estudi |
|
B3
B19
|
C3
|
| Tema |
Subtema |
L’avaluació continuada. Participació en grups. Els casos clínics.
Lliçó 1: La història clínica psiquiàtrica.
Lliçó 2: Exploració psicopatològica de la consciència, atenció, orientació i memòria.
Lliçó 3: Exploració psicopatològica de la sensopercepció i del pensament.
Lliçó 4: Exploració psicopatològica del llenguatge i l’afectivitat.
Lliçó 5: Exploració psicopatològica de la psicomotricitat i la intel·ligència.
Lliçó 6: Xarxa assistencial. Ètica, llei i psiquiatria.
Tema 1: Trastorns d’ansietat. T. de pànic. T. d’ansietat generalitzada. Fòbies.
T. obsessivocompulsiu.
Tema 2: Trastorns secundaris en situacions estressants. T. per estrès agut i postraumàtic.
T. d’adaptació. Patologia psicosomàtica.
Tema 3: Trastorns somatomorfs. T. de somatització. T. dissociatius. T. facticis. T. hipocondríacs.
Tema 4: Trastorns de personalitat.
Tema 5: Trastorns psicòtics i del comportament per consum d’alcohol.
Tema 6: Trastorns mentals i del comportament per consum de substàncies psicotropes.
Tema 7: Trastorns del comportament alimentari.
Tema 8: Trastorns del control dels impulsos.
Tema 9: Trastorns depressius. Distímia.
Tema 10: Trastorns bipolars de l’estat d’ànim.
Tema 11: Esquizofrènies.
Tema 12: Trastorns delirants.
Tema 13: Trastorns mentals secundaris a malalties mèdiques.
Tema 14: Psicogeriatria.
Tema 15: Discapacitat intel·lectual. Autisme. Psicosis infantils.
Tema 16: Trastorns emocionals. Trastorns d’expressió somàtica i/o comportamental en el nen o
adolescent.
Tema 17: Urgències psiquiàtriques. Conductes destructives.
|
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
2 |
4 |
| |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
17 |
51 |
68 |
| Sessió Magistral |
|
23 |
34.5 |
57.5 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
| |
| Proves objectives de tipus test |
|
0 |
25 |
25 |
| Proves de desenvolupament |
|
6 |
6 |
12 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
L’alumne matriculat en l’assignatura de Psiquiatria al principi del curs ha d’optar per una de les dues opcions plantejades: per la d’avaluació continuada o per la d’examinar-se al final del curs.
L’opció de l’avaluació continuada, que és la que aconsellem i denominem opció A, suposa l’acceptació explícita per part de l’alumne. Aquells alumnes que no acceptin mitjançant consentiment signat aquesta opció, automàticament passen a formar part de l’opció d’examinar-se al final de curs, opció que denominem B.
|
| Resolució de problemes, exercicis |
Durant tot el curs, els alumnes de l'pció A (evaluació continuada) hauran de fer catorze casos clínics. Dels catorze casos clínics, dotze es preparen fora de classe i s’exposen en grup, tal i com detallem a continuació. Els dos que resten es realitzen a la classe, un a meitat de curs i l’altre al final.
Amb la finalitat que l’alumne s’acostumi a plantejar de forma sistemàtica una sèrie de qüestions en relació amb els diferents casos clínics i sàpigui a la vegada trobar-los una resposta o solució, els hi lliurem el següent guió que pot servir de guia.
Qüestions a plantejar-se per part de l’alumne en cada cas clínic.
Encara que es tracti de la mateixa malaltia o quadre clínic, cada cas clínic, cada història clínica, és diferent. Les diferències quantitatives o qualitatives de les manifestacions clíniques, la seva forma d'inici o evolució, les característiques personals del pacient, el seu tipus de relació amb l'entorn familiar, social, cultural, laboral, etc. ens obligaran a efectuar reflexions i oferir solucions apropiades a cada situació.
Així doncs, establim un esquema genèric de qüestions a plantejar-se en cada cas, que podrà ser modificat o ampliat segons el teu criteri, segons la situació específica a tractar.
Qüestions o apartats a considerar:
1. Identifica las manifestaciones psicopatológicas utilizando la terminología adecuada, los comportamientos y los datos relevantes descritos en el caso. Justifica tu selección.
2.Qué cuestiones fundamentales preguntarías para diagnosticar u orientar el caso
2.1 A quién o quiénes efectuarías las preguntas - la exploración.
2.2 De qué modo o cómo lo harías.
2.3.Explica el por qué de esas preguntas o exploraciones y de qué manera el tipo de respuesta influirá en la orientación del caso.
3.En el supuesto de que consideres necesario o aconsejable efectuar alguna o algunas exploraciones complementarias o técnicas especiales, especifícalas.
3.1.Explica qué puede aportar cada una de ellas.
3.2.Da tu opinión sobre el grado de necesidad de efectuar cada una de ellas, en función del cuadro clínico correcto, de la dificultad de su realización y del coste económico.
4.Establece y argumenta los posibles diagnósticos diferenciales a partir d elo evidenciado en los pauntos anteriores y razona la orientación diagnóstica final.
5.Expón el tratamiento y/o decisiones, en sentido amplio y detallado, que consideres más oportuno efectuar o recomendar.
6.Valora el pronóstico del caso y de la situación.
7.A quién o a quiénes (enfermo y/o acompañantes) darías una explicación verbal de cómo ves la situación y recomendaciones o tratamiento que sugieres. Escribe cómo lo dirías.
8.En el supuesto hipotético de que antes de que lo volvieras a visitar tu, le pueda visitar otro médico o equipo, realiza un informe para que se lo entregue el enfermo o acompañante (según tu criterio), a él, explicándole lo que te parezca oportuno.
9.En el supuesto de que te haya llamado la atención alguna cuestión no comentada en los apartados anteriores, exponla aquí.
Per poder exposar, comentar i reflexionar sobre els casos clínics, els alumnes que han acceptat aquesta opció es distribueixen en grups aleatoris, cadascun dels quals tindrà un professor tutor fix durant tot el curs. Està previst que hi hagi quatre grups a Tarragona (Joan XXIII) i cinc a Reus (Facultat de Medicina), que es reuniran sempre de manera simultània, durant vint dijous (las dates indicades en el calendari) de 13 a 14 hores.
Les dues primeres reunions, tindran com a objectiu que el grup es conegui amb el tutor i exposar i aclarir les qüestions que sorgeixin relatives a l’elaboració i exposició dels casos clínics. A partir d’aquestes vindran dues reunions que anomenem de seminari i una de reflexió, fins a finalitzar el programa.
En cada grup, tant en les reunions de seminari com en les de reflexió, un alumne de forma rotatòria fa el paper de secretari i animador de grup.
En les reunions de seminari, els alumnes han de centrar la discussió sobre el cas clínic plantejat, seguint els criteris establerts, de manera que són ells mateixos els que activen el grup, evitant posicions de passivitat o de dependència del tutor. El tutor intervé orientant la manera de resoldre les confusions o els dubtes que puguin sorgi-hi, facilitant a més a més que els alumnes més inhibits participin, suposant que l’alumne-secretari no ho hagi aconseguit. L’actitud del tutor ha de ser facilitadora i clarificadora, evitant que sigui directiva i substitutòria de la bibliografia. A l’inici de cada reunió del seminari, els alumnes lliuraran al tutor un escrit en què han desenvolupat les qüestions que els hi han semblat més pertinents relatives al cas clínic.
En les reunions de reflexió, cada alumne portarà escrits uns punts o qüestions esquemàtiques relacionades amb els casos clínics tractats en les dues setmanes anteriors i que corresponen a qüestions que li han quedat clares o que segons ell no van ser tractades suficientment. A partir d’aquí, el grup reflexionarà sobre elles. En finalitzar la reunió, cada alumne lliurarà al tutor l’escrit esquemàtic amb els punts que va proposar per debatre al començament de la reunió.
Avaluació continuada de l’assignatura
A l’avaluació continuada es tindran en compte cinc puntuacions.
La primera correspon a un dels sis primers casos clínics extrets aleatòriament.
La segona correspon a un cas clínic a efectuar en la classe, un cop realitzats els sis primers casos. Disposaran de tres hores per al seu desenvolupament, podent ajudar-se de la bibliografia, llibres, apunts, etc. que considerin oportú utilitzar.
La tercera i quarta són similars a la primera i segona, però fent referència als temes tractats a la segona meitat de l’assignatura.
La cinquena correspon a l’avaluació que el tutor realitza individualment de cada alumne del seu grup.
Criteris utilitzats en l’avaluació
S’efectuarà tenint en compte les tres àrees de formació: coneixements, habilitats i actituds.
En el cas de la cinquena avaluació, el tutor tindrà en compte els punts evidenciats per l’alumne, relatiu a les àrees anomenades durant les reunions de seminari i de reflexió.
En les avaluacions primera i segona, serà el mateix tutor qui avaluarà a l’alumne, a partir dels dos casos clínics escollits aleatòriament i que seran els mateixos per tots els alumnes.
En les avaluacions tercera i quarta, seran dos tutors diferents del tutor del grup (que ha realitzat les anteriors avaluacions) els que, de forma anònima, avaluaran els casos clínics. Dos tutors per la segona avaluació i altres dos diferents per a la quarta.
La manera concreta de puntuar les cinc avaluacions és la següent:
A cadascuna de les àrees se li assignarà una puntuació de 0 a 10, que es multiplicarà pel corresponent coeficient:
a).Àrea de coneixements: símptomes que presenta el pacient.
Suposa coeficient 0,3 (30%).
b).Àrea d’habilitats: avalua la seva capacitat per a aplicar els seus coneixements als casos clínics. En aquesta es tenen en compte diferents capacitats o habilitats:
- Habilitat per a explorar noves dades (pertinents), mitjançant interrogatori.
- Habilitat per a sol·licitar proves adequades o tècniques complementaries ( especials), valorant la seva utilització racional.
- Habilitat per l’enfocament per la discriminació diagnòstica.
- Habilitat per a l’orientació terapèutica.
- Habilitat per a la pressumpció diagnòstica.
Suposa coeficient 0,5 (50%).
c).Àrea d’actituds. Avalua les actituds:
-A la cinquena avaluació: motivació-iniciativa, capacitat autocrítica, plantejaments ètics, assistència.
-En les primeres quatre avaluacions, s’ha de tenir en compte el que s’ha expressat i la manera de fer-ho en els punts 7 i 8, del text enquadrat “qüestions a plantejar-li a l’alumne davant de cada cas clínic”.
Suposa coeficient 0,2 (20%).
La nota final correspon a la mitjana aritmètica obtinguda a partir de les cinc puntuacions tingudes en compte en la avaluació continuada.
Examen final
Només hauran de fer-lo aquells alumnes que no hagin optat per l’opció A. L’examen consistirà en desenvolupar a classe dos casos clínics en condicions similars als elaborats pels alumnes de l’opció A.
|
| Sessió Magistral |
El programa està constituït per sis lliçons, la primera per introduir nocions de la relació metge-pacient i de diferents maneres d’enfocar la història clínica. Les quatre següents es dediquen a l’exploració psicopatològica, introduint exemples clínics visualitzats que faciliten la seva comprensió, i la sisena tracta de com està configurada la xarxa assistencial psiquiàtrica, on s’introdueixen conceptes relatius a l’ètica de la psiquiatria i la seva aplicació concreta. Aquestes lliçons es consideren fonamentals per poder passar seguidament a l’estudi dels diferents trastorns psiquiàtrics.
Els trastorns psiquiàtrics s’han distribuït en disset temes d’exposició teòrica, catorze casos clínics i sis reunions de reflexió.
En els temes teòrics el professor efectuarà una exposició en què procurarà transmetre als alumnes els conceptes i orientacions que permetin completar la informació bibliogràfica. Aquesta informació provindrà de la donada pel propi professor, o de la recomanada com a bibliografia general al final d’aquest text, o bé, la buscada per l’alumne a iniciativa pròpia.
|
| |
| Resolució de problemes, exercicis |
| Sessió Magistral |
|
|
Descripció |
| La tutorització de grups de 8-10 alumnes permet pels estudiants un punt de referencia (el tutor) on poder consultar i contrastar les qústions i dubtes mes personals.
El tutor (i/o també el professor de classes teòriques):
-donen al alumne informació sobre el funcionament de l'assignatura.
- estableix feedback sobre com va l'alumne dins del grup.
-dona als alumnes (de forma personal si es sol·licitat) els resultats de l'avaluació dels casos. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Resolució de problemes, exercicis |
S’efectuarà tenint en compte les tres àrees de formació: coneixements, habilitats i actituds.
Serà el mateix tutor qui avaluarà a l’alumne, a partir dels dos casos clínics escollits aleatòriament d'entre tots els entregats durant el curs i que seran els mateixos per tots els alumnes. Per evaluar, la resta dels casos,el tutor tindrà en compte els punts evidenciats per l’alumne, relatiu a les àrees anomenades durant les reunions de seminari i de reflexió.
A cadascuna de les àrees se li assignarà una puntuació de 0 a 10, que es multiplicarà pel corresponent coeficient:
a) Àrea de coneixements: símptomes que presenta el pacient.
Suposa coeficient 0,3 (30%).
b) Àrea d’habilitats: avalua la seva capacitat per a aplicar els seus coneixements als casos clínics. En aquesta es tenen en compte diferents capacitats o habilitats:
- Habilitat per a explorar noves dades (pertinents), mitjançant interrogatori.
- Habilitat per a sol·licitar proves adequades o tècniques complementaries (o
especials), valorant la seva utilització racional.
- Habilitat per l’enfocament per la discriminació diagnòstica.
- Habilitat per a l’orientació terapèutica.
- Habilitat per a la pressumpció diagnòstica.
Suposa coeficient 0,5 (50%).
c).Àrea d’actituds. Avalua les actituds:
-A l' avaluació continuada: motivació-iniciativa, capacitat autocrítica, plantejaments ètics, assistència.
-En les primeres dues avaluacions, s’ha de tenir en compte el que s’ha expressat i la manera de fer-ho en els punts 7 i 8, del text enquadrat “qüestions a plantejar-li a l’alumne davant de cada cas clínic”.
Suposa coeficient 0,2 (20%).
|
|
| Proves de desenvolupament |
Corresponen a un cas clínic a efectuar en la classe, un cop realitzats els sis casos de cada trimestre. Els estudiants disposaran de tres hores per al seu desenvolupament, podent ajudar-se de la bibliografia, llibres, apunts, etc. que considerin oportú utilitzar.
Seran dos tutors diferents del tutor del grup (que ha realitzat les anteriors avaluacions) els que, de forma anònima, avaluaran els casos clínics. Dos tutors per la segona avaluació i altres dos diferents per a la quarta.
|
|
| Proves objectives de tipus test |
Els alumnes disposaran de la possibilitat de fer casos clinics amb avaluació mitjançant preguntes de resposta múltiple. L'accés a aquests casos serà pel sistema Moodle. L'alumne que hagi fet com a minim 25 casos qualssevol amb un percentatge del 60% de respostas encertadas a cada un d'ells obtindrá un augment de nota final d' 1 punt. |
|
| Altres |
La nota final correspon a la mitjana aritmètica obtinguda a partir de les cinc puntuacions tingudes en compte en la avaluació continuada (quatre casos i l'evaluació continuada) amb la possibilitat de augmentar 1 punt si en fan els casos-test. Els alumnes que vulguin participar en els grups de discussió per valorar la possibilitat d'introduir cambis de metodologia en l'assignatura a partir de les enquestes fetes a final del curs ho podran fer |
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
BARCIA SALORIO, D.: Tratado de Psiquiatría. Tomos I y II. Madrid: Arán, 2000
GELDER, M.G.; LÓPEZ-IBOR, J.J. ; ANDREASEN, N.: Tratado de Psiquiatría. Tomos I, II y III. Barcelona: Ars Médica, 2003.
KAPLAN, H.I.; SADOCK, B.J. ; GREBB, J.A.: Sinopsis de Psiquiatría. -8ª ed.- -Madrid: Médica Panamericana, 1999
OMS. CIE 10. Trastornos mentales y del comportamiento. Descripciones clínicas y pautas para el diagnóstico. Madrid: Meditor, 1992.
VALLEJO, J. ET AL. Introducción a la psicopatología y a la psiquiatría. -5ª ed.- Barcelona: Masson, 2002 |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| CLÍNICA PSIQUIÀTRICA/14012052 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| PSICOLOGIA MÈDICA/14011007 | | PSIQUIATRIA INFANTIL/14012219 |
|
| |
| Altres comentaris |
|
Avaluació de l’assignatura
Des de fa molts anys anem passant als alumnes, al finalitzar el curs, una enquesta anònima, en la qual se’ls sol·licita la seva opinió sobre:
- El professorat de l’assignatura.
- Els tutors dels grups de temes.
- L’avaluació de l’assignatura a nivell del programa teòric,
dels casos clínics, i en definitiva, del sistema d’avaluació
continuada utilitzat durant el curs.
El resultat d’aquesta enquesta és valorat per tot el professorat de l’assignatura i és tingut en compte a l’hora d’introduir modificacions pel següent curs.
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|