Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A11 |
Saber desenvolupar una sèrie de procediments pràctics sense supervisió en relació al laboratori |
| A18 |
Conèixer i saber interpretar proves de diagnòstic del laboratori |
| A36 |
Reconèixer les causes de la malaltia i les amenaces per la salut dels individus i poblacions de risc |
| A40 |
Desenvolupar estratègies de salut i screening |
| A45 |
Conèixer les alteracions de l’estructura i de la funció de l’organisme |
| A46 |
Conèixer les causes de la malaltia i formes d'emmalaltir |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A11 |
Interpretar el resultats
Interpretar els resultats dels exàmens analítics bàsics de sang, orina i líquids pleural, cefaloraquidi, ascític i articular
| | A18 |
Conèixer les indicacions i contraindicacions de les exploracions més comunes
Conèixer els procediments requerits per obtenir el material necessari per a la investigació
Saber interpretar els resultats de les diferents proves
| | A36 |
Conèixer la validesa i el significat del diversos procediments utilitzats en el diagnòstic precoç de les malalties específiques
| | A40 |
Desenvolupar les estratègies de control i prevenció de les malalties transmisibles
Conèixer les bases científiques i operatives de les vacunacions
Avaluar les vacunacions en situacions personals i clíniques especials
| | A45 |
Conèixer les causes de les malalties més freqüents i prevalents del nostre entorn
| | A46 |
Conèixer les causes externes de la malaltia: microbiologia
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
A) INTRODUCCIÓ
|
Tema 1.- MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA. Evolució històrica. Estat actual i perspectives de futur. |
B) ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ DELS MICROORGANISMES I DELS VIRUS
|
Tema 2.- ESTRUCTURA BACTERIANA (I). Mètodes d'estudi. La paret cel·lular: composició química, estructura i funció. Bacteris Gram positius i Gram negatius. Formació de protoplasts i esferoplasts. Formes L. La càpsula i el glicocàlix bacterians. Pilus. Flagels i fímbries: estructura i funció. La membrana citoplasmàtica. Mesosomes. El citoplasma. Ribosomes. Inclusions i substàncies de reserva.
Tema 3.- ESTRUCTURA BACTERIANA (II). La regió nuclear: el genòfor. Replicació i divisió cel·lular. Elements genètics extra-cromosòmics. Formes de resistència: endòspores. Processos d'esporulació i germinació.
Tema 4.- ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA. Microorganismes eucariotes: algues, fongs i protozous. Paret cel·lular. Membrana citoplasmàtica i sistemes de membranes: reticle endoplasmàtic i aparell de Golgi. Mitocondris i cloroplasts. Ribosomes. El nucli i la divisió cel·lular. Diferències entre les cèl·lules eucariotes i procariotes. Relacions filogenètiques.
Tema 5.- ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DELS VIRUS. Característiques generals dels virus. Estructura de la partícula vírica: coberta, càpsida i àcid nucleic. Classificació dels virus. Generalitats sobre el procés de multiplicació dels virus. Viroides. Mètodes d'observació i estudi dels virus. Virus bacterians: cicle lític d'infecció i lisogènia. Acció dels agents químics i físics sobre els virus.
|
C) METABOLISME BACTERIÀ |
Tema 6.- METABOLISME MICROBIÀ. Mecanismes d'obtenció d’energia. Biosíntesi de molècules. Nutrició bacteriana.
|
D) GENÈTICA MICROBIANA
|
Tema 7.- MUTACIONS I MECANISMES DE RECOMBINACIÓ GENÈTICA EN BACTERIS. El codi genètic. Organització, alteració i expressió de la informació genètica. Mutació espontànea i mutagènesi. Sistemes de reparació d'ADN. La transformació bacteriana. Transducció: tipus. Conjugació bacteriana.
Tema 8.- PLASMIDIS BACTERIANS I ENGINYERIA GENÈTICA. Propietats i tipus de plasmidis. Replicació, integració i recombinació. Transmissibilitat i incompatibilitat. Expressió de gens plasmídics. Elements genètics mòbils: seqüències d'inserció i transposons. Tècniques d'enginyeria genètica: Aplicacions en medicina.
|
E) INTERACCIÓ HOSTE-PARÀSIT I IMMUNOLOGIA
|
Tema 9.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (I). Microbiota normal. Antagonisme i sinergisme bacterians. Microorganismes residents i transeünts. Microorganismes oportunistes. Concepte d'infecció endògena i infecció exògena. Animals axènics. Conceptes: infecció, malaltia infecciosa i malaltia infecto-contagiosa. Postulats de Koch.
Tema 10.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (II). Factors determinants d'acció patògena. Capacitat de colonització: adherència bacteriana. Capacitat de penetració. Capacitat de multiplicació i invasió. Vies de difusió de la infecció. Focus primari i focus secundari de la infecció.
Tema 11.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (III). Capacitat lesional. Toxines bacterianes. Toxines proteiques: naturalesa, toxicitat, acció específica. Tipus de toxines proteiques: mecanismes d'acció de les més conegudes. Paper de la resposta immunitària primària com a mecanisme lesional. Sèpsia, sèpsia greu i xoc sèptic. Paper de la resposta immunitària adaptativa: reaccions de hipersensibilitat. Models d'infecció.
Tema 12.- INTERRELACIONS HOSTE-PARÀSIT (IV). Malalties infecto-contagioses. Malalties infeccioses de reservori humà i transmissió inter-humana. Zoonosis. Tipus i mecanismes de transmissió. Tipus de malalties infeccioses segons l’eliminació del microorganisme causal.
|
F) CONTROL DE LES MALALTIES INFECCIOSES
|
Tema 13.- CONTROL DE LES POBLACIONS MICROBIANES. Concepte d'esterilització i desinfecció. Efectes dels agents físics i químics sobre els microorganismes. Efecte de la temperatura: esterilització per calor sec i humit. Radiacions ionitzants. Filtració. Agents químics esterilitzants. Desinfectants, antisèptics i conservants. Tècniques per a l'avaluació de la seva activitat.
Tema 14.- IMMUNITZACIÓ ACTIVA I PASSIVA. Mètodes preventius i terapèutics. Immunització activa: vacunes. Tipus de vacunes, la seva preparació i valoració. Noves estratègies en el desenvolupament de vacunes. Producció de vacunes mitjançant tècniques de ADN recombinant. Vacunes sintètiques. Immunització passiva. Calendari vacunal de la comunitat autònoma.
|
G) SISTEMÀTICA BACTERIANA
|
Tema 15.- TAXONOMIA BACTERIANA. Concepte d'espècie. Classificació, nomenclatura i identificació bacteriana. Problemes de l'ordenació taxonòmica dels bacteris. Classificació filogenètica. Nous plantejaments: taxonomia genètica i molecular. El manual Bergey de sistemàtica bacteriana.
Tema 16.- IDENTIFICACIÓ BACTERIANA. Noves tècniques d’identificació: PCR i seqüenciació d’àcids nucleics, MALDI-TOF, sistemes automatitzats.
|
H) VIRUS
|
Tema 17.- PATOGÈNIA DELS VIRUS. Generalitats. Transmissió dels virus. Tipus d'infecció vírica. Oncogènesi vírica. Fases o estadis de la infecció vírica. Citopatogènia. Resposta de l'hoste davant la infecció vírica. Immunitat antivírica. Immunopatologia. Quadres clínics. Bases de la profilaxis i de la quimioteràpia antivírica.
Tema 18.- DIAGNÒSTIC DE LA INFECCIÓ VÍRICA. Estudi citològic. Cultiu dels virus. Detecció d'antígens vírics i de material genètic. Tècniques serològiques i de biologia molecular en el diagnòstic dels virus.
|
I) PARASITOLOGIA
|
Tema 19.- PARASITOLOGIA GENERAL. Característiques generals dels paràsits d'interès mèdic. Definicions. Taxonomia. Tècniques de diagnòstic.
Tema 20.- ELS PROTOZOUS. Característiques generals. Reproducció. Amebas. Gènere Entamoeba: morfologia, cicle biològic, determinants d'acció patògena patògenia, clínica, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, profilaxi. Altres amebas intestinals. Ciliads. Gènere Balantidium: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Hemoflagelats. Característiques generals. Gènere Leishmania. Leishmaniasis cutània: acció patògena, clínica, epidemiologia, tractament i profilaxi. Leshmaniasis mucocutaànea: tractament. Leishmaniasis visceral: acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Trypanosoma: acció patògena, epidemiologia, tractament, profilaxi. Flagel.lats intestinals. Gènere Giardia: característiques generals, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Flagel.lats atrials. Gènere Trichomonas: carasterístiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Plasmodium: cicle biològic (fase asexuada i fase sexuada), acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Gènere Toxoplasma: caràcters generals, cicle biològic, acció patògena, clínica, epidemiologia, profilaxi. Gènere Cryptosporidium, Isospora, Babesia, Sarcocystis: acció patògena.
Tema 21.- ELS PLATIHELMINTS. Característiques generals. Classificació. Classe
Trematoda. Característiques generals. Classificació. Esquistosomiasi. Espècies causants. Cicle biològic. Acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Classe Cestoidea. Característiques generals. Cicle biològic. Acció patògena. Classificació. Gèneres Taenia i Diphyllobothrium: morfologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Parasitació per fases larvaries de cestodes. Cisticercosi. Gènere Echinococcus: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament i profilaxi. Altres cestodes d'interès clínic.
Tema 22.- ELS NEMATOHELMINTS. Morfologia. Cicle biològic. Fisiopatologia. Classificació. Nematodes intestinals. Morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament, profilaxi. Les uncinariasis. Agents causals: morfologia, cicle biològic, acció patògena, diagnòstic de laboratori, tractament profilaxi. Larves migratòries: "larva migrans" cutànea i "larva migrans" visceral. Nematodes tisulars. Les filàries: característiques generals, acció patògena, diagnòstic de laboratori, epidemiologia, tractament, profilaxi.
Tema 23.- ARTRÒPODES. Característiques generals de les espècies d'aràcnids i d'insectes d'interès mèdic.
|
J) MICOLOGIA
|
Tema 24.- ELS FONGS. característiques generals. Taxonomia. Morfologia. Creixement, reproducció i morfogènesis.
Tema 25.- MICOSIS SUPERFICIALS, CUTÀNIES I SUBCUTÀNIES. Micosis superficials: etiologia, clínica, tractament. Micosis cutànies: etiologia, acció patògena, diagnòstic de laboratori, ecologia i epidemiologia, tractament. Micosis subcutànies: etiologia, clínica, diagnòstic de laboratori, tractament.
Tema 26.- MICOSIS SISTÈMIQUES. Característiques generals. Etiologia. Clínica. Diagnòstic de laboratori. Tractament. MICOSIS OPORTUNISTES. Candidiasi. Aspergil·losi. Pneumocistosi. Altres micosis oportunistes.
|
SEMINARIS |
NOTA PEL CURS 2020-2021: Els seminaris introductoris a sessions pràctiques passen a la modalitat virtual, motiu pel qual es posarà al Moodle les corresponents presentacions en format Powerpoint amb àudio explicatiu. |
Seminari 1 |
El laboratori en el diagnòstic de les malalties infeccioses. I. |
Seminari 2 |
Urinocultiu. |
Seminari 3 |
Coprocultiu |
Seminari 4 |
Antibiograma i laboratori de soques bacterianes multi-resistents |
Seminari 5 |
Hemocultiu |
Seminari 6 |
El laboratori en el diagnòstic parasitològic |
Seminari 7 |
El laboratori en el diagnòstic de les infeccions de vies respiratories |
Seminari 8 |
El laboratori en el diagnòstic de les micosis |
Seminari 9 |
El laboratori en el diagnòstic de les meningitis. |
Seminari 10 |
El laboratori en el diagnòstic indirecte de les malalties infeccioses: serologia |
Seminari 11 |
El laboratori en el diagnòstic de les malalties infeccioses. II. |
Seminari 12 |
A determinar |
Seminari 13 |
A determinar |
Seminari 14 |
A determinar |
PRACTIQUES |
NOTA PEL CURS 2020-2021: Les explicacions introductòries a les sessions pràctiques passen a la modalitat virtual, motiu pel qual es posarà al Moodle els corresponents vídeos explicatius. Cadascú dels grups de les dues unitats docents queda dividit en dos subgrups, els que seran oportunament informats del nou horari de pràctiques que li correspon a cadascú d'ells. |
Pràctica 1 |
Us del microscopi i normes generals de treball al laboratori. Identificació d’una mostra per estudi bacteriològic. Coloració de Gram. Sembra de la mostra en medis de cultiu adients.
NOTA PEL CURS 2020-2021: Es reemplaça part de la sessió per vídeos explicatius que es pujaran al Moodle. Toma de mostra respiratòria (nas-faríngia), i sembra en agar Chapman i agar sang. Realització d’un coprocultiu: sembra en EMB i XLD. |
Pràctica 2 |
Realització del estudi del sediment urinari. Realització d’un cultiu d’orina (CLED). Aïllament i sembra de les proves bioquímiques pels bacteris aïllats de la mostra respiratòria i del coprocultiu. |
Pràctica 3 |
Lectura de de les proves de identificació dels bacteris aïllats de les vies respiratòries superiors i del coprocultiu. Lectura del urinocultiu. |
Pràctica 4 |
Realització de l’antibiograma del/s bacteris presents a les mostres respiratòria i al coprocultiu. |
Pràctica 5 |
Lectura dels antibiogrames. Coloració de Ziehl-Neelsen de una mostra respiratòria del tracte inferior. Sembra del hemocultiu. |
Pràctica 6 |
Lectura del hemocultiu. Estudi microscopic de preparacions de protozous. |
Pràctica 7 |
Estudi microscòpic de preparacions d’helmints. |
Pràctica 8 |
Estudi microscòpic de preparacions de fongs (llevats i fongs dematiacis). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits. |
Pràctica 9 |
Estudi microscòpic de preparacions de fongs (fongs hialins). Estudi microscòpic de preparacions de paràsits. |
Pràctica 10 |
Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
Pràctica 11 |
Realització de proves d’aglutinació en porta i en tub. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
Pràctica 12 |
Lectura de la prova d’aglutinació en tub. Realització d’una prova d’ELISA. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
Pràctica 13 |
Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
Pràctica 14 |
Estudi microscòpic tincions de Gram i Ziehl. Estudi microscòpic de preparacions de paràsits i fongs. |
Sessió 15 |
Avaluació de pràctiques |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Pràctiques a laboratoris |
|
52 |
39 |
91 |
Sessió Magistral |
|
31 |
46 |
77 |
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
Proves mixtes |
|
2 |
2 |
4 |
Proves pràctiques |
|
2 |
2 |
4 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Descripció general dels continguts de l'assignatura y del desenvolupament de l’ensenyament de la mateixa |
Pràctiques a laboratoris |
Estudi i realització de les tècniques de laboratori emprades en el diagnòstic de les malalties infeccioses bacterianes, fúngiques, parasitàries i víriques. La assistència a pràctiques i als seminaris previs es obligatòria pels alumnes, amb excepció dels repetidors amb l'examen de pràctiques aprovat al curs anterior. |
Sessió Magistral |
En les aproximadament 30 sessions magistrals es pretén apropar a l'alumnat al univers (biologia, estructura i funció, fisiologia, patogènia, filogènia, etc.) dels microorganismes i dels agents infecciosos acel·lulars. |
Atenció personalitzada |
L'alumnat pot demanar al Coordinador de la assignatura una cita prèvia per e-mail. Adreça: albertomiguel.stchigel@urv.cat. Les tutories es poden fer a distància o presencials. |
Descripció |
Els alumnes seran atesos mitjançant cita prèvia a la següent adreça electrònica: albertomiguel.stchigel@urv.cat. La atenció es pot fer via la plataforma Microsoft Teams o de forma presencial. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Pràctiques a laboratoris |
|
Assistència obligatòria al 100 % de les sessions |
veure "proves pràctiques" |
Proves mixtes |
|
Examen sobre el temari de les classes magistrals, amb preguntes a desenvolupar a espai fix, peguntes tipus test, diagrames a completar i/o taules a emplenar. Per fer la suma amb la part proporcional del examen de pràctiques s'ha d'obtenir una nota mínima de 5 punts sobre 10. No es guarda cap nota de l'examen si l'altre està suspens. |
60% de la nota final |
Proves pràctiques |
|
Examen pràctic amb preparacions microscòpiques (n = 12) i preguntes breus (n = 3) referents als seminaris introductoris a pràctiques. Per fer la suma amb la part proporcional del examen de les sessions magistrals (teoria) s'ha d'obtenir una nota mínima de 5 punts sobre 10. No es guarda la nota de l'examen si l'altre està suspens |
40% de la nota final |
Altres |
|
Cap |
Cap |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
D'acord amb la Normativa Acadèmica i de Matrícula de Grau, no s'autoritza l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves d'avaluació. CONVOCATÒRIA ÚNICA (NO DIFERENCIEM ENTRE PRIMERA I SEGONA CONVOCATÒRIA). L'avaluació de l'examen de les sessions magistrals (teoria) tindrà una durada màxima de 1 hora amb 30 minuts (NOTA CURS 2020-2021: 1 hora en cas de que sigui virtual). No es guarda la nota de cap dels bloc de l'examen (seminaris i teoria) per la següent convocatòria. |
Bàsica |
Murray PR, Rosenthal KS, Pfaller MA, Microbiología Médica, 8ª - 2017, Elsevier España S.L.
|
Es penjaran al MOODLE els "links" de publicacions científiques d'interès, i arxius d'utilitat pel seguiment de l'assignatura. |
Complementària |
Abbas AK, Lichtman AH, Pillai S, Inmunología Celular y Molecular, 9ª - 2018, Elsevier
Ash LR, Orihel TC, Atlas de Parasitología Humana, 5ª - 2010, Editorial Médica Panamericana S.A.
|
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
BIOLOGIA CEL·LULAR I FONAMENTS DE GENÈTICA/14204001 | BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR/14204002 |
|
|
Altres comentaris |
El idioma d'impartició de l'assignatura queda a criteri de cadascú dels professors. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|