DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) ANATOMIA I Codi 14214004
Ensenyament
Grau de Fisioteràpia (2010)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
12 Formació bàsica Primer Anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Ciències Mèdiques Bàsiques
Coordinador/a
GARCIA SANCHO, MARIA DE LES NEUS
JOVE SANS, MARÍA MONTSERRAT
Adreça electrònica manuel.santafe@urv.cat
montserrat.jove@urv.cat
mariadelesneus.garcia@urv.cat
Professors/es
SANTAFÉ MARTÍNEZ, MANUEL
JOVE SANS, MARÍA MONTSERRAT
GARCIA SANCHO, MARIA DE LES NEUS
Web
Descripció general i informació rellevant Anatomia: Generalitats de l’estudi anatòmic. Anatomia de l’aparell locomotor i sistema nerviós perifèric. Anatomia dels aparells circulatori, respiratori, digestiu, urinari i reproductor. Histologia: Estructura i distribució normal dels teixits (teixit connectiu , teixit ossi, teixit cartilaginós, teixit muscular i teixit nerviós) i estructura cel.lular normal del sistema cardio-respiratori i del sistema tegumentari

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Definir l'anatomia i fisiologia humanes, destacar les relacions dinàmiques entre l'estructura i la funció, especialment de l'aparell locomotor i els sistemes nerviosos i cardiorespiratori.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Comprendre la morfologia, estructura, situació, relacions i irrigació de cada un dels òrgans que constitueixen els aparells circulatori, respiratori, digestiu, urinari i reproductor amb especial interès en els aparells circulatori i respiratori.
Saber diferenciar el sistema nerviós perifèric, en relació als diferents apartats de l'aparell locomotor, i saber explicar les estructures innervades per cada nervi.
Saber interpretar i verificar els ossos, les articulacions, els músculs, i la biomecànica de cadascuna de les parts del cos humà.
Saber localitzar els grans vasos i les seves branques en relació a l'aparell locomotor, amb especial atenció al sistema venós i limfàtic.
Saber localitzar i palpar, les principals estructures superficials de l'aparell locomotor.
Sintetitzar la nomenclatura anatòmica amb l'objectiu de definir, situar i orientar cada part del cos humà.
Comprendre i distingir la morfologia i estructura cel·lular suau de cardio-respiratori i de la pell.
Comprendre, distingir i concebre l'estructura i la distribució normal dels teixits (teixit connectiu, teixit ossi, teixit cartilaginós, teixit muscular i teixit nerviós).
Desenvolupar els diferents moments de la vida dels músculs, sinapsis neuromusculars, ossos, cartílags esquelètics i articulacions diartròsiques.
Explicar resumidament la citoarquitectura i histofisiología de teixit muscular, músculs, sinapsis neuromusculars, teixit ossi, ossos, cartílags esquelètics i articulacions diartrosiques.
Manejar el microscopi òptic i reconèixer amb ell diferents tipus cel lular i els seus components estructurals bàsics, així com l'estructura dels teixits humans.
Ser conscient que aquests coneixements són canviants i han de ser regularment actualitzats.
Coneixèr quins són els factors que determinen el potencial de membrana i com variacions del voltatge, en resposta a diferents estímuls generen potencials d'acció.
Comprendre la transmissió sinàptica, en particular la transmissió neuromuscular, relacionant l'acció nerviosa i la contractació de la musculatura.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
ANATOMIA HUMANA (contingut teòric) APARELL LOCOMOTOR INTRODUCCIÓ
Posició anatòmica. Plans, eixos i nomenclatura.
Generalitats de l’aparell locomotor: ossos, articulacions i músculs (I).
Generalitats de l’aparell locomotor: ossos, articulacions i músculs (II).

EXTREMITAT SUPERIOR
Articulació esternoclavicular; articulació acromioclavicular. Mecanismes de suspensió del membre superior.
Articulació escapulohumeral. Biomecànica.
Articulacions del colze i radiocubital distal. Biomecànica.
Articulacions del canell, mà i dits. Biomecànica.
Músculs de la cintura escapular I.
Músculs de la cintura escapular II.
Músculs del braç.
Músculs de l’avantbraç, regió anterior.
Músculs de l’avantbraç, regions posterior i externa.
Músculs de la ma. Aponeurosis de l’extremitat superior. Envans intermusculares. Lligaments anulars del carp. Sinovials i corredores.
Vascularització: artèries i venes.
Plexe braquial: constitució i branques terminals.
Innervació de l’extremitat superior.
Territoris de distribució sensitiva.

EXTREMITAT INFERIOR
Articulació sacroilíaca. Símfisi del pubis. Lligaments de la pelvis.
Articulació del maluc. Biomecànica.
Articulació del genoll. Biomecànica.
Articulacions del turmell i del peu. Biomecànica.
Músculs de la cintura pelviana, ventrals.
Músculs de la cintura pelviana, regió glútia. Deambulació.
Músculs de la cuixa, regions anterior i interna.
Músculs de la cuixa: regió posterior.
Músculs de la cama, regions anterior i externa.
Músculs de la cama; regió posterior.
Músculs del peu. Aponeurosis de l’extremitat inferior. Envans intermusculares. Lligaments anulars del tars. Sinovials.
Vascularització: artèries i venes.
Innervació de l’extremitat inferior
Territoris de distribució sensitiva.

CAP
Estudi del cap en conjunt. Sinartrosis cranials. Articulació temporomandibular. Músculs mastegadors.
Músculs de la mímica.

TRONC I TÒRAX
Articulacions del crani amb la columna, articulació occipitoatlantoaxial.
Articulacions de la columna vertebral. Articulacions de les costelles.
Músculs del tòrax.
Músculs prevertebrals. Laterals del coll. Músculs de la regió hioïdal.
Músculs dels canals vertebrals.
Músculs de la nuca. Trapezi i dorsal ample.
Músculs de l’abdomen, anteriors, posteriors.
Músculs de l’abdomen, laterals.
Diafragma.
ANATOMIA HUMANA (contingut teòric):
ESPLACNOLOGIA
SISTEMA CARDIOCIRCULATORI
Cor: morfologia i relacions
Cavitats. Vàlvules. Sistema de conducció cardíaca
Vascularització del cor. Pericardi
Grans vasos: sistema aorta
Sistema venós profund. Sistema cava.
Sistema àziga. Sistema limfàtic.

SISTEMA RESPIRATORI
Laringe. Tràquea. Bronquis
Arbre bronquial. Estructura pulmonar. Pleures. Mediastí
Mecànica respiratòria.

APARELL DIGESTIU
Cavitat bucal. Glàndules salivals. Faringe. Esòfag. Tiroide, paratiroides i tim. Estómac. Duodè. Pàncrees. Melsa. Fetge, sistema porta i vies biliars. Jejú. Ili. Còlon. Peritoneu. Vascularització de l’aparell digestiu. Recte. Perineu. Estructures que contribueixen a la continència anal.

SISTEMA GENITOURINARI
Ronyó. Glàndules suprarenals. Pelvis renal
Urèter. Bufeta urinària
Aparell genital masculí
Aparell genital femení

HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 1. Histologia. Introducció

1.1 Concepte de població cel•lular. Nivells d’integració cel•lular: teixits, òrgans i sistemes. Criteris de classificació tissular.
HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 2. Teixit Epitelial

2.1 Concepte. Característiques generals. Criteris de classificació Làmina basal. Epitelis de revestiment: morfologia, localització i funcions. Polaritat cel•lular. Especialitzacions d’unió i comunicació intercel•lular. Especialitzacions de superfície lliure. Teixit epitelial glandular. Concepte de glàndula i criteris de classificació.

HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 3. Teixit conjuntiu

3.1 Concepte. Criteris de classificació. Estructura i funció. Estudi especial analític dels seus components. Fibroblasts. Adipòcits. Fibres de col•làgena. Elements cel•lulars defensius: macròfags i sistema mononuclear fagocític (SMF), cèl•lules encebades, cèl•lules plasmàtiques.

3.2 Tipus de teixit connectiu: teixit connectiu lax, teixit connectiu dens. Estudi especial del teixit adipós: histogènesi, histologia i tipus.
HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 4. Teixit ossi

4.1 Teixit ossi. Propietats i característiques generals. Concepte i classificació. Citoarquitectura: osteones, trabècules, periosti/endosti, medul•la òssia. Teixit ossi compacte i esponjós.
HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 5. Teixit cartilaginós

5.1 Teixit cartilaginós. Característiques generals. Similituds i diferències entre el teixit cartilaginós i ossi. Propietats. Anàlisi dels components: condòcit, condroblast i matriu cartilaginosa.

HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 6. Teixit muscular i músculs: citoarquitectura i histofisiologia.

6.1 Teixit muscular esquelètic. Miòcit estriat esquelètic. Miòcit com a cèl•lula bàsica. Possibles disposicions ordenades dels miòcits. Cobertures connectives.

6.2 Sistema sarcotubular. Aparell contràctil: visió morfomolecular. Citoesquelet. Miòcits tònics i fàsics. Interconversió entre miòcits tipus I i tipus II.

6.3 Teixit muscular esquelètic. Microtendons i endomisi. Microcirculació: unitat vascular i nivells d’anastomosi.

6.4 Contracció muscular. Concepte de contracció muscular. Calci i sistema sarcotubular. Modificacions estructurals degudes a la contracció. Relaxació muscular. Modificacions estructurals degudes a la relaxació. Modificabilitat de la contracció muscular

6.5 Teixit muscular llis. Cèl•lules musculars llises. Distribució i estructura. Mecanismes d’associació cel•lular. Vascularització i innervació

6.6 Teixit muscular cardíac. Concepte. Estructura cardiomiòcit. Teixit de conducció cardíac. Innervació del teixit cardíac

HISTOLOGIA. BLOC TEMATIC 7. Teixit nerviós

7.1 Teixit nerviós. Concepte. Tipus bàsics de neurones. Neuroglia: concepte, tipus i funcions. Organització estructural. Concepte de sinapsi. Neurosecreció. Terminacions nervioses receptores: tipus. Fibres nervioses mielíniques i amielíniques Degeneració i regeneració neuronal.

7.2 Sinapsi neuromuscular: components subcelul•lars. Especialitzacions de l’axolemma. Especialitzacions del sarcolemma. Mecanismes de recanvi de membranes presinàptica i postsinàptica

HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 8. Sinapsi neuromuscular: histofisiologia
8.1 Neurotransmissió sinàptica. Alliberament dels neurotransmissors químics. Microfisiologia de la transmissió química. Quimioreceptors: descripció i distribució. Components de la resposta sinàptica. Reciclatge del neurotransmissor. Transport actiu d’ions. Relació Na+/Ca2+. Ambient iònic. Possibles significats en les modificacions subsinàptiques de vesícules sinàptiques, vesícules CORE i vesícules recobertes, característiques de membranes densificades presinàptiques i postsinàptiques

HISTOLOGIA. BLOC TEMÀTIC 9. Aparell circulatori

9.1 Vasos sanguinis: Concepte i tipus. Estructura dels diversos tipus d’artèries, arterioles i vasos venosos. Especialitats vasculars. Capil•lars sanguinis: estructura i tipus. Vasos limfàtics. Sistema vascular limfàtic. Generalitats. Vasos limfàtics majors. Conductes limfàtics: estructura microscòpica. Linfocapil•lar.

HISTOLOGIA. BLOC TEMATIC 10. Aparell respiratori

10.1 Les vies respiratòries. Estructura microscòpica. Epiteli respiratori: descripció cel•lular, histofisiologia. Faringe y laringe. Tràquea y bronquis principals. Pulmó: bronquis intrapulmonars i bronquíols. Bronquíols respiratoris. Conductes alveolars. Sacs alveolars i alvèols. Barrera d’ intercanvi gasós alveolocapil•lar.

HISTOLOGIA. BLOC TEMATIC 11. Sistema tegumentari

11.1 Organització histològica. Estrats epitelials epidèrmics. Dermis. Hipodermis. Annexes cutanis. Glàndules.
PRÀCTIQUES HISTOLOGIA


HISTOLOGIA. PRÀCTICA 1. Introducció a la microscòpia i ús del microscopi òptic. Teixits connectius generals: tipus de fibres, cèl•lules connectives. Teixit connectiu dens/Laxe (lligaments-tendons).

HISTOLOGIA. PRÀCTICA 2. Tipus de cartílag. Teixit muscular: múscul llis, cardíac i esquelètic. Teixit ossi

HISTOLOGIA. PRÀCTICA 3. Sinapsi Neuromuscular: Axoplasma (Blau de metilé). Mitocondries (4 Di 2 ASP), neurofilaments (Impregnacions metal.liques/ microscopi de fluorescència.), acetilcolinesterases (Karnovsky-Roots), receptors nicotínics (?-bungarotoxina).

HISTOLOGIA. PRÀCTICA 4. Observació amb microscòpia òptica : Aparell circulatori: Tipus de vasos sanguinis. Vasos limfàtics. Aparell respiratori: paret respiratòria. Faringe i laringe. Tràquea i bronquis principals. Pulmó.

HISTOLOGIA. PRÀCTICA 5. Observació amb microscòpia òptica de la pell i annexos. Sistema tegumentari. Organització histològica. Epidemis, dermis i hipodermis

HISTOLOGIA. PRÀCTICA 6. Ultraestructura de miòcits i de la sinapsi neuromuscular

HISTOLOGIA.PRÀCTICA 7. Simulació de la contracció muscular.

ANATOMIA HUMANA: Contingut de pràctiques i seminaris Osteologia extremitat superior I
Osteologia extremitat superior II
Osteologia extremitat inferior I
Osteologia extremitat inferior II
Osteologia del tronc i tòrax
Osteologia del crani
Biomecànica de l’extremitat superior.
Anatomia de superfície. Extremitat superior.
Dissecció de l’extremitat superior
Biomecànica de l’extremitat inferior.
Anatomia de superfície. Extremitat inferior.
Dissecció de l’extremitat inferior.
Estudi de la columna en conjunt. Biomecànica.
Anatomia de superfície. Tronc.
Dissecció del tronc.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A1
78 117 195
Pràctiques a laboratoris
A1
48 36 84
Seminaris
A1
4 3 7
Atenció personalitzada
10 0 10
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Descripcio dels continguts de la materia. Distribució de continguts i professors. Descripció de metodologia didactica. Descripció de objectius i criteris evaluadors.
Sessió Magistral HISTOLOGIA.
Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula (temes 1 a 11)

ANATOMIA HUMANA
Exposició dels continguts teòrics a l'aula
Pràctiques a laboratoris HISTOLOGIA.
Observació per microscòpia òptica de diferents preparacions de teixits i òrgans del cos huma. Observació per microscopia electrònica de transmisió del teixit muscular i la sinapsi neuromuscular.

ANATOMIA HUMANA
- Pràctiques a l’osteoteca
Realització de pràctiques a l’osteoteca en grups de 20 alumnes, dividits en subgrups de 6, on amb els ossos humans a la ma, aprendran a identificar tots els ossos del cos humà; orientar-los i conèixer els seus principals detalls morfològics.
- Pràctiques a la sala de dissecció
Realització de pràctiques a la sala de dissecció, en grups de 17-20 alumnes, on estudien sobre les disseccions de cadàvers, els diferents components de l’aparell locomotor. Han de saber identificar sobre el cadàver, els principals músculs, vasos i nervis.
- Pràctiques a l’aula de lliteres (Anatomia de superfície)
Realització de pràctiques a l’aula de lliteres, en grups de 17-20 alumnes. Organitzats per parelles, aprendran a saber localitzar i palpar en el company, les principals estructures superficials de l’aparell locomotor.
Seminaris HISTOLOGIA.
Realització de 2 seminaris de 2h cada un de temes relacionants en les sessions magistrals

ANATOMIA HUMANA
3 seminaris (un per cada gran apartat de l'aparell locomotor) en el que poder analitzar de forma acurada la biomecànica de les extremitats i de la columna. els alumnes hi assitiran en grups petits com els de les classes pràctiques
Atenció personalitzada L'alumne

Atenció personalitzada
Descripció
HISTOLOGIA Neus Garcia:Dimecres de 9 a 10 h. Lloc: Unitat Histologia i Neurobiologia. mariadelesneus.garcia@urv.cat ANATOMIA HUMANA. Lloc: Unitat d’Anatomia Humana. Horari:(concertar cita previa) Montserrat Jové: dimecres de 11 a 13 h; dilluns i dijous de 15 a 17 h. montserrat.jove@urv.cat

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A1
HISTOLOGIA. Sessions magistrals. 2 proves de primera convocatòria (gener i maig) i una segona convocatòria al juny. Els examens seran tipus test de respostes múltiples s’hauran de superar amb una nota igual o superior al 5.

ANATOMIA HUMANA:
Examen escrit de preguntes curtes
HISTOLOGIA.

70%

ANATOMIA:
70 %
Pràctiques a laboratoris
A1
HISTOLOGIA: L’assistència a les sessions pràctiques de laboratori és obligatòria. Es pot faltar amb justificant a 1 pràctica(entregar el justificant com a màxim 7 dies després de realitzar-se la pràctica). En cas de no haver fet les pràctiques, l’assignatura quedarà suspesa. Els coneixements adquirits en les sessions pràctiques s’avaluaran juntament amb els coneixements teòrics en el conjunt dels exàmens. L’avaluació continuada de la participació i aprofitament de les pràctiques i els seminaris serà avaluat amb un punt màxim que se sumarà a la nota del/s test de teoria sempre que aquest estigui aprovat.




ANATOMIA HUMANA. L'assistència a les pràctiques és obligatòria, per poder realitzar l'examen pràctic. Només es permet una falta justificada.
Cal aprovar l'exàmen pràctic per poder realitzar el teòric.
L'exàmen pràctic es realitza a la sala de dissecció/osteoteca. Consisteix en preguntes de osteologia, anatomia de superfície i dissecció, on l'alumne haurà d'identificar les diferents estructures en els ossos, en el cos humà viu i en el cadàver.
HISTOLOGIA: 20%

ANATOMIA:
30 %
Seminaris
A1
HISTOLOGIA: Els coneixements adquirits en els seminaris s’avaluaran juntament amb els coneixements teòrics en el conjunt dels exàmens.

ANATOMIA HUMANA: El contingut dels seminaris s'avalua conjuntament amb l'exàmen pràctic i teòric.
HISTOLOGIA:
10%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Del 100 % de l'assignatura ANATOMIA I: 75% Anatomia Humana i 25% Histologia

ANATOMIA HUMANA

Avaluació continuada: Cal l'assistència a totes les pràctiques per tenir dret a exàmen, només es permet una falta justificada. 70 % exàmens escrits + 30 % exàmens pràctics. Valors totals de cada parcial: primer parcial 30%; segon parcial 40 %; tercer parcial 30%. Els exàmens pràctics es realitzen a la sala de dissecció/osteoteca, inclouen: osteologia; seminaris de biomecànica; anatomia de superfície i pràctiques a la sala de dissecció amb cadàvers i models anatòmics.

Per poder accedir a cada exàmen escrit, previament s'ha d'haver aprovat l'exàmen pràctic corresponent.

Segona convocatòria: Per poder realitzar l'exàmen teòric de la segona convocatòria, previament s'ha d'haver aprovat l'exàmen pràctic.




Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

HISTOLOGIA

  • BLOOM W. Y FAWCETT D.W. Tratado de Histología. Ed. Labor. 12 ed. reimpresión 1995.
  • GARTNER - HIATT . Atlas color de Histología. Panamericana. edición 5ª. 2011
  • JUNQUEIRA L.C. Y CARNEIRO J. Histología Básica. 5 ed. Ed. Masson. 2006.
  • KIERSZENBAUM, A. Histologia y Biologia Celular.ELSEVIER ES. 2ona ed 2008
  • ROSS – KAYE. Histologia texto y atlas color con biologia celular y molecular. Elsevier. 5ena ed. 2007
  • STEVENS, A. Histología Humana. 3ª ed. Harcourt Brace. Madrid, 2007.

ANATOMIA :

  • DRAKE RL, VOGL W, MITCHELL AWM. Gray Anatomia para estudiantes. 1ª ed. Madrid: Elsevier España SA; 2010.
  • MOORE KL, DALLEY AF. Anatomía con orientación clínica. 6ª ed. Madrid: Médica Panamericana; 2010.
  • NETTER FH. Atlas de Anatomía Humana. 5ª ed. Barcelona: Masson; 2011.
  • ROUVIERE H, DELMAS H, DELMAS V. Anatomía humana descriptiva, topográfica y funcional (3 volums). 11a ed. Barcelona: Ed. Masson; 2006.
  • SCHÜNKE M, SCHUKTE E, SCHUMACHER, U. Prometheus texto y atlas de Anatomia. Tomo 1 Anatomia General y Aparato Locomotor. 2ª ed. Madrid: Editorial Médica panamericana; 2011.
  • SCHÜNKE M, SCHUKTE E, SCHUMACHER, U. Prometheus texto y atlas de Anatomia. Tomo 2 Cuello y órganos internos. 2ª ed. Madrid: Editorial médica Panamericana; 2011.
  • SCHÜNKE M, SCHUKTE E, SCHUMACHER, U. Prometheus texto y atlas de Anatomía. Tomo 3 Cabeza y Neuroanatomia. 2ª ed. Madrid: Editorial Médica Panmericana; 2011.
  • PUTZ R, PABST R. Sobotta Atlas de anatomía humana (2 volums). 23ª ed. Madrid: Elsevier; 2012
Complementària

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

HISTOLOGIA

 ANATOMIA:

  • DUFOUR M. Anatomía del Aparato Locomotor. Tomo 1. Miembro inferior. Barcelona: Masson, A.S.; 2003.
  • DUFOUR M. Anatomía del Aparato Locomotor. Tomo 2. Miembro superior. Barcelona: Masson, A.S.; 2004.
  • DUFOUR M. Anatomía del Aparato Locomotor. Tomo 3. Cabeza y tronco. Barcelona: Masson, A.S.; 2004.
  • CALAIS-GERMAIN B. Anatomía para el movimiento. Introducción al análisis de las técnicas corporales. Tomo 1. 2 ed. Girona: Curbet & Marquès impressors, SL; 2004.
  • FUCCI S, BENIGNI M, FORNASARI V. Biomecánica del aparato locomotor aplicada al acondicionamiento muscular. 4ª ed. Madrid: Elsevier; 2003.
  • GARCÍA-PORRERO J, HURLÉ J. Anatomia Humana. McGraw-Hill/Interamericana; 2005.
  • HANSEN JT. Netter Anatomía, tres volumenes: cabeza y cuello; tronco; miembros. Barcelona: Masson; 2005.
  • KAPANDJI, AI. Fisiología articular: esquemas comentados de mecánica humana. Tomo 3, Tronco y raquis. Madrid: Panamericana; 2002.
  • KAPANDJI, AI. Fisiología articular: esquemas comentados de mecánica humana. Tomo 1, Miembro superior. Madrid: Panamericana; 2001.
  • KAPANDJI, AI. Fisiología articular: esquemas comentados de mecánica humana. Tomo 2, Miembro inferior. Madrid: Panamericana; 2002.
  • LATARJET M, RUIZ LIARD A. Anatomía Human. 2 V. 4ª ed. Madrid: Médica Panamericana; 2004.
  • LLUSÁ PÉREZ M, MERÍ VIVED, A, RUANO GIL, D. Manual y Atlas Fotográfico de Anatomía del Aparato Locomotor. Madrid: Medica panamericana; 2004.
  • MOORE KL, AGUR AMR. Fundamentos de Anatomía con orientación clínica. 2ª ed. Madrid: Médica Panamericana; 2003.
  • SMITH-FERNÁNDEZ VM, RODRÍQUEZ-GARCÍA S, SMITH-FERNÁNDEZ A, FERNÁNDEZ-ORTEGA I, SMITH-AGREDA, JM. Atlas de los Sistemas Neuromusculares con funciones estáticas y dinámicas. 2ª ed. Barcelona: Espaxs, S.A.; 2003.
  • TIXA S. Atlas de Anatomía Palpatoria del Cuello, Tronco y Extremidad Superior. Barcelona: Masson; 2000.
  • TIXA S. Atlas de Anatomía Palpatoria de la Extremidad Inferior. Barcelona: Masson; 1999.
  • WILLIAMS PL, WARWICK R. GRAY Anatomía (2 volums). 38a ed. Madrid: Elsevier; 1998.

Altres recursos:

  • Netter F. Netter Interactive Atlas of Human Anatomy [CD-ROM]. Novartis; 1999.
  • Sobotta Atlas de Anatomía Humana. [CD-ROM]. 20 ed. Médica Panamericana S.A.; 1999



 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent