DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) ANATOMIA II Codi 14214005
Ensenyament
Grau de Fisioteràpia (2010)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Ciències Mèdiques Bàsiques
Coordinador/a
JOVE SANS, MARÍA MONTSERRAT
Adreça electrònica manuel.santafe@urv.cat
montserrat.jove@urv.cat
josepmaria.tomas@urv.cat
laia.just@urv.cat
carme.rissech@urv.cat
mariamisericordia.balana@urv.cat
Professors/es
SANTAFÉ MARTÍNEZ, MANUEL
JOVE SANS, MARÍA MONTSERRAT
TOMÁS FERRÉ, JOSÉ MARIA
JUST BORRÀS, LAIA
RISSECH BADALLÓ, MARIA DEL CARMEN
BALAÑA MAS, MARÍA MISERICORDIA
Web http://moodle.urv.net/moodle/login/index.php
Descripció general i informació rellevant Desenvolupament neuromuscular. Connexions neuromusculars. Circuits neuronals de control muscular. Especificitat de les connexions neuromusculars. Plasticitat neural i sinàptica. Regeneració i envelliment del sistema muscular. Embriologia. Anatomia del sistema nerviós .

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Definir l'anatomia i fisiologia humanes, destacar les relacions dinàmiques entre l'estructura i la funció, especialment de l'aparell locomotor i els sistemes nerviosos i cardiorespiratori.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Analitzar l'anatomia del sistema nerviós central.
Analitzar l'organització morfològica del SNC. Comprèn la situació, relacions, morfologia, irrigació i estructura dels diferents components del sistema nerviós central. Comprèn les vies sensitives i motores del sistema nerviós central, els parells cranials i el sistema nerviós vegetatiu.
Comprendre, distingir i concebre l'estructura i la distribució normal dels teixits (teixit connectiu, teixit ossi, teixit cartilaginós, teixit muscular i teixit nerviós).
Explicar resumidament la citoarquitectura i histofisiología de teixit muscular, músculs, sinapsis neuromusculars, teixit ossi, ossos, cartílags esquelètics i articulacions diartrosiques.
Coneixèr quins són els factors que determinen el potencial de membrana i com variacions del voltatge, en resposta a diferents estímuls generen potencials d'acció.
Comprendre la transmissió sinàptica, en particular la transmissió neuromuscular, relacionant l'acció nerviosa i la contractació de la musculatura.
Relacionar els principis de la biomecànica amb el coneixement bàsic del cos humà: anatomia, fisiologia, histologia.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 1. Músculs en els estadis de la vida
1. Miogènesi. Concepte. De cèl•lules a teixit des del punt de vista de la diferenciació cel•lular. Cèl•lules diferenciades. Formació dels teixits musculars. Cèl•lules satèl•lit.
2. Lesió muscular. Concepte de regeneració i reparació muscular. Lesió d’axó: implicacions proximodistals. Tipus de noxes i mecanismes de lesió. Conseqüències morfofuncionals. Mecanismes implicats. Modificacions neuromusculars secundàries en la senilitat
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 2. Sinapsi neuromuscular en els estadis de la vida
3. Primoinnervació. Formació d’unions mioneurals a l’embrió. Especificitat dels contactes sinàptics embrionaris. Factors de regulació de la primoinnervació: matís extracel•lular, factors solubles, altres.
4. Canvis sinàptics en el període perinatal. Eliminació sinàptica en el període postnatal: transcendència, participació d’activitat neuromuscular, mecanismes de modulació. Mort de les motoneurones en el període perinatal: competitivitat, participació en l’activitat elèctrica
5. Plasticitat sinàptica. Elements de plasticitat neuromuscular: recuperació i retracció de l’axó. Reformació sinàptica. Mecanismes responsables de la plasticitat neural de la recuperació i de la retracció de l’axó. Especificitat de les connexions mioneurals. Factors de creixement nerviós. Molècules d’adhesió neural. Canvis de l’arquitectura mioneural en condicions fisiològiques: sedentarisme, exercici, senilitat.
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 3. Citoarquitectura òssia
6. Estudi monogràfic dels components ossis: osteoblasts, osteòcits, matriu òssia. Funcions dels ossos. Irrigació, nutrició i innervació. Introducció a la biomecànica.
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 4. Ossos en els estadis de la vida
7. Osteogènesi. Concepte. Teixit ossi primari. Ossificació intramembranosa. Ossificació encondral. Especialització en os compacte i esponjós. Placa epifisiària. Formació del periosti i endosti. Creixement proporcionat dels ossos. Factors que afecten l’ossificació.
8. Remodelació òssia. Osteosíntesi-osteòlisi. Remodelació permanent. Metabolisme ossi i calci. Remodelació de l’os compacte. Remodelació de l’os trabecular. Histofisiologia de la remodelació. Factors que afecten la remodelació òssia de l’adult. Envelliment ossi: osteoporosi. Reparació de fractures.
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 5. Cartílags esquelètics
9. Varietats de cartílag esquelètic. Cartílag hialí articular: citoarquitectura, histofisiologia de la seva nutrició. Citoarquitectura dels discs invertebrals, meniscs i sínfisis. Histofisiologia de la nutrició en cada cas particular.
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 6. Cartílags en els estadis de la vida
10. Condrogènesi. Concepte. Origen mesenquimal del nucli de condrificació. Mecanismes de creixement: expansiu i aposicional. Moduladors de la condrogènesi.
11. Reparació i envelliment del cartílag. Reparació del cartílag articular i fibrocartílag. Histofisiologia de l’envelliment del cartílag: cartílag articular, fibrocartílag. Coadjuvants/agreujants de l’envelliment/reparació del cartílag.
HISTOLOGIA:
BLOC TEMATIC 7. Articulació diartrósica
12. Articulacions: generalitats. Concepte. Elements articulars: superfície del cartílag articular, de la membrana i del líquid sinovial, meniscs, lligaments i càpsula articular
13. Estudi monogràfic dels elements articulars. Càpsula fibrosa, lligaments i tendons: estructura microscòpica, inserció òssia. Membrana sinovial: íntima i subsinovial segons la localització. Líquid sinovial: composició i histofisiologia.
14. Histofisiologia articular. Irrigació de la càpsula i de la membrana sinovial. Innervació. Organogènesi de les articulacions: diartrosi, sinartrosi. Envelliment sinovial. Envelliment de lligaments i tendons.
ANATOMIA HUMANA
SISTEMA NERVIOS
1. Embriologia: concepte. Fases del desenvolupament embrionari. Primera i segona setmana del desenvolupament.
2. Embriologia: tercera setmana del desenvolupament.
3. Desenvolupament de la columna i extremitats.
4. Desenvolupament del sistema nerviós I
5. Desenvolupament del sistema nerviós II
6. Organització morfològica i funcional del SNC.
7. Cervell: morfologia externa i relacions.
8. Cervell: estructura interna.
9. Tronc de l’encèfal. Morfologia externa i relacions. Origen aparent dels parells cranials. Estructura interna.
10. Cerebel: morfologia. Estructura i relacions.
11. Medul·la espinal: morfologia, estructura i relacions. Nervi raquidi.
12. Circulació del LCR.
13. Meninges. Sins cranials.
14. Irrigació del sistema nerviós central.
15. Hipotàlem. Hipòfisi. Epífisi.
16. Tipus de sensibilitat. Tàlem.
17. Vies sensitives. Vies estatoacústiques.
18. Còrtex cerebral. Àrees.
19. Nuclis i vies motores.
20. Globus ocular i vies òptiques sensorials.
21. Motor ocular comú. Vies òptiques reflexes. Troclear. Abducens.
22. Trigemin. Facial.
23. Neumogàstric. Glosofaringi. Espinal. Sistema olfactori.
24. Generalitats sistema nerviós vegetatiu. Cadena simpàtica prevertebral.
25.Simpàtic cervical. Simpàtic toràcic i abdominal. Parasi
ANATOMIA HUMANA
SISTEMA NERVIÓS: PROGRAMA PRÀCTIC
1.Osteologia: Ossos del crani. Base del crani.
2.Osteologia: Fosses del crani.
3.Malformacions del sistema nerviós central. Malformacions de l'aparell locomotor: tronc i extremitats.
4.Dissecció: Talls topogràfics de l’encèfal: cervell, cerebel, tronc de l’encèfal. Medul·la espinal. Models anatòmics. I
5.Dissecció: Talls topogràfics de l’encèfal: cervell, cerebel, tronc de l’encèfal. Medul·la espinal. Models anatòmics II

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
1 1 2
Sessió Magistral
A1
39 58.5 97.5
Pràctiques a laboratoris
A1
17 12.75 29.75
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
A1
2 1.5 3.5
Seminaris
A1
2 1.5 3.5
Atenció personalitzada
1 1 2
 
Proves objectives de tipus test
A1
4 16 20
Proves objectives de preguntes curtes
A1
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Descripcio dels continguts de la materia. Distribució de continguts i professors. Descripció de metodologia didactica. Descripció de objectius i criteris evaluadors.
Sessió Magistral HISTOLOGIA:
Presentacio del programa teoric amb TICs

ANATOMIA HUMANA:
Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula.
Pràctiques a laboratoris HISTOLOGIA
1.- Modificacions microscòpiques per variacions d’activitat. Breu treball de laboratori relacionat amb la modificabilitat dels teixits neuromusculars sota diferents nivells d’activitat
2.- L’os com a òrgan. Observació i descripció del teixit nossi.
3.- Cartílag articular. Meniscs. Disc intervertebral. Observació i descripció de les diferentes varietats de teixits cartilaginosos

ANATOMIA HUMANA:

1.- Pràctiques a l’osteoteca:
Realització de pràctiques a l’osteoteca en grups de 17-20 alumnes, dividits en subgrups de 6, on estudiaran el crani (ossos aïllats, base del crani i fosses craniofacials).
2.- Pràctiques a la sala de dissecció: Realització de pràctiques a la sala de dissecció, en grups de 17-20 alumnes, on estudien la morfologia del sistema nerviós central i els seus embolcalls, amb encèfals i medul•les humanes, diferents talls topogràfics i models anatòmics.
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques HISTOLOGIA
Simulació del potencial de repòs i d’acció.
Seminaris Seminari de malformacions congènites: Concepte de malformació congènita. Malformacions del sistema nerviós central i aparell locomotor (tronc i extremitats).
Grups de 17-20 alumnes.
Atenció personalitzada L’alumne pot consultar dubtes o aclariments amb el professor sempre que ho desitgi.
Lloc: Unitat d’Anatomia Humana Horari: (concertar cita prèvia) montserrat.jove@urv.cat

Atenció personalitzada
Descripció
ANATOMIA HUMANA. Lloc: Unitat d’Anatomia Humana. Horari:(concertar cita previa) Montserrat Jové: dimecres de 11 a 13 h; dilluns i dijous de 15 a 17 h. montserrat.jove@urv.net HISTOLOGIA Lloc: Laboratoris Unitat Histologia i Neurobiologia. Horari:(concertar cita previa) Manel Santafe: dimecres de 9-10h manuel.santafe@urv.cat

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Pràctiques a laboratoris
A1
HISTOLOGIA
Examen test de múltiple resposta i preguntes curtes
Aquest inclou l'examen del programa pràctic.
La assistència a les practiques es obligatòria i inexcusable. Cas de mancar a una practica per força major (defunció familiar, etc) es realitzarà un examen pràctic que abarcarà totes les practiques de la assignatura.

ANATOMIA HUMANA
Assistència obligatòria. Cal l'assistència a les pràctiques i seminari per poder accedir a l'examen. (Només es permet una falta)
Examen pràctic en format “multiestació” on l’alumne ha de saber identificar sobre les estructures òssies, peces de dissecció i els models anatòmics les estructures assenyalades.




HISTOLOGIA 10%

ANATOMIA 30%
Seminaris
A1
ANATOMIA HU¡MANA: Assistència obligatòria.
El contingut del seminari s'avalua conjuntament amb l'examen teòric i pràctic.
Proves objectives de tipus test
A1
HISTOLOGIA
Un cop superada la prova de preguntes curtes es procedirà a respondre el examen test de múltiple resposta. El dos exàmens es fan al mateix moment i es al corregir quant s'estableix si es pot corregir l'examen test o no.
Aquest inclou l'examen del programa pràctic.



HISTOLOGIA 10%
Proves objectives de preguntes curtes
A1
HISTOLOGIA
Les preguntes curtes permeten aprovar la assignatura. Per apujar nota es farà al mateix examen un seguit de preguntes de resposta múltiple.
ANATOMIA HUMANA:
continguts de totes les classes magistrals, seminaris i pràctiques.
Es fan dos exàmens parcials:primer parcial 50%, segon parcial 50 %.
Per poder accedir a cada examen teòric del segon parcial, prèviament s'ha d'haver aprovat l'examen pràctic.
Cal tenir una nota mínima de 5/10 en cada examen per a poder aplicar el % corresponent de cada part de l'assignatura.
HISTOLOGIA 10%
ANATOMIA 70 %
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Del 100 % de l'assignatura ANATOMIA II: 66% Anatomia Humana i 33% Histologia

ANATOMIA HUMANA

Avaluació continuada: Cal l'assistència a totes les pràctiques per tenir dret a examen, només es permet una falta no justificada. 70 % exàmens teòrics + 30 % examen pràctic.

Per poder accedir a cada examen teòric del segon parcial, prèviament s'ha d'haver aprovat l'examen pràctic. Cal tenir una nota mínima de 5/10 en cada examen per a poder aplicar el % corresponent de cada part de l'assignatura.

Segona convocatòria:Per poder realitzar l'examen teòric de la segona convocatòria, prèviament s'ha d'haver aprovat l'examen pràctic. Cal tenir una nota mínima de 5/10 en cada examen per a poder aplicar el % corresponent de cada part. L'alumne s'examinarà d'aquelles parts no aprovades a la primera convocatòria. Els exàmens seran de les mateixes característiques que a la primera convocatòria.

HISTOLOGIA

La assistència a les practiques es obligatòria i inexcusable, això vol dir que la manca de una pràctica implica un suspens final. Cas de mancar a una practica per força major (defunció familiar, etc) es realitzarà un examen pràctic que abarcarà totes les practiques de la assignatura.


"El professor podrà establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat" (art. 21 NAM Grau i art. 20 NAM Màster).


Fonts d'informació

Bàsica Afifi AK, Bergman RA., Neuroanatomía funcional. Texto y Atlas., 2ª ed., Mexico: McGraw-Hill/Interamericana; 2006.
Crossman AR, Neary D., Neuroanatomía. Texto y atlas en color., , Barcelona: Masson S.A.; 2002.
Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM., Gray Anatomía para estudiantes., 2ª ed., Madrid: Elsevier España S.A.; 2013.
Fitzgerald MJT ; Gruener G; Mtui E., Neuroanatomía clínica y neurociencia., 6 ed., Barcelona: Elsevier; 2012
Netter FH., Atlas de Anatomía Humana + studentconsult, 6 ed., Barcelona: Elsevier; 2015.
Putz R, Pabst R., Sobotta Atlas de anatomía humana (2 v)., 23ª ed., Madrid: Elsevier; 2012.
Rouviere H, Delmas A, Delmas V., Anatomía humana descriptiva, topográfica y funcional (4 v)., 11a ed., Barcelona: Ed. Masson; 2012.
Sadler TW., Langman. Embriología Médica., 12 ed, Barcelona: Lippincott William & Wilkins; 2016.
SCHÜNKE M, SCHUKTE E, SCHUMACHER, U., Prometheus texto y altas de Anatomia. Tomo 3 Cabeza, cuello y Neuroanatomia., 3ª ed., Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2014.
Snell R., Neuroanatomía clínica., 7ª ed., Barcelona: Lippincott Williams & Wilkins; 2010

HISTOLOGIA

  • Leeson TS, Leeson CR, Paparo AA. Texto y atlas de Histología. Editorial Interamericana. 1989.
  • Bloom W, Fawcett DW. Tratado de Histología. Editorial Labor. 1987.
  • Weiss L, Greep RO. Histología. Editorial El Ateneo, S.A. 1986.
  • Nichols JC, Marin AR, Wallace BW. From neuron to brain. Sinauer Associates, Inc. 1992.
  • Equerda JE, Gallego R, Gual A, Ramirez G, Rubia F. Neurotransmisión y Plasticidad Sináptica. Ed. Spax. 1991.
  • Aatrand PO, Rodahl K. Fisiologia del trabajo físico. Ed. Panamericana. 1992.
Complementària

HISTOLOGIA

ANATOMIA HUMANA (COMPLEMENTÀRIA):

  • Delmas A. Vias y centros nerviosos. 7ª ed. Barcelona: Masson; 2001
  • Felten DL, Shetty AN. Netter, Atlas de neurociencia. 2ª ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2010.
  • Feneis H, Dauber W. Nomenclatura Anatòmica Ilustrada. 5 ed. Barcelona: Masson, A.S.; 2006.
  • García-Porrero J, Hurlé J. Neuroanatomia Humana. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2014.
  • Gilroy AM, MacPherson BR, Ross LM, Schünke M, Schulte E, Schumacher U. PROMETHEUS Atlas de Anatomía. 2ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2013.
  • Haines D. Neuroanatomia Clínica. Texto y atlas. 9ª ed. Lippincott; 2015.
  • Moore MC. Embriología clínica. 9ª ed. Madrid: Elsevier; 2013.
  • Moore KL, Persaud TVN, Torchia MG. Embriología clínica + student consult. 10ª ed; 2016.
  •  Rohen JW, Yokochi C, Lütjen-Drecoll E. Atlas de anatomía humana. Estudio fotográfico del cuerpo humano. 7ª ed. Madrid: Elsevier Science; 2011.
  • Sadler TW. Langman. Fundamentos de Embriología Médica, con orientación clínica (incluye CD-ROM “Simbryo”). Madrid: Médica Panamericana; 2006.
  • Waxman S. Neuroanatomia Clínica. 26ª ed. México: McGraw-Hill Interamericana Editores; 2011.
  • Wilson-Pauwels L, Akesson EJ, Stewart PA. Nervios craneanos: en la salud y en la enfermedad (incluye CD –rom). 3ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2013.

ALTRES RECURSOS:

  • TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona; 1993.
Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent