DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) QUALITAT DE VIDA EN L'EDAT AVANÇADA Codi 14625212
Ensenyament
Envelliment i Salut (Campus Terres de l'Ebre) (2010)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Medicina i Cirurgia
Coordinador/a
MARÍN SERRAL, JUDIT ANGELA
Adreça electrònica juditangela.marin@urv.cat
Professors/es
MARÍN SERRAL, JUDIT ANGELA
Web
Descripció general i informació rellevant Concepte de qualitat de vida. Mètodes de valoració de la qualitat de vida. Qualitat de vida en la persona d ‘ edat avançada i les seves peculiaritats. Factors que influeixen en una bona o dolenta percepció de la qualitat de vida. Concepte de qualitat de vida associada a la salut. Recerca en qualitat de vida.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  Professionalitzador
  AP2 Conèixer els mitjans per a la prevenció i/o retard de la dependència.
  Recerca
  AR1 Adquirir habilitats per formular hipòtesis, dissenyar projectes i aplicar la metodologia estadística adequada en cada cas.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC5 Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional que es planteja a la universitat (Orientació professional)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Establir mesures preventives per a un envelliment saludable AP2
BC5
CC3
Saber aplicar les diferents escales de valoració aplicables a l'estudi de la gent gran. AR1
CC6

Continguts
Tema Subtema
CONCEPTE DE QUALITAT DE VIDA
QUALITAT DE VIDA I SALUT / MALALTIA
ESCALES DE MESURA DE QUALITAT DE VIDA
QUALITAT DE VIDA EN LA PERSONA D’EDAT AVANÇADA .
HÀBITS QUE AFECTEN LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA
RECERCA EN QUALITAT DE VIDA

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 2 3
 
Sessió Magistral
4 10 14
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
2 16 18
Treballs
3 37 40
 
Atenció personalitzada
0 1 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària PLANTEJAMENT DE CASOS PRÀCTICS : situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global.
Treballs Fer el plantejament d' un projecte de recerca en qualitat de vida en l'edat avançada per tal de treballar les diferents parts i seguir la metodologia adequada.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
ES FARÀ ATENCIÓ PERSONALITZADA QUAN S'ELABORE EL PROTOCOL I PLANTEJAMENT DEL TREBALL DE RECERCA I DELS DUBTES QUE PUGUEN SORTIR DELS CASOS PRÀCTICS. l'atenció personalitzada es farà concretant una visita a través del correu electrònic: juditangela.marin@urv.cat

Avaluació
  Descripció Pes
Activitats Introductòries Presencialitat ,participació a classe 10 %
Sessió Magistral Presencialitat ,participació a classe 30%
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Treballar a classe els supòsits practics
Conèixer i saber aplicar les enquestes per avaluar la qualitat de vida.
30 %
Treballs Implementar un projecte de recerca en qualitat de vida a l'edat avançada 30 %
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
  • X. Badia Llach, M. Roset Gamisans . La investigación de resultados en salud. Formación Médica Continuada en Atención Primària. Abril 2001; 8: 24- 28.
  • J. Alonso, M. Ferrer y R. Lamarca. Dificultades y perspectivas en la medición de la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS). Formación Médica Continuada en Atención Primària. Abril 2001; 8: 29- 35.
  •  J. Llobera, M Esteva y C. Vidal. La medición de la calidad de vida y la atención primaria. Formación Médica Continuada en Atención Primaria. 2001; 8: 36- 44.
  • Badia , X., La medición de la salud. Guia de escalas de medición en español, 2007.
  • Esther López- García, José R. Banegas, Auxiliadora Graciani Pérez- Regadera, Juan Luis Gutiérrez-Fisac, Jordi Alonso y Fernando Rodríguez-Artalejo. Valores de referencia de la versión española del Cuestionario de Salud SF-36 en población adulta de más de 60 años.Med Clin (Bar) 2003;120:568-73.
  • Jordi Alonso, Enrique Regidor, Gregorio Barrio, Luis Prieto, Carmen Rodríguez y Luis de la Fuente. Valorespoblacionales de referencia de la versión española del Cuestionario de Salud SF- 36. Medicina Clínica (Barc). 1998; 111: 410-416.
  • Alonso J, Prieto L, Ferrer M, Broquetas J, Roca J, Serra-Batlles J, et al. Testing the Spanish version of the SF-36 Health Survery among male patients with chronic obstructive pulmonary disease. J Clin Epidemiol 1998;51:1087-94.
  • Gené J, Moliner C, Contel JC, Tintoré I, Vilafàfila R, Schorlemmer C. Salud y utilización de servicios en ancianos, según el nivel de convivencia. Gac Sanit 1997;11:214-20.
  • Persson LO, Karlsson J, Beengtsson C, Steen B, Sullivan M. The Swedish SF-36 Health Survey II. Evaluation of clínical validity: results from population studies of elderly and women in Gothenborg. J Clin Epidemiol 1998;51:1095-103.
  • Juresa V, Ivankovic D,Vuletic G, Babic-Banaszak A, Srcek I, Mastilica M, et al. The Croatian Health Survey- SF-36: I. General quality of life assessment. Coll Antropol 2000; 24:69-78.
  • Mishra G, Schofield MJ. Norms for The physical and mental health component summary scores of the SF-36 for young, middle-aged and older Australian women. Qual life Res 1998;7:215-20.
  • Cuevas Fernandez FJ, Marco Garcia MT, Rodriguez Alvarez C, Iglesias Giron MJ, Aguirre- Jaime A. Is there an association between physical exercise and the quality of life of hypertensive patients?. Scand J Med Sci Sports. 2007; 17: 348-55.
  • Glasgow RE, Ruggiero L, Eakin EG, Dryfoos J, Chobanian L. Quality of life and associated characteristics in a large national sample of adults with diabetes. Diabetes Care. 1997; 20: 562-7.
  • Kwasniewska M, Drygas W. Quality of life in patients with risk factros of coronary heart disease. Przegl Lek. 2005; 62: 863-70.
  • Panda M, Staton LJ, Chen I, Kurz J, O’ Rorke, Pasanen M, et al. The influence of discordance in pain assessment on the functional status of patients with chronic nonmalignant pain. Am J Med Sci.2006; 332:18-23.
  • Stewart AL, Hays RD, Wells KB, Rogers WH, Spritzer KL, Greenfield S. Long-term functioning and well-being outcomes associated with physical activity and exercise in patients with chronic conditions inthe Medical Outcomes Study. Jclin Epidemiol. 1994; 47: 719-30.

  • de Vreede PL, van Meeteren NL, Samson MM, Wittink HM, Duursma SA, Verhaar HJ. The Effect of Functional Tasks exercise and Resistance Exercise on Health-related quality of life and Physical Activity. A Randomised Controlled Trial. Gerontology. 2006; 53:12-20.

  • Woodruff SI, Conway TL. A longitudinal assessment of the impact of health/fitness status and health behavior on perceived quality of life. Percept Mot skills. 1992; 75: 3-14.

  • Bowling A.The effects of illness on quality of life. Journal of Epidemiology and Community Health.1996; 50:149-55.

  • Marin Serral, J. Estudi de qualitat de vida relacionada amb la salut en atenció primària: malalties cròniques versus patologia mental. Tesi doctoral (maig -2008).

  • Complementària

    -  Pla de salut. Envelliment saludable.gencat. cat:

    http://www20.gencat.cat/portal/site/pla-salut/menuitem.98854c4efd5306c1bd2aa410b0c0e1a0/?vgnextoid=e94920cb0e027110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e94920cb0e027110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

     

    www.idescat.cathttp://www.idescat.cat/cat/societat/socsalut.html

     

     

    - Enquesta de salut de Catalunya 2006: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1946/doc11893.html

     

    -  Pla de salut de Catalunya 2010:

     

    http://www.vhebron.net/preventiva/docencia/material/pla_salut_catalunya_2010_2.pdf

     

     

     

     

    Recomanacions


    (*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent