DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura ANTROPOLOGIA Codi 15051013
Ensenyament
Treball Social (2001)
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Segon Primer
Llengua d'impartició
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
SORONELLAS MASDEU, MARIA MONTSERRAT
Adreça electrònica mariamontserrat.soronellas@urv.c
Professors/es
SORONELLAS MASDEU, MARIA MONTSERRAT
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura és una introducció a la definició dels conceptes fonamentals de l'Antropologia Social i Cultural, de manera que l'alumne de Treball Social els assimili i els incorpori al conjunt de coneixements que, des de diferents disciplines, se li van donant sobre el sistema social i cultural, al llarg dels tres anys d'estudis.

Competències
Codi  
A
A
A
A
A
A
A
A
A
B
B
B
B
B
B
B
B
B
B
C
C
C
C

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Introduir els conceptes fonamentals de l'Antropologia Social i Cultural. A2
A20
B1
B3
B6
B11
C3
Aprendre els mètodes i les tècniques de camp pròpies de l'Antropologia Social A9
A11
A15
B3
B4
B5
B11
B12
B13
C2
C3
Conèixer la transformació del pensament antropològic i el seu desenvolupament com a disciplina científica. B1
B3
B6
C3
C5
Aprendre a relativitzar els valors culturals propis A1
A2
A5
A9
A13
B3
B6
B7
B11
C3
Aprendre a valorar el parentiu, la família i les relacions parentals com a construccions culturals que resolen l'organització i la reproducció social. A1
A2
A5
B1
B3
B6
B11
C3
C5
Analitzar les estructures i les relacions econòmiques com a principis organitzadors de les societats. A5
A15
A16
B1
B3
B6
C3
C5
Conèixer les diferents estructures i institucions socials amb què pot funcionar l'organització de les societats. A1
A2
A5
B1
B3
B6
C3
C5
Aprendre a identificar les construccions simbòliques i les ideologies i el seu paper en l'organització i el funcionament de les societats. A1
A2
A5
B1
B2
B3
B6
C1
C3
C5

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Conceptes i informació prèvia. Què és l’Antropologia Social i Cultural?. Com i amb què treballa? Què pot aportar al Treball Social? •Etnografia, Etnologia i Antropologia. Raça i cultura.
•Què és la cultura per l’antropologia? Fins on ens pot portar aquest concepte?
•El procés de transmissió de la cultura. Endoculturació, aculturació, assimilació i integració cultural.
•Les diferents formes de descobrir i entendre els "altres". L'etnocentrisme i el relativisme cultural.
•L'objecte de l'Antropologia i l'especificat del seu enfocament respecte a d'altres ciències socials.
•El mètode i les tècniques de l'antropologia. El mètode etnogràfic i la intervenció del Treball Social
•L’aportació de l’Antropologia al Treball social.
Tema 2. La reflexió antropològica. D’on ve i cap on va? •El naixement de la reflexió antropològica.
•La constitució de l'Antropologia com a ciència: l'evolucionisme social.
•L’antropologia acadèmica. Determinismes, possibilismes i relativismes.
•L'Antropologia aquí i ara. Urbanització, marginació i postmodernitat.
Tema 3. L’economia com a eina per a la comprensió de les societats. •El sistema econòmic com a base organitzativa. Tothom té economia? Què és un sistema econòmic?
•La producció: els factors i les relacions de producció. Què produeixen i com organitzen la producció de béns i serveis les diferents societats? Com repercuteix el sistema productiu en l’estructura social?
•Formes de distribució i consum de la producció. Com arriben fins als grups socials els béns i serveis produïts? Les alternatives al sistema de mercat.
•Hi ha economies més racionals que altres? Reflexió sobre la universalitat de la racionalitat econòmica.
Tema 4. Sistemes organitzatius: parentiu i cultura •Àmbit i límits del parentiu. Per què l’Antropologia s’ocupa del parentiu? De com les societats construeixen el llenguatge del parentiu.
•Els diferents sistemes de reclutament dels parents: la filiació.
•Pares, fills, ascendents i descendents: com s’agrupen? Els grups de filiació: llinatges, clans i parenteles.
•Els parents afins. Per què i com es produeixen les unions matrimonials?
•Què és una família? Totes les societats en tenen? A què responen les diferències de les estructures familiars?
•Les noves formes familiars. Reestructuració familiar o desestructuració familiar?
Tema 5.- La política i l’organització de les societats •Què és això de la política. Organització social, ordre social, poder i autoritat.
•Cultura, norma, consuetud i llei. La diferència i l’alteritat com a forma de control de la desviació.
•Com ens organitzem les societats? Panoràmica transcultural dels diferents models d’organització social: banda, tribu, cabdillatge i estat.
•La construcció de la diferencia social: l’edat i el gènere com a formes de construcció de desigualtat.
•L'estratificació social: rangs, estaments i classes socials.
Tema 6. Les ideologies i la construcció de la realitat que ens envolta •Organització religiosa i societat. Mite, simbolisme i ritual.
•El concepte d'ideologia.
•La construcció social de la realitat. Les realitats són aparences?
•La malaltia com a metàfora de la realitat social.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 1 2
 
Sessió Magistral
43 64.5 107.5
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
4 8 12
Presentacions / exposicions
9 13.5 22.5
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de Desenvolupament
2 2 4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries S'introduirà els/les estudiants en la lògica de l'assignatura (objectius, continguts, metodologia i avaluació).
Sessió Magistral La professora exposarà els arguments per desplegar els continguts previstos en el curs.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Cada un dels temes porta té un mínim de dues lectures obligatòries, una de les quals serà comentada a l'aula a partir de la fixació d'unes línies de discussió.
Presentacions / exposicions Es procedirà a la visualització d'una pel·lícula al final de cada tema. Un cop acabada, es procedirà a debatre els continguts relacionats amb el tema en qüestió.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Descripció
Es preveu que la professora tingui un horari d'atenció al despatx per resoldre els dubtes que puguin sorgir en l'exposició dels continguts feta a classe.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Després de la visualització de les pel·lícules, els estudiants han de redactar un treball de síntesi que reflecteixi els continguts de cada tema. 3.0
Proves de Desenvolupament Es farà un examen amb 10 preguntes que caldrà desenvolupar de manera argumentada. 7.0
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica EMBER, C.R. i EMBER, M., Antropología cultural, 1997, Madrid. Prentice Hall
KOTAKK Conrad P., Antropología cultural. Espejo para la humanidad, 1997, Madrid. McGraw Hill
FRIGOLÉ, J. i altres, Antropologia d'avui, 1983, Barcelona. Teide
PRAT, J. i altres (eds.), Antropología de los pueblos de España, 1990, Madrid. Taurus.
KOTTAK, Conrad Ph., Antropología. Una exploración de la diversidad humana, 1994, Madrid. McGraw Hill
, DICCIONARIO DE ETNOLOGÍA Y ANTROPOLOGIA, 2004, Madrid. Akal
PRAT, J. MARTINEZ, A, Ensayos de Antropología Cultural, 1996, Barcelona. Ariel Antropología
LABURTHE-TOLRA I WARNIER, J.P, Etnología y Antropología, 1998, Madrid. Akal
HARRIS, M., Introducción a la Antropología Cultural, 2004, Madrid. Alianza
LOMBARD, J., Introducción a la Etnología, 1997, Madrid. Alianza Universidad
LLOBERA, J.R., Manual d'antropologia Social. Estructura i evolució de les societats humanes., 1999, Barcelona. UOC

Complementària

BALANDIER, Georges.(1976).Antropología política. Barcelona. Península

BOHANAN, Paul; GLAZER, Mark.(1992) Antropología. Lecturas Madrid. Mc Graw-Hill

COMAS D'ARGEMIR, D. (1998) Antropología económica. Barcelona. Ariel

DIAMOND, S. i BELASCO, B.(1982) De la cultura primitiva a la cultura moderna. Barcelona. Anagrama

FEIXA, C. (1998) De jóvenes, bandas y tribus. Barcelona. Anagrama

GEERTZ, C.(1987) La interpretación de las culturas. Barcelona. Gedisa.

HARRIS, M.(1981) El desarrollo de la teoría antropológica. Madrid. Siglo XXI.

KAHN, J.S. (ed.).(1975) El concepto de cultura. Textos fundamentales. Barcelona. Anagrama.

LEVI-STRAUSS, C.(1968) Antropología Estructural. Buenos Aires. Eudeba.

LLOBERA, J.R. (ed.).(1976) La Antropología como ciencia. Barcelona. Anagrama.

LLOBERA, J.R. (1990) La identidad de la antropología. Barcelona. Anagrama.

LUQUE, E. (1996) Antropología política. Ensayos críticos. Barcelona. Ariel Antropología

MARTINEZ VEIGA, U. (1990) Antropología econòmica. Barcelona. Icària

MERCIER, P.(1976) Historia de la Antropología. Barcelona. Península

MORENO, I.(1979) Cultura y modos de producción. Madrid. Nuestra cultura

ROCA i GIRONA, J.(1998) Antropología industrial. Barcelona. Ariel

ROMANÍ, O. (1999) Las Drogas. Sueños y razones. Barcelona. Ariel

SEGALEN, M. (1997) Antropología histórica de la família. Barcelona. Taurus Universitària

SAN MARTIN, J. (1992) La antropología: ciencia humana, ciencia crítica. Barcelona. Montesinos

WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva. Barcelona. Paidós

Recomanacions