DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura TREBALL SOCIAL I MARGINACIÓ Codi 15051206
Ensenyament
Treball Social (2001)
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
4.5 3 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
BODOQUE PUERTA, YOLANDA
Adreça electrònica yolanda.bodoque@urv.cat
Professors/es
BODOQUE PUERTA, YOLANDA
Web
Descripció general i informació rellevant El curs vol introduir a una anàlisi comprensiva de la marginació social en la qual s'emfasitzen les articulacions entre processos socials i imatges culturals. En la primera part es dóna compte de la multiplicitat d'aproximacions parcials que les Ciències Socials han anat aportant a la construcció del concepte de marginació social, a partir, sobretot, de les demandes d'intervenció en temes que es plantegen com a problemes socials. Mentre que a la segona part, es fa un recorregut a través de les principals teories socioantropològiques sobre la marginació social. En els dos últims temes s'analitzen les principals aportacions específiques de l'antropologia a la qüestió.

Competències
Codi  
A1 Interactuar amb persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats per aconseguir canvis, promocionar el desenvolupament dels mateixos i millorar les condicions de vida a través de la utilització dels mètodes i models de Treball Social.
A4 Respondre a situacions de crisi valorant la urgència de les situacions, planificant i desenvolupant accions per fer front a les mateixes i revisant els seus resultats.
A5 Valorar les necessitats i opcions possibles per orientar una estratègia d’intervenció.
A8 Dissenyar, implementar i avaluar projectes d’intervenció social.
A9 Investigar, analitzar, avaluar I utilitzar el coneixement actual de les millors pràctiques del treball social per revisar i actualitzar els propis coneixements sobre els marcs de treball.
A11 Establir relacions professionals amb l’objecte d’identificar la forma més adequada d’intervenció.
A13 Utilitzar la mediació com estratègia d’intervenció destinada a la resolució alternativa de conflictes.
A14 Contribuir a la promoció de les millors pràctiques del treball social participant en el desenvolupament i anàlisi de les polítiques que s’implementen.
A15 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona el treball com a quotidià, com a suport per revisar les estratègies professionals que han de donar resposta a les situacions socials emergents.
A16 Establir i actuar per a la resolució de situacions de risc prèvia identificació i definició de la naturalesa del mateix.
A17 Treballar amb els comportaments que representen un risc per al sistema client, identificant i avaluant les situacions i circumstàncies que configuren aquest comportament i elaborant estratègies de modificació dels mateixos.
B1 Aprendre a aprendre
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B11 Capacitat analítica i de síntesi
B12 Capacitat d'organització i planificació
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Definir els principals conceptes amb què les ciències socials ens aproximen al coneixement de la marginació social. A8
A9
A11
B1
B3
C3
Aproximar l'estudiant als diferents enfocaments teòrics que han portat a construir les situacions de marginació social. A8
A9
A11
B1
B3
C3
Aprendre a aplicar diferents models d'anàlisi per a l'estudi dels processos de marginació social. A5
A8
A9
B1
B3
B11
C3
Jutjar la implicació de la societat en la construcció cultural dels processos d'estigmatització que porten a les situacions de marginació. A14
A15
A16
B1
B3
B11
C3
Desenvolupar una actitud crítica, relativista i analítica respecte als processos de marginació social. A8
A13
A15
B1
B3
B11
C3
Prendre consciència de la necessitat d'informar-se i investigar abans d'implementar mecanismes d'intervenció social. A4
A5
A8
B1
B3
B11
C3
Considerar els nous enfocaments per a una antropologia de la marginació que contempli especialment la rellevància dels conceptes de violència simbòlica i violència estructural. A5
A8
A9
B1
B3
B11
C3
Aplicar i desenvolupar el mètode biogràfic com una metodologia de recerca vàlida per enfrontar l'estudi de les situacions de marginació. A1
A15
A17
B1
B3
B12
C3
Insistir en l'aplicació d'una antropologia de la marginació reflexiva i crítica respecte de situacions concretes relacionades amb la infantesa, la vellesa, l'ancianitat, el gènere, etc. A8
A13
A14
B1
B3
B11
C3

Continguts
Tema Subtema
Bloc I: Introducció conceptual. 1. Marginació social i òptica antropològica.
2. Perspectives teòriques i clarificacions conceptuals sobre marginació i exclusió social.
3. La definició de la realitat com a problema.
4. La construcció sociocultural de la marginació
Bloc II: Enfocaments teòrics. 1. El concepte de desviació social.
2. Les teories funcionalistes de l'anomia social.
3. Associació diferencial i subcultures.
4. La reacció social. Etiquetament i carrera desviada.
5. Constructivisme i problemes socials.
6. Les teories del conflicte i la criminologia radical.
7. Enfocaments antropològics: simbolisme i marginació.
8. Cap a una antropologia contemporània de la marginació.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
31 12.4 43.4
Presentacions / exposicions
3 9 12
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
7 7 14
Treballs
3 36 39
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves de Desenvolupament
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al desenvolupament de l’assignatura: objectius, metodologia i sistema d’avaluació. Moments i vies de contacte amb el professor al llarg del curs.
Sessió Magistral Exposició sistemàtica dels continguts bàsics de l'assignatura per part del professor, tal com es distribueixen dins dels dos grans blocs temàtics i dels diferents subtemes.
Presentacions / exposicions Eventual proposta de presentació grupal d'algun tema concret d'interès dels estudiants, a partir de la teoria impartida o d'algun cas o fenomen quotidià relacionat amb la marginació social, o d'exposició d'alguna de les lectures recomanades al programa.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Eventual proposta d'exercicis relacionats amb la lectura d'algun text a l'aula ordinària o bé amb alguna experiencia viscuda (en l'àmbit quotidià, laboral, familiar...), ja siguin de caràcter oral o escrit.
Treballs Els estudiants han de realitzar un treball d'assaig temàtic sobre un tema relacionat amb la marginació i l'exclusió social, dues notes de lectura (redactant un text de síntesi i comentari de algunes referències seleccionades del programa), o bé només una de les notes de lectura (la nota 2) juntament amb la ressenya d'un d'aquests dos llibres:
-Wacquant, Loïc (2000) Las cárceles de la miseria. Madrid: Alianza.
-Bauman, Zygmunt (2000) Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Presentacions / exposicions
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Treballs
Proves de Desenvolupament
Descripció
En totes les activitats senyalades l'estudiant comptarà amb la presència i l'assessorament del professor: puntual durant les sessions magistrals, les presentacions/exposicions, la resolució de problemes o exercicis a l'aula i les eventuals proves de desenvolupament, i regular (en forma d'atenció a l'estudiant en horari de despatx o per correu electrònic) pel que fa a la realització de les notes de lectura i del treball d'assaig.

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Eventuals presentacions o exposicions grupals a classe sobre algun tema o fenomen actual d'interès en l'àmbit de la marginació social. La participació en dites exposicions i en la dinàmica general de les classes (de caire teòric o més pràctic: recursos audiovisuals, lectures, etc.) es valora positivament en termes d'avaluació.
10% del total de la nota final.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Eventual proposta de resolució de problemes o exercicis puntuals relacionats amb els continguts teòrics o amb l'experiència pràctica quotidiana.
Orientativa
Treballs 1) Realització de dues notes de lectura, o l'alternativa de una de les dues notes i la ressenya d'un llibre.

2) Realització d'un treball d'assaig temàtic relacionat amb els processos de marginació i exclusió social.
1) 30% del total de la nota final.

2) 60% del total de la nota final.
Proves de Desenvolupament Eventuals proves de desenvolupament en funció de l'evalució del curs i de l'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge.

Orientativa
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

BECKER, H. 1964. Los extraños. Sociología de la desviación. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.

BERGER, P.; LUCKMANN, Th. 1988. La construcció social de la realitat. Barceona: Herder.

CASTEL, R. 1984. La gestión de los riesgos. Barcelona: Anagrama.

FOUCAULT, M. 1981. Vigilar y castigar. Madrid: S. XXI.

FREILICH, M.; RAYBECK, D.; SAVISHINSKY, J. 1991. Deviance: Anthropological Perspectives. New York: Bergin and Garvey.

GIL, F. 2002. La exclusión social. Barcelona: Ariel.

GOFFMAN, E. 1989. Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu.

LEWIS, O. 1985. Antropología de la pobreza. Cinco familias. México: F.C.E.

LOMNITZ, L. 1985. Cómo sobreviven los marginados. México: S. XXI.

MATZA, D. 1981. El Proceso de desviación. Madrid: Taurus.

PAVARINI, M. 1983. Control y dominación. Teorías criminológicas burguesas y proyecto hegemónico. Madrid: S. XXI.

PESET, J. L. 1983. Ciencia y marginación. Barcelona: Crítica Grijalbo.

PITCH, T. 1980. Teoría de la desviación social. México: Nueva Imagen.

PRAT, J. 1997. El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel.

SAN ROMAN, T. 1994. La diferència inquietant. Velles i noves estratègies culturals dels gitanos. Barcelona: Serveis de Cultura Popular / Alta Fulla.

TYLOR, I.; WALTON, P.; YOUNG, J. 1990. La nueva criminología. Contribución a una teoría social de la conducta desviada. Buenos Aires: Amorrortu.

Complementària

ACKERMANN, W.; DULONG, R.; JEUDY, H. 1983. Imaginaires de l’insécurité, Paris: Librairie des Meridiens.

ALVAREZ-URIA, F. 1983. Miserables y locos. Medicina mental y Orden social en la España del siglo XIX. Barcelona: Tusquets.

ALVAREZ-URIA, F; ALONSO, L.; FERNANDEZ, B. i altres. 1995. Desigualdad y pobreza hoy. Madrid: Talasa.

ALLPORT, W. 1968. La naturaleza del prejuicio. Buenos Aires: Eudeba.

AZAOLA, E. 1990. La institución correccional en México. Una mirada extraviada. Méxic: S. XXI.

BALIBAR, E.; WALLERSTEIN, I. 1988. Raza, nación y clase. Madrid: IEPALA.

BARATTA, A. 1998. Criminología crítica y crítica del derecho penal. Madrid: S. XXI.

BAUMAN, Z. 2000. Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa.

BECK, U. 1998. La sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.

BENNET, J. 1981. Oral History and Delinquency. Chicago: The University of Chicago Press.

BERGALLI, R.; MARI, E. (eds.) 1989. Historia ideológica del control social. Barcelona: PPU.

BONFIL, G. 1987. México profundo. Una civililzación negada. México: SEP / CIESAS / Foro 2000.

CASTEL, R. 1998. La metamorfosis de la cuestión social. Barcelona: Paidós.

CLINARD, M. (comp.) 1964. Anomia y conducta desviada. Buenos Aires: Paidós.

COHEN, S. 1988. Visiones de control social. Barcelona: PPU.

DOUGLAS, M. 1991. Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: S. XXI.

DOUGLAS, M.; WILDAVSKY, A. 1982. Risk and Culture. California University Press.

DURKHEIM, E. 1982. Las reglas del método sociológico. Madrid: Morata.

DURKHEIM, E. 1992. El suicidio. Madrid: Akal.

EDGERTON, R. 1986. Rules, Exceptions and Social Order. Berkeley. California University Press.

ENCINAS, J. L. 1994. Bandas juveniles. Perspectivas teóricas. México: Trillas.

FOUCAULT, M. 1990. La vida de los hombres infames. Madrid: La Piqueta.

FOUCAULT, M. 1991. Microfísica del poder. Madrid: La Piqueta.

FOUCAULT, M. 1992. Genealogía del racismo. Buenos Aires: Altamira.

FREILICH, M.; RAYBECK, D.; SAVISHINSKY, J. 1991. Deviance: Anthropological Perspectives. New York: Bergin and Garvey.

GARCÍA, M. 2002. Yo no soy racista, pero... El aprendizaje de la discriminación. Barcelona: Intermón Oxfam.

GUASCH, O. 1991. La sociedad rosa. Barcelona: Anagrama.

GUSFIELD, J. 1981. The Culture of Public Problems. Chicago University Press.

HANNERZ, U. 1986. Exploración de la ciudad. México: F.C.E.

HERNÁNDEZ, J.; OLZA, M. (comps.) 1998. La exclusión social. Reflexión y acción desde el Trabajo Social. Navarra: Eunate.

JIMÉNEZ, F.; RIVAS, F.; RODRÍGUEZ, J. 1983. Violencia y marginación social. Murcia: Universidad de Murcia.

JULIANO, D. 2004. Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica. Madrid: Ed. Cátedra / Universidad de Valencia / Instituto de la Mujer.

KAPLAN, A. 1998. De Senegambia a Cataluña. Procesos de aculturación e integración social. Barcelona: Fundació “La Caixa”.

LAMO DE ESPINOSA, E. 1989. Delitos sin víctimas. Madrid: Alianza.

LARRAURI, E. 1991. La herencia de la criminología crítica. Madrid: S. XXI.

LOWRY, R. 1974. Social Problems. A Critical Analisis of Theories and Public Policy. Lexington, Toronto, Londres. D. C. Heath and Company: 81-133.

MALINOWSKI, B. 1981. Crimen y costumbre en la sociedad salvaje. Barcelona: Ariel.

MANZANOS, C. 1991. Carcel y marginación social. Contribución crítica e investigación aplicada a la sociedad vasca. Donostia: Tercera Prensa.

MARTINEZ VEIGA, U. 1997. La integración social de los inmigrantes extrangeros en España. Madrid: Trotta.

MARX, K. 1993. Manuscritos: Economía y Filosofía. Madrid: Alianza.

MELOSSI, D. 1992. El Estado del control social. México: S. XXI.

MERTON, R.; NISBET, R. (eds.). 1961. Contemporary Social Problems. New York: Harcourt, Brace and World.

MONREAL, P. 1996. Antropología y pobreza urbana. Madrid: Los libros de la Catarata.

MORENO, J. J. 2001. Hasta la libertad. Barcelona: Ediciones B.

MOORE, R. I. 1989. La formación de una sociedad represora. Barcelona: Crítica-Grijalbo.

PALMONARI, A. 1989. Processi simbolici e dinamiche sociale. Bologna: Il Mulino.

PAUGAM, S. (dir.) 1996. L’exclusion, l`état des savoirs. Paris: La Découverte.

PROSS, H. 1989. La violencia de los símbolos sociales. Barcelona: Anthropos.

PUJADAS, J. J. 1992. El método biográfico. El uso de las historias de vida en las ciencias sociales. Madrid: CIS. Cuadernos Metodológicos.

ROBERTS, B. 1980. Ciudades de campesinos. La economía política de la urbanización en el tercer mundo. México: Siglo XXI.

ROMANI, O. 1999. Las drogas. Sueños y razones. Barcelona: Ariel.

SAN ROMAN, T. 1989. Vejez y cultura. Hacia los límites del sistema. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.

SAN ROMAN, T. 1997. Los muros de la separación. Ensayo sobre heterofobia y filantropía. Madrid: S. XXI.

SCHUTZ, A. 1974. El problema de la realidad social. Amorrortu: Buenos Aires.

SHUTERLAND, E. 1988. Ladrones profesionales. Madrid: La Piqueta-

SPECTOR, M.; KITSUSE, J. 1977. Constructing Social Problems. California: Cummings Publishing Co.

TODOROV, T. 1988. Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid: Júcar.

TURNER, V. 1988. El proceso ritual. Madrid: Taurus.

TRINIDAD, P. 1991. La defensa de la sociedad. Madrid: Alianza.

ULIN, R. 1990. Antropología y teoría social. México: S. XXI.

VALENTINE, Ch. 1970. La cultura de la pobreza. Crítica y contrapropuestas. Buenos Aires: Amorrortu.

VALLVERDÚ, J. 2001. El cant de la devoció. Un estudi antropològic sobre els Hare Krisna. Tarragona: Arola.

VARELA, J.; ALVAREZ-URIA, F. 1989. Sujetos frágiles. Ensayos sobre sociología de la desviación. México, Madrid...: F.C.E.

VV. AA. 1981. Espacios de poder. Madrid: La Piqueta.

VV. AA. 1986. Materiales de sociología crítica. Madrid: La Piqueta.

VV. AA. 1999. “Pobreza y exclusión”. Monográfico de la Revista de Occidente, 215 (abril): 5-122.

VV. AA. 1999. “De la difference et de l’exclusion”. Dossier de la revista L’homme, 150 (abril-juny), 1ª part.

WACQUANT, L. 2000. Las cárceles de la miseria. Madrid: Alianza.

WIEVIORKA, M. 1992. El espacio del racismo. Barcelona: Paidós.

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
SOCIOLOGIA/15051012
SOCIOLOGIA DE LA JOVENTUT/15051211

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
FONAMENTS DEL TREBALL SOCIAL/15051014
HABILITATS I TECNIQUES EN TREBALL SOCIAL/15051015

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
METODES I TECNIQUES D'INVESTIGACIO SOCIAL/15051003
ANTROPOLOGIA/15051013