| Codi |
|
| A1 |
Adquisició de consciència del Dret com sistema regulador de les relacions socials |
| A2 |
Adquisició de consciència del caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar del problemes jurídics |
| A4 |
Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
| A5 |
Adquisició de consciència crítica en l’anàlisi de l’ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica. |
| A6 |
Desenvolupament de l’oratòria jurídica. Capacitat d’expressar-se oralment davant d’un auditori |
| A9 |
Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
| A10 |
Capacitat per a tractar les tècniques informàtiques en l’obtenció d’informació jurídica |
| A11 |
Capacitat per a utilitzar la xarxa informàtica en l’obtenció d’informació i comunicació de dades jurídiques |
| A12 |
Coneixements transversals entre les diferents àrees de coneixement jurídic. |
| A13 |
Coneixements d’argumentació jurídica. |
| B1 |
Aprendre a aprendre |
| B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
| B3 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 |
Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 |
Treballar de forma col•laborativa |
| B6 |
Comprometre’s amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
| B7 |
Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà |
| B9 |
Capacitat d’anàlisi i síntesi |
| B10 |
Capacitat d’organització i planificació |
| B11 |
Treball en equip de caràcter interdisciplinar |
| C2 |
Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
| C3 |
Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C4 |
Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
| C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) a la llengua pròpia |
| Objectius |
Competències |
| 1.Conèixer la teoría general de les obligacions |
A1
A2
A4
|
B7
B10
|
C3
C4
|
| Conèixer la teoria general dels contractes |
A1
A2
A4
|
B7
B10
|
C3
C4
|
| conèixer la regulació jurídica dels diferents contractes, en particular |
A1
A2
A4
|
B7
B10
|
C3
C4
|
| conèixer les diferenst fonts de les obligacions, en particular la responsabilitat extracontractual |
A1
A2
A4
|
B7
B10
|
C3
C4
|
| distingir, tot enllaçan-los quan sigui necesari, els diferents tipus d'obligacions civils, etenens a diversos criteris |
A1
A5
A6
A9
A11
A13
|
B2
B4
B5
B10
|
C5
|
| resoldre edecuadament els diferents casos pràctics plantejats |
A1
A5
A6
A9
A11
A13
|
B2
B4
B5
B10
|
C5
|
| buscar, recollir i utilitzar els diferents materials jurídics necesaris per tal de resoldre els supòsits jurídics plantejats |
A1
A4
A5
A9
A10
A11
A12
A13
|
B2
B3
B4
B5
B10
B11
|
C2
C3
C5
|
| acceptar y adaptar-se a les tasques assignades, quan el treball sigui coil.laboratiu |
|
B5
B6
B7
B10
B11
|
C2
C3
|
| apreciar i acceptar les crítiques i valoracions de la resta dels alumnes |
A1
|
B1
B3
B5
B6
B7
B9
|
C3
|
| prendre consciència de la importància de totes i cadascuna de les aportacions en la resolució del problemes o casos jurídics |
A1
A13
|
B2
B3
B4
B5
B6
B10
B11
|
C3
|
| Tema |
Subtema |
LES OBLIGACIONS I ELS CONTRACTES
1.EL DRET PATRIMONIAL
|
Lliçó 1: El dret civil patrimonial
1. El dret civil patrimonial: concepte i ordenació.
2. Les regles bàsiques de l'organització econòmica.
3. Drets reals i drets de crèdit.
3.1. Els criteris de distinció.
3.2. El contingut obligacional dels drets reals.
|
2.LA TEORIA GENERAL DE L' OBLIGACIÓ
|
Lliçó 2: L'obligació
1. La seva presentació legal.
2. La necessitat jurídica d'una conducta. Els seus pressupòsits i el seu fonament.
3. La relació jurídica obligacional.
3.1. El deute. Consideració especial de les excepcions.
3.2. El crèdit.
3.3. La correlació entre el crèdit i el deute.
3.3.1. El caràcter intersubjectiu de la relació.
3.3.2.La figura del tercer.
4.La naturalesa jurídica de les obligacions: criteris de distinció.
5. Les fonts de les obligacions.
5.1. La classificació del Codi Civil Analisi de l'art. 1089 CC.
5.2. La voluntat unilateral com a font d'obligacions.
Lliçó 3: La prestació
1. El concepte de prestació.
2. Els seus nivells de designació: material i jurídic.
3. L'objecte de la conducta.
3.1. La designació de la cosa.
3.2. La designació del servei.
Lliçó 4: Les classes d'obligacions segons la seva naturalesa material
1. L'obligació de donar.
1.1. Les seves funcions.
1.2. L'obligació de donar cosa certa i determinada.
1.3. L'obligació de donar cosa genèrica.
1.4. L'anàlisi específica de l'obligació pecuniària.
1.4.1. Consideració jurídica del diner.
1.4.2. Deute de diner i deute de valor. El nominalisme. Les clàusules d'estabilització.
1.4.3. Referència al deute d'interessos.
2. L'obligació de fer.
3. L'obligació de no fer.
Lliçó 5: Les classes d'obligacions segons les relacions entre la designació de la conducta i l'atribució del deure jurídic
1. L'obligació alternativa.
1.1. El periode d'alternativitat.
1.2. La concentració.
2. L'obligació conjunta.
3. L'obligació facultativa.
Lliçó 6: Les classes d'obligacions segons el seu nivell d'efectivitat
1. La vinculació de les parts de l'obligació.
2. La inexercitabilitat de l'obligació existent. L'anomenada "obligació natural".
3. L'exercitabilitat de l'obligació.
4. La connexió i la simultaneïtat de l'existència i de l'exercitabilitat de l'obligació. La retroactivitat de la condició suspensiva.
Lliçó 7: Les classes d'obligacions segons les modalitats de la seva cotitularitat
1. La cotitularitat del crèdit i del deute.
2. La cotitularitat mancomunada.
2.1. Les fonts de la mancomunitat.
2.2. El concepte de part en el crèdit o en el deute.
2.3. L'exercici parcial de la mancomunitat i les seves modalitats.
3. La cotitularitat solidària.
3.1. La solidaritat com a règim excepcional.
3.2. La integritat de la titularitat sobre el crèdit o el deute.
3.3. La connexió entre els titulars. Les relacions internes.
3.4. La modificabilitat de la solidaritat.
3.5. Les solidaritats atípiques.
Lliçó 8: Les classes d'obligacions segons la seva divisibilitat o indivisibilitat
1. La presentació del tema en el Codi Civil.
2. El criteri distintiu de la divisibilitat /indivisibilitat de l'obligació.
3. Els criteris que determinen la "susceptibilitat" o "no susceptibilitat de compliment parcial".
4. El règim jurídic de la divisibilitat / indivisibilitat de les obligacions.
Lliçó 9: Les relacions entre les obligacions
1. Les obligacions periòdiques.
1.1. La seva presentació en el Codi Civil.
1.2. La configuració de les obligacions periòdiques.
2. Les obligacions recíproques.
2.1. La influència de la reciprocitat quant al naixement i subsistència de les obligacions.
2.2. La influència de la reciprocitat quant al compliment de les obligacions.
2.3. Consideració especial de la facultat resolutòria.
3. Les obligacions accessòries.
3.1. El seu concepte.
3.2. La connexió entre l'obligació accessòria i l'obligació principal.
3.3. L'obligació d'interessos.
3.3.1. El supòsit de fet de l'obligació d'interessos i el seu règim jurídic.
3.3.2. Les classes d'interessos.
3.4. L'obligació penal.
4. Les obligacions subsidiàries.
5. Les obligacions eventuals.
Lliçó 10: Els mecanismes de protecció legal del crèdit
1. La rescindibilitat dels actes del deutor perjudicials per al creditor.
1.1. Els requisits de rescindibilitat de l'acte perjudicial.
1.2. L'eficàcia jurídica; l'oposabilitat a tercers.
2. L'acció directa.
2.1. Els supòsits de fet.
2.2. El seu exercici.
3. La subrogació "ex lege" del creditor en els drets i en les accions del deutor.
4. El dret de retenció.
4.1. El seu concepte i el seu fonament.
4.2. La seva eficàcia en el Codi Civil. Consideració especial del "derecho de retener en prenda".
5. La prelació de crèdits.
5.1. La seva justificació.
5.2. Els principals supòsits previstos per les lleis.
Lliçó 11: La modificació de l'obligació
1. La modificabilitat de la relació obligatòria. Els seus factors modificables.
2. La legitimació per a modificar la relació obligatòria.
3. El canvi de creditor. Consideració especial de la cessió de crèdits.
4. El canvi de titularitat del deute.
Lliçó 12: Les causes d'extinció de l'obligació: el pagament o compliment
1. El caràcter formal del pagament. El "concepte de pagament".
1.1. La conducta coincident amb la prestació deguda.
1.2. La conducta no coindident amb la prestació deguda.
1.2.1. La dació en pagament.
1.2.2. L'adjudicació en pagament.
2. El pagament com a conducta.
2.1. Les qualificacions jurídiques de la conducta.
2.2. La coincidència objectiva. Els seus requisits. L'aprovació de la conducta.
2.3. El caràcter unilateral o bilateral de la conducta. La "mora credendi" i la consignació judicial.
2.4. Les circumstàncies del pagament.
3. La diligència en el compliment.
3.1. La seva configuració jurídica.
3.2. Els models de conducta.
4. Els subjectes.
4.1. El pagador. Consideració especial del pagament de tercer.
4.2. El destinatari. La seva legitimació per cobrar.
5. Els efectes jurídics del pagament.
5.1. L'eficàcia extintiva.
5.2. L'eficàcia subrogatòria.
6. La imputació de pagaments. Els criteris que la presideixen.
7. El pagament per cessió de béns i l'adjudicació per a pagament.
8. La prova del pagament.
Lliçó 13: Les altres causes d'extinció de l'obligació
1. La novació.
1.1. La dualitat successiva d'obligacions.
1.2. La substitució de les obligacions.
1.3. El contracte novatori.
1.4. El règim jurídic de l'obligació novatòria.
2. La condonació.
2.1. El seu concepte.
2.2. Els diversos objectes de la condonació: la condonació del deute, l'alliberament del codeutor i la condonació parcial.
2.3. La qualificació jurídica del negoci de condonació.
3. La confusió.
3.1. La situació de confusió.
3.2. L'eficàcia de la confusió.
4. La compensació.
4.1. El seu concepte. La situació de compensació.
4.2. La compensabilitat del deute. Els seus requisits.
4.3. L'eficàcia extintiva de la compensació.
5. L'impossibilitat sobrevinguda de la prestació.
5.1. La doble eficàcia jurídica de la impossibilitat.
5.1.1. L'extinció de l'obligació.
5.1.2. La perpetuació de l'obligació.
5.2. La connexió de la regulació jurídica de la impossibilitat sobrevinguda amb la imputació dels riscs.
5.2.1. El concepte de risc.
5.2.2. La imputació del risc.
5.3. Els fonaments de l'eficàcia perpetuadors de l'obligació. Consideració especial de la "culpa fet propi".
Lliçó 14: La infracció de l'obligació
1. El seu concepte.
2. Modalitats de la infracció.
2.1. La pèrdua o deteriorament de la cosa deguda.
2.2. La "mora solvendi".
2.3. La "contravenció al tenor de l'obligació".
3. La imputació al deutor de la infracció obligacional.
3.1. El dol.
3.2. La "culpa negligència".
4. Les causes d'exoneració de la responsabilitat.
5. La imputació excepcional al deutor de la infracció obligacional.
6. La responsabilitat del deutor.
6.1. L'obligació d'indemnitzar danys.
6.2. L'execució forçosa de l'obligació.
|
3.TEORIA GENERAL DEL CONTRACTE
|
Lliçó 15: El contracte
1. Qüestions generals.
1.1. El concepte de contracte.
1.2. La seva eficàcia (vinculant i específica).
1.3. La capacitat dels contractants.
1.4. L’objecte del contracte.
2. La perfecció del contracte. El consentiment.
2.1. Els tractes preliminars.
2.1.1. La seva configuració.
2.1.2. La responsabilitat per la seva ruptura.
2.2. L'oferta.
2.2.1. El seu contingut.
2.2.2. La seva eficàcia.
2.2.3. La seva durada. La vinculació de l'oferent.
2.3. L'acceptació.
2.3.1. El seu contingut.
2.3.2. La seva eficàcia.
3. L’autonomia de la voluntat i els seus límits.
3.1. La llibertat de contractar. El contracte forçós.
3.2. El contingut normatiu del contracte: voluntari i legal.
3.3. La fixació unilateral del contingut voluntari.
3.3.1. El contracte d’adhesió.
3.3.2. Les condicions generals del contracte.
3.4. L’autocontractació.
4. El precontracte.
4.1. Concepte. La seva construcció jurídica.
4.2. El seu contingut i efectes.
4.3. Les seves classes.
Lliçó 16: La interpretació i la integració del contracte
1. Principis generals. Interpretació, integració i qualificació del contracte.
2. L'objecte de la interpretació.
3. Els criteris d'interpretació.
4. Els mitjans d'interpretació.
5. La integració del contracte.
Lliçó 17: La tipicitat contractual
1. Les dades legals per a la identificació del tipus contractual.
1.1. La causa.
1.2. La naturalesa de la cosa.
1.3. L’activitat.
2. Les classes de tipicitat.
2.1. Tipicitat legislativa directa i tipicitat per remissió.
2.2. Tipicitat completa i incompleta.
2.3. La tipicitat contractual negativa.
3. L'atipicicitat. L'alteració del tipus legal.
Lliçó 18: L'àmbit subjectiu de l'eficàcia del contracte
1. El concepte de "part" contractual.
1.1. La relativitat.
1.2. La qualificació d'una de les parts com a "consumidor" o "usuari".
1.2.1. Aspectes generals de la protecció del consumidor.
1.2.2. L'àmbit de la protecció del consumidor.
1.2.2.1. La formació de la voluntat contractual.
1.2.2.2. Les clàusules contractuals. Les condicions generals.
1.2.2.3. Les altres mesures de protecció.
1.2.3. La responsabilitat per danys.
2. La consideració del "tercer" en el contracte.
2.1. El contracte en nom de tercer.
2.2. L'estipulació en favor de tercer.
2.3. El contracte sobre acte de tercer.
2.4. El contracte en favor de persona a designar.
2.5. El contracte en dany de tercer.
Lliçó 19: La modificació, la cessió i l'extinció del contracte
1. La modificació del contracte per excessiva onerositat.
2. La cessió del contracte.
2.1. La posició de "part contractual" com a objecte del tràfic.
2.2. El negoci transmissiu: la seva configuració.
3. El subcontracte.
4. L'extinció del contracte.
4.1 El dissens
4.2. El desistiment unilateral del contracte.
4.2.1. La seva justificació.
4.2.2. Els casos de desistiment.
4.3. La rescissió per lesió en el dret civil de Catalunya.
4.3.1. El seu fonament i la seva admissió.
4.3.2. El seu règim jurídic.
|
| 3.ELS CONTRACTES EN PARTICULAR |
Lliçó 20: la compra venda
1. El seu concepte.
2. El seu objecte.
2.1. La cosa.
2.1.1. La propietat del venedor.
2.1.2. Les compra vendes especials per raó de la cosa.
2.2. El preu.
2.2.1. La seva fixació.
2.2.2. El preu just. La proporcionalitat.
3. Els subjectes. Les prohibicions.
4. La perfecció del contracte.
4.1. La facultat de desistiment.
4.2. La imputació del risc de la cosa.
5. Els efectes del contracte de compra venda.
5.1. Els efectes derivats del consentiment: les obligacions de les parts.
5.1.1. Les obligacions del comprador.
5.1.2. Les obligacions del venedor.
5.2. L'efecte derivat de la causa onerosa: l'obligació de sanejament.
5.2.1. El sanejament per evicció.
5.2.2. El sanejament per vicis ocults.
5.2.3. El sanejament per gravamens ocults.
6. El compliment de les obligacions del venedor i del comprador.
7. Els pactes i condicions més freqüents a la compra venda.
7.1. El pacte comissori.
7.2. El pacte d'"addictio in diem".
7.3. El pacte de reserva de domini.
7.4. El pacte d'ajornament del preu.
7.5. El retracte convencional.
8. La doble venda.
9. La venda de cosa moble a terminis.
9.1. Presentació
9.2. Àmbit d’aplicació de la Llei de Venda a Terminis
9.3. Règim jurídic dels contractes sotmesos a la Llei de Venda a Terminis
10. La venda a carta de gràcia a la Compilació.
10.1. El seu concepte i naturalesa jurídica.
10.2. Els efectes jurídics del contracte.
Lliçó 21: La permuta
1. La regulació de la permuta en el Codi Civil
1.1. El concepte de permuta. El criteri de tipificació respecte a la compra venda.
1.2. La regulació específica de la permuta
2. La cessió de finca o edificabilitat a canvi de construcció futura
2.1. Règim general del contracte
2.2. Modalitats
2.3. La resolució del contracte
Lliçó 22: L'arrendament de coses
1. L'arrendament de coses en general.
1.1. Concepte.
1.2. Els subjectes. L'oposabilitat del contracte a tercers.
1.3. Els efectes.
1.3.1. Els efectes derivats del consentiment.
1.3.2. L'efecte derivat de la causa onerosa.
1.3.3. Els efectes derivats de la legitimació possessòria.
1.4. L'extinció del contracte i de la relació arrendatícia. L'acció de desnonament
en l'arrendament de finques.
1.5. La pròrroga i la renovació: la tàcita reconducció.
1.6. El subarrendament.
2. L'arrendament de finques urbanes.
2.1. Els problemes generals plantejats per la regulació dels arrendaments de finques urbanes.
2.2. La regulació de l'arrendament de finques urbanes en el Codi Civil.
2.3. La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans.
2.3.1. El seu àmbit d'aplicació i la naturalesa dels seus preceptes.
2.3.2. L'arrendament d'habitatge.
2.3.2.1. La durada del contracte. La subrogació en la posició de l'arrendatari.
2.3.2.2. La renda. La seva fixació.
2.3.2.3. El règim de l'ús de l'habitatge.
2.3.2.4. Els drets d'adquisició preferent de l'arrendatari.
2.3.2.5. La suspensió, la resolució i l'extinció del contracte.
2.3.3 L'arrendament per a ús diferent de l'habitatge.
2.3.4 Les disposicions comunes.
2.3.5 Referència general al règim aplicable als contractes existents a
l'entrada en vigor de la LAU.
3.L'arrendament de finques rústiques.
3.1. La regulació de l'arrendament de finques rústiques en el Codi Civil.
3.2. La legislació sobre arrendaments rústics.
3.2.1. L'àmbit d'aplicació de la llei.
3.2.2. Les parts del contracte.
3.2.3. La forma.
3.2.4. La durada del contracte.
3.2.5. La renda.
3.2.6. Les despeses i les millores.
3.2.7. La transmissibilitat del contracte.
3.2.8. La finalització de l'arrendament.
Lliçó 23: El prèstec
1. Les seves classes: el comodat i el mutu.
2. El comodat.
2.1. L'estatut possessori del comodatari.
2.2. Els drets i les obligacions derivades del comodat.
2.2.1. L'obligació de restituir.
2.2.2. Les obligacions eventuals del comodant.
2.2.3. La responsabilitat del comodatari.
3. El mutu.
3.1. El contracte de mutu i la relació de mutu.
3.2. L'obligació de tornar el "tantumdem".
3.3. La Llei de Repressió de la Usura de 23 de juliol de 1908.
4. El censal.
Lliçó 24: L'arrendament d'obra i serveis
1. La distinció entre els conceptes d'"obra" i de "servei".
2. L'arrendament d'obra.
2.1. Les classes d'obra.
2.1.1. Per aportació o no de materials.
2.1.2. Per la naturalesa del resultat.
2.2. Les classes del contracte d'obra: per preu conjunt i per preu per parts.
2.3. La tipificació del contracte respecte a la compra venda.
2.4. El risc de l'obra.
2.5. L'extinció del contracte. La facultat de desistiment.
2.6. Les relacions creades per la participació d'altres persones.
2.7. Disposicions específiques de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación.
3. L'arrendament de serveis.
3.1. Concepte i contingut.
3.2. Referència al contracte de treball.
Lliçó 25: El dipòsit
1. La relació jurídica de dipòsit, el contracte de dipòsit i la responsabilitat com a dipositari.
2. L'objecte del dipòsit. El dipòsit irregular.
3. La relació de dipòsit.
3.1. L'obligació de guarda. El concepte possessori del dipositari.
3.2. El deute de devolució de la cosa.
3.3. Les obligacions del dipositant.
4. El contracte de dipòsit. La capacitat de les parts.
5. El dipòsit necessari.
6. El segrest.
Lliçó 26: El mandat
1. La gestió de negocis aliens com una activitat legitimada.
1.1. L'àmbit de la legitimació del mandatari.
1.2. L'activitat del mandatari com a exercici d'una legitimació.
1.3. La substitució en la legitimació.
2. La gestió de negocis aliens com una obligació de fer.
3. L'obligació de rescabalament per part del mandant.
4. L'extinció del contracte.
Lliçó 27: Els contractes societaris
1. El contracte de societat.
1.1. Concepte.
1.2. La societat universal com a règim de béns. Les seves classes.
1.3. La societat particular. Comunitat i persona jurídica.
1.3.1. L'objecte de la comunitat i l'objecte de la societat.
1.3.2. Les societats civil i mercantil. Els criteris de diferenciació.
1.3.3. L'adquisició de personalitat jurídica.
1.3.4. La regulació de la societat particular.
1.3.4.1. El fons social. Les aportacions.
1.3.4.2. El règim de pèrdues i guanys.
1.3.4.3. L'administració i la representació de la societat.
1.3.4.4. Els deutes socials i els deutes dels socis.
1.3.4.5. L'extinció de la societat. Les causes de disolució. El procés
de liquidació.
2. El contracte de parceria.
2.1. La seva tipificació respecte a l'arrendament i a la societat.
2.2. La seva regulació a la Llei d'Arrendaments Rústics.
3. Els contractes societaris en el dret civil de Catalunya.
3.1. Els contractes agraris.
3.1.1. La parceria i la masoveria.
3.1.2. Els altres contractes sobre terres de conreu.
3.2. Els contractes de parceria pecuària. Consideració especial dels contractes
d'integració (Llei 24/1984, de 28 de novembre, de contractes d’integració).
Lliçó 28: Els contractes aleatoris
1. Caracters generals.
2. La pensió vitalícia o violari.
3. El joc i l'aposta.
4. El contracte d'assegurança.
Lliçó 29: Els contractes de solució de conflictes
1. El conflicte d'interessos com a pressupòsit i objecte del negoci.
2. La transacció.
2.1. Concepte. La seva consideració com a contracte.
2.2. La capacitat per transigir.
2.3. L'eficàcia de la transacció. La vinculació de les parts.
3. L'arbitratge.
3.1. Concepte i aspectes generals de l'arbitratge.
3.2. Els àrbitres.
3.3. El procediment arbitral.
3.4. El laude.
Lliçó 30: El contracte de garantia personal: la fiança
1. Concepte. El seu pressupòsit: la referència a una obligació aliena.
2. La comunicació de les excepcions de l’obligació principal
3. El benefici d'excusió.
4. El pagament de l'obligació del fiador i els seus efectes.
5. L'extinció de l'obligació del fiador i la subsistència de l'obligació principal:
les seves causes.
6. La cofiança. El benefici de divisió.
7. La subfiança.
8. L'obligació de donar fiador.
|
4.LES ALTRES FONTS DE LES OBLIGACIONS
|
Lliçó 31: Els quasi contractes
1. La seva consideració en la teoria de les fonts. El seu fonament: l'enriquiment injust.
2. La gestió de negocis aliens.
2.1. L'abandó dels interessos com a causa legitimadora de la intromissió de tercers.
2.2. La intromissió com a font de la obligació de gestionar.
2.3. Les obligacions del gestor.
2.4. L'obligació de rescabalament per part del titular del negoci.
3. El cobrament de l'indegut pagat per error.
3.1. El caràcter indegut del pagament.
3.2. L'error en el pagament. La seva prova.
3.3. L'obligació de restituir. El seu règim.
Lliçó 32: La responsabilitat extra contractual
1. Els actes il.lícits com a font de les obligacions.
2. La responsabilitat extra contractual.
3. La responsabilitat subjectiva per fets propis.
3.1. Els pressupòsits de caràcter objectiu.
3.2. El pressupòsit subjectiu: la culpa o negligència.
3.3. El pressupòsit causal: la relació de causalitat.
4. La responsabilitat indirecta o per fet aliè.
4.1. El caràcter subjectiu de la responsabilitat indirecta.
4.2. Els supòsits de responsabilitat indirecta a l'art. 1903 CC.
4.3. Altres possibles supòsits de responsabilitat indirecta.
5. La responsabilitat objectiva o sense culpa.
5.1. En el Codi Civil.
5.2. L'evolució de la responsabilitat subjectiva a la objectiva.
5.3. Els principals supòsits de responsabilitat objectiva en el dret espanyol.
5.4. En particular. La responsabilitat de l'Administració.
6. L'obligació de reparar el dany causat.
6.1. Reparació específica i pecuniària.
6.2. La pluralitat de responsables: el caràcter solidari de l'obligació extracontractual.
6.3. Prescripció de l'acció.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Sessió Magistral |
|
35 |
100 |
135 |
| Debats |
|
1.5 |
0 |
1.5 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
15 |
30 |
45 |
| Treballs |
|
0 |
6 |
6 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves de Desenvolupament |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Breu explicació de la matèria, distingint-la de la que correspon a d'altres cursos del Dret civil, la metodologia a seguir, formes i criteris d'avaluació. |
| Sessió Magistral |
el professor exposarà la matèria programada utilitzant els recursos al seu abast segpns el contingut. El que es podria anomenar teoria jurídica es califica per l'exposició d'exemples pràctics |
| Debats |
Dels temes que es considerin de més actualitat, s'obriran debats l'objecte principal del quals ha de ser, no només expresar la pròpia opinió, sempre documentada i fonamentada, sino també recollir diferents punts de vista i acceptar i comprendre arguments diferents |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
plantejat un cas concret, els alumnes han de documentar-se per les vies que consideren adients, resoldre'l i defensar jurídicament el seu punt de vista, que serà evaluat així com ho serà la seva participació |
| Treballs |
sobre un tema concret del programa, sota la supervisió del professor |
| |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
| Sessió Magistral |
| Atenció personalitzada |
| Treballs |
|
|
Descripció |
| amb l'objectiu de:
- ajudar l'alumne a sol.lucionar els interrogants plantejats respecte de la matèria contingut del programa
- proporcionar a l'alumne la possibilitat de plantejar i exposar el que consideri necessari, tant d'índole purament acadèmica com personal-acadèmica, si és es cas |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Es farà un examen final que constarà de dues parts, la part teòrica i la part pràctica. L'examen de la part pràctica té 1h. de durada, com a segón exercici a las convocaròrias de gener o setembre, i requereix la ressolució d'un o més casos, que l'alumne haurà d'estructurar a partir de les preguntes plantejadas i a partir del que es disposi en els textos legals.
|
La part teòrica representa 2/3 de la nota final; la part pràctica, el 1/3 restant |
| Treballs |
Durant el curs, es pot presentar un treball sobre la matèria, a concretar amb el professor, que puntuarà fins a un punt de la nota de l'exàmen, però només quan aquesta nota sigui igual a 4 o superior. En el seu cas, la valoració del treball es manté pel setembre. |
1 punt com a màxim de la nota final, a partir de 4 |
| Proves de Desenvolupament |
Es farà un examen final que constarà de dues parts, la part teòrica i la part pràctica. L'examen té previst una durada de 2 hores: 1 per la part teòrica i 1 per la part pràctica.
La part teòrica constarà de preguntes del programa, la formulació de les quals coincidirà exactament amb algún o alguns del seus epígrafs.
La part pràctica consta de la ressolució d'un o més casos pràctics, que l'alumne haurà d'estructurar a partir de les preguntes
Durant el mes de desembre, els alumnes que ho desitgin podran examinar-se dels temes 1 al 15, en un examen parcial de caràcter alliberatori de les característiques següents:
- constarà només d'una part teòrica
- preguntes, la formulació de les quals coincidirà amb punts concrets del programa. El seu número depemdrà de la seva extensió.
- temps 1.30 h.
- els alumnes que superin la prova no hauran d'examinar-se de les lliçons que hagin entrat al parcial en la convocatòria de gener i setembre.
- la nota representa el 50 per cent de la nota teòrica; l'altre 50 per cent correspon a la part teòrica corresponent a l'examen final
- els alumnes que no superin la prova parcial hauran d'examinar-se al gener del contingut de tot el programa |
La part teòrica representa 2/3 de la nota final; la part pràctica, el 1/3 restant |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
- ALBALADEJO, Manuel: Derecho civl, t. 2, José Mª Bosch, editor
- BADOSE COLL, Ferran: Dret d'obligacions, Barcanova, Publicavions Universitat de Barcelona
- DÍEZ-PICAZO, Luis - GULLÓN, Antonio: Sistema de Derecho Civil, v. e, Tecnos
- LACRUZ BERDEJO, José Luis (i altres): Elementos de derecho civil, t.e, Dykinson
- LASARTE, Carlos: Principios de Derecho civil, t. 2 i 3, Marcial Pons
- LETE DEL RIO, José Mª: Derecho de obligaciones, Tecnos
- PUIG FERRIOS, Lluís (i altres): Manual de Derecho civil, v. 2, Marcial Pons |
| Complementària |
|
|
|