| Codi |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| A |
|
| B |
|
| B |
|
| B |
|
| B |
|
| B |
|
| B |
|
| B |
|
| B |
|
| C |
|
| C |
|
| Objectius |
Competències |
| 1. Conèixer l’evolució del dret a la història de Roma |
A1
A5
|
B1
B5
|
C2
|
| 2. Identificar de manera sincrònica cadascuna de les diferents institucions jurídico-privades |
A2
A4
A7
|
B1
B8
|
C2
|
| 3. Reconèixer l’estructura sistemàtica de les diferents institucions jurídico-privades |
A2
A4
A7
|
B1
B8
|
C2
|
| 4. Identificar els recursos técnico-jurídics: ficció, pressumpció, abús de dret, rescissió, analogia |
A2
A4
A7
|
B1
B8
|
C2
|
| 5. Comprendre l’aspecte tòpic de la ciència jurídica |
A1
A2
A3
A4
A5
A7
A8
A12
|
B1
B2
B3
B8
|
C2
|
| 6. Prendre consciència de la necessària adaptació de les institucions jurídiques al context socio-econòmic |
A1
A2
A3
A4
A5
|
B2
B5
|
C2
|
| 7. Distingir en un supòsit fàctic i els aspectes jurídics rellevants |
|
|
|
| 8. Expressar fonamentacions jurídiques amb la utilització de la terminologia jurídica |
|
B8
|
C2
C5
|
| 9. Prendre part activament en el procés d’aprenentatge |
|
B1
B3
B4
|
|
| 10. Argumentar dialècticament de manera eficient |
A1
A5
A8
A9
|
B1
B2
B3
B4
B7
B9
|
C2
C5
|
| Tema |
Subtema |
| I. HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ |
AA) Època de l'Estat ciutat: el Dret romà arcaic
(desde la fundació de Roma 753 a.C.? fins el primer terç del segle II a.C.)
Tema 1. Els orígens històrics: 1) Prehistòria o protohistòria itàlica. 2) La Monarquia. 3) La República.
Tema 2. L'organització constitucional: 1) Les magistratures. 2) El Senat. 3) Les assamblees populars.
Tema 3. El ius civile de l'Estat ciutat: 1) La tradició de les XII Taules. 2) Contingut de les XII Taules. 3) L'evolució jurídica després de les XII Taules.
B) Època de l'Imperi universal: Dret preclàssic i clàssic
(fins el primer terç del segle III d.C.)
Tema 4. Apogeu i crisi de la constitució republicana: 1) Ascensió de Roma a potència universal. 2) L'administració de l'Imperi: a) Itàlia b) Províncies. 3) Crisi de la constitució republicana.
Tema 5. El Principat: 1) La fundació del sistema per Octavi August i evolució posterior del Principat. 2) L'administració del nou sistema. 3) El problema de la successió. 4) Aparició i difusió del cristianisme en el Principat.
Tema 6. Ius civile, Ius gentium Ius honorarium: 1) La dicotomia ius civile/ius gentium. 2) L'antítesi ius civile /ius honorarium. 3) La pluralitat d'estratifiacions jurídiques.
Tema 7. Legislació: 1) La legislació popular i senatorial al Principat. 2) Les Constitucions Imperials. 3) Drets nacionals i Dret imperial.
Tema 8. La jurisprudènica romana: 1) Els començaments. 2) La jurisprudència clàssica: a) primera etapa clàssica (130 a.C.-30 a.C) b) etapa clàssica alta (fins el 130 d.C) c) etapa clàssica tardana (fins els 230 d.C)
C) L'Estat romà tardà: Dret postclàssic i compilació justinianea(fins el segon terç del segle VI d.C.)
Tema 9 L'organització constitucional: 1) La crisi del segle III. 2) Època de la monarquia absoluta o el "dominat". 3) La institucionalització del cristianisme.
Tema 10. L'evolució jurídica de l'època postclàssica:
a) Aspectes més importants: 1) Corrupció de la literatura jurídica. 2) Dret vulgar. 3) Escoles jurídiques orientals.
b) Fonts: 4) Legislació imperial i col.leccions de Constitucions. 5) Lleis de cites i compilacions prejustinianees.
Tema 11. La compilació justinianea: 1) L'obra jurídica de Justinià. 2) Procés de compilació. 3) El Digest. 4) Les Institucions. 5) Primer i segon Codex, Novellae. 6) Dret bizantí.
D) La recepció a Europa del Dret Romà
Tema 12. Dret Romà i tradició romanística: 1) Glosadors i comentaristes. 2) La recepció del Dret Romà. 3) La jurisprudència elegant. 4) Escola històrica i pandectística. 5) La direcció neohumanística.
|
| II. PERSONES I FAMíLIA |
Tema 13. Idea de Status i capitis deminutio: 1) Status libertatis. 2) Condció jurídica dels esclaus. 3) El peculi. 4) Accions pretòries contra el dominus. 5) Causes d'esclavitud i formes de manumissió.
Tema 14. Status civitatis: 1) Oposició entre el principi de personalitat del Dret i principi de territorialitat. 2) Situacions diverses dels habitans de l'Imperi i procés que porta a l'adquisició general de la ciutadania.
Tema 15 Status familiae: 1) Sui iuris oposat a alieni iuris. 2) El paterfamilias 2.1.) El parentiu: agnació, cognació i afinitat. 2.2.) Adquisició i extinció de la patria potestas 2.3.) Situació jurídica del filius familias 2.4.) El peculi. 2.5.) Accions pretòries contra el paterfamilias. 2.6. Responsabilitat penal del filius familias: la noxalitat.
Tema 16. El matrimoni. 1.) Institució del matrimoni: Concepció romana del matrimoni i la seva evolució 1.1.) El matrimoni cum manu 1.2.) El matrimoni sine manu.2.) Règim patrimonial en el matrimoni: 2.1. El dot. 2.2. Béns parafernals. 2.3.Donacions entre cónjuges. 3.) Legislació matrimonial d’August. 4. Dissolució del matrimoni. 5. Concubinat
Tema 17 Subjecte del dret: 1) La persona física i la persona jurídica. 2) Començament i extinció de la personalitat. 3) Causes modificatives de la capacitat d'obrar que afecten el Dret privat.4.) La tutela i la curatela.
|
| III. PROCEDIMENT CIVIL |
Tema 18. El procediment civil romà: 1) Autoajuda. 2) Protecció jurídica de l'Estat: iudicium, actio. 3) Èpoques en la història del procediment civil romà: a) Accions de Llei. b) El procediment Formulari. c) El procediment a l'època postclàssica.
Tema 19. El procediment formulari: 1) Origen històric. 2) La fórmula: a) conceptuació b) estructura: intentio, demonstratio, exceptio, praecriptio, condemnatio, adiudicatio. 3) Classes d'accions: 3.1.) Actiones in rem vs. Actiones in personam 3.2.) accions civils i honoràries: a) fictícies b) amb transposició de persones c) in factum conceptae d) actiones utiles.
Tema 20. Les fases del procediment formulari: a) Fase in iure: 1) Iniciació i marxa del procediment fins a la litis constestatio 2) La litis constestatio b) Fase apud iudicem: 3) Compareixença i prova. 4) Sentència
Tema 21. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: 1) Interdictes. 2) Missiones in possessionem. 3) Estipulacions pretòries. 4) Restitutio in integrum.
|
| IV. DRETS REALS (Possessió i situacions protetgides amb actio in rem) |
Tema 23. Els drets reals: 1) Concepte i posició històrica d'aquesta categoria. 2) Actio in rem i actio in personam, l'antítesi entre dret real i dret d'obligació. 3) Classificació dels drets reals.
Tema 24. Les coses i la seva classificació: 1) Concepte de cosa. 2) Classes de coses: res intra i res extra c
ommercium, res intra i extra patrimonium: res mancipi i res nec mancipi: coses mobles i coses immobles; coses consumibles i no consumibles; coses divisibles i indivisibles; coses simples i compostes; coses principals i accessòries; els fruits.
Tema 25. La possessió: 1) Concepte i evolució històrica. 2) Adquisició i pèrdua de la possessió. 3) Tutela de la possessió.
Tema 26. La propietat: 1) Concepte i evolució històrica. 2) La copropietat. 3) Limitacions. 4) Propietat civil o quiritària i situacions in bonis habere. 5) Protecció de la propietat.
Tema 27. Adquisició originària de la propietat: 1) Ocupació i tresor 2) Accessió. 3) Especificació. 4) Confusió i commixtió. 5) Adquisició dels fruits.
Tema 28. Adquisició derivativa de la propietat: 1) Mancipatio 2) In iure cessio 3) Traditio.
Tema 29. La usucapió: 1) Les XII Taules i el règim del usus. 2) Dret clàssic: a) La usucapió amb especial referència a la iusta causa usucapionis. b) Longi temporis praescriptio. 3) La usucapió al dret postclàssic i justinianeu.
Tema 30. Drets reals en cosa aliena: Principis generals de: 1) Les sevituds predials rústiques i urbanes. 2) Les servituds personlas: l'usdefruit. 3) Emfiteusi i superfície. 4) Drets reals de garatia: pignus i hipoteca.
|
| V.- Obligacions i contractes |
Tema 31. L'obligació: 1) Concepte i origen históric; 2) La prestació; 3) LLoc i temps de la prestació.
Tema 32. Classificació de les obligacions: 1) Pel seu objecte: genèriques, específiques i alternatives; divisibles i indivisibles; pecuniàries; 2) Pels subjectes: ambulatòries, parciàries o mancomunades, solidàries o correals, cumulatives; 3) Pel vincle: civils i honoràries, civils i naturals; 4) El principi de la vinculació exclusiva dels subjectes contractants.
Tema 33. Garantia i reforçament de les obligacions: a) Garantia: 1) Fiança; 2) Mandatum pecuniae credendae; 3) Intercessió; 4) Referència al pignus; b) Reforç de les obligacions: Arres, clàusula penal i jurament.
Tema 34. Compliment i incompliment de les obligacions: a) Modalitats de compliment; 1) extinció; 2) Especial consideració del pagament; b) Incompliment de les obligacions; 1) Pressupostos i conseqüències; sistema romà de responsabilitat; 2) Mora. Apendix: Transmissió de les obligacions.
Tema 35. Fonts de les obligacions: 1) Idea i classificació; 2) El contracte; 3) Classificació dels contractes 4) Interpretació dels contractes
Tema 36. Obligacions provinents d'actes il.licits: 1) Delictes sancionats pel ius civile; 2) Delictes sancionats pel ius honorarium; 3) Els quasidelictes; 4) Especial consideració de la Lex Aquilia.
|
| VII.- Dret de successions |
Tema 37. Dret de successions: a) Conceptes fonamentals: 1) successio, hereditas, bonorum possessio; 2) La delació; 3) Principis del dret successori romà; b) Evolució històrica del Dret hereditari.
Tema 38. Successió testamentària: 1) Concepte i formes de testament; 2) Testamentifactio, capacitas, indignitas; 3) Contingut del testament: a) heredis institutio; b) Substitucions; c) La interpretació de la voluntat testamentària; 4) Nul.litat, ineficàcia i revocació del testament; 5) Codicil
Tema 39. Successió intestada: 1) Segons el ius civile; 2) Segons el ius honorarium; 3) Reformes justinianees: Novel.les 118 i 127.
Tema 40. Successió forçosa: 1) Evolució del fonament conceptual; La desheredació; 2) Successió iure civile per preterició dels sui; 3) Bonorum possessio contra tabulas testamenti; 4) Querella inoficiossi testamenti; 5) Dret justinianeu
Tema 41. Fases de l'expedient successori: 1) Apertura de la successió; 2) Herència jacent; 3) Acceptació (o repudicació) de l'herència; 4) L'hereu després de l'adquisició: a) La comunitat hereditària; b) El ius adscrescendi; c) La collatio bonorum; d) L'hereu i el patrimoni heredat: responsabilitat per deutes de l'herència; 5) Protecció processal de l'hereu.
Tema 42. El llegat: 1) Concepte, tipologies i evolució; 2) Subjectes i objectes del llegat; 3) El prellegat; 4) Adquisició dels llegats segons les tipologies; 5) Invalidesa i ineficàcia; 6) Els fideicomisos.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
60 |
60 |
120 |
| Esdeveniments científics i/o divulgatius |
|
2 |
0 |
2 |
| Fòrums de discussió |
|
0 |
2 |
2 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
15 |
30 |
45 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| Proves de Desenvolupament |
|
3 |
15 |
18 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l’assignatura: presentació dels professors que impartiran l’assignatura, del programa, del funcionament del curs, del material de treball i de les proves d’avaluació. Primera presa de contacte amb els estudiants de l’assignatura |
| Sessió Magistral |
Els professors exposaran a classe les idees bàsiques dels temes fonamentals del programa d’acord amb l’ordre sistemàtic pandectista |
| Esdeveniments científics i/o divulgatius |
|
| Fòrums de discussió |
Debat a través de la plataforma virtual sobre un cas complex extret de les fonts jurídiques romanes |
| Pràctiques a laboratoris |
|
| |
| Fòrums de discussió |
| Pràctiques a laboratoris |
| Proves de Desenvolupament |
|
|
Descripció |
| Presencial: Els estudiants podran adreçar-se al despatx del professor per tal de exposar dubtes, comentar aspectes relatius al seu procés d’aprenentatge o altres aspectes acadèmics
Virtual: Els estudiants podran adreçar-se al professors a través del correu electrònic per exposar les seves consultes |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Fòrums de discussió |
Els professors avaluaran la participació, l’adequació de les respostes, el grau de preparació de la participació al debat virtual |
5% |
| Pràctiques a laboratoris |
|
|
| Proves de Desenvolupament |
Els professors avaluaran l’examen final escrit que contarà de 4 preguntes i un cas pràctic |
75% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Pràctiques a classe: Els professors avaluaran la participació a les discussions i debats al torns dels casos pràctics proposats (10%) Pràctiques a través de TIC: Els professors avaluaran la resolució de casos presentats a través de la plataforma virtual (10%) |
| Bàsica |
|
|
| Complementària |
|
|
| |
| Altres comentaris |
|
El nom amb el que la normativa vigent designa la matèria a que es refereix aquest programa és adequat en el seu complet significat: ordenament jurídic que es va crear i desenvolupar en una llarga i variada experiència històrica, i categories i mètodes d'anàlisi d'aquest ordenament que han estat vàlides al llarg de la història jurídica europea. Per això aquesta és una matèria que es troba entre dos camins; el de les concretes estructures jurídiques de cada institució, i la pròpia història del dret. No resulta fàcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalència, amb l'agreujant que la profunda comprensió de fenòmens complexos requereix certa maduresa intel•lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la ciència jurídica. Tot i això, la col•locació d'aquesta matèria a primer curs és adequada perquè pot desenvolupar el seu extraordinari component formatiu de manera més intensa que si ho estigués en un curs més avançat de la llicenciatura. A més, allò que s'ha estudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexió, i en definitiva el que es busca és formar un jurista capaç de fer una reflexió crítica de l'ordenament jurídic vigent, i capaç també de proposar camins superadors.
D'acord amb el pla d'estudis per la llicenciatura de dret de la Universitat Rovira i Virgili, la matèria Dret Romà té previst un quadrimestre lectiu, amb 5 hores setmanals de classe, 4 teòriques setmanals i 2 pràctiques en setmanes alternes.
El programa està estructurat en dues parts ben diferenciades: una part introductòria en la que s'inclouen la història del Dret Romà i els diversos procediments civils, i una altre part a la que s'estudien les institucions més importants del Dret Privat Romà. Quant a la primera part, l'estudi de la història de Roma es fa imprescindible per entendre que les institucions jurídiques, en el seu origen i el seu desenvolupament, no estan mai desconnectades de la societat i de les vicissituds en les que es produeixen; s'inclou l'estudi de les fonts jurídiques segons el moment històric en el que sorgeixen; l'estudi dels diversos procediments civils, sobre tot del procediment formulari, a més del seu caràcter formatiu, es fa necessari per entendre per una banda la pluralitat d'estratificacions jurídiques, tan genuïnament romana, i per altre el que l'ordenament jurídic privat romà no és un sistema de drets subjectius protegits mes o menys intensament, sinó que és un sistema d'accions que protegeix situacions en tan que es puguin canalitzar en la previsió d'aquestes accions.
La segona part segueix la sistemàtica pandectista, subdividida alhora en cinc parts, persones i família, (parts que tradicionalment es troben separades però que per la conjunció temàtica permeten impartir-se unitàriament i és recomanable per economia de temes), coses (possessió i drets reals donant gran protagonisme a l'adquisició de la propietat i fent només una referència als drets reals limitatius). Obligacions i contractes, donant més importància a la teoria general de les obligacions i fent només una referència conceptual als contractes; i finalment successions, intentant donar una visió encara que molt general, dels aspectes essencials d'aquesta part de l'ordenament jurídic privat. La finalitat d'aquesta sistemàtica és la d'assolir l'objectiu propedèutic proposat, ja que la sistemàtica amb la que l'alumne estudiarà el Dret civil, molt probablement serà també pandectista.
L'assistència a classe, amb predisposició de col•laboració activa sobre tot a les pràctiques, és el més recomanable per poder preparar el programa.
|
|