| Codi |
|
| A1 |
Adquisició de consciència del Dret com sistema regulador de les relacions socials |
| A2 |
Adquisició de consciència del caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar del problemes jurídics |
| A3 |
Capacitat per a utilitzar els principis i valors constitucionals com eines de treball en la interpretació de l’ordenament jurídic |
| A4 |
Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
| A5 |
Adquisició de consciència crítica en l’anàlisi de l’ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica. |
| A7 |
Capacitat de creació i estructuració normativa |
| A8 |
Capacitat de redactar escrits jurídics. |
| A9 |
Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
| A12 |
Coneixements transversals entre les diferents àrees de coneixement jurídic. |
| B1 |
Aprendre a aprendre |
| B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
| B3 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 |
Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 |
Treballar de forma col•laborativa |
| B7 |
Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà |
| B8 |
Sensibilització pels temes vinculats al medi ambient |
| B9 |
Capacitat d’anàlisi i síntesi |
| C2 |
Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
| C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) a la llengua pròpia |
| Objectius |
Competències |
| 1. Conèixer l’evolució del dret a la història de Roma |
A1
A5
|
B1
B5
|
C2
|
| 2. Identificar de manera sincrònica cadascuna de les diferents institucions jurídico-privades |
A2
A4
A7
|
B1
B8
|
C2
|
| 3. Reconèixer l’estructura sistemàtica de les diferents institucions jurídico-privades |
A2
A4
A7
|
B1
B8
|
C2
|
| 4. Identificar els recursos técnico-jurídics: ficció, pressumpció, abús de dret, rescissió, analogia |
A2
A4
A7
|
B1
B8
|
C2
|
| 5. Comprendre l’aspecte tòpic de la ciència jurídica |
A1
A2
A3
A4
A5
A7
A8
A12
|
B1
B2
B3
B8
|
C2
|
| 6. Prendre consciència de la necessària adaptació de les institucions jurídiques al context socio-econòmic |
A1
A2
A3
A4
A5
|
B2
B5
|
C2
|
| 7. Distingir en un supòsit fàctic i els aspectes jurídics rellevants |
|
B2
B3
B9
|
|
| 8. Expressar fonamentacions jurídiques amb la utilització de la terminologia jurídica |
|
B8
|
C2
C5
|
| 9. Prendre part activament en el procés d’aprenentatge |
|
B1
B3
B4
|
|
| 10. Argumentar dialècticament de manera eficient |
A1
A5
A8
A9
|
B1
B2
B3
B4
B7
B9
|
C2
C5
|
| Tema |
Subtema |
| I. HISTÒRIA DEL DRET ROMÀ |
AA) Època de l'Estat ciutat: el Dret romà arcaic
(desde la fundació de Roma 753 a.C.? fins el primer terç del segle II a.C.)
Tema 1. Els orígens històrics: 1) Prehistòria o protohistòria itàlica. 2) La Monarquia. 3) La República.
Tema 2. L'organització constitucional: 1) Les magistratures. 2) El Senat. 3) Les assamblees populars.
Tema 3. El ius civile de l'Estat ciutat: 1) La tradició de les XII Taules. 2) Contingut de les XII Taules. 3) L'evolució jurídica després de les XII Taules.
B) Època de l'Imperi universal: Dret preclàssic i clàssic
(fins el primer terç del segle III d.C.)
Tema 4. Apogeu i crisi de la constitució republicana: 1) Ascensió de Roma a potència universal. 2) L'administració de l'Imperi: a) Itàlia b) Províncies. 3) Crisi de la constitució republicana.
Tema 5. El Principat: 1) La fundació del sistema per Octavi August i evolució posterior del Principat. 2) L'administració del nou sistema. 3) El problema de la successió. 4) Aparició i difusió del cristianisme en el Principat.
Tema 6. Ius civile, Ius gentium Ius honorarium: 1) La dicotomia ius civile/ius gentium. 2) L'antítesi ius civile /ius honorarium. 3) La pluralitat d'estratifiacions jurídiques.
Tema 7. Legislació: 1) La legislació popular i senatorial al Principat. 2) Les Constitucions Imperials. 3) Drets nacionals i Dret imperial.
Tema 8. La jurisprudènica romana: 1) Els començaments. 2) La jurisprudència clàssica: a) primera etapa clàssica (130 a.C.-30 a.C) b) etapa clàssica alta (fins el 130 d.C) c) etapa clàssica tardana (fins els 230 d.C)
C) L'Estat romà tardà: Dret postclàssic i compilació justinianea(fins el segon terç del segle VI d.C.)
Tema 9 L'organització constitucional: 1) La crisi del segle III. 2) Època de la monarquia absoluta o el "dominat". 3) La institucionalització del cristianisme.
Tema 10. L'evolució jurídica de l'època postclàssica:
a) Aspectes més importants: 1) Corrupció de la literatura jurídica. 2) Dret vulgar. 3) Escoles jurídiques orientals.
b) Fonts: 4) Legislació imperial i col.leccions de Constitucions. 5) Lleis de cites i compilacions prejustinianees.
Tema 11. La compilació justinianea: 1) L'obra jurídica de Justinià. 2) Procés de compilació. 3) El Digest. 4) Les Institucions. 5) Primer i segon Codex, Novellae. 6) Dret bizantí.
D) La recepció a Europa del Dret Romà
Tema 12. Dret Romà i tradició romanística: 1) Glosadors i comentaristes. 2) La recepció del Dret Romà. 3) La jurisprudència elegant. 4) Escola històrica i pandectística. 5) La direcció neohumanística.
|
| II. PERSONES I FAMíLIA |
Tema 13. Idea de Status i capitis deminutio: 1) Status libertatis. 2) Condició jurídica dels esclaus. 3) El peculi. 4) Causes d'esclavitut i formes de manumissió.
Tema 14. Status civitatis: 1) Oposició entre el principi de personalitat del Dret i principi de territorialitat. 2) Situacions diverses dels habitants de l'Imperi i procés que comporta l'adquisició general de la ciutadania.
Tema 15 Status familiae: 1) Sui iuris oposat a alieni iuris. 2) El parentesc. 3) El matrimoni 3.1) Règim patrimonial al matrimoni 4) El paterfamilias 4.1.) Adquisició i extinció de la patria potestas 4.2.) Situació jurídica del filius familias 4.3.) El peculi .4.4.) Accions pretòries contra el paterfamilias.
Tema 16. Subjecte del dret: 1) La persona natural 2) Començament i extinció de la personalitat. 3) Causes modificatives de la capacitat d'obrar que afecten el Dret privat amb especial referència a l'edat 4) La tutela i la curatela 5) Persones jurídiques.
|
| III. PROCEDIMENT CIVIL |
Tema 17. El procediment civil romà: 1) Autoajuda. 2) Protecció jurídica de l'Estat: iudicium, actio. 3) Èpoques en la història del procediment civil romà: a) Accions de Llei. b) El procediment Formulari. c) El procediment a l'època postclàssica.
Tema 18-. El procediment formulari: 1) Origen històric. 2) La fórmula: a) conceptuació b) estructura: intentio, demonstratio, exceptio, praecriptio, condemnatio, adiudicatio. 3) Classes d'accions: 3.1.) Actiones in rem vs. Actiones in personam 3.2.) accions civils i honoràries: a) fictícies b) amb transposició de persones c) in factum conceptae d) actiones utiles.
Tema 19. Les fases del procediment formulari: a) Fase in iure: 1) Iniciació i transcurs del procediment fins a la litis constestatio 2) La litis constestatio b) Fase apud iudicem: 3) Compareixença i prova. 4) Sentència
Tema 20. Complements extraprocessals de la jurisdicció pretòria: 1) Interdictes. 2) Missiones in possessionem. 3) Estipulacions pretòries. 4) In integrum restitutiones.
|
| IV. DRETS REALS (Possessió i situacions protetgides amb actio in rem) |
Tema 21. Els drets reals: 1) Concepte i posició històrica d'aquesta categoria. 2) Actio in rem i actio in personam, l'antítesi entre dret real i dret d'obligació. 3) Classificació dels drets reals.
Tema 22.- Les coses i la seva classificació: 1) Concepte de cosa. 2) Classes de coses: res intra i res extra c
ommercium, res intra i extra patrimonium: res mancipi i res nec mancipi: coses mobles i coses immobles; coses consumibles i no consumibles; coses divisibles i indivisibles; coses simples i compostes; universalitats; coses principals i accessòries; els fruits.
Tema 23.- La possessió: 1) Concepte i evolució històrica. 2) Adquisició i pèrdua de la possessió. 3) Tutela de la possessió.
Tema 24.- La propietat: 1) Concepte i evolució històrica. 2) La copropietat. 3) Limitacions. 4) Propietat civil o quiritària i situacions in bonis habere. 5) Protecció de la propietat.
Tema 25.- Adquisició originària de la propietat: 1) Ocupació i tresor 2) Accessió. 3) Especificació. 4) Confusió i commixtió. 5) Adquisició dels fruits.
Tema 26.- Adquisició derivativa de la propietat: 1) Mancipatio 2) In iure cessio 3) Traditio.
Tema 27.-. La usucapió: 1) Les XII Taules i el règim del usus. 2) Dret clàssic: a) La usucapió amb especial referència a la iusta causa usucapionis. b) Longi temporis praescriptio. 3) La usucapió al dret postclàssic i justinianeu.
Tema 28.- Drets reals en cosa aliena: Principis generals de: 1) Les sevituds predials rústiques i urbanes. 2) Les servituds personlas: l'usdefruit. 3) Emfiteusi i superfície. 4) Drets reals de garatia: pignus i hipoteca.
|
| V.- OBLIGACIONS I CONTRACTES(situacions protegides amb actio in personam) |
Tema 29. L'obligació: 1) Concepte i origen históric; 2) La prestació; 3) LLoc i temps de la prestació; 4) Classificació de les obligacions pel tipus de vincle: civils i honoràries, civils i naturals.
Tema 30. Fonts de les obligacions: 1) Idea i classificació; 2) El contracte; 3) Classificació dels contractes 4) Interpretació dels contractes 5) Els quasicontractes.
Tema 31. Sistema romà de responsabilitat per incompliment de les obligacions: 1) Responsabilitat contractual; 2) Responsabilitat extracontractual
|
| VI.- DRET DE SUCCESSIONS (protecció amb actio in rem i amb actio in personam) |
Tema 32. Dret de successions o dret hereditari: a) Conceptes fonamentals: 1) successio, hereditas, bonorum possessio; 2) La delació; 3) Principis del dret successori romà; b) Evolució històrica del Dret hereditari.
Tema 33. Successió testamentària: 1) Concepte i formes de testament; 2) Testamentifactio, capacitas, indignitas; 3) Contingut del testament: a) Heredis institutio; b) Substitucions; c) La interpretació de la voluntat testamentària; 4) Nul.litat, ineficàcia i revocació del testament; 5) Codicil
Tema 34. Successió intestada: 1) Segons el ius civile; 2) Segons el ius honorarium; 3) Reformes justinianees: Novel.les 118 i 127.
Tema 35. Successió forçosa: 1) Evolució del fonament conceptual; La desheredació; 2) Successió iure civile per preterició dels sui; 3) Bonorum possessio contra tabulas testamenti; 4) Querella inoficiossi testamenti; 5) Dret postclàssic i justinianeu
Tema 36. El llegat: 1) Concepte, tipologies i evolució; 2) Subjectes i objectes del llegat; 3) El prellegat; 4) Adquisició dels llegats segons les tipologies; 5) Invalidesa i ineficàcia; 6) Els fideicomisos |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
55 |
55 |
110 |
| Fòrums de discussió |
|
2 |
2 |
4 |
| Esdeveniments científics i/o divulgatius |
|
2 |
2 |
4 |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
|
15 |
30 |
45 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Proves de Desenvolupament |
|
3 |
15 |
18 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l’assignatura: presentació dels professors que impartiran l’assignatura, del programa, del funcionament del curs, del material de treball i de les proves d’avaluació. Primera presa de contacte amb els estudiants de l’assignatura |
| Sessió Magistral |
Els professors exposaran a classe les idees bàsiques dels temes fonamentals del programa d’acord amb l’ordre sistemàtic pandectista |
| Fòrums de discussió |
Debat a través de la plataforma virtual sobre un cas complex extret de les fonts jurídiques romanes |
| Esdeveniments científics i/o divulgatius |
Dues o més seesions acadèmiques impartides per professors de la universitat Erasmus, de Rotterdam, sobre temes del programa |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
A través de Moodle es plantejen textes del Digest, acompanyats de preguentes o qüestionas, que els alumnes han de respondre. Els alumnes han d'utilitzar el campus virtual per enviar la resposta, i poden recollir informació a través de la plataforma |
| |
| Fòrums de discussió |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
| Atenció personalitzada |
| Proves de Desenvolupament |
|
|
Descripció |
| Presencial: Els estudiants podran adreçar-se al despatx del professor per tal de exposar dubtes, comentar aspectes relatius al seu procés d’aprenentatge o altres aspectes acadèmics. Com a mínim haurna d'adreçar-se una vegada
Virtual: Els estudiants podran adreçar-se al professors a través del camp virtual Moodle per exposar les seves consultes |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Fòrums de discussió |
Els professors avaluaran la participació, l’adequació de les respostes, el grau de preparació de la participació al debat virtual |
15 |
| Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques |
Es valoren les proves pràctiques realitzades en aules informàtiques |
30 |
| Proves de Desenvolupament |
Els professors avaluaran l’examen final escrit que contarà de 4 preguntes i un cas pràctic |
40 |
| Altres |
Assistència als actes acadèmics organitzats per l'area de coneixement |
15 |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
MIQUEL, J. Historia del Derecho romano, ed. PPU Barcelona (1990)
MIQUEL,.J. Dret privat romà, ed. Marcial Pons ediciones jurídicas S.A., Madrid (1995); l'obra està editada també en llengua castellana, i publicada per la mateixa editorial, Madrid (1992)
Per treballar individualment: DOMINGO R. (coord.) Textos de Derecho Romano, ed. Aranzadi (2004) |
| Complementària |
|
A) Exposicions d'història del Dret romà i tradició romanística:
ALVAREZ SUAREZ U Instituciones de Derecho Romano I, Madrid (1973)
ARANGIO RUIZ V Historia del Derecho Romano 4 ed. de la traducció castellana a la 2 edició italiana, Madrid (1980)
ARIAS RAMOS i ARIAS BONET Compendio de Derecho público Romano e historia de las fuentes, 10 ed. Valladolid (1979)
BURDESE Manual de Derecho público Romano, traducció, ed. Bosch Barcelona (1972)
CAMACHO EVANGELISTA F Introducción al estudio del Derecho Romano, Granada (1974)
CASTILLEJO J Historia del Derecho Romano, edición e introducción de M.Abellán Velasco, Madrid (2004)
CHURRUCA J i MENTXAKA R Introducción histórica al Derecho Romano, Universidad de Deusto, Bilbao (1992)
DAZA MARTINEZ J i SAIZ LOPEZ V Iniciación al estudio histórico del Derecho Romano, Valencia (1995)
EUGENIO F Breve Historia de Roma, Madrid (1991)
FERNANDEZ DE BUJAN A Derecho Público Romano, Madrid (2002)
FUENTESECA P Lecciones de historia del Derecho Romano, Madrid (1974)
KUNKEL W Historia del Derecho Romano (traducció de J.Miquel), 10 edició, ed. Ariel, Barcelona (1998)
PARICIO J i FERNANDEZ BARREIRO A Historia del Derecho Romano y su recepción europea, Madrid (1995)
RASCON C Síntesis de Historia e Instituciones de Derecho Romano, Madrid (2006)
TORRENT A Derecho público Romano y sistema de fuentes, Zaragoza (1995)
B) Exposicions d'Institucions de Dret romà
ARIAS RAMOS y ARIAS BONET Derecho romano I,II, Madrid (1994)
BETANCOURT F Derecho Romano clásico, Sevilla (1995)
CAMACHO EVANGELISTA F Curso de Derecho Romano, Granada (1990)
D'ORS A Derecho privado Romano 10 ed, Pamplona (2004)
DIAZ BAUTISTA A Manual de Derecho Romano (1995)
FERNANDEZ BARREIRO A i PARICIO J Fundamentos de Derecho patrimonial Romano, Madrid (1991)
FUENTESECA P Derecho Romano, Madrid (1989)
GARCIA GARRIDO MJ Derecho privado Romano. Acciones, casos, Instituciones, Madrid (1993); hi ha també una edició abreujada
GIMÉNEZ-CANDELA T Derecho privado Romano, Madrid (1999)
GUZMAN BRITO A Derecho privado Romano 2 vols. Santiago de Chile (1996)
HERNANDEZ TEJERO F Lecciones de Derecho Romano, 5 ªed. Madrid (1994)
IGLESIAS J Derecho Romano. Historia e Instituciones, 14 edición, ed. Ariel Barcelona (2002)
ORTEGA CARRILLO DE ALBORNOZ A Derecho privado Romano, Málaga (1998)
PANERO R Derecho Romano, Barcelona (1997)
RASCON C Síntesis de Historia e Instituciones de Derecho Romano, Madrid (2006)
SANTA-CRUZ TEIJEIRO J Manual elemental de instituciones de derecho Romano, Madrid (1946)
SANTALUCIA B Derecho penal Romano, traducció Madrid (1990)
SCHULZ F Derecho Romano clásico, traducció ed. Bosch Barcelona (1960)
TORRENT A Manual de Derecho privado Romano, Zaragoza (1995)
VALIÑO E Manual de Derecho Romano, Valencia (1978)
VOLTERRA E Instituciones de Derecho privado Romano, traducció, Madrid (1988)
C) Diccionaris
GARCIA GARRIDO MJ Diccionario de Derecho romano, ed. Dykinson Madrid (1986)
GUTIERREZ ALVIZ Y CONRADI F Diccionario de Derecho romano, Madrid (1982)
TORRENT RUIZ A Diccionario de Derecho Romano, Madrid (2005)
Nota.- La majoria d'aquestes obres es troben a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques.
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| MÈTODE JURÍDIC I CASUÍSTICA/15073216 |
|
| |
| Altres comentaris |
|
El nom amb el que la normativa vigent designa la matèria a que es refereix aquest programa és adequat en el seu complet significat: ordenament jurídic que es va crear i desenvolupar en una llarga i variada experiència històrica, i categories i mètodes d'anàlisi d'aquest ordenament que han estat vàlides al llarg de la història jurídica europea. Per això aquesta és una matèria que es troba entre dos camins; el de les concretes estructures jurídiques de cada institució, i la pròpia història del dret. No resulta fàcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalència, amb l'agreujant que la profunda comprensió de fenòmens complexos requereix certa maduresa intel•lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la ciència jurídica. Tot i això, la col•locació d'aquesta matèria a primer curs és adequada perquè pot desenvolupar el seu extraordinari component formatiu de manera més intensa que si ho estigués en un curs més avançat de la llicenciatura. A més, allò que s'ha estudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexió, i en definitiva el que es busca és formar un jurista capaç de fer una reflexió crítica de l'ordenament jurídic vigent, i capaç també de proposar camins superadors.
D'acord amb el pla d'estudis per la llicenciatura de dret de la Universitat Rovira i Virgili, la matèria Dret Romà té previst un quadrimestre lectiu, amb 5 hores setmanals de classe, 4 teòriques setmanals i 2 pràctiques en setmanes alternes.
El programa està estructurat en dues parts ben diferenciades: una part introductòria en la que s'inclouen la història del Dret Romà i els diversos procediments civils, i una altre part a la que s'estudien les institucions més importants del Dret Privat Romà. Quant a la primera part, l'estudi de la història de Roma es fa imprescindible per entendre que les institucions jurídiques, en el seu origen i el seu desenvolupament, no estan mai desconnectades de la societat i de les vicissituds en les que es produeixen; s'inclou l'estudi de les fonts jurídiques segons el moment històric en el que sorgeixen; l'estudi dels diversos procediments civils, sobre tot del procediment formulari, a més del seu caràcter formatiu, es fa necessari per entendre per una banda la pluralitat d'estratificacions jurídiques, tan genuïnament romana, i per altre el que l'ordenament jurídic privat romà no és un sistema de drets subjectius protegits mes o menys intensament, sinó que és un sistema d'accions que protegeix situacions en tan que es puguin canalitzar en la previsió d'aquestes accions.
La segona part segueix la sistemàtica pandectista, subdividida alhora en cinc parts, persones i família, (parts que tradicionalment es troben separades però que per la conjunció temàtica permeten impartir-se unitàriament i és recomanable per economia de temes), coses (possessió i drets reals donant gran protagonisme a l'adquisició de la propietat i fent només una referència als drets reals limitatius). Obligacions i contractes, donant més importància a la teoria general de les obligacions i fent només una referència conceptual als contractes; i finalment successions, intentant donar una visió encara que molt general, dels aspectes essencials d'aquesta part de l'ordenament jurídic privat. La finalitat d'aquesta sistemàtica és la d'assolir l'objectiu propedèutic proposat, ja que la sistemàtica amb la que l'alumne estudiarà el Dret civil, molt probablement serà també pandectista.
L'assistència a classe, amb predisposició de col•laboració activa sobre tot a les pràctiques, és el més recomanable per poder preparar el programa.
|
|