| Codi |
|
| A1 |
Adquisició de consciència del Dret com sistema regulador de les relacions socials |
| A2 |
Adquisició de consciència del caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar del problemes jurídics |
| A4 |
Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
| A5 |
Adquisició de consciència crítica en l’anàlisi de l’ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica. |
| A8 |
Capacitat de redactar escrits jurídics. |
| A9 |
Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
| A10 |
Capacitat per a tractar les tècniques informàtiques en l’obtenció d’informació jurídica |
| A11 |
Capacitat per a utilitzar la xarxa informàtica en l’obtenció d’informació i comunicació de dades jurídiques |
| A12 |
Coneixements transversals entre les diferents àrees de coneixement jurídic. |
| A13 |
Coneixements d’argumentació jurídica. |
| B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
| B3 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B5 |
Treballar de forma col•laborativa |
| B6 |
Comprometre’s amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
| B9 |
Capacitat d’anàlisi i síntesi |
| C2 |
Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
| C3 |
Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C4 |
Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
| Objectius |
Competències |
| - Comprendre l'evolució del procés de construcció europea i la seva incidència en els Estats membres. |
A1
A2
|
B3
B5
|
C2
C3
C4
|
| - Delimitar el marc d'acció de la Unió Europea, en especial de les Comunitats Europees. |
A4
A9
A13
|
B9
|
C2
|
| - Conèixer el funcionament de la Unió Europea, en especial el repartiment de poders entre les institucions comunitàries i el sistema d'adopció de decisions. |
A4
A9
|
|
C2
|
| - Identificar les característiques bàsiques de l'ordenament jurídic comunitari, tant pel que es refereix al sistema de fonts, la seva relació amb els ordenaments interns dels Estats membres i els mecanismes de control per garantir la seva correcta aplicació. |
A4
A9
A10
|
B9
|
C2
|
| - Interpretar les normes de l'ordenament jurídic comunitari. |
A4
A5
A9
A11
A12
|
B2
|
C2
|
| - Resoldre els conflictes que planteja l'aplicació de les normes comunitàries en els ordenaments jurídics interns.
|
A1
A4
A9
A13
|
B2
B3
|
C2
|
| - Donar resposta als reptes que suposa el procés de construcció europea en els sistemes clàssics d'organització estatal. |
A4
A5
A8
A12
A13
|
B3
B6
|
C2
C4
|
| Tema |
Subtema |
| I. INTRODUCCIÓ AL PROCÉS DE CONSTRUCIÓ EUROPEA. |
LLIÇÓ 1.- LA CREACIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. Els primers intents d'integració europea. La Declaració de Robert Schumann. Els Tractats originaris. Aspectes generals de l'evolució posterior.
LLIÇÓ 2.- ELS OBJECTIUS DE LES COMUNITATS EUROPEES. Els objectius de les Comunitats Europees en els Tractats originaris. Del Mercat comú a la Unió econòmica i monetària. Els nous objectius incorporats pel Tractat de la Unió Europea i el Tractat d’Amsterdam.
LLIÇÓ 3.- CARACTERITZACIÓ GENERAL DE L'ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LES COMUNITATS EUROPEES. Tipologia. La distribució de competències entre les institucions comunitàries. Les relacions interinstitucionals.
LLIÇÓ 4.- LA NATURALESA JURÍDICA DE LES COMUNITATS EUROPEES. Posicions doctrinals sobre la naturalesa de les Comunitats Europees. Característiques de les Comunitats Europees en tant que Organitzacions internacionals. La personalitat jurídica internacional de les Comunitats Europees.
LLIÇÓ 5- LA UNIÓ EUROPEA. Antecedents. Característiques generals. Objectius. La Política Exterior i de Seguretat Comuna i la Cooperació Policial i Judicial en matèria penal. La cooperació reforçada. La reforma pendent: el Tractat constitucional.
LLIÇÓ 6.- ELS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA. Els membres originaris de les Comunitats Europees. L'adhesió de nous Estats membres a les Comunitats Europees. Condicions exigides als Estats candidats: especial referència a l'acceptació del cabal comunitari. El procediment d'adhesió.
|
| II. L'ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LA UNIÓ EUROPEA. |
LLIÇÓ 7.- EL CONSELL EUROPEU. Naturalesa. Composició i funcionament. Funcions.
LLIÇÓ 8.- LA COMISSIÓ. Composició. Organització i funcionament. Les competències de la Comissió.
LLIÇÓ 9.- EL CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA. Composició. Organització i funcionament: especial referència al Comitè de Representants Permanents. Les competències del Consell.
LLIÇÓ 10.- EL PARLAMENT EUROPEU. Composició. Organització i funcionament: especial referència als grups polítics i l'estatut dels parlamentaris. Les competències del Parlament Europeu.
LLIÇÓ 11.- EL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LES COMUNITATS EUROPEES. Composició: els Jutges i els Advocats Generals. Organització i funcionament. La competència consultiva, contenciosa i prejudicial del Tribunal. El procediment davant el Tribunal de Justícia. El Tribunal de Primera Instància de les Comunitats Europees: naturalesa, composició, funcionament i competències. Les Sales jurisdiccionals.
LLIÇÓ 12.- EL TRIBUNAL DE COMPTES I ELS ÒRGANS COMUNITARIS. El Tribunal de comptes. Els òrgans previstos als tractats. Els òrgans creats per les institucions comunitàries.
|
| III. L'ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI. |
LLIÇÓ 13.- LES COMPETÈNCIES COMUNITÀRIES. El sistema d'atribució de competències. Les relacions entre les competències comunitàries i les competències dels Estats membres: la delimitació jurisprudencial. L'exercici de les competències comunitàries.
LLIÇÓ 14.- CARACTERITZACIÓ DE L'ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI. L'autonomia de l'ordenament jurídic comunitari. El sistema de fonts. La jerarquia normativa.
LLIÇÓ 15.- EL DRET ORIGINARI. Els Tractats constitutius. Característiques. L'àmbit d'aplicació territorial i temporal. La revisió dels Tractats constitutius.
LLIÇÓ 16.- EL DRET DERIVAT. Els actes obligatoris previstos en l'article 249 del Tractat C.E.: la directiva, el reglament i la decisió. Els actes no obligatoris. Els actes atípics.
LLIÇÓ 17.- EL PROCEDIMENT DE CREACIÓ DE NORMES DE DRET DERIVAT. L'elaboració de la proposta per part de la Comissió. La participació del COREPER. Les relacions entre les institucions comunitàries en l'adopció de normes: el procediment de consulta, el procediment de concertació, el procediment de cooperació, el procediment de codecisió i el procediment de dictamen conforme.
LLIÇÓ 18.- EL DRET COMPLEMENTARI. Les decisions dels representants dels governs dels Estats membres reunits en el si del Consell. Els acords internacionals celebrats en el marc de l'article 293 del Tractat C.E.
LLIÇÓ 19.- TRACTATS CONCLOSOS EN EL MARC DE LES RELACIONS EXTERIORS DE LESCOMUNITATS EUROPEES. La competència comunitària per a concloure Tractats internacionals: la interpretació jurisprudencial. El procediment de conclusió de tractats. Tipologia.
LLIÇÓ 20.- ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET COMUNITARI. Idees generals: l'elaboració de la jurisprudència comunitària. Els principis generals aplicables: els principis comuns als ordenaments jurídics dels Estats membres, els principis propis de l'ordenament jurídic comunitari i els principis de Dret internacional públic. Els principis generals relatius a la protecció dels drets fonamentals de la persona humana.
|
| IV. L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI EUROPEU. |
LLIÇÓ 21.- LES RELACIONS ENTRE L'ORDENAMENT JURÍDIC COMUNITARI I ELS ORDENAMENTS JURÍDICS INTERNS. L'aplicació del Dret comunitari: idees generals. L'aplicabilitat immediata del Dret comunitari.
LLIÇÓ 22.- EL PRINCIPI D'EFECTE DIRECTE. Concepte. Condicions. L'efecte directe de les disposicions dels Tractats constitutius, del dret derivat i dels acords internacionals.
LLIÇÓ 23.- EL PRINCIPI DE PRIMACIA. Concepte i fonament. Abast del principi de primacia. El principi de primacia i les Constitucions dels Estats membres.
LLIÇÓ 24.- L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI PELS ÒRGANS DELS ESTATS MEMBRES. El deure de col·laboració. Els principis d'autonomia institucional i procedimental. L'execució normativa i administrativa. La responsabilitat dels Estats membres.
LLIÇÓ 25.- L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI A ESPANYA. L'atribució de competències constitucionals a les organitzacions internacionals. La recepció del Dret comunitari europeu. El control de constitucionalitat del Dret comunitari europeu: especial referència als drets fonamentals. L'article 93, paràgraf 2 de la Constitució. Els procediments interns d'aplicació del Dret comunitari: el procediment legislatiu i executiu.
LLIÇÓ 26.- LES COMUNITATS AUTÒNOMES I EL DRET COMUNITARI. La complexitat de l'ordenament jurídic espanyol: a) la participació de les Comunitats Autònomes en la formació de la posició espanyola; b) l'aplicació del Dret comunitari per les Comunitats Autònomes. El control del compliment del Dret comunitari: mecanismes constitucionals.
|
| V. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI. |
LLIÇÓ 27.- EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI PER LA COMISSIÓ. Atribucions de la Comissió. Modalitats de control: a) sobre els Estats membres; b) sobre els agents econòmics. Les sancions per l'incompliment del Dret comunitari.
LLIÇÓ 28.- EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA (I). El recurs d'anul·lació: a) actes susceptibles d'ésser anul·lats; b) supòsits; c) legitimació activa; d) efectes. L'excepció d'il·legalitat. El recurs per omissió: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva; c) efectes.
LLIÇÓ 29.- EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA (II). El recurs per incompliment: a) legitimació activa i passiva; b) actes susceptibles d'ésser impugnats; c) exoneració de la responsabilitat per incompliment; d) efectes. El recurs per responsabilitat extracontractual: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva; c) efectes.
LLIÇÓ 30.- LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL. Naturalesa. Normes susceptibles de reenviament prejudicial. Objecte del reenviament. Condicions que han de complir els òrgans jurisdiccionals per plantejar una qüestió prejudicial. Efectes.
|
| VI. ELS FONAMENTS DEL DRET MATERIAL DE LA COMUNITAT EUROPEA. |
LLIÇÓ 31.- CARACTERITZACIÓ GENERAL DE LES LLIBERTATS COMUNITÀRIES. Enumeració. Concepte de lliure circulació comunitària. Principis i mètodes per a la realització de les llibertats comunitàries.
LLIÇÓ 32.- LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES. Àmbit d'aplicació: productes que es beneficien de la lliure circulació de mercaderies. Contingut jurídic. Les excepcions a la lliure circulació de mercaderies.
LLIÇÓ 33.- LA LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES. Noció de lliure circulació de persones. Contingut jurídic. Les excepcions per raó d'ordre públic, salut i seguretat pública.
LLIÇÓ 34.- LA LLIURE CIRCULACIÓ DE TREBALLADORS. Àmbit d'aplicació: concepte de treballador i treball assalariat. Contingut jurídic. L'exclusió dels llocs de treball a l'administració pública.
LLIÇÓ 35.- EL DRET D'ESTABLIMENT. Concepte. Àmbit d'aplicació personal i material. Contingut jurídic. Les excepcions al dret d'establiment.
LLIÇÓ 36.- LA LLIURE PRESTACIÓ DE SERVEIS. Concepte i àmbit d'aplicació. Contingut jurídic. L'exclusió de les activitats que suposen un exercici de l'autoritat pública. Les excepcions a la lliure prestació de serveis.
LLIÇÓ 37.- LA LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS. Concepte. Àmbit d'aplicació material i personal. Contingut jurídic.
LLIÇÓ 38.- LES POLÍTIQUES COMUNITÀRIES. Aspectes generals: a) les polítiques comunes previstes pels Tractats constitutius; b) les polítiques coordinades entre els Estats membres; c) polítiques adoptades per les institucions comunitàries. Especial referència a les polítiques contingudes en els fonaments del Tractat constitutiu de la C.E. i a la política econòmica i monetària. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
0.5 |
2.5 |
| |
| Sessió Magistral |
|
58 |
29 |
87 |
| Treballs |
|
2 |
10 |
12 |
| Pràctiques a través de TIC |
|
8 |
40 |
48 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
5 |
0 |
5 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
2 |
24 |
26 |
| Proves objectives de tipus test |
|
1 |
6 |
7 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
A la primera sessió del curs es presenta l'assignatura i s'organitza una activitat per visualitzar el grau de coneixement que els alumnes tenen del procés de construcció europea, posant-ho en relació amb els objectius formatius del curs. |
| Sessió Magistral |
Durant el període lectiu del curs dedicat als crèdits teòrics s'explicaran els continguts de les lliçons. |
| Treballs |
Realització d'un treball individual per part de l'alumne que haurà d'analitzar una qüestió concreta del procés de construcció europea tractada al primer bloc del temari (lliçons 1 a 6). El tema del treball s'haurà d'acordar amb el professor. |
| Pràctiques a través de TIC |
Durant el curs, es publicaran 8 casos pràctics al campus virtual de la URV que s'hauran de resoldre individualment en el termini establert i que seran objecte de resolució definitiva a l'aula. |
| |
| Atenció personalitzada |
| Treballs |
|
|
Descripció |
| Els alumnes podran resoldre qualsevol qüestió sobre l'assignatura a través del correu electrònic de la URV, les eines de comunicació del campus virtual de la URV creades amb aquest objectiu (com per exemple, el fòrum de dubtes sobre la matèria) i de les consultes al despatx del professor en el marc de l'horari d'atenció a l'alumne publicat al taulell d'informació del Departament de Dret Públic. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Treballs |
En el termini establert s'haurà de presentar un breu treball sobre una qüestió concreta relacionada amb el procés de construcció europea tractada al primer bloc del temari (lliçons 1 a 6).
Es valorarà:
- L'expressió escrita
- La capacitat de síntesi
- La comprensió dels punts clau del tema tractat
- La reflexió personal fonamentada |
La qualificació obtinguda en aquesta prova suposarà el 10% de la qualificació final. |
| Pràctiques a través de TIC |
Per a que els casos pràctics puguin ser objecte d'avalació caldrà que els alumnes lliurin la proposta de resolució de totes les pràctiques en el termini establert i assisteixin a la sessió presencial de resolució del cas.
Es valorarà:
- L'expressió escrita
- La capacitat de síntesi
- La resolució de la qüestió plantejada
- La reflexió personal fonamentada
- La participació activa a la sessió de resolució del cas |
La mitjana de totes les qualificacions suposarà el 40% de la qualificació final de l'assignatura. |
| Proves objectives de tipus test |
Es realitzarà un prova objectiva tipus test que avaluarà els coneixements dels continguts analitzats al segon bloc del temari (lliçons 7 a 12), just després d'haver-se tractat a les sessions magistrals. |
La qualificació obtinguda en aquesta prova suposarà el 20% de la qualificació final. |
| Proves objectives de preguntes curtes |
Es realitzarà una prova amb 10 preguntes curtes per escrit que avaluarà el coneixement dels continguts analitzats al tercer i quart bloc del temari (lliçons 13 a 24), just després d'haver-se tractat a les sessions magistrals.
Es valorarà:
- L'expressió escrita
- La capacitat de síntesi
- El contingut substantiu de la resposta |
La qualificació obtinguda en aquesta prova suposarà el 30% de la qualificació final. |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els alumnes poden optar en primera convocatòria per seguir el sistema d'avaluació continua o fer una prova oral sobre els continguts de tot temari. S'establirà un termini a l'inici del curs per a que els alumnes comuniquin al professor el sistema d'avaluació que han decidit seguir, sense que després sigui possible canviar-ho. L'opció pel sistema d'avaluació continua substitueix l'avaluació a través d'un exàmen final a la primera convocatòria oficial d'examens. La segona convocatòria consistirà en la realització d'una prova oral que servirà per avaluar els continguts de tot el temari. |
| Bàsica |
|
- ABELLÁN, Victoria i VILÀ, Blanca (Dirs.): Lecciones de Derecho Comunitario Europeo, 4ta. ed., Ariel, Barcelona, 2005. - ABELLÁN, Victoria; PIÑOL, Joan Lluis i VILÀ, Blanca (Dirs.): Prácticas de Derecho Comunitario Europeo, 2na. ed., Técnos, Madrid, 2003. - MANGAS MARTÍN, Araceli: Tratado de la Unión Europea, Tratados constitutivos de las Comunidades Europeas y otros actos básicos de Derecho Comunitario, 12na. ed., Bibilioteca de textos legales, Técnos, Madrid, 2006. - MANGAS MARTÍN, Araceli i LIÑÁN NOGUERAS, Diego J.: Instituciones y derecho de la Unión Europea, 5na. ed. Tecnos, Madrid, 2005. |
| Complementària |
|
- ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M. P.; GONZÁLEZ VEGA, J. i FERNANDEZ PÉREZ, B.: Introducción al derecho de la Unión Europea, 2na. ed., Eurolex, Madrid, 1999.
- BERNAD, Maximiliano; SALINAS, Sergio i TIRADO, Carmen: Instituciones y Derecho de la Unión Europea, Realizaciones, Informes y Ediciones Europa, Zaragoza, 2003.
- BOULOUIS, Jean: Droit institutionnel de l'Union Européenne, Montchrestien, 6na. ed., París, 1997.
- CARTOU, Louis: L'Union Européenne, 3na. ed., Precis Dalloz, París, 2000.
- CONSTANTINESCO, V.; JACQUE, J.P.; KOVAR, R. i SIMON, D. (Dirs.): Traité instituant la CEE. Commentaire article par article, Economica, París, 1992.
- CONSTANTINESCO, V.; KOVAR, R. i SIMON, D. (Dirs.): Traité sur l'Union Européenne. Commentaire article par article, Economica, París, 1995.
- GARCÍA DE ENTERRÍA, E.; GONZÁLEZ CAMPOS, J. i MUÑOZ MACHADO, S. (Dirs.): Tratado de Derecho Comunitario (Estudio sistemático desde el Derecho español), Toms I, II i III, Civitas, Madrid, 1986.
- HUESA VINAIXA, Rosario (coord.): Instituciones de Derecho Comunitario, Tirant lo Blanch, Valencia, 2000.
- LÓPEZ ESCUDERO, Manuel i MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, José: Derecho Comunitario Material, McGraw-Hill, Madrid, 2000.
- ISAAC, Guy (versió espanyola per G.-L. Ramos Ruano): Manual de Derecho Comunitario General, 5na. ed. espanyola, Ariel, Barcelona, 2000.
- LOUIS, Jean-Victor: El ordenamiento jurídico comunitario, 5na. ed., Comisión de las Comunidades Europeas, Colección Perspectivas Europeas, Oficina de Publicaciones de las Comunidades Europeas, Luxemburg, 1995.
- MANGAS MARTÍN, Araceli: Derecho comunitario europeo y derecho español, 2na. ed., Técnos, Madrid, 1987.
- MENGOZZI, Paolo (traducció per Javier Fernández Pons): Derecho Comunitario y de la Unión Europea, Técnos, Madrid, 2000.
- RODRÍGUEZ IGLESIAS, Gil Carlos.; LIÑÁN NOGUERAS, Diego J. (Dirs.): El derecho comunitario europeo y su aplicación judicial, Cívitas, Madrid, 1993.
- TRUYOL Y SERRA, Antonio: La integración europea. Análisis históricoinstitucional con textos y documentos. I Génesis y desarrollo de la Comunidad Europea (1951-1979), Tecnos, Madrid, 1999.
- VV.AA. Commentaire Megret. Le Droit de la Communauté Européenne, 16 volums, Editions de l'Université Libre de Bruxelles, Bruxelles. |
| Assignatures que en continuen el temari |
| DRET COMUNITARI AMBIENTAL/15072232 | | ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA/15073202 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| DRET INTERNACIONAL PÚBLIC/15071009 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| DRET ADMINISTRATIU I/15071001 | | DRET CONSTITUCIONAL I/15071006 | | ANÀLISIS DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES/15073203 |
|
|