| Competències |
| Codi | |
| A4 | Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
| A6 | Desenvolupament de l’oratòria jurídica. Capacitat d’expressar-se oralment davant d’un auditori |
| A8 | Capacitat de redactar escrits jurídics. |
| A9 | Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 | Treballar de forma col•laborativa |
| B9 | Capacitat d’anàlisi i síntesi |
| B10 | Capacitat d’organització i planificació |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) a la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Coneixer, fonamentar i relacionar els principis que inspiren el dret de successions catala. | A4 A9 |
B3 B9 |
|
| 2.- Coneixer el funcionament de les institucions successories. | A4 A9 |
B9 |
|
| 3.- Saber redactar un testament d'una manera que reflecteixi la darrera voluntat del causant. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
|
| 4.- Determinar la destinacio dels bens hereditaris tant quan es fa testament com quan no n'hi ha. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
|
| 5.- Determinar la destinacio dels bens hereditaris quan algun dels cridats per testament o per successio intestada no arriba a adquirir-los. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
C5 |
| 6.- Coneixer i saber aplicar les limitacions legals a la llibertat del causant a l'hora de regular la seva successio. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
C5 |
| 7.- Poder enfrontar-se als problemes que es plantegen a la practica quan s'obre una successio. | A4 A6 A8 A9 |
B2 B3 B4 B5 B9 B10 |
C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. La subsistència de les situacions jurídiques després de la mort del seu titular | 1.L'eficàcia jurídica de la mort. 2. La destinació de les situacions jurídiques subsistents. 2.1. La successió mortis causa. 2.1.1. Aspectes generals de la successió universal i la particular. 2.1.2. La necessitat de la institució d'hereu. 2.1.3. L'hereu com a successor universal. 2.1.4. La unitat del títol successori. 2.1.5. El principi "semel heres, semper heres". 2.2. L'atribució liquidatòria. El seu caràcter excepcional. |
| 2. Els títols successoris | 1.Títol successori i fonament successori. 2.El títol hereditari. Els seus efectes. 2.1.La qualitat d'hereu. 2.2.Els efectes patrimonials del títol hereditari. 3.El títol de legatari. 4.L'atribució del títol d'hereu i del títol de legatari. 4.1.Els criteris bàsics de distinció. 4.2.Els casos dubtosos. 4.2.1.L'hereu instituït en cosa certa. 4.2.2.El legatari de part alíquota. 4.2.3.L'hereu instituït en usdefruit. 4.2.4.La distribució de tota l'herència en llegats. 5.La donació "mortis causa". |
| 3. L'herència | 1.El concepte d'herència. La designació de l'herència com a universalitat. 2.La composició de l'herència. 3.L'herència com a objecte de dret. 3.1. L'alienació de l'herència. 3.2. L'acció de petició d'herència. 3.3. La prova i la constància registral dels drets derivats de la successió. |
| 4. Les fases del procés d'adquisició de l'herència | 1. Descripció de les diferents etapes del procés d'adquisició de l'herència. 1.1.L'obertura de la successió. 1.2.El Registre General d’Actes de Darrera Voluntat. 1.3.La vocació. 1.4.La delació. 2.L'obertura de la successió. L'herència jacent. 2.1.La situació de jacència; els problemes que comporta. 2.2. L'administració i representació de l'herència jacent. |
| 5. Estudi especial de la vocació hereditària | 1. Designació i vocació. 2.Els fonaments de la vocació. 3.La capacitat per succeir. 3.1.La personalitat jurídica. 3.2.La coexistència entre causant i drethavent. 3.2.1.El "nasciturus". Les mesures d'assegurament. 3.2.2.El "concepturus". La substitució fideïcomissària. 3.2.3.Les persones jurídiques en constitució. 3.3.La indignitat successòria. 3.3.1.Les causes d'indignitat i la rehabilitació. 3.3.2.La impugnació del títol successori. 3.4.Les prohibicions de succeir un determinat causant. 4.La vocació de l'estirp. La representació successòria. 4.1.El supòsit de fet: la frustració de la crida al cap d'una estirp. Les seves causes. 4.2.Els efectes de la representació. 4.3.La representació en la successió testada. |
| 6. Estudi especial de la delació | 1.El concepte de delació. 1.1. Com a vocació hereditària preferent. 1.2. Com a legitimació per acceptar i repudiar l'herència. 1.3. El principi "nemo pro parte". 2.La transmissibilitat de la delació: "el ius transmissionis". 3.El dret d'acrèixer. 3.1.El supòsit de fet. 3.2.Els efectes de l'acreixement. 4.L'exercici de la delació: l'acceptació i la repudiació de l'herència. 4.1.La configuració dels actes d'acceptació i repudiació. Les seves característiques. 4.2.La capacitat per acceptar o repudiar. 4.3.La relació entre acceptació-repudiació i successió testada-intestada. 4.4.L'anomenada "interrogatio in iure". 4.5.La repudiació. 4.5.1.La forma. 4.5.2.L'acció de subrogació dels creditors del repudiant. 4.6.L'acceptació. 4.6.1.Els tipus d'acceptació. L'acceptació "ex lege" de l'herència. 4.6.2.La distinció entre l'acceptació com a acte de d'adquisició i com a mecanisme de fixació del règim de responsabilitat de l'hereu. 4.6.2.1. L'acceptació pura i simple. 4.6.2.2. L'acceptació a benefici d'inventari. 4.7. La impugnació de l'acceptació i la repudiació. |
| 7. El règim de l'adquisició de l'herència | 1. El règim de l'acceptació de l'herència en el cas d'acceptació pura. 1.1. La confusió de patrimonis. 1.2. La responsabilitat ilimitada per deutes. 1.3. La protecció dels creditors i els legataris: el benefici de separació de patrimonis. 2. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas d'acceptació a benefici d'inventari. 2.1. Els seus beneficiaris. 2.2. Els efectes de l'acceptació a benefici d'inventari. 2.2.1. La responsabilitat limitada de l'hereu. 2.2.2. La separació de patrimonis. 2.3. L'administració liquidatòria. Les regles de la gestió del patrimoni i del pagament de deutes. |
| 8. La comunitat hereditària | 1. La seva configuració jurídica. L'actiu i el passiu. 2. El dret hereditari en abstracte. 2.1. Concepte. 2.2. Constància registral. 3. El règim jurídic de la comunitat hereditària. |
| 9. La partició de l'herència | 1. Concepte i naturalesa jurídica de la partició. 2. L'objecte de la partició. 3. La legitimació per realitzar la partició. 3.1. La partició feta pel causant. 3.2. La partició feta pel partidor o pel marmessor. 3.3. La partició feta pels propis hereus. 3.4. La partició arbitral. 3.5. La partició judicial. Els judicis de testamentaria i abintestat 4. La legitimació per demanar la partició. 5. La no divisió de l'herència. 5.1. La indivisió voluntària de l'herència. 5.2. La suspensió i l'ajornament de la partició. 6. La mecànica de la partició. 6.1. La formació de lots. 6.2. L'adjudicació dels lots. 6.3. La partició provisional. 6.4. La partició parcial. 7. La situació dels creditors. 7.1. El pagament dels deutes hereditaris. 7.2. L'oposició a la partició per part dels creditors del causant. 7.3.La intervenció en la partició dels creditors particulars dels cohereus. 8. La inexactitud de la partició per causes inherents a la mateixa. 8.1. La rescissió per lesió. 8.2. La partició complementària com a excepció a la rescissió. 8.3. La nul·litat de la partició feta amb l'hereu aparent. 9. La inexactitud de la partició per causes anteriors a la mateixa: el sanejament. |
| 10. La col·lació | 1.El doble caràcter de la col·lació: particional i regulador de les llegítimes. 2. El supòsit de fet de la col·lació. La dispensa de la col·lació. 3. Els obligats a col·lacionar. 4. La pràctica de la col·lació. 4.1. La computació de les atribucions col·lacionables. 4.2. La imputació de l'atribució col·lacionable a la quota hereditària de l'obligat a col·lacionar. La "presa de menys". |
| 11. El testament | 1. El concepte de testament. 1.1. Les seves característiques: individual i personalíssim. 1.2. El seu contingut: personal i patrimonial. 2. La capacitat testamentària. 2.1. La capacitat per testar. 2.2. Els mecanismes que supleixen la manca de capacitat. 2.2.1.La substitució pupil·lar. 2.2.2. La substitució exemplar. 3. El testament com a negoci formal. 3.1. Les formalitats del testament. La intervenció notarial i la intervenció de testimonis. 3.2. Estudi de les diferents formes testamentàries. 3.2.1.El testament obert notarial. 3.2.1.1. Concepte i requisits. 3.2.1.2. Les formes especials de testaments notarials. 3.2.2.El testament obert davant rector. 3.2.3.El testament tancat. 3.2.4.El testament hològraf. 3.2.5.Els testaments especials. 3.3. El codicil. 3.3.1.El seu concepte i funció. 3.3.2.El seu contingut. 3.4. Les memòries testamentàries. 4. La interpretació del testament. 4.1.Els principis que regeixen la interpretació del testament. 4.2.Els mitjans d'interpretació. 4.3.Les normes interpretatives. |
| 12. La ineficàcia del testament | 1. Els supòsits d'ineficàcia. 2.La nul·litat del testament. 2.1. Les seves causes. 2.1.1. La falta de capacitat testamentària. 2.1.2. La infracció de les formalitat legals. 2.1.3. Els vicis de la voluntat. Consideració especial de l'error testamentari. 2.1.4. La falta d'institució d'hereu. 2.1.5. La preterició errònia. 2.2. Els efectes de l'acció de nul·litat. 2.3. La prohibició d'impugnar el testament. 2.4. La nul·litat del codicil i de les memòries testamentàries. 3. Els remeis a la nul·litat del testament. 3.1. La conversió del testament nul. La clàusula codicilar. 3.2. La convalidació de les disposicions nul·les. 3.3. La nul·litat parcial. 4. La caducitat del testament. 5. La revocació del testament. 5.1. El principi general de revocabilitat. 5.2. Les classes de revocació: expressa, tàcita i real. 5.3. La "reviviscència" del testament revocat. |
| 13. La institució d'hereu en general | 1. Aspectes generals de la institució d'hereu. 2. La institució d'hereu com a requisit d'eficàcia del testament. Particularitats del dret local de Tortosa. 3. Les modalitats de la institució d'hereu. 3.1. La condició. 3.1.1. La seva admissibilitat. Les seves classes. 3.1.2. Els efectes del seu compliment. 3.2. El termini. 3.3. Les disposicions modals. 3.3.1. El mode. 3.3.2. Les prohibicions de disposar. |
| 14. Les disposicions fiduciàries | 1. La institució d'hereu per fiduciari. 2. L'hereu de confiança. |
| 15. La institució preventiva d'hereu | 1.La substitució vulgar: concepte i funció. 2.L'estructura de la substitució vulgar. 2.1. Els subjectes. Les diferents modalitats de la substitució vulgar. 2.2. La forma. 3. Els efectes de la substitució vulgar. |
| 16: La institució successiva d'hereu: la substitució fideïcomissària | 1. Concepte i funció de la substitució fideïcomissària. 2. Les diferents modalitats de substitució fideïcomissària. 3. Els requisits de l'herència fideïcomissària. 3.1. Els títols en què poden ordenar-se els fideïcomisos. 3.2. Els lÍmits temporals a la substitució fideïcomissària. 4. L'hereu fiduciari i el fideïcomisari abans de la delació fideïcomissària. 4.1. Els deures del fiduciari.La prestació de garanties. 4.2. Les facultats del fiduciari. 4.3. Les facultats del fideïcomissari. 5. El fideïcomissari. 5.1. La delació fideïcomissària. 5.2. La seva responsabilitat per deutes hereditaris. 6. La quarta trebeliànica. 7. El fideïcomís de residu. 8. L'extinció del fideïcomís. 9. La substitució preventiva de residu. |
| 17. La institució contractual d'hereu | 1. La successió contractual en el Dret civil de Catalunya. 2. Aspectes generals dels heretaments. 2.1. Els subjectes intervinents. 2.2. La institució contractual d'hereu. 2.3. Els requisits formals. 3. Les diferents modalitats d'heretaments. 3.1. Els heretaments a favor dels contraents. 3.1.1. L'heretament simple o d'herència. 3.1.2. L'heretament acumulatiu o complex. 3.1.3. L'heretament mixt. 3.2. L'heretament a favor dels fills dels contraents. 3.2.1. L'heretament pur. 3.2.2. L'heretament preventiu. 3.2.3. L'heretament prelatiu. 3.3. Els heretament mutuals. |
| 18. Els llegats | 1. Concepte. 2. El llegat com a disposició testamentària. 2.1. Els tipus negocials "mortis causa" aptes per a ordenar llegats. 2.2. La designació del legatari. 2.3. L'objecte del llegat. 2.4. L'obtenció del valor negocial: la mort del causant. 2.5. La delació del llegat. 3. El llegat com a títol adquisitiu. 3.1. L'adquisició del llegat. 3.2. L'acceptació i la repudiació del llegat. 3.3. Les característiques del títol adquisitiu. 3.3.1. El caràcter particular del títol. 3.3.2. El caràcter successori del títol. 3.4. L'atribució d'eficàcia real o obligacional al títol adquisitiu. 4. El llegat com a gravamen. 4.1. El subjecte gravable. 4.2. La reducció de llegats. 4.3. La quarta falcídia. 4.4. Les garanties del llegat. 5. L'execució del llegat. 5.1. La "persona gravada" i la "persona facultada per a complir el llegat". 5.2. La reclamació del lliurament o del compliment. 5.3. El lliurament de la possessió. 6. La ineficàcia del llegat. |
| 19. La marmessoria | 1. L'execució de la voluntat del causant 2. El càrrec de marmessor. 2.1. El nomenament de marmessor. 2.2. L'acceptació i la repudiació del càrrec. 2.3. La titularitat del càrrec. 2.3.1. El seu caràcter personalíssim. 2.3.2. La pluralitat de marmessors. Mancomunitat i solidaritat. 2.4. La remuneració del marmessor. 2.5. La duració i l'extinció del càrrec. La seva pròrroga. 3. L'exercici del càrrec de marmessor. 3.1. El marmessor universal i el marmessor particular. 3.2. Les facultats del marmessor universal. 3.3. Les facultats del marmessor particular. 4. L'extinció de la marmessoria. La rendició de comptes. |
| 20. La llegítima | 1. La naturalesa de la llegítima 1.1. Com a límit a la llibertat de disposició patrimonial no onerosa. 1.1.1. En les donacions. 1.1.2. En el testament. 1.2. Com a dret a l'atribució d'un valor patrimonial·la qualitat de legitimari. 1.3. La llegítima en la successió intestada. 2. La qualitat de legitimari. 2.1. La llegítima dels descendents. 2.2. La llegítima dels ascendents. 2.3. L'exclusió de la qualitat de legitimari. 2.3.1. La preterició. 2.3.1.1. La preterició intencional. 2.3.1.2. La preterició errònia. 2.3.2. La desheretació. 3. La determinació de la quantia de la llegítima. 3.1. L'"import de la llegítima" i la determinació de la llegítima individual. 3.2. La computació. 3.3. La imputació. 4. L'atribució de la llegítima individual. 4.1. Els títols d'atribució de la llegítima. 4.1.1. La institució d'hereu. 4.1.2. El llegat. 4.1.3. La donació. 4.1.4. L'assenyalament o assignació. 4.2. La naturalesa dels béns atribuïts en pagament de llegítima. 4.3. La intangibilitat qualitativa de la llegítima. 4.3.1. La nul·litat dels gravàmens imposats a la llegítima. 4.3.2. La cautela d'opció compensatòria. 4.4. La intangibilitat quantitativa de la llegítima. 4.4.1. L'acció de suplement de llegítima. 4.4.2. La inoficiositat legitimària. 4.5. La possibilitat de renúncia a la llegítima individual. 5. Aspectes bàsics de la regulació de la llegítima en el Codi Civil. Consideració especial de la millora. |
| 21. La quarta vidual | 1. Naturalesa jurídica i funció de la quarta vidual. 2. Els requisits per al naixement de la quarta vidual. 3. La quantia i el càlcul de la quarta vidual. 4. L'extinció del dret a la quarta vidual. |
| 22. La successió intestada | 1. El supòsit de fet de la succesió intestada. 2. Els hereus abintestat. 2.1. Els ordres successoris. 2.1.1. La línea directa descendent. 2.1.2. El cònjuge. 2.1.3. La línea directa ascendent. 2.1.4. Els col·laterals. 2.2. Referència al dret d'acrèixer i al dret de representació. 2.3. La successió intestada en cas d'adopció. 2.4. La successió intestada del causant impúber. 2.5. La successió intestada en les unions de fet homosexuals 3. La "successió" de la Generalitat de Catalunya. 4. L'usdefruit vidual. |
| 23. La reserva | 1. Les reserves hereditàries en el Dret civil de Catalunya. 2. La reserva binupcial. 2.1. Concepte i fonament. 2.2. Les facultats del reservista. 2.3. L'adquisició de béns pels reservataris. 2.4. Els béns reservables. La garantia de la reserva. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
15 | 15 | 30 | |||||
| Sessió Magistral |
|
29 | 58 | 87 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
15 | 15 | 30 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentacio general de l'assignatura, del seu contingut i dels seus objectius. |
| Presentacions / exposicions | Presentacio i exposicio, per part dels alumnes, de diverses institucions successories mitjansant el comentari d'un cas real estret de la jurisprudencia. Preguntes i debat per part de la resta d'alumnes. |
| Sessió Magistral | Exposicio senzilla i aclaridora, per part del professor, de les institucions claus per poder coneixer el fenomen successori i la seva problematica. |
| Resolució de problemes, exercicis | 1./ Comentari de petits casos practics que facilitin la comprensio del contingut teoric exposat a la sessio magistral. 2./ Resolucio de casos practics en els que s'hagin de relacionar varies institucions successories, i que s'apropin als casos que es presentaran a la vida real. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Presentacions / exposicions | Avaluacio tant de l'originalitat i contingut de la propia exposicio, com de les preguntes iintervencions en les exposicions dels companys. | 10 % | |
| Sessió Magistral | Preguntes tipus test i preguntes curtes per tal de comprovar si s'han entes els continguts teorics basics de l'assignatura. | 50% | |
| Resolució de problemes, exercicis | a.- Resolucio d'un cas practic en el que s'hauran d'aplicar diverses institucions de dret successori: 25 %. b.- Preguntes curtes d'aplicacio immediata dels constinguts teorics: 15 %. |
40 % | |
| Altres | Actitut general de l'alumne, aprofitament general de les hores d'atencio personalitzada, intervencions a classe. |
0 % | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
1.- L'avaluacio del coneixement del contingut de la sessio magistral, i la resolucio de problemes i exercicis es fara en forma d-examen final. 2.- Per a la resolucio del cas practic l'alumne podra utilitzar els textos legals. 3.- En el descriptor "altres", tot i que la seva qualificacio sigui 0 %, pot ser determinar a l'hora de qualificar els alumnes que es troben en una franja dubtosa, aixi com, si s'escau, per concedir les matricules d'honor. 4.- A la segona convocatoria, el tipus d'examen, contingut i nivell d'exigencia seran els mateixos que a la primera. La qualificacio que s'hagi pogut obtenir en l'apartat "presentacions/exposicions" servira tambe per a la segona convocatoria. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Ferran BADOSA COLL (director):, Manual de Dret Civil català, 2003, Barcelona, Marcial Pons
Lluís PUIG FERRIOL- Encarna ROCA TRIAS, Institucions del dret civil de Catalunya, vol. III, 2004, València, Tirant lo Blanc, 6a Ed., 2004.
M. del Carmen GETE-ALONSO, Derecho de sucesiones, 2006, Mataró, Cálamo
Martín GARRIDO MELERO, Derecho de sucesiones, 2000, Madrid/Barcelona, Marcial Pons
Lluis JOU MIRAVENT, Comentarios al Código de Sucesiones de Cataluña, 1994, Barcelona, Bosch |
||
| Complementària |
, , , |
||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||
|
|||
| Altres comentaris | |
| ADVERTIMENT IMPORTANT: EL DRET VIGENT EN AQUESTA MATERIA ES TROBA EN FASE DE REVISIO. AL PARLAMENT DE CATALUNYA S'HA PRESENTAT UN PROJECTE DE LLEI QUE POT MODIFICAR EEL DRET VIGENT ACTUALMENT. PER AIXO, CAL SEGUIR EL TRAMIT PARLAMENTARI I ALGUNS PUNTS DEL PROGRAMA PODEN PATIR MODIFICACIONS. A LES EXPLICACIONS DE CLASSE ES DONARA COMPTE DE LES POSSIBLES MODIFICACIONS QUE PUGUI HAVER-HI. ALTRES COMENTARIS: 1.- Es convenient l'assistencia tant a les classes teoriques com practiques. 2.- Es convenient la lectura previa en un manual del tema que s'explicara a classe. 3.- Es imprescindible estar al dia en el repas i estudi de l'assignatura, ates que les institucions estan molt relacionades les unes amb les altres. |