| Competències |
| Codi | |
| A4 | Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
| A6 | Desenvolupament de l’oratòria jurídica. Capacitat d’expressar-se oralment davant d’un auditori |
| A8 | Capacitat de redactar escrits jurídics. |
| A9 | Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 | Treballar de forma col•laborativa |
| B9 | Capacitat d’anàlisi i síntesi |
| B10 | Capacitat d’organització i planificació |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) a la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Coneixer, fonamentar i relacionar els principis que inspiren el dret de successions catala. | A4 A9 |
B3 B9 |
|
| 2.- Coneixer el funcionament de les institucions successories. | A4 A9 |
B9 |
|
| 3.- Saber redactar un testament d'una manera que reflecteixi la darrera voluntat del causant. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
|
| 4.- Determinar la destinacio dels bens hereditaris tant quan es fa testament com quan no n'hi ha. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
|
| 5.- Determinar la destinacio dels bens hereditaris quan algun dels cridats per testament o per successio intestada no arriba a adquirir-los. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
C5 |
| 6.- Coneixer i saber aplicar les limitacions legals a la llibertat del causant a l'hora de regular la seva successio. | A4 A8 A9 |
B2 B3 B4 B9 |
C5 |
| 7.- Poder enfrontar-se als problemes que es plantegen a la practica quan s'obre una successio. | A4 A6 A8 A9 |
B2 B3 B4 B5 B9 B10 |
C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
Lliçó 1 : La successió per causa de mort. Conceptes fonamentals del dret de successions |
1. El dret de successions vigent a Catalunya. 2. L'eficàcia jurídica de la mort. 2.1. En relació amb les situacions jurídiques que afectaven al causant. 2.2. La conversió del patrimoni en herència. 3. La destinació de les situacions jurídiques subsistents. 3.1. La successió per causa de mort. 3.1.1. Aspectes generals de la successió universal i la particular. 3.1.2. Títol successori i fonament successori. 3.1.3. El títol d'hereu. 3.1.3.1. L'hereu com a successor universal. 3.1.3.2. La qualitat d'hereu. 3.1.3.3. La successió universal en l'actiu. 3.1.3.4. La successió en els deutes. 3.1.3.5. La possessió de l'herència. 3.1.4. El títol de legatari. Els tres aspectes del llegat. 3.2. L'atribució liquidatòria. El seu caràcter excepcional. 4. L'atribució del títol d'hereu i del títol de legatari. 4.1. Els criteris bàsics de distinció. 4.1.1. El caràcter universal o particular del títol. 4.1.2. L'eficàcia plena o limitada del títol. 4.1.3. La designació com a hereu o legatari. 4.2. Els casos dubtosos. 4.2.1. L'hereu instituït en cosa certa. 4.2.2. El legatari de part alíquota. 4.2.3. L'hereu instituït en usdefruit. |
| Lliçó 2: Els principis successoris del dret català | 1. La necessitat d'un executor de la voluntat del causant: l'hereu o el marmessor universal. 1.1. La regla general: la necessitat d'institució d'hereu en la successió. 1.2. La possibilitat de distribuir tota l'herència en llegats: la successió sense hereu. 2. La universalitat del títol d'hereu. 3. Els principis d'incompatibilitat de fonaments successoris, i de preferència del fonament voluntari. 4. El principi de perdurabilitat de la institució d'hereu. |
| Lliçó 3: El procés d'adquisició de l'herència | 1. Les fases de l'adquisició de l'herència. 2. L'obertura de la successió. 3. La determinació del fonament successori. 4. L'herència jacent. 4.1. La situació d'herència jacent. 4.2. L'administració i la "representació" de l'herència jacent. 5. La vocació. 6. La delació. |
| Lliçó 4: La capacitat successòria | 1. La personalitat jurídica. 2. La coexistència entre el causant i el drethavent. 2.1. El "nasciturus". 2.2. El no concebut. 2.3. Les persones jurídiques en constitució. 3. La inhabilitat per a succeir. 4. La indignitat successòria. 4.1. Concepte. 4.2. Les causes d'indignitat. 4.3. La reconciliació i el perdó. 5. Els efectes de la inhabilitat i de la indignitat successòries. |
| Lliçó 5: L'acceptació i la repudiació de l'herència | 1. Introducció. L'acceptació i la repudiació de l'herència com a exercici de la delació. 2. Els actes d'acceptació i repudiació de l'herència: aspectes comuns. 2.1. Característiques dels actes d'acceptació i repudiació de l'herència. 2.2. La capacitat per acceptar o repudiar. 2.2.1. L'acceptació per persones físiques. 2.2.2. L'acceptació de l'herència deferida a favor de persones jurídiques. 2.3. El termini per acceptar o repudiar. La interrogatio in iure. 2.4. L'abast dels actes d'acceptació i de repudiació de l'herència. 3. L'acceptació de l'herència. Les formes d'acceptació. 3.1. L'acceptació expressa. 3.2. L'acceptació tàcita. 3.3. L'acceptació de l'herència com a sanció. 4. La repudiació de l'herència. 4.1. La repudiació com a acte formal. 4.2. La repudiació en perjudici dels creditors. |
| Lliçó 6: L’ordre de successió respecte a les quotes hereditàries vacants | 1. Introducció. 2. Les causes que poden donar lloc a una quota hereditària vacant. 2.1. La falta de disposició d'una quota hereditària. 2.2. La "falta" de l'hereu. 3. La destinació de la quota hereditària vacant. 4. La substitució vulgar. 4.1. Concepte. 4.2. Casos en que pot operar la substitució. 4.3. La capacitat del substitut vulgar. 4.4. Les modalitats de substitució vulgar en funció del nombre de substituts i de substituïts. 4.5. La substitució vulgar expressa i la tàcita. 4.6. Els efectes de la substitució vulgar. 5. El dret de representació. 5.1. El supòsit de fet: la frustració de la crida al cap d'una estirp. 5.2. Característiques. 5.3. Els casos en que s'admet el dret de representació en la successió testada. 5.3.1. Les crides testamentàries tàcites als hereus intestats. 5.3.2. La institució a favor dels parents del testador. 5.3.3. La institució a favor dels fills del testador. 6. La transmissió de la delació: l'anomenat ius transmissionis. 6.1. Concepte. 6.2. Requisits. 6.3. Efectes. 7. El dret d'acréixer. 7.1. Concepte. 7.2. Àmbit. 7.3. Requisits per la procedència del dret d'acréixer. 7.4. Efectes del dret d'acréixer. |
| Lliçó 7: L'adquisició de l'herència i la responsabilitat de l'hereu | 1. Introducció. 2. Els deutes del causant i les càrregues hereditàries. 3. Adquisició de l'herència i liquidació: l'ordre de cobrament amb els béns hereditaris. 4. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació pura i simple. 4.1. El supòsit de fet. 4.2. La confusió de patrimonis. 4.3. El benefici de separació de patrimonis. 4.3.1. El supòsit de fet. 4.3.2. Persones legitimades per a sol•licitar el benefici de separació de patrimonis. 4.3.3. Procediment. 4.3.4. Efectes. 4.3.5. Extinció. 5. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació a benefici d'inventari. 5.1. Casos en què l'hereu gaudeix del benefici d'inventari. 5.2. La formació de l'inventari. 5.3. Efectes de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari. 5.3.1. La responsabilitat limitada de l'hereu. 5.3.2. La separació de patrimonis. 5.3.3. L'administració de l'herència beneficiària. |
| Lliçó 8: La comunitat hereditària | 1. La comunitat hereditària: aspectes generals. 2. Els subjectes de la comunitat hereditària. 3. El seu objecte. 4. La naturalesa jurídica de la comunitat hereditària. 5. El tanteig i el retracte hereditaris. 6. L'administració de l'herència en comunitat. |
| Lliçó 9: La col.lació | 1. Concepte i funció de la col.lació: el seu doble caràcter, particional i regulador de les llegítimes. 2. El supòsit de fet de la col.lació. 2.1. Atribucions col.lacionables. 2.2. La no col.lacionabilitat: la dispensa i l'exclusió de la col.lació. 2.3. La renúncia a la col.lació. 3. Persones afectades per la col.lació. 4. La pràctica de la col.lació. 4.1. La computació de les atribucions col.lacionables. 4.2. La imputació de l'atribució col.lacionable a la quota hereditària de l'obligat a col.lacionar. La "presa de menys". |
| Lliçó 10: La partició de l'herència | 1. Concepte i aspectes generals de la partició. 2. La naturalesa jurídica de la partició. 3. L'objecte de la partició. 4. La legitimació per realitzar la partició. 4.1. La partició feta pel causant. 4.2. La partició feta pels mateixos hereus. 4.3. La partició feta pel partidor o pel marmessor. 4.4. La partició arbitral. 4.5. La partició judicial. 5. La legitimació per demanar la partició. 6. La no divisió de l'herència. 6.1. La indivisió voluntària de l'herència. 6.2. La suspensió de la partició. 7. La mecànica de la partició. 8. El pagament dels deutes hereditaris. 9. La inexactitud de la partició. 9.1. El principi d'igualtat de valor entre la quota d'institució i la quota de partició. 9.2. La inexactitud de la partició per una valoració defectuosa dels béns: la rescissió per lesió. 9.3. La inexactitud de la partició per causes que afecten a la composició de la massa partible. 9.3.1. La detracció de béns: l'evicció. 9.3.2. La omissió de béns: l'addició a la partició. 10. La inexactitud de la partició per raó dels cohereus. 10.1. La partició feta amb l'hereu aparent. 10.2. La partició feta amb omissió d'algun cohereu. |
| Lliçó 11: La protecció dels drets derivats de la successió | 1. L'acció de petició d'herència. 1.1. Concepte. 1.2. La universalitat de l'acció. 1.3. Legitimació activa: l'hereu real. 1.4. Legitimació passiva: l'hereu aparent i el posseïdor que no al•lega títol. 1.5. Eficàcia de l'acció de petició d'herència. Les relacions liquidatòries. 1.6. La imprescriptibilitat de l'acció de petició d'herència. 2. L'acreditació i la constància registral dels drets derivats de la successió. 2.1. L'acreditació. 2.2. La constància registral. 2.3. La suspensió dels efectes de la inscripció. |
| Lliçó 12: Els negocis mortis causa | 1. El testament 1.1. Acte jurídic per causa de mort 1.2. Acte formal 1.3 Acte unilateral 1.4. Acte personalíssim 1.5. Acte essencialment revocable 1.6. Institució d’hereu 2. Formalitats del testament 2.1. Identificació del testador 2.2. Unitat d’acte 2.3. Data i hora 2.4. Testimonis 2.5. Idioma 3. Capacitat per a testar. La intervenció de facultatius 4. Contingut del testament 5. Classes de testaments 5.1. Testaments notarials 5.1.1. Testament obert 5.1.2. Testament tancat 5.1.3. Formes especials 5.2. Testament hològraf 6. El codicil 6.1. Concepte i contingut 6.2. La clàusula codicil•lar 7. La memòria testamentària 8. La interpretació dels negocis mortis causa |
| Lliçó 13: La ineficàcia dels negocis mortis causa | 1. Concepte i classes d’ineficàcia 2. La nul•litat 2.1. Causes de nul•litat. Especial consideració dels vicis de la voluntat 2.2. L’acció de nul•litat testamentària 2.3. Efectes de la nul•litat 2.4. La conversió del testament nul 2.5. La nul•litat del codicil i la memòria testamentària 3. La revocació 3.1 Concepte i classes 3.2 El testament merament revocatori 3.3 La revocació material 3.4 La revocació de codicils i memòries testamentàries 3.5 La revocació de testament per pacte successori 4. La ineficàcia de les disposicions a favor del cònjuge o convivent en els casos de crisi de parella 5. La caducitat |
| Lliçó 14: La institució d’hereu | 1. Aspectes generals 2. La identificació i determinació dels hereus 3. La distribució de l’herència 4. La institució d’hereu sota condició i termini 4.1. La condició resolutòria i el termini suspensiu i resolutori imposats a la institució d’hereu es tenen com a no formulats 4.1.1. La no admissió de la condició i el termini resolutoris 4.1.2. La no admissió del termini suspensiu 4.2. La institució d’hereu sota condició suspensiva 4.2.1. Admissibilitat 4.2.2. Requisits: possibilitat i licitud 4.2.2.1. Les condicions impossibles 4.2.2.2. Les condicions il•lícites 4.2.3. Efectes de la institució d’hereu condicional 4.2.3.1. Efectes de la institució d’hereu condicional mentre la condició està pendent de compliment 4.2.3.2. Efectes del compliment de la condició 4.2.3.3. Efectes de l’incompliment de la condició |
| Lliçó 15: Les disposicions fiduciàries | 1. La designació d’hereu per fiduciari 1.1. L’encàrrec fiduciari al cònjuge o al convivent 1.2. L’encàrrec fiduciari als dos parents 2. L’herència de confiança 2.1. Concepte 2.2. Les facultats i les obligacions dels hereus de confiança 2.3. La revelació de la confiança |
| Lliçó 16: Les substitucions pupil•lar i exemplar | 1. Introducció 2. La substitució pupil•lar 2.1. Requisits 2.2. El beneficiari 2.3. Extinció 3. La substitució exemplar 3.1. Requisits 3.2. El beneficiari 3.3. Ineficàcia |
| Lliçó 17: Els fideïcomisos | 1. Introducció 2. Caracterització i modalitats 3. Constitució, requisits i límits del fideïcomís 4 La delació al fiduciari. Les conseqüències de la seva mancança 5. Els efectes del fideïcomís abans de la delació fideïcomissària 5.1. Obligacions i deures del fiduciari 5.2. Facultats del fiduciari 5.3 El dret del fiduciari de la quarta trebel•liànica 5.4. L’administració i la disposició dels béns fideïcomesos 5.5. La disposició dels béns fideïcomesos 5.6. Facultats del fideïcomissari 6. La delació fideïcomissària 6.1. El moment de la delació fideïcomissària 6.2. Les conseqüències de la falta del fideïcomissari 6.3. Les conseqüències de la delació fideïcomissària 7. El fideïcomís de residu 8. La substitució preventiva de residu |
| Lliçó 18: Els llegats | 1. Concepte i característiques 2. El llegat com a disposició testamentària 2.1. Negocis mortis causa idonis per a ordenar llegats 2.2. El contingut de la disposició testamentària 2.3. Ineficàcia i extinció del llegat 2.4. Classes de llegats 2.4.1. Llegat de cosa aliena 2.4.2. Llegat alternatiu 2.4.3. Llegat de cosa genèrica 2.4.4. Llegat de diners 2.4.5. Llegat de cosa gravada 2.4.6. Llegat de crèdit, de deute i d’alliberament de deute 2.4.7. Llegat d’usdefruit universal 2.4.8. Llegat de part alíquota 3. El llegat com a títol adquisitiu 3.1. La delació en el llegat 3.2. Delació i adquisició del llegat 3.3. Règim de l’adquisició del llegat 3.4. Acceptació i repudiació del llegat 3.5. La destinació de la porció del legatari que falta 3.6. El prellegat 4. El llegat com a gravamen 4.1. La persona gravada 4.2. La transmissió passiva del llegat 4.3. Els límits del llegat. La reducció de llegats 4.3.1. La reducció de llegats excessius 4.3.2. La quarta falcídia |
| Lliçó 19: Les disposicions modals | 1. Concepte i distinció amb altres institucions 2. La persona gravada amb el mode 3. El contingut del mode 3.1. El mode de compliment impossible o il•lícit. Conseqüències 3.2. Els modes específicament regulats per la Llei 3.2.1. Les disposicions per a sufragis i obres pies i per als pobres 3.2.2. Les prohibicions o limitacions de disposar 4. L’afavorit amb el mode 5. El compliment del mode 5.1. Persones legitimades per a sol•licitar el seu compliment 5.2. La conversió o commutació del mode 5.3. Garanties per assegurar el compliment del mode |
| Lliçó 20: La marmessoria | 1. L’execució de la voluntat del causant 2. El càrrec de marmessor 2.1. Capacitat i legitimació 2.2. El nomenament de marmessor 2.3. L’acceptació, l’excusa i la renúncia al càrrec 2.4. La titularitat del càrrec 2.4.1. El seu caràcter personalíssim 2.4.2. La pluralitat de marmessors. Mancomunitat i solidaritat 2.5. La remuneració del marmessor i el rescabalament de les despeses 2.6. El temps de compliment de l’encàrrec 3. L’exercici del càrrec de marmessor 3.1. El marmessor universal i el marmessor particular 3.2. El marmessor universal: la funció de substitució de l’hereu 3.3. L’àmbit d’actuació del marmessor universal 3.4. L’àmbit d’actuació del marmessor particular 4. L’extinció de la marmessoria. La rendició de comptes |
| Lliçó 21: Els pactes successoris | 1. Presentació. 2. Aspectes personals. 2.1. Els atorgants. 2.2. Les persones afavorides (no atorgants). 3. Aspectes formals i publicitat. 4. Contingut general dels pactes successoris. 5. La ineficàcia dels pactes successoris. 5.1. La seva modificació i resolució per acord dels atorgants. 5.2. La seva revocació. 5.3. La incidència de les crisis matrimonials o de convivència. 6. La nul•litat dels pactes successoris. 7. Els heretaments. 8. Els pactes successoris d'atribució particular. |
| Lliçó 22: Les donacions per causa de mort | 1. Concepte. 2. Elements tipificadors d'una donació com a mortis causa. 3. Naturalesa i finalitat. 4. Qualificació: el caràcter essencial de la voluntat del causant. 5. La transmissió de la propietat. 5.1. La transmissió diferida de la propietat. 5.3. La transmissió immediata de la propietat. 6. L'adquisició de la possessió. 7. Objecte. 8. Capacitat. |
| Lliçó 23: La successió intestada | 1. L’obertura de la successió intestada 2. El parentiu: la successió ordinum et graduum 3. La successió intestada per dret de representació 4. Els ordres successoris 4.1. Els descendents 4.2. El cònjuge i el convivent de fet 4.3. Els ascendents 4.4. Els col•laterals 4.5. La Generalitat de Catalunya 5. La concurrència de classes de successors 5.1. Les llegítimes en la successió intestada 5.2. L’usdefruit vidual abintestat 6. La successió intestada de l’impúber |
| Lliçó 24: La llegítima | 1. La llegítima: concepte i justificació 2. Naturalesa jurídica de la llegítima 3. La llegítima com a títol successori 4. La categoria dels legitimaris 4.1. Descendents 4.2. Progenitors 5. Les causes d’incapacitat 6. L’atribució de la llegítima 7. La concurrència del títol d’hereu i de legitimari en el mateix successor 8. La quantia de la llegítima i la determinació de la llegítima global 8.1. La computació legitimària 8.1.1. La determinació i valoració del cabal relicte 8.1.2. La depuració del cabal relicte 8.1.3. La computació del donatum 8.2. El càlcul de la llegítima global 9. La llegítima individual 9.1. Càlcul de la llegítima individual 9.2. La imputació legitimària 10. El pagament de la llegítima 11. L’acció de reclamació de la llegítima 12. La responsabilitat per al pagament de la llegítima 13. Els interessos de la llegítima 14. La privació del contingut patrimonial inherent a la qualitat de legitimari: la desheretació 15. La protecció del títol del legitimari 15.1. La preterició 15.1.1. La preterició errònia 15.1.2. La preterició intencional 15.2. El desheretament injust 16. La intangibilitat qualitativa de la llegítima 16.1. Els gravàmens de la llegítima 16.2. La cautela socini 17. La protecció del contingut econòmic de la llegítima 17.1. L’acció de suplement de llegítima 17.2. La inoficiositat 18. L’extinció de la llegítima 18.1. La renúncia a la llegítima 18.2. La prescripció de l’acció de reclamació |
| Lliçó 25: La quarta vidual | 1. Concepte i funció de la quarta de vidual 2. Naturalesa jurídica 2.1. La quarta vidual és un dret de crèdit contra l’hereu 2.2. Compatibilitat amb l’usdefruit universal en la successió intestada del cònjuge o convivent difunt 2.3. Compatibilitat de la quarta vidual amb la qualitat d’hereu del cònjuge premort 3. Requisits per al naixement de la quarta vidual 3.1. Pressupòsits subjectius 3.2. La situació de necessitat 4. Càlcul i pagament de la quarta vidual 4.1. L’objecte de la prestació 4.2. La quantia 4.3. Reducció de llegats i donacions 5. Extinció del dret a reclamar la quarta vidual |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
27 | 54 | 81 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
24 | 24 | 48 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Proves pràctiques |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Proves mixtes |
|
6 | 6 | 12 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentacio general de l'assignatura, del seu contingut i dels seus objectius. |
| Presentacions / exposicions | Resolucio de casos practics en els que s'hagin de relacionar varies institucions successories, i que s'apropin als casos que es presentaran a la vida real.Preguntes i debat per part de la resta d'alumnes. |
| Sessió Magistral | Exposicio senzilla i aclaridora, per part del professor, de les institucions claus per poder coneixer el fenomen successori i la seva problematica. Resolució dels dubtes que es plantegen als alumnes. ÉS REQUISIT INDISPENSABLE QUE L'ESTUDI PREVI PER PART DE L'ALUMNE DE LA INSTITUCIÓ QUE S'EXPLICARÀ A CLASSE. |
| Resolució de problemes, exercicis | 1./ Comentari de petits casos practics que facilitin la comprensio del contingut teoric exposat a la sessio magistral. 2./ Resolució dels dubtes que es plantegin als alumnes. ÉS REQUISIT INDISPENSABLE QUE L'ESTUDI PREVI PER PART DE L'ALUMNE DE LA INSTITUCIÓ QUE S'EXPLICARÀ A CLASSE. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | 3 proves que es faran aproximadament cada 5 setmanes. Preguntes curtes. No es podrà disposar de textos legals | 75% (un 25% cada prova) | |
| Resolució de problemes, exercicis | Resolució d'un o varis casos pràctics, que es farà al final del quadrimestres. Entrarà tot el programa de l'assignatura. Es podran utilitzar textos legals | 25 % | |
| Altres | 0 % | ||
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
- Per tal de superar l'assignatura, caldrà treure una nota mínima de 5 sobre 10 una vegada fet el promig de les 4 proves. Això no obstant, no es considerará superada superada l'assignatura si, en qualsevol de les proves, l'alumne treu una qualificació inferior a 3 sobre 10.
|
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Lluís PUIG FERRIOL- Encarna ROCA TRIAS, Institucions del dret civil de Catalunya, vol. III, 2004, València, Tirant lo Blanc, 6a Ed., 2004.
M. del Carmen GETE-ALONSO, Derecho de sucesiones, 2006, Mataró, Cálamo
Pedro DEL POZO, Antoni VAQUER, Esteve BOSCH, Derecho civil de Cataluña. Derecho de Sucesiones, 2009, Barcelona, Marcial Pons |
||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||
|
|||
| Altres comentaris | |
| TANT A LES CLASSES TEÒRIQUES COM PRÀCTIQUES, ES COMBINARÀ L'EXPLICACIÓ DEL TEMARI AMB L'APLICACIÓ PRÀCTICA DELS CONEIXEMENTS. LES DARRERES SESSIONS DEL CURS ES DEDICARAN A PREPARAR EL CAS PRÀCTIC RELATIU A TOT EL TEMARI ALTRES COMENTARIS: 1.- Es necessària l'assistencia tant a les classes teoriques com practiques. 2.- Es imprescindible la lectura previa en un manual del tema que s'explicara a classe. 3.- Es imprescindible estar al dia en el repas i estudi de l'assignatura, ates que les institucions estan molt relacionades les unes amb les altres. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent