| Competències |
| Codi | |
| A1 | Adquisició de consciència del Dret com sistema regulador de les relacions socials |
| A2 | Adquisició de consciència del caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar del problemes jurídics |
| A3 | Capacitat per a utilitzar els principis i valors constitucionals com eines de treball en la interpretació de l’ordenament jurídic |
| A4 | Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
| A5 | Adquisició de consciència crítica en l’anàlisi de l’ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica. |
| A6 | Desenvolupament de l’oratòria jurídica. Capacitat d’expressar-se oralment davant d’un auditori |
| A7 | Capacitat de creació i estructuració normativa |
| A8 | Capacitat de redactar escrits jurídics. |
| A9 | Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
| A11 | Capacitat per a utilitzar la xarxa informàtica en l’obtenció d’informació i comunicació de dades jurídiques |
| A12 | Coneixements transversals entre les diferents àrees de coneixement jurídic. |
| A13 | Coneixements d’argumentació jurídica. |
| B1 | Aprendre a aprendre |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B6 | Comprometre’s amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
| B7 | Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà |
| B9 | Capacitat d’anàlisi i síntesi |
| B11 | Treball en equip de caràcter interdisciplinar |
| C1 | Dominar l’expressió i la comprensió d'un idioma estranger |
| C3 | Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C4 | Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) a la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer i criticar el Dret i les seves relacions amb la societat i la cultura | A1 A2 A4 A12 A13 |
B1 B3 B7 |
C5 |
| 2. Conèixer les tècniques bàsiques pel desenvolupament de les tasques jurídiques i professionals | A1 A2 A4 A8 A12 |
B1 B7 |
|
| 3. Conèixer i criticar les corrents doctrinals i les pràctiques socials | A1 A2 A4 A5 A8 |
B1 B3 |
|
| 4. Contrastar qüestions de legalitat i legitimitat democràtica | A3 A5 |
B3 |
|
| 5. Reflexionar sobre el sentit del Dret | A2 A3 A5 A12 |
B3 |
C3 |
| 6. Conèixer les grans corrents de la Filosofia jurídica moderna | A1 A5 A9 |
||
| 7. Conèixer i aplicar les teories de l'argumentació i els arguments jurídics | A3 A4 A6 A7 A8 A11 A12 A13 |
B1 B2 B3 B4 B7 B9 |
C5 |
| 8. Estimular la capacitat de comprensió d'alguns problemes en la justificació del Dret | A1 A3 A5 A7 A8 A9 |
B6 B11 |
C1 C4 |
| 9. Donar resposta a les problemàtiques jurídiques que es puguin plantejar | A1 A3 A4 A5 A8 |
B2 B3 B4 B6 B9 B11 |
C5 |
| 10.Formar l'alumne més enllà dels estrictes coneixements acadèmics per la pràctica jurídica | A4 A5 A6 A8 A9 A11 A12 A13 |
B1 B2 B4 B6 B9 B11 |
|
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| TEMA I.- RECAPITULACIÓ SOBRE EL CONCEPTE DE DRET | I.1.- Estructura, funció i fonamentació del Dret I.2.- Normes, drets i injustícies I.3.- Legalitat i legitimitat. Legitimació i deslegitimació I.4.- Validesa, eficàcia i justificació del Dret I.5.- Formalisme, sociologisme, iusnaturalisme |
| TEMA II.- PRESSUPÒSITS I CONDICIONS HEGEMÒNIQUES DE LA DOGMÀTICA JURÍDICA | II.1.- Causes de l'aparició i origen del positivisme jurídic. La reacció front al iusnaturalisme racionalista II.2.- Trets bàsics i característiques del formalisme jurídic. El model del legislador racional, la noció de sistema jurídic i els seus criteris ideals: unitat, plenitud i coherència del Dret |
| TEMA III.- MODIFICACIONS ACTUALS EN LA CONCEPCIÓ NORMATIVISTA DEL DRET | III.1.- De l'imperativisme a la "textura oberta" de les normes jurídiques. El problema del marge de discrecionalitat judicial III.2.- De l'estructura coercitiva a la regulació de la sanció i els mecanismes alternatius. Sancions negatives i positives III.3.- La distinció entre principis i regles. Diversos sentits de l'expressió principi jurídic |
| TEMA IV.- SOCIETAT, ESTAT I DRET | IV.1.- Dret estatal i pluralisme jurídic IV.2.- Funcionalitat-legitimitat en la relació poder social i poder político-jurídic IV.3.- L'Estat de Dret: formació i caracters IV.4.- Drets humans i Estat democràtic de Dret |
| TEMA V.- EL DRET COM A PROCÉS RACIONAL | V.1.- Constitució, legislació i drets. La rellevança dels valors i principis jurídics a l'Estat constitucional. Conflictes jurídics i drets fonamentals: dels drets del ciutadà als drets de la persona V.2.- El caràcter heterònom del Dret. La motivació de les decissions jurídiques. Garantisme, independència i funcions del poder judicial V.3.- Professors, legisladors, jutges,.... qui son els "senyors" del Dret? |
| TEMA VI.- EL PROBLEMA DE L'OBEDIÈNCIA AL DRET | VI.1.- Discusió sobre l'existència d'un deure d'obeïr les normes jurídiques. Els arguments de les possicions doctrinals al respecte. Reflexions sobre la desobediència i la democràcia VI.2.- La desobediència civil. Anàlisi conceptual i classes. Possible justificació moral, política i jurídica VI.3.- L'objecció de consciència. Aproximació conceptual. Estatut jurídico-constitucional. Sobre l'existència d'un dret general a l'objecció de consciència |
| TEMA VII.- IGUALTAT I DIFERÈNCIA | VII.1.- Plantejament general. La igualtat com a valor jurídic. Dimensions formal i material de la igualtat VII.2.- Discriminació positiva o inversa. Concepte i característiques. Possible justificació teòrica. Tractament jurídico-constitucional i jurisprudencial |
| TEMA VIII.- SOBRE EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT | VIII.1.- La solidaritat com a principi polític i jurídic VIII.2.- La solidaritat en la Constitució espanyola de 1978 VIII.3.- Drets i deures de solidaritat |
| TEMA IX.- LA TOLERANCIA I ELS SEUS LÍMITS | IX.1.- Concepte i tipus de tolerancia IX.2.- La qüestió de la tolerancia: del plantejament liberal al reconeixement jurídic de la diferencia IX.3.- El problema de la tolerancia amb els intolerants |
| TEMA X.- DRETS HUMANS I PLURALISME CULTURAL | X.1.- L'extensió de la ciutadania:interculturalitat i universalitat dels drets humans. Conflictes internacionals i globalització X.2.- El límits externs: la sobirania estatal qüestionada X.3.- Els límits interns: fronteres interiors de la democràcia. El problema dels drets de les minories |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Sessió Magistral |
|
28 | 56 | 84 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
14 | 14 | 28 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Proves objectives de tipus test |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Es tracta de realitzar una recapitulació sobre el concepte de Dret des de la perspectiva d'un estudiant que pràcticament ha realitzat ja un ampli estudi del Dret positiu vigent. Es parteix de l'anàlisi del fenòmen jurídic des de la perspectiva de la validesa, la eficàcia i la justícia. També ´s'analitzen l'estructura, la funció i els fins del Dret. |
| Sessió Magistral | Clases teòriques sobre el temari de l' assignatura, on es poden plantejar també dubtes i debatre els temes a l'aula. Com a element de recolzament a la sessió magistral, la utilització del material bibliogràfic ajustat al temari resulta adequada, ja que permet dedicar una major atenció a les qüestions que es considerin més rellevants i que, degut a l'escassetat de temps, no poden ser abordades en tota la seva extensió a l' aula. Així, la lliçó magistral constituirà la guia per l'aprenentatge, aportant els continguts que es considerin bàsics per cada qüestió, i indicant les fonts doctrinals essencials, mostrant les postures científiques més notòries i efectuant aproximacions crítiques a les mateixes i anàlisis comparatius. La sessió magistral no ha de ser la repetició d'unes pàgines d'un manual de consulta, i per la mateixa raó, el manual no té per què adaptar-se exactament a les classes: són eines diferents en el procés de docència. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Les clases pràctiques s'orienten cap a l'estudi de la tercera part del programa de l'assignatura. El sistema es basa en unes lectures doctrinals bàsiques per cada tema, que desprès de l'exposició per un grup d'estudiants des de diferents perspectives u opcions doctrinals i jurisprudencials, es passen a debatre amb la resta d'alumnes a l'aula. En l'exposició es valora l'aproximació a la realitat jurídica mitjançant la presentació de problemes i qüestions que es plantejan en la vida social i que el Dret ha de resoldre, per tal d'evidenciar que el Dret és una realitat viva, un procés en constant desenvolupament que a tothom afecta. Els temes estudiats mitjançant les sessions pràctiques formen part també del contingut del temari del que s'examinarà l'alumne. S'evaluen mitjançant un sistema voluntari de ponències grupals sobre els temes proposats. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Proves objectives de tipus test | Aquesta prova consisteix en un test que consta d'un total de 35 qüestions, amb 4 possible solucions i una única resposta correcta. Les preguntes poden ser tant de la part teòrica com dels exercicis pràctics. | 35 sobre 50 | |
| Proves objectives de preguntes curtes | Consisteix en 15 preguntes curtes que s'han de respondre amb una línea, una frase o una paraula, sense desenvolupament. Poden ser tant de la part teòrica com dels exercicis pràctics. | 15 sobre 50 | |
| Altres | Les ponències al sistema de pràctiques, de caràcter voluntari, poden arribar a valorar-se fins un màxim de 5 punts, a contar des de la superació a l'examen final d'un mínim de 25 encerts sobre el total de les 50 preguntes. |
5 | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
L. PRIETO, Constitucionalismo y positivismo, 1997, Fontamara
G. PECES-BARBA, Curso de derechos fundamentales, 1999, Universidad Carlos III-BOE
E. DÍAZ, Curso de Filosofía del Derecho, 1998, Marcial Pons
P. SINGER, Democracia y desobediencia, 1985, Ariel
G. PECES-BARBA, Derecho y derechos fundamentales, 1993, Centro de Estudios Constitucionales
L. FERRAJOLI, Derecho y razón, 1994, Trotta
E. GARZÓN VALDÉS, Derecho, Ética y Política, 1994, Centro de Estudios Constitucionales
A. E. PÉREZ LUÑO, Derechos humanos, Estado de Derecho y Constitución, 1981, Tecnos
L. FERRAJOLI, Derechos y garantías. La ley del más débil, 1999, Trotta
R. GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateroría del Derecho, 1999, Trotta
G. ZAGREBELSKY, El derecho dúctil. Ley, derechos, justicia, 1995, Trotta
VV. AA. (E. GARZÓN y F. LAPORTA, eds.), El Derecho y la justivia, 1996, Trotta
J. DE LUCAS, El desafío de las fronteras, 1994, Temas de hoy
N. BOBBIO, El positivismo jurídico, 1993, Debate
N. BOBBIO, El tiempo de los derechos, 1993, Sistema
J. HABERMAS, Facticidad y validez, 1998, Trotta
E. FERNÁNDEZ, Filosofía, Política y Derecho, 1995, Marcial Pons
E. GARZÓN VALDÉS, Filosofía, política, derecho. Escritos seleccionados, 2001, Universitat de València
L. PRIETO, Ideología e interpretación jurídica, 1987, Tecnos
A. CALSAMIGLIA, Introducción a la ciencia jurídica, 1986, Ariel
G. PECES-BARBA, Introducción a la Filosofía del derecho, 1983, Debate
C. S. NINO, Introducción al análisis del derecho, 1983, Ariel
C. S. NINO, La constitución de la democracia deliberativa, 2000, Gedisa
J. J. MORESO, La indeterminación del Derecho y la interpretación de la Constitución, 1997, Centro de estudios constitucionales
M. ATIENZA y J. RUIZ MANERO, Las piezas del Derecho. Teoría de los enunciados jurídicos, 1996, Ariel
R. DWORKIN, Los derechos en serio, 1984, Ariel
M. CALVO, Los fundamentos del método jurídico: una revisión crítica, 1994, Tecnos
G. PECES-BARBA, Los valores superiores, 1984, Tecnos
J. DE LUCAS, Puertas que se cierran. Europa como fortaleza, 1996, Icaria
L. PRIETO, Sobre principios y normas. Problemas del razonamiento jurídico, 1992, Centro de Estudios Constitucionales
E. DÍAZ, Sociología y Filosofía del Derecho, 2ª ed. 1980, Taurus
R. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales, 1993, Centro de estudios Constitucionales |
|||
| Complementària | ||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||||
|
||||