Codi |
|
A1 |
Adquisició de consciència del Dret com sistema regulador de les relacions socials |
A2 |
Adquisició de consciència del caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinar del problemes jurídics |
A4 |
Capacitat per al tractament de fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) |
A5 |
Adquisició de consciència crítica en l’anàlisi de l’ordenament jurídic i desenvolupament de la dialèctica jurídica. |
A9 |
Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics. |
A12 |
Coneixements transversals entre les diferents àrees de coneixement jurídic. |
A13 |
Coneixements d’argumentació jurídica. |
B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva i prendre decisions |
B3 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
B6 |
Comprometre’s amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
B9 |
Capacitat d’anàlisi i síntesi |
C2 |
Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
C3 |
Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
C4 |
Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
Objectius |
Competències |
- Comprendre el paper de la Unió Europea com actor rellevant a la Societat Internacional. |
A1
|
B3
|
C2 C4
|
- Delimitar l'àmbit material de l'acció exterior de la Unió Europea. |
A4 A12 A13
|
B2
|
C2
|
- Caracteritzar el sistema dual, d'integració i de cooperació, que configura l'acció exterior de la Unió Europea. |
A2 A4 A12
|
|
|
- Identificar els límits tant jurídics com polítics que es troba la Unió Europea per desenvolupar la seva acció exterior. |
A1 A5 A9
|
|
C4
|
- Aplicar la normativa de la Unió Europea en matèria d'acció exterior davant dels esdeveniments mundials. |
A1 A2 A13
|
B2 B9
|
C2 C3 C4
|
- Avaluar la rellevància de l'acció exterior de la Unió Europea. |
A5
|
B3 B6 B9
|
C4
|
Tema |
Subtema |
Lliçó 1.- Aproximació a l’acció exterior de la Unió Europea. |
La distinció entre els actors: la Unió Europea, les Comunitats Europees i els Estats membres. La distinció entre les relacions exteriors comunitàries i la Política Exterior i de Seguretat Comuna. Els principis de l’acció exterior de la Unió Europea. |
Lliçó 2.- La Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC). |
Antecedents: la Cooperació Política Europea. Conceptualització de la PESC: objectius, principis i àmbit material d’acció. Marc normatiu i operatiu de la PESC. Les principals realitzacions en l’àmbit de la PESC. |
Lliçó 3.- La Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD). |
La delimitació material de la política europea de seguretat i defensa. La Unió Europea en el marc de l’arquitectura europea de seguretat i defensa. La participació dels Estats en les activitats de la política europea de seguretat i defensa. Les principals realitzacions en aquest àmbit. |
Lliçó 4.- Les relacions exteriors de les Comunitats Europees. |
La naturalesa jurídica de les Comunitats Europees. Aproximació al contingut jurídic de la personalitat de les Comunitats Europees. La determinació de les competències comunitàries en matèria de relacions exteriors. Les relacions entre les competències comunitàries i les competències estatals. |
Lliçó 5.- L’estatut jurídic de les Comunitats Europees (I). |
La representació internacional de les Comunitats Europees. Privilegis i immunitats de les Comunitats Europees. Les relacions entre les Comunitats Europees i els organismes internacionals. La responsabilitat internacional de les Comunitats Europees. |
Lliçó 6.- L’estatut jurídic de les Comunitats Europees (II): la conclusió d’acords internacionals. |
El procediment de conclusió d’acords internacionals per les Comunitats Europees. La tipologia d’acords internacionals. Els efectes jurídics dels acords internacionals celebrats per les Comunitats Europees. |
Lliçó 7- La Política Comercial Comuna (PCC). |
La noció de política comercial comuna. Les competències de la Comunitat Europea en matèria de política comercial. Els instruments autònoms de la Política comercial. Els instruments convencionals de la Política comercial. Les relacions de les Comunitats Europees amb l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD). |
Lliçó 8.- La Política de Cooperació al Desenvolupament (PCD). |
La competència de la Comunitat Europea en matèria de cooperació al desenvolupament. Els objectius i els principis de la PCD. Els instruments de la PCD: especial referència als acords d’associació. La participació de les Comunitats Europees en el sistema mundial de cooperació al desenvolupament. El sistema comunitari de cooperació al desenvolupament amb diferents grups regionals: especial referència als països ACP, mediterranis i d’Amèrica Llatina. |
Lliçó 9.- L’acció exterior de les Comunitats Europees en l’àmbit d’altres polítiques. |
La política de pesca. La política de transports. La projecció exterior de la Unió Econòmica i Monetària. La política de protecció del medi ambient. La política de recerca i desenvolupament tecnològic. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
3 |
0 |
3 |
|
Sessió Magistral |
|
18 |
0 |
18 |
Esdeveniments científics i/o divulgatius |
|
10 |
10 |
20 |
Fòrums de discussió |
|
0 |
8 |
8 |
Pràctiques a través de TIC |
|
0 |
28 |
28 |
|
Atenció personalitzada |
|
1.5 |
0 |
1.5 |
|
Proves de desenvolupament |
|
2 |
32 |
34 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
La primera sessió del curs es dedicarà a la presentació de l'assignatura a través d'exemples d'actualitat de la política exterior europea, també s'explicaran les metodologies que s'utilitzaran durant el curs i es realitzarà una activitat de recerca del tresor per familiaritzar-se amb les TIC i els recursos publicats al campus virtual de la URV. |
Sessió Magistral |
A través de les sessions magistrals s'exposaran els principals aspectes teòrics del temari de l'assignatura amb l'objectiu de donar les claus que permetin una correcta interpretació de la política exterior europea. |
Esdeveniments científics i/o divulgatius |
Durant el curs es convidaran a experts en política exterior de la Unió Europea, tant del món acadèmic com professional per a que analitzin aspectes concrets de la realitat de l'acció exterior de la Unió Europea. |
Fòrums de discussió |
Durant el curs s'obriran al campus virtual de la URV dos debats consecutius sobre qüestions d'actualitat relacionades amb l'acció exterior de la Unió Europea. |
Pràctiques a través de TIC |
Es publicaran al campus virtual 4 casos pràctics transversals i en forma de joc de rol, per a que l'alumne, assumint el paper d'un actor determinat de la política exterior europea, solucioni un problema basat en fets reals relacionats amb l'acció exterior de la Unió Europea. |
|
Descripció |
Els alumnes podran resoldre qualsevol qüestió relacionada amb l'assignatura a través del correu electrònic de la URV, les eines de comunicació del campus virtual de la URV creades amb aquest objectiu (com per exemple, el fòrum de dubtes sobre la matèria) i de les consultes al despatx del professor en el marc de l'horari d'atenció a l'alumne publicat al taulell d'informació del Departament de Dret Públic. |
|
|
Descripció |
Pes |
Fòrums de discussió |
La participació com a mínim en tres ocasions a cadascun dels dos debats constitueixen una condició obligada per a que s'avaluï l'activitat.
Es valorarà:
- L'aplicació dels coneixements teòrics a l'objecte del debat.
- La capacitat de comunicació i d'interacció.
- La qualitat del raonament. |
10% de la qualificació final |
Pràctiques a través de TIC |
Caldrà presentar els quatre casos pràctics plantejats durant el curs en el termini establert per a s'avaluï l'activitat.
Es valorarà:
- La qualitat de l'expressió escrita
- La capacitat de síntesi
- L'aplicació dels coneixements teòrics en la resolució del cas
- La qualitat del raonament
- La reflexió personal |
40% de la qualificació final |
Proves de desenvolupament |
Es realitzarà en finalitzar el curs acadèmic una prova de desenvolupament que inclourà dues preguntes sobre apartats del temari. |
50% de la qualificació final |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els estudiants poden optar, en primera convocatòria, seguir el sistema d'avaluació continuada o fer un examen final amb dues parts: una teòrica que suposarà el 50% de la qualificació final i la resolució d'un cas pràctic que computarà el 50% restant. S'establirà un termini a l'inici del curs per a que els alumnes comuniquin al professor el sistema d'avaluació que han decidit seguir, sense que després sigui possible canviar-ho. L'opció pel sistema d'avaluació continua substitueix l'avaluació a través d'un exàmen final a la primera convocatòria oficial d'examens. La segona convocatòria consistirà en la realització d'una prova teòrica que computarà un 50% de la qualificació final) per aquells estudiants que hagin superat amb una qualificació superior a cinc punts les pràctiques realitzades durant el curs i hagin participat als dos debats. El 50% restant de la qualificació final correspondrà a la mitjana de les qualificacions obtingudes als debats i a les pràctiques. Els alumnes que no compleixin aquest requisits i els que hagin optat pel sistema d'avaluació final a la primera convocatòria hauran de fer en segona convocatòria un examen final amb dues parts: una teòrica que suposarà el 50% de la qualificació final i la resolució d'un cas pràctic que computarà el 50% restant. |
Bàsica |
|
- BARBÉ, E. (coord.): Política exterior europea, Ariel, Barcelona, 2000.
- MANGAS MARTÍN, A i LIÑÁN NOGUERAS, D.J.: Instituciones y derecho de la Unión Europea, 5na. ed., Tecnos, Madrid, 2005.
- MANGAS MARTÍN, A.: Tratado de la Unión Europea, Tratados constitutivos de las Comunidades Europeas y otros actos básicos de Derecho Comunitario, 14na. ed., Bibilioteca de textos legales, Tecnos, Madrid, 2008. |
Complementària |
|
- ÁLVAREZ
VERDUGO, M.: La política de seguridad y defensa en la Unión Europea,
Dykinson, Madrid, 2003. - ANDRÉS
SAENZ DE SANTAMARÍA, M. P.; GONZÁLEZ VEGA, J. I FERNANDEZ PÉREZ, B.: Introducción
al derecho de la Unión Europea, 2na. ed., Eurolex, Madrid, 1999. - ESTEVE,
F. i PI, M.: (eds.): La proyección exterior de la Unión Europea en el
Tratado Constitucional ¿mejora o maquillaje?, Fundació CIDOB,
Barcelona, 2005. - FAJARDO
DEL CASTILLO, T.: La política exterior de la Unión Europea en materia de
medio ambiente, Tecnos, Madrid, 2005. - FRID, R.:
The relations between the EC and International Organizations, Kluwer
International Law, La Haia/Boston/Londres, 1995. - GALLET,
B.: La polítique étrangère commune, Economica, París, 1999. - GONZÁLEZ
ALONSO, L.N.: Política comercial y relaciones exteriores de la Unión Europea,
Técnos, Madrid, 1998.
- GONZÁLEZ ALONSO, L. N.:
“La política europea de seguridad y defensa después de Niza”, Revista de
Derecho Comunitario Europeo, núm. 9, 2001, pp.
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
DRET INTERNACIONAL PÚBLIC/15071009 | INSTITUCIONS DE DRET COMUNITARI/15071016 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|