S'avaluarà la comprensió dels elements del programa, a partir del seu desenvolupament a les classes, així com del contingut de les lectures d'articles científics que es faran al llarg del curs:

- Comprensió de tots els temes del programa desenvolupats a les classes teòriques.

- Reflexió sobre el contingut d'unes lectures científiques de sociologia i relació amb els continguts treballats a l'assignatura.

- Capacitat d'utilitzar els desenvolupaments de la sociologia en l'àmbit de les relacions laborals.

Els treballs i comentaris han de ser originals. El plagi està molt penalitzat a les universitats de

més prestigi del món. La inclusió de la còpia de treballs anteriors de qualsevol part del món

(sencers o fragments) significarà el suspens de l'assignatura, inclosos els elaborats per altres estudiants.

Hi ha dos tipus d'avaluació: CONTINUADA i ÚNICA.

- Les dues opcions impliquen el seguiment continu del programa.

- Si una persona no pot venir a classe ha de fer una tutoria per acordar com farà el seguiment de l'assignatura.

- La regla general d'avaluació és l'avaluació continuada. No obstant això, els alumnes que optin por l'avaluació única ens ho han de comunicar.

AVALUACIÓ CONTINUADA

L'avaluació continuada es conforma de dues parts: dues proves de síntesi que tenen un valor del 60% en la nota final; i les activitats avaluables que tenen un valor del 40 %.

Ø La qualificació del 60 % de l'avaluació continuada es determinarà per dues proves de síntesi: una parcial a la meitat del quadrimestre i la final en la data oficial convocada a l'efecte per la Facultat.

- (30%) Primer examen parcial: incorporarà preguntes i temes a desenvolupar corresponents als continguts treballats a la primera part de l'assignatura, incloent els estudis de cas i les lectures dels seminaris.

- (30%) Segon examen parcial: en la data establerta al calendari oficial d'exàmens es realitzarà el segon examen parcial corresponent a la matèria treballada en la segona part de l'assignatura, incloent els estudis de cas i les lectures dels seminaris.

En cap cas es podran utilitzar apunts, ordinadors, ipads, telèfons o qualsevol altre recurs informàtic. Es valorarà la reflexió sobre els elements treballats a l'assignatura, la capacitat crítica i de relació, els plantejaments debatuts als seminaris...

Ø La qualificació del 40% de l'avaluació continuada serà sobre les classes de teoria, els estudis de cas, així com dels seminaris

- Estudis de cas: les sessions teòriques vindran complementades amb un estudi de cas que es treballarà a casa i es debatrà i posarà en comú a les sessions de seminari. Prèviament al seminari, cada alumne/a lliurarà les reflexions que se'n derivin al moodle.

- Seminaris: Caldrà lliurar un comentari individual sobre la lectura obligatòria corresponent abans de la sessió via Moodle. Per al desenvolupament del Seminari seguirem el format de “Seminari amb el llibre a la mà”, en el qual per fer una intervenció s'ha d'indicar de quina pàgina s'està fent referència.

Algunes de les lectures obligatòries dels seminaris són articles científics indexats a la Web of Science. Per aquest motiu, gran part dels articles són en anglès. Si algun/a alumne/a té dificultats “severes” en la lectura en anglès, ha de demanar una tutoria amb el professorat per tal de parlar-ne.

- Exposició en grup: A l'inici de cada “Seminari amb el llibre a la mà”, un grup d'alumnes (fixat prèviament) farà la presentació, que haurà preparat en grup, de la lectura obligatòria a debatre en aquella sessió.

${1}iCada seminari intervindrà un grup diferent ${1}i

- Assaig: Al final del curs s'haurà de lliurar un assaig individual (de 3 a 5 pàgines) en la que es relacioni una de les lectures tractades als seminaris amb alguns continguts treballats a les sessions teòriques. Es valorarà la capacitat de relació amb altres desenvolupaments de la teoria, així com la reflexió sobre la seva utilització. El lliurament de l'assaig es farà via Moodle.

- Participació: Fonamentalment basada en:

o Debats a classe

o Tutorització

AVALUACIÓ ÚNICA

El dia establert oficialment per la Facultat es realitzarà l'examen final de l'assignatura per a l'alumnat que s'acull a l'avaluació única. L'examen consistirà en contestar diverses preguntes sobre el temari. Aquestes preguntes inclouran un comentari reflexionat d'un cas, preguntes sobre les lectures obligatòries i sobre els continguts explicats a l'aula. En cap cas es podran utilitzar apunts, ordinadors, ipads, telèfons o qualsevol altre recurs informàtic.

REVALUACIÓ

D'acord amb el Procediment de revaluació en els ensenyaments de grau de la Facultat de Ciències Jurídiques, després de la publicació de les qualificacions, l'estudiant que no hagi superat l'assignatura pot dur a terme el procés de revaluació, que consisteix en la valoració del grau d'assoliment dels resultats d'aprenentatge de l'assignatura, adaptant-se a les característiques de les competències i activitats formatives programades. Els continguts, procediments i criteris de la revaluació són els mateixos que els de la prova d'avaluació única.

BIBLIOGRAFIA

Bàsica, llibres

Baert, P. (2001). La teoría social en el siglo XX. Madrid: Alianza.

Caplow, T. (1974). Sociología fundamental. Barcelona: Vicens-Vives.

Flecha, R., Gómez, J. & Puigvert, L. (2001). Teoría Sociológica Contemporánea. Barcelona: Paidós.

Giddens A. (2007) Sociología. Madrid: Alianza.

Giddens, A. (1992). El capitalismo y la moderna teoria social. Barcelona: Labor.

Giner, S. (Ed.) Teoría SociológicaModerna. Ariel.

Miguélez, F.; Prieto, C. (coord.). (1999). Las relaciones de empleo en España. Madrid:Siglo XXI.

Raventós, D. (2007). Las condiciones materiales de la libertad. El viejo topo.

Rocher, G. (1996). Introducción a la sociología general. Barcelona: Herder.

General

Beck, U. (2005). La mirada cosmopolita o La guerra es paz. Barcelona: Paidós.

Beck, U., Giddens, A. y Lash, S. (1997). Modernización reflexiva : política, tradición y estética en el orden social moderno. Madrid: Alianza. (p.o. 1994).

Beck-Gernsheim, E.; Butler, J. y Puigvert, L. (2001). Mujeres y transformaciones sociales. Barcelona: Roure.

Castells, M. (2001). La Era de la información. Economía, sociedad y cultura. La sociedad red, vol. I; El poder de la identidad, vol.II; Fin de milenio, vol. III

. Madrid: Alianza. (p.o. 1996-1998).

Elster, J. (2002). Alquimias de la mente. La racionalidad y las emociones. Barcelona: Roure/Paidós. (p.o. 1999).

Garmendia, J. A; Navarro, M; Parra Luna, F. (eds.). (1987). Sociología industrial y de la empresa. Madrid: Aguilar S.A Ediciones.

Goffman, E. (1981). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu. (p.o. 1959).

Gómez, J. (2004). El amor en la sociedad del riesgo. Barcelona: Hipatia.

Habermas, J.  (1987). Teoría de la acción comunicativa. Vol. I: Racionalidad de la acción y racionalización social. Vol. II: Crítica de la razón funcionalista. Madrid: Taurus. (p.o. 1981).

Habermas, J. (2004). Tiempo de transiciones. Madrid: Trotta. (p.o. 2001).

Infestas Gil, A. (2001). Sociología de la empresa. Salamanca: Amarú Ediciones. (3ª edición ampliada)

Mead, G.H. (1999). Espíritu, persona y sociedad : desde el punto de vista del conductismo social. Barcelona: Paidós. (p.o. 1934).

Merton, R.K. (1984). Teoría y estructura sociales. México: Fondo de Cultura Económica. (p.o. 1968).

Oliver, E. y Valls, R. (2004). Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona: Hipatia.

Parsons, T. (1984). El sistema social. Madrid: Alianza. (p.o. 1951).

Perrow, Ch.(1990).  Sociología de las organizaciones. Madrid: Mc-Graw-Hill.

Sen, A (2003). Construir confianza: Ética de la empresa en la sociedad de la información y las comunicaciones. Madrid: Trotta.

Smelser, N. & Swedberg, R. (2005). The Handbook of Economic Sociology. New Jersey: Princeton University Press.

Touraine, A. (2005). Un nuevo paradigma: para comprender el mundo de hoy. Barcelona: Paidos. (p.o. 2005).

Touraine, A., Wieviorka, M. y Flecha, R. (2004). Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigación social. Barcelona: Roure.

Weber, M. (2002). Economía y sociedad. Madrid: Fondo de Cultura Económica (p.o. 1922).

Wright, E. O. Envisioning real utopias. London: Verso. (http://www.ssc.wisc.edu/~wright/ERU.htm) 

Bibliografia complementària

Alonso,E. (1999): Trabajo y ciudadanía, Ed. Trotta, Madrid.

Baethge,M.; Oberbeck, H. (1995): El futuro de los empleados, Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, Madrid.

Beck,U. (1998): ¿Qué es la globalización?, Paidós, Madrid.

Beck; U. (2000): Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización, Paidós, Barcelona.

Bilbao, A. (1999): Modelos económicos y configuración de las relaciones industriales, Talasa Ediciones, Madrid.

Brunet, I.; Pastor, I. (1997): Educación, trabajo y género, Ediciones LU, Barcelona.

Brunet, I; Belzunegui, A. (1999): Estrategias de empleo y multinacionales, Editorial Icaria, Barcelona.