Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | CE7 |
Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques |
| CE8 |
Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics |
| CE11 |
Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | CT7 |
Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| CE7 |
Genèric
| | CE8 |
Obté una visió crítica dels diferents punts de vista i perspectiva dels vessants del Dret
| | CE11 |
Genèric
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| CT7 |
Identificar els principals problemes ambientals.
Reconèixer i reflexionar sobre les necessitats i problemàtiques socials, i implicar-se en la millora de la comunitat.
Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària.
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
TEMA I.-RECAPITULACIÓ SOBRE EL CONCEPTE DE DRET |
1. Estructura, funció i fonamentació del Dret
2. Normes, drets i injustícies
3. Legalitat i legitimitat. Legitimació i deslegitimació
4. Validesa, eficàcia i justificació del Dret
5. Formalisme, sociologisme, iusnaturalisme |
TEMA II.- PRESSUPÒSITS I CONDICIONS HEGEMÒNIQUES DE LA DOGMÀTICA JURÍDICA |
1. Causes de l'aparició i origen del positivisme jurídic. La reacció front al iusnaturalisme racionalista
2. Trets bàsics i característiques del formalisme jurídic. El model del legislador racional, la noció de sistema jurídic i els seus criteris ideals: unitat, plenitud i coherència del Dret |
TEMA III.- MODIFICACIONS ACTUALS EN LA CONCEPCIÓ NORMATIVISTA DEL DRET |
1. De l'imperativisme a la textura oberta de les normes jurídiques. Els problemes del llenguatje jurídic
2. De l'estructura coercitiva a la regulació de la sanció i els mecanismes alternatius. Sancions negatives i positives
3. La distinció entre principis i regles. Diversos sentits de l'expressió principi jurídic |
TEMA IV.- SOCIETAT, ESTAT I DRET |
1. L'Estat de Dret: formació i caracters
2. Dret estatal i pluralisme jurídic
3. Funcionalitat-legitimitat en la relació poder social i poder político-jurídic
|
TEMA V.- EL PROBLEMA DE L'OBEDIÈNCIA AL DRET: LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL |
1. La desobediència civil. Anàlisi conceptual i classes. Possible justificació moral, política i jurídica
2. L'objecció de consciència. Aproximació conceptual |
TEMA VI.- IGUALTAT I DIFERÈNCIA: LA DISCRIMINACIÓ INVERSA |
1. Discriminació positiva o inversa. Concepte i característiques
2. Possible justificació teòrica de la discriminació inversa |
TEMA VII.- SOBRE EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT |
1. La solidaritat com a principi polític i juríric
2. Drets i deures de solidaritat. Els deures positius |
TEMA VIII.- LA TOLERÀNCIA I ELS SEUS LÍMITS |
1. Concepte i tipus de tolerància
2. El problema de la tolerància amb els intolerants |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
Sessió Magistral |
|
10 |
14 |
24 |
Debats |
|
13 |
10 |
23 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
1 |
2 |
|
Proves mixtes |
|
2 |
10 |
12 |
Proves orals |
|
2 |
10 |
12 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura, tant de la part teòrica com de la pràctica, dels seus objectius i sistema d'avaluació. Explicació detallada de la relació entre la filosofia del dret, la teoria del dret i la sociologia del dret. |
Sessió Magistral |
Classes teòriques d'explicació dels temes del temari amb discussió sobre el contingut dels materials. |
Debats |
Debats realitzats a classe del llibre de Michael Sandel Justicia. ¿Hacemos lo que debemos? |
Atenció personalitzada |
Establiment de tutories per dubtes i consultes sobre el contingut dels temes a treballar a classe. |
Descripció |
S'establiran
sessions per resoldre dubtes o aprofundir a la matèria. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Debats |
|
Participació en els debats i discussions realitzats a les classes de seminaris, prèvia lectura dels materials bibliogràfics corresponents. |
40% de la nota final |
Proves mixtes |
|
Prova oral amb preguntes sobre els continguts desenvolupats i explicats a les sessions magistrals. |
60% de la nota final |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Per tal de procedir a realitzar la mitjana de les qualificacions de
l'assignatura caldrà haver superat amb una nota mínima de 4 cadascuna de les
proves, tant per la part pràctica com la part teòrica. La part teòrica
s'avaluarà amb una prova oral (60%). La part pràctica consisteix en la
participació i discussió sobre els materials bibliogràfics treballats als
seminaris (40%). Només seran objecte d'avaluació en segona convocatòria les activitats suspeses. L'avaluació en segona convocatòria seguirà el mateix sistema de la primera.
És a dir, hi haurà una prova oral final que suposarà un 60% de la nota final i
una prova pràctica a partir del treball realitzat a classe sobre discussions i
debats dels materials bibliogràfics, que tindrà un pes del 40%.
Aquesta prova de segona
convocatòria dels seminaris, en cas de suspendre o no presentar-se a la part
pràctica, serà una prova escrita de desenvolupament dels arguments i la
discussió dels materials bibliogràfics treballats a classe i que determinarà el
professor/a encarregat/da. Es realitzarà en la mateixa data, lloc i hora que la
prova de segona convocatòria de l'assignatura. |
Bàsica |
E. DÍAZ, Curso de Filosofía del Derecho, 1998, Marcial Pons
G. PECES-BARBA, Introducción a la Filosofía del derecho, 1983, Debate
N. BOBBIO, El positivismo jurídico, 1993, Debate
SANDEL, M., Justicia. ¿Hacemos lo que debemos?, 2017, Debolsillo Ensayo
VVAA (coord. Añón Roig, MJ), Teoría del Derecho, 2023, Tirant lo blanch
G. PECES-BARBA, Derecho y derechos fundamentales, 1993, Centro de Estudios Constitucionales
E. GARZÓN VALDÉS, Derecho, Ética y Política, 1994, Centro de Estudios Constitucionales
C. S. NINO, Introducción al análisis del derecho, 1983, Ariel
R. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales, 1993, Centro de estudios Constitucionales
E. DÍAZ, Sociología y Filosofía del Derecho, 2ª ed. 1980, Taurus
E. FERNÁNDEZ, Filosofía, Política y Derecho, 1995, Marcial Pons
M. ATIENZA y J. RUIZ MANERO, Las piezas del Derecho. Teoría de los enunciados jurídicos, 1996, Ariel
VV.AA., MORESO, J. J. y MARTÍ, J. l. (eds.), Contribuciones a la Filosofía del Derecho, 2012, Marcial Pons
M. CALVO, Los fundamentos del método jurídico: una revisión crítica, 1994, Tecnos
A. CALSAMIGLIA, Introducción a la ciencia jurídica, 1986, Ariel
L. FERRAJOLI, Derecho y razón, 1994, Trotta
L. FERRAJOLI, Derechos y garantías. La ley del más débil, 1999, Trotta
R. GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateroría del Derecho, 1999, Trotta
J. HABERMAS, Facticidad y validez, 1998, Trotta
J. J. MORESO, La indeterminación del Derecho y la interpretación de la Constitución, 1997, Centro de estudios constitucionales
A. E. PÉREZ LUÑO, Derechos humanos, Estado de Derecho y Constitución, 1981, Tecnos
G. PECES-BARBA, Curso de derechos fundamentales, 1999, Universidad Carlos III-BOE
VV. AA. (E. GARZÓN y F. LAPORTA, eds.), El Derecho y la justicia, 1996, Trotta
L. PRIETO, Ideología e interpretación jurídica, 1987, Tecnos
L. PRIETO, Sobre principios y normas. Problemas del razonamiento jurídico, 1992, Centro de Estudios Constitucionales
L. PRIETO, Constitucionalismo y positivismo, 1997, Fontamara
G. ZAGREBELSKY, El derecho dúctil. Ley, derechos, justicia, 1995, Trotta
N. BOBBIO, El tiempo de los derechos, 1993, Sistema
J. DE LUCAS, El desafío de las fronteras, 1994, Temas de hoy
J. DE LUCAS, Puertas que se cierran. Europa como fortaleza, 1996, Icaria
R. DWORKIN, Los derechos en serio, 1984, Ariel
RUIZ SANZ, M., Sistemas jurídicos y conflictos normativos , 2002, Dykinson
RUIZ SANZ, M, La construcción coherente del Derecho, 2009, Dykinson
P. SINGER, Democracia y desobediencia, 1985, Ariel
G. PECES-BARBA, Los valores superiores, 1984, Tecnos
GALIANA SAURA, A., La ley: entre la razón y la experimentación, 2008, Tirant lo Blanch
GALIANA SAURA, A., La legislación en el Estado de Derecho, 2003, Dykinson
C. S. NINO, La constitución de la democracia deliberativa, 2000, Gedisa
E. GARZÓN VALDÉS, Filosofía, política, derecho. Escritos seleccionados, 2001, Universitat de València
TROPER, M, La filosofia del Derecho, 2008, Tecnos
RODRÍGUEZ PANIAGUA, J.M, Historia del pensamiento jurídico(2 vols), 1988, SPFD U. Complutense
TRUYOL Y SERRA, A, Historia de la filosofia del Derecho y del Estado, 2010, Alianza Universidad
PRIETO SANCHÍS, L., El constitucionalismo de los derechos. Ensayos de filosofía jurídica, 2013, Trotta
FASSÒ, G, Historia de la filosofia del Derecho, 1996, Pirámide
|
A la pàgina Moodle de l'assignatura hi haurà informació, bibliografia/webgrafia, recursos i avisos que s'aniran actualitzant durant tot el període lectiu. |
Complementària |
|
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
TEORIA DEL DRET/15214004 | SOCIOLOGIA DEL DRET/15214225 |
|
|
Altres comentaris |
Cal mantenir l'atenció a la pàgina Moodle de l'assignatura i als avisos de les sessions presencials.
No sempre serà possible respondre els correus electrònics de l'alumnat; aquest mitjà només s'ha de fer servir per tal de resoldre qüestions particulars. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|