L'avaluació constarà de tres tipus de proves:

1. Proves objectives de tipus test sobre els continguts teòrics de l'assignatura (40% de la nota total). Es dividiran en 3 sessions al llarg del curs, coincidint amb el final de cada bloc temàtic de l'assignatura. Es considerarà que no han superat aquesta part els i les alumnes que:

1.1 En alguna de les tres proves treguin una nota inferior a 4 o no s'hi presentin. Per exemple: Prova 1 = 6; Prova 2 = 2,5; Prova 3 = 7,5.

1.2 Hagin tret una nota inferior a 5 en dues de les tres proves. Per exemple: Prova 1 = 6; Prova 2 = 4; Prova 3 = 4.

1.3 Tinguin una nota mitjana final inferior a 5. Per exemple: Prova 1 = 5; Prova 2 = 5; Prova 3 = 4.

2. Proves pràctiques d'exercicis de desenvolupament curt i amb preguntes breus (40% de la nota total). Per qüestions de calendari, es realitzaran els mateixos dies que les proves anteriors, però en horari de pràctiques. Els criteris d'avaluació seran els mateixos que en el cas anterior.

3. Proves de desenvolupament: entrega d'un treball en format lliure, individual o en grups petits, sobre continguts relacionats amb l'assignatura. S'entregarà, com a molt tard, el dia de la 3a prova de tipus objectiu (mitjans de desembre). Per a superar aquesta part caldrà obtenir almenys un 5.

Un cop superades les tres parts, es procedirà a calcular la nota final de l'assignatura. Si alguna part no s'ha superat, l'alumne haurà de recuperar-la a la segona convocatòria.

AVALUACIÓ EN SEGONA CONVOCATÒRIA

S'hi hauran de presentar els i les alumnes que no hagin assistit a classe de manera regular, o que no hagin superat l'avaluació contínua. Els criteris d'avaluació seran similars als de l'avaluació contínua.

BLOC 1: FONAMENTS DEMOGRÀFICS, ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA I POLÍTIQUES DE POBLACIÓ

Livi Bacci, M. (1993). Introducción a la demografía. Barcelona: Ariel.

Livi Bacci, M. (1999). Historia de la población europea. Barcelona: Crítica.

Tapinos, G. (1990). Elementos de demografía, Madrid: Espasa Universidad.

Vinuesa, J. i Puga, D. (2007), Técnicas y ejercicios de Demografía. Madrid: Instituto Nacional de Estadística.

BLOC 2: ESTRATIFICACIÓ SOCIAL: EL POSICIONAMENT DE L'INDIVIDU DINS LA SOCIETAT

Bauman, Z. (2001). La posmodernidad y sus descontentos. Tres Cantos: Akal.

Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós.

Berger, P. (1995). Invitació a la sociologia. Barcelona: Herder.

Bourdieu, P. (2000). La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

Bourdieu, P. (2008). Cuestiones de sociología. Tres Cantos: Istmo/Akal.

Esping-Andersen, G. (1990). The Three Worlds of Welfare Capitalism. Cambridge: Polity Press.

Mannheim, K. (1993). “El problema de las generaciones”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 62, pp. 193-244.

BLOC 3: DESIGUALTATS SOCIALS, POBRESA I EXCLUSIÓ

Ayala, L. (coord.). (2008). Desigualdad, pobreza y privación. Madrid: Fundación FOESSA / Caritas.

Bourdieu, P. (1999). La miseria del mundo. Madrid: Akal.

Castel, R. (1997). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Paidós.

Estivill, J. (2003). Panorama de la lucha contra la exclusión social. Conceptos y estrategias. Ginebra: Organització Internacional del Treball.

Gómez, C. (coord.). (2008). Informe de la Inclusión Social en España 2008. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya.

Paugam, S. (2007). Las formas elementales de la pobreza. Madrid: Alianza Editorial.

Sen, A. (1995). Nuevo examen de la desigualdad. Madrid: Alianza Editorial.

Tortosa, J. M. (1993). La pobreza capitalista. Madrid: Tecnos.

Wacquant, L. (2006). Castigar els pobres. El nou govern de la inseguretat social. Barcelona: Edicions 1984.