| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| CE1 | Potenciar el desenvolupament i independència de les persones per a facilitar l'enfortiment de les seves habilitats de relació interpersonal i millorar les seves condicions de vida. | |
| CE2 | Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents | |
| CE9 | Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos | |
| CE12 | Orientar a persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats en l'anàlisi de les seves necessitats i en la presa de decisions | |
| CE15 | Reflexionar críticament sobre la pràctica professional utilitzant la supervisió com a mitjà de respondre a les necessitats de desenvolupament professional | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT7 | Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà i com a professional | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CE1 |
Genèric | |
| CE2 |
Genèric | |
| CE9 |
Analitza els dilemes ètics que planteja l’exercici de la professió i el seu context institucional | |
| CE12 |
Genèric | |
| CE15 |
Aplica la supervisió com a instrument de reflexió de la praxis professional | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT7 |
Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària. | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| BLOC 1. Contextualització per l'estudi de l'ètica. |
Conceptes bàsics: definició i interrelació. -ètica/moral -virtuts/valors/principis... -drets/deures Història i principals corrents teòrics de la Filosofia moral. Història i principals corrents teòrics de l'ètica en Treball Social. |
| BLOC 2. Fonaments per un exercici ètic del Treball Social. |
importància i necessitat de l'ètica en TS L'ètica i els paradigmes i models teòrics en Treball social. Els actors; usuaris i professionals: Drets i deures d'ambdues parts. Models de pràctica en treball social. |
| BLOC 3. Dimensions de l'ètica Professional en Treball Social: teleològica, deontològica i pragmàtica. | Dimensió teleològica. Dimensió deontològica: Codi d'Ètica i Deontològic dels TS. Òrgans de contingut ètic: Comité d'Ètica de S.Socials, Comité d'ètica Assistencial, Consell Deontològic Dimensió pragmàtica: dilemes ètics. Classificació dels dilemes ètics. Mètodes d'anàlisi en Filosofia Moral. Models de resolució de dilemes ètics en Treball Social. El mètode deliberatiu. |
| BLOC 4: Ètica Aplicada a la intervenció social | Àmbit de la salut (avortament, eutanasia, tractaments pal.liatius, intervencions en menors o persones amb les seves capacitats restringides, el consentiment informat..) Àmbit de la discapacitat (DI, física, psíquica i sensorial) Àmbit dels menors (maltractaments, adopcions, mesures de protección judicial...) Ámbit de la vellesa (maltractaments, últimes voluntats anticipades, institucionalització..) Aspectes legals relacionats: edat jurídica, incapacitacions, responsabilitats professionals, secret professional, llei de protecció de dades...) |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
11 | 0 | 11 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
4 | 10 | 14 | ||||||
| Tècnica del dilema |
|
2 | 6 | 8 | ||||||
| Treballs |
|
2 | 2 | 4 | ||||||
| Debats |
|
3 | 6 | 9 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 1 | 2 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
4 | 10 | 14 | ||||||
| Proves objectives de tipus test |
|
2 | 10 | 12 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de la matèria, fent especial èmfasi en l'aplicació de metodologies actives a l'aula. |
| Sessió Magistral | Sessió Magistral Exposició dels continguts dels diferents temes |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Plantejament a l'aula d'excercicis a resoldre en petits grups per analitzar i reflexionar sobre la matèria teòrica aplicada en l'exercici professional. Es realitzarà una posada en comú per grups davant l'aula. El resultat de l'exercici treballat s'utilitzarà per reforçar i continuar les sessions magistrals i per introduir algunes de les sessions pràctiques. També es treballarà amb situacions reals no identificables com s'apliquen els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
| Tècnica del dilema | En les sessions de pràctiques a l'aula es presentaran situacions relacionades amb l'exercici professional i l'ètica. Es tracta d'analitzar, debatre i resoldre en petits grups les situacions plantejades per després fer-ho en grup gran. |
| Treballs | Es realitzaran exercicis d'ètica aplicada en que el /la TS es pot trobar durant la seva pràctica professional. Alguns d'aquests no tindran pes a la nota però pretenen familiaritzar-se amb situacions dilemàtiques habituals El treball grupal pretén apropar a l'alumne als conflictes que els equips poden arribar a tenir per tal de identificar-los i conèixer possibles alternatives. Especialment els aspectes relacionatas amb la deontologia A nivel individual es treballarà un article on aplicar els coneixements adquirits així com l'esperit critic reflexiu que requereix la nostra professió |
| Debats | Activitat a realizar mitjançant grups de discussió sobre una temática concreta de contingut ètic. L'objectiu és defensar-ne les diferents postures de cadascú i visualitzar les posibles alternatives a la resolució d'un conflicte d'actualitat i/o emergent de contingut ètic aplicant el marc teòric. |
| Atenció personalitzada | El professor utilitzarà el forum i el taulell d'anuncies per comunicar-se amb l'alumnat sobre temes relacionats amb la docència o el contingut de l'assignatura. No obstant, estarà en disposició d'atendre de manera personalitzada a tots els alumnes que al llarg del curs ho precissen prèvi acord via e-mail. El despatx assignat és el 58 a la 3ªplanta del Departament d'Antropologia. L'horari s'atenció serà a les tardes previ acord amb la professora. Pot ser presencial, virtual o telefònica |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
L'atenció personalitzada podrà ser presencial, virtual i/o telefònica. Caldrà es pacti amb anterioritat via email elisa.abellan@urv.cat o d'altres vies que es determinin. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Proves pràctiques |
|
la intenció és continuar podent oferir a l'alumnat l'APS amb una entitat del sector. Tanmateix, a vegades pel context actual resulta impossible portar-lo a terme malgrat l'interés de totes les parts L'APS sempre és grupal És per això, que en el cas que no pugui ser per raons alienes a la professora es susbsituiria per un altre treball de tipus grupal on es posi en pràctica el treball en equip, la visió integral, la reflexió conjunta i crítica amb impacte a la ciutadania. Els alumnes que no facin APS hauran de comunicar-ho amb antelació al inici de l'APS. En aquest cas, les raons han de ser prou justificades Si es donés el cas que per motius de conflicte, no és possible finalitzar l'APS en algun grup, això es veurà penalitzat amb 0.5 punts per l'alumnat implicat i se'ls hi donarà com a opció la prova substitua correspnent Els alumnes, que es presenten a segona convocatòria directament i que no s'hagin presentat a la primera, no podran optar a fer l'APS ja que l'activitat és grupal, està temporalitzada i pactada amb una entitat externa a la qual, hi ha que ajustar-se. |
50% pes a la nota APS o prova substituta |
||||
| Proves objectives de tipus test |
|
prova amb preguntes tancades amb diferents alternatives de resposta. L'estudiantat selecciona una resposta entre un nª limitat de possibilitats Les preguntes incorrectes seran penalitzades conforme a lo establert i caldrà tenir un 4 per tal de poder fer mitja |
50% pes a la nota | ||||
| Altres | La professora pot oferir a l'alumnat conferencies o altres activitats d' interés per tal d'apropar-se a la temàtica sense pes a la nota. L'assignatura pretén ser un espai d'aprenentatge continuu per la qual cosa, la dinàmica serà la de promoure i oferir, temes d'especial interés per l'alumnat afavorint sempre la deliberació i el aprendre a aprendre L'assistència a classe si es garanteix un 75% i es manté actitut activa i participativa, serà valorada amb un 0.5 sumat a la nota final. No es comptabilitzarà com assistència encara que les faltes siguin justificades per problemes de salut o feina. Cal presència i actitut proactiva Per tal de sumar, està previst convidar a professionals de diferents serveis per tal de que puguin apropar a l'alumnat a la realitat actual del sector |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Primera convocatòria: L'avaluació és continuada i correspon a la mitja de la suma de les dues proves sempre i quan, del test, s'hagi obitngut un 4 Per aprovar a la primera convocatòria, és requisit imprescindible fer les dues proves i que la nota final, sigui de 5 l'APS serà sempre en petit grup i serà obligatòria. En el cas de que per raons justificades no es pugui garantir la participació en l'APS, se li donarà l'opció a una prova substituta. Això s'haurà de concretar abans de començar-ne l'APS. El test serà sempre individual amb preguntes curtes i amb penalització en les incorrectes. Caldrà treure un 4 per tal de poder fer mitja amb l'altra prova. Els alunmes suspesos hauran de presentar-se a la segona convocatòria obligatòriament per a superar l'assginatura. Se'ls hi guardarà la nota de l'altra prova si està aprovada No s'acceptaran treballs fora del termini establert Segona convocatòria: L'alumnat que hagi suspès el test, i que amb l'APS no supera l'assginatura segons lo establert, haurà de presentar-se a la segona convocatòria obligatòriament per aprovar. Aleshores, se'ls hi guardarà la nota de l'APS si està aprovada i haurà de treure un 5 del test per a superar l'assginatura. A la segona convocatòria, únicament seran objecte de recuperació aquelles proves avaluatives amb nota inferior a 5. Que al fer test, es compabilitzarà com a nota mínima un 4 per a fer mitja només a la primera convocatòria. L'APS si està suspesa, no és recuperable. Caldrà fer una prova substitutòria L'alumnat que es presenti a segona convocatòria directament, haurà de fer la prova tipus test i una prova de un cas de manera individual. Altres Els alumnes que tinguin situacions excepcionals que repercuteixin en el seguiment del curs hauran de posar-se en contacte amb la professora durant el període de realització de l'assignatura Els alumnes que durant el transcurs de les proves hagin copiat o se'ls hi vegi durant la realització de la prova en actitud sospitosa d'acord a l'establert, poden ser motiu de suspès automàticament com es recull la normativa de la URV |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Banks, Sarah, Ética y valores en el trabajo social, 1997, Paidos
Rozas, Margarita y otros, Trabajo Social y Compromiso ético.Asistencia o Resistencia, 2000, Espacio Editorial
Salcedo, Damian, Autonomía y Bienestar, 2001, Madrid
Bermejo, Francisco J., Ética de las profesiones. T.Social, 2002, Descleé De Brouwer
Canimas, Joan, Informe sobre l’estat de la qüestió de l’Ètica Aplicada als Serveis Socials i l’Acció Educativa., 2003, Fundació Campus Arnau d'Escala
De Robertis, Cristina, Fundamentos del trabajo social. Ética y metodología, 2003, Nau LLibres
Ballestero, Alberto, Dilemas éticos en Trabajo Social, 2006, Eunate
Rondón García, Luis Miguel i altres, Voces para la ética del trabajo social en tiempos trémulos, 2013, Paraninfo
Román, Begoña, ética en servicios sociales, 2017, Herder
Lima Fernández, Ana M. y otras, Protección de datos en servicios sociales. Guía para profesionales., 2018, Paraninfo y Consejo General del Trabajo Social
Sergio Ramos Pozón, BIOÉTICA. Una reflexión necesaria para las decisiones que más importan, 2018, Plataforma editorial
Josep Ramos Montes, ética en salud mental, 2018, Herder
Úriz, María Jesús, LA NECESARIA MIRADA ÉTICA EN TRABAJO SOCIAL, 2019, Praninfo y CGTS |
||||||||
Acha Irizar, F. (1985) Etica i Moral. Bilbao. Mensajero Aranguren, José L (1985). Ètica. Madrid. Alianza Universal. Aranguren, José L (1988). Moral de la vida cotidiana. Madrid. Tecnos. Arnau, H, Doltra, M, Gutiérrez J.M, Lasterra, J, Monjón R, Navarro, G (1992). L'ètica, ahir i avui. Disseny editorial de Catalunya. Barcelona Banks, Sara (2000). Ètica y valores en el trabajo social. Barcelona. Paidós. Ballestero, Alberto (2004) “Aportacions de la filosofia al treball social: l’existencialisme de F. Krill.” a Revista de Treball Social, núm. 175, pàg. 28- 56. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Bas, Carme (1995). Corrents i pensadors de la filosofia. Barcelona. Castellnou Edicions. Bermejo, F. (2000). Ètica y Trabajo Social. Santander. Universidad Pontificias Comillas. Bermejo, F (2002). Ètica de las profesiones: Trabajo Social. Ed. Desclée. Bilbao. Buxarrais, M.R, Carrillo, I, Galceran M. Del Mar i ...... (1990). Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència. Barcelona. Rosa Sensat. Edicions 62. Canimas, J (2003) Informe sobre l’estat de la qüestió de l’Ètica Aplicada als Serveis Socials i l’Acció Educativa. Amb una proposta de constitució d’un Observatori d’Ètica Aplicada. Fundació Campus Arnau d’Escala. Col.legi Oficial de DTS i AASS de Catalunya (2000). La confidencialitat i el Secret Professional. Monogràfic 1. Barcelona. Diputació de Barcelona. L'ètica en el servei públic. Pràctica i temes actuals. Barcelona. Domingo Moratalla, A (2001). Lo que usted estudio y nunca debio olvidar de Etica (puesto al dia). Madrid. Acento Editorial. Federación Internacional de Trabajadores Sociales. La ética del trabajo social pricipios y criterios. Madrid. Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en TS. Fromm, Erich (1978). ¿Tener o ser?. Madrid. Fundación de Cultura Económica. Fromm, Erich (1998). Per una ètica humanística. Barcelona. Edicions 62. Fuentes, Teresa (2001) "Abordar el conflicto moral. De la inteligencia ética personal a la inteligencia ética compartida". Revista Educación Social núm. 17,Fundació Pere Tarrés Barcelona. Fuentes, Teresa (2004) "Los conflictos éticos en la práctica del Trabajo Social. Una experiencia de sistematización". Servicios Sociales y Política Social núm. 68. Consejo Superior de Colegios Profesionales de Asistentes Sociales y Trabajadores Sociales. Madrid. Grazziosi, L (1978). Códigos de Ètica del Servicio Social. Buenos Aires. Humanitas. Kisnerman, N (1982). Ètica para el Servicio Social. Buenos Aires. Humanitas. MacIntyre, Alasdair (1998). Història de la ètica. Barcelona. Paidós. Marinoff, Lou (2001). Més Plató i menys Prozac. Barcelona. Edicions B. Martin Mateo, R (1987). Bioética y Derecho. Barcelona. Ariel. Moya Bernal, A y Barbero Gutiérrez, J (coord.) (2005). Malos tratos a personas mayores: guía de actuación. IMSERSO. Nino, C.S (1987). Ètica y Derechos Humanos. Barcelona. Paidós. Robertis De, Cristina (2003) Fundamentos del Trabajo Social: ética y metodología. Nau Llibres. Universista de València. València. Reid, William J. (2003) “El coneixement aplicat a la pràctica del treball social: una anàlisi de les tendències”, a Revista de Treball Social, núm. 163, pàg. 6- 51. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona Revista de Treball Social. Número 146. Juny 1997. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona Revista de Treball Social. Número 175. Setembre 2004. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona Revista: Monogràfic: L'ética en els serveis socials. Quaderns d'Acció Social i Ciutadania. Núm. 6. Setembre 2009. [Recurs electrònic] Salcedo, D (2001). Autonomia y Bienestar. Madrid. Comares. Salcedo, D (2000). Los valores en la práctica del Trabajo Social. Madrid. Narcea. Torralba, F (1997). Les ètiques d'avui. Barcelona. Claret. Tugendhat, Ernest (1988). Problemes de la ètica. Madrid. Crítica. Younghusband, E (1971). Trabajo Social y valores sociales. Madrid. Euramérica. Vila-Abadal, J (2007) "Entre la ciència i l'ètica", a Revista de Treball Social. Núm. 181. Col·legi Oficial d'Assistents Socials i Diplomats en Treball Social de Catalunya. Barcelona
|
|||||||||
| Complementària |
, , ,
García, Begoña, Los profesionales del TS y la ética profesional ante los nuevos retos y necesidades sociales, 2007, www.buleria.unileon.es
Aguayo, Cecilia y otros, Ética y TS en las voces de sus actores: un estudio desde la práctica profesional, , www.ts.urs.ac.cr
Francisco Idareta Goldaracena, Reformadora moral y social desde la compasión, 2020, Paraninfo y Consejo General del Trabajo Social |
||||||||
|
|
|||||||||
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |
| Es recomana seguir l'assignatura pel moodle i estar en contacte amb el professor. Cal llegir-se la documentació penjada i d'altre que es pugués facilitar durant el curs. Per les proves pràctiques avaluatives cal consultar la teoria donada a classe i penjada així com altres fonts d'informació que puguin resultar d'interès per a l'aprenentatge de l'alumne. És recomanable assistir a classe per tal de facilitar l'aprenentatge. En cas de que això no sigui possible és recomanable seguir-la de prop per poder assolir els coneixements i les habilitats de reflexió ètica |