|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A2 |
Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents |
| | A3 |
Conèixer en profunditat les principals característiques del marc normatiu de les relacions socials en l'àmbit del treball social |
| | A4 |
Conèixer en profunditat el sistema i estructura dels serveis socials |
| | A5 |
Gestionar i avaluar les polítiques públiques |
| | A9 |
Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos |
| | A11 |
Donar suport al desenvolupament de xarxes per a fer front a les necessitats socials |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
| | B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa, assignant prioritats, complint amb les obligacions professionals i avaluant l'eficàcia del propi programa de treball |
| | B5 |
Treballar dins de sistemes, xarxes i equips interprofessionals de forma cooperativa i responsabilitat compartida |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A2 |
Genèric
| | | A3 |
Genèric
| | | A4 |
Comprèn l’estructura i organització dels sistemes de benestar social
Coneix la influència de la Política Social en la configuració dels sistemes de protecció social
| | | A5 |
Coneix les polítiques públiques actuals que conformen l’Estat de Benestar
| | | A9 |
Genèric
| | | A11 |
Genèric
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B3 |
Genèric
| | | B4 |
Genèric
| | | B5 |
Genèric
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
L'ESTAT DEL BENESTAR.
SISTEMES I POLÍTIQUES DE PROVISIÓ SOCIAL |
. L'Estat del Benestar: Naturalesa i objectius
. La construcció dels Sistemes de protecció social. Origens i models.
. Polítiques públique i polítiques socials.
. Els Sistemes de provisió social:
-Nivells politico-administratius:
-Competències i distribució territorial
-La prespectiva europea.
|
| SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL DE RESPONSABILITAT PÚBLICA A CATALUNYA |
El Model de Protecció del Sistema de Benestar i les Polítiques de protecció:
-Seguretat Social
-Salut
-Educació
- Atenció a les dependències i Serveis Socials.
-Polítiques d'ocupació i d' habitatge
Contingut de la matèria a desenvolupar:
-Consideracions generals i conceptes bàsics
- Marc regulatiu i competencial
- Estructura general, organització i funcionament
- Principis, mecanismes d'actuació i formes de provisió
- Serveis i prestacions
- Mecanismes d'interrelació dels sistemes i subsistemes de protecció
- Situació actual. Estratègies i reptes de futur |
| Mecanismes d'exclusió i dispositius compensatoris |
Conflictes i limitacions dels Sistemes públics de protecció social.
El tercer sector Social
El micromecenatge (crowdfunding) i l'emprenedoria social
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
2 |
4 |
| Sessió Magistral |
|
39 |
60 |
99 |
| Seminaris |
|
14 |
27 |
41 |
| Atenció personalitzada |
|
3 |
2 |
5 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
5 |
10 |
15 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Coneixements previs i espectatives respecte de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Presentació per part de la professora dels continguts bàsics de l'assignatura |
| Seminaris |
Es realitzaran seminaris per analitzar els diferents SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL
a Catalunya corresponents al BLOC II de l'assignatura.
Inclou:
- Treball grupal a proposta de la professora que
- Presentacions / exposicions individuals d'aquest treball,
|
| Atenció personalitzada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes. |
|
Descripció |
|
L'estudiant serà acompanyat durant el curs a través de sessions de tutoria per orientar-lo en el desenvolupament de les diferents activitats que deriven de la planificació de l'assignatura, així com en el procés d'aprenentatge
|
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Seminaris |
|
ACTIVITATS OBLIGATORIES per optar a l'avaluació continuada
- TREBALL: S'avaluen el treball proposats; la capacitat analítica i de síntesi, d'organització
i planificació, de
gestió de la informació i les fonts i
d'expressió escrita. (10%)
- EXPOSICIÓ ORAL ; la capacitat d'organització de la
informació i l'expressió oral. (15%)
*** l'assistència al 80% dels Seminaris (0,5%)No es obligatòria per optar a l'avaluació continua
|
30% |
| Proves de desenvolupament |
|
PRIMER PARCIAL: prova a l'aula al final primer bloc (BLOC I: temes 1, 2 i 3) -
(20%)
SEGON PARCIAL: prova de desenvolupament
a final del quadrimestre (BLOC II-resta de temari ) - (50%) Proves objectives de preguntes curtes (preguntes directes sobre un aspecte concret objecte d'estudi).
S'avalua coneixements adquirits:
Prove que incloen preguntes sobre aspectes concrets del contingut de l'assignatura, que els alumnes han de respondre de forma correcta, mitjançant els coneixements que ha adquirit sobre la matèria objecte d'estudi. Es combinen preguntes de desenvolupament i preguntes objectives de preguntes curtes |
70% |
| Altres |
|
assistència i participació activa en els seminaris i activitats igual o superior al 80% |
5% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
1a. Convocatòria: La no presentació o no superació d'una activitat avaluativa amb pes a la qualificació final no impedeix que l'estudiant pugui realitzar la resta d'activitats avaluatives. Pel supòsit descrit, tindrà la qualificació de no presentat o no superat, respectivament Les activitats que no superin l'aprovat (5 sobre 10) no seran objecte de mitja per la qualificació final. Qualificació de no presentat en les activitats avaluatives: Si el pes de les activitats d'avaluació en les quals ha participat l'estudiant és inferior al necessari per superar l'assignatura (5 sobre 10) serà qualificat de NO PRESENTAT , en 1a convocatòria, tal i com estableix l'art. 4 de la Normativa acadèmica de grau i màster de la URV. 2a. Convocatòria: (Pels estudiants que no accedeixin a la 1a convocatòria) Per superar l'assignatura en 2a convocatòria cal realitzar i aprovar les evidències avaluatives següents: -PROVA DE CONEIXEMENTS (75% de pes sobre la nota): preguntes curtes que cal respondre correctament . Per superar aquesta prova s'ha de treure un 5 (sobre 10) - TREBALL (25% de pes sobre la nota); a proposta de la professora sobre un tema objecte de l'assignatura. Per superar aquesta prova s'ha de treure un 5 (sobre 10) Per sota de la nota mínima requerida per aprovar cada evidència evaluativa no es fa mitja. Durant la realització d'activitats i proves avaluatives a l'aula, l'alumne no podrà portar cap tipus de dispositiu de comunicació, transmissió i emmagatzemament de dades que no estigui expressament autoritzat per a la prova. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. |
| Bàsica |
|
BIBLIOGRAFÍA:
BELTRAN, M., La acción pública en el régimen democrático, 2000, Madrid.Centro de Estudios Políticos y Constitucion
ESPING-ANDERSEN, Gösta, Los tres mundos del Estado del Bienestar, 1993, Valencia. Alfons el Magnànim
FERRERA, M., Los estados de Bienestar del Sur en la Europa Social, 1995, a Sarasa, S. i Moreno, L. (comp.) Madrid.CSIC-MAS,
GALLEGO, R.; GOMÀ, R. I SUBIRATS, J., Els règims Autonòmics de Benestar. , 2002, Barcelona. Prospectiva, n. 7., Institut d’Estudis
GIDDENS, A, La tercera vía. La renovación de la socialdemocraci, 1999, Madrid, Santillana
GRAU,M y MATEOS,A, (coords) , Análisis de Políticas Públicas en España: enfoques y casos, 2002, Ed. Tirant Lo Blanch, Colección Ciencia Política
MONTAGUT, T., Política Social, 2000, Barcelona, Ariel.
PELEGRÍ, X, El Sistema català de serveis socials (1977-2007) : cultura i política , 2010, (Barcelona:Generalitat de Catalunya, Departament de Serveis Socials)
SARASA, S., “La última red de servicios personales” a Adelantado, J. (coord.) Cambios en el Estado de Bienestar. (pp. 349-377), 2000, Barcelona Icaria/Universitat Autónoma
SUBIRATS, J., GALLEGO, R. Y GOMA, R. (eds.) , Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas: la descentralización de las políticas sociales en España, 2003, Madrid, Tecnos.
L'Estat del benestar a Catalunya, 2003, Barcelona : Diputació de Barcelona
El Modelo social europeo frente a la globalización , 2005, [Bilbao] : EUROBASK, Consejo Vasco del Movimiento
| Complementària |
:
Baldwin, Peter, La Política de solidaridad social : bases sociales del estado de bienestar europeo : 1875-1975 , 1992, Madrid : Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo
Capdevila i Palau, Carme, Respostes a la crisi des dels serveis socials , 2009, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya
Capdevila i Palau, Carme, Informe nacional sobre l'estat social a Catalunya , 2008, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya
CASTÓN, P y HERRERA, M, Las políticas sociales en las sociedades complejas, 2003, Barcelona. Ariel
FERNÁNDEZ, T. y MARÍN, M., Estado de Bienestar y socialdemocracia, 2001, Madrid. Alianza
Goerlich, Francisco J., Desigualdad y bienestar social: de la teoría a la práctica , 2009, Bilbao: Fundación BBVA
JOHNSON, Norman. El Estado de Bienestar en transición. La teoría y la práctica del pluralismo de bienestar. 1990, Madrid.Ministerio de Trabajo y Seguridad Social
Luhmann, Niklas. Teoría política en el estado de bienestar. 1927-1998 , 1993, Madrid : Alianza, cop. 1993
Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, cop, El Estado protector en crisis : informe de la Conferencia sobre las Políticas Sociales en los Años 80: OCDE, París, 20-23 octubre 1980 Conferencia sobre las Políticas Sociales en los Años 80 , 1985, Madrid.Ministerio de Trabajo y Seguridad Social
Navarro, Vicenç. Bienestar insuficiente, democracia incompleta : sobre lo que no se habla en nuestro país , 2002, Barcelona : Anagrama
PELEGRÍ, X. Les Polítiques de Serveis Socials a Catalunya (1979-1999) Tesis doctoral , 2002
PELEGRÍ, X. Consideracions sobre l'Estat del benestar contemporani. Perspectiva des del treball social. 2006, RTS 177, Col·legi Oficial
ROSANVALLON, P. La crisis del Estado Providencia., Civitas, 1995, Madrid. Civitas
SERRA, A. Gestió dels serveis socials locals. 2000, Diputació de Barcelona.
VILÀ, A., Tendencias de la nueva legislación de los Servicios Sociales, 2010, Madrid. EAPN España
VILA, A ; BARBERO, J.M ; MORA, A i NICOLAU, R, "Serveis Socials en 20 anys d'ajuntaments democràtics a Catalunya", a Documentació i conclusions del Seminari de Barcelona, gener de 1999 i I Jornades de Badalona, Marc de 1999, 1999, Diputació de Barcelona.
VV.AA. Estado de Bienestar y Social Democracia: ideas para el debate, 2001, Madrid. Alianza
VV.AA. El Estado de Bienestar ante los nuevos riesgos sociales, 2007, Ed. Federación de Cajas de Ahorro Vasco-Navarras,
Serveis socials i comunitat, respostes davant la crisi socioeconòmica: conclusions del XXIII Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social (23è : 2009 ), 2010, Barcelona : Generalitat de Catalunya.
Arquitectura dels serveis socials a Catalunya , 2009, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya,
Arquitectura sanitària i de serveis socials a Catalunya , 1987, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya.
|
| |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| ESTRUCTURA DE SERVEIS SOCIALS/15224109 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|