Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | CE2 |
Analizar y sistematizar la información que proporciona el ejercicio profesional para crear nuevas estrategias que den respuesta a situaciones sociales emergentes |
| CE3 |
Conocer en profundidad las principales características del marco normativo de las relaciones sociales en el ámbito del trabajo social |
| CE4 |
Conocer en profundidad el sistema y estructura de los servicios sociales |
| CE5 |
Gestionar y evaluar las políticas públicas |
| CE9 |
Analizar los comportamientos que representan un riesgo para el sistema cliente y elaborar estrategias de modificación de los mismos |
| CE11 |
Apoyar el desarrollo de redes para hacer frente a las necesidades sociales |
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales |
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares |
Resultados de aprendizaje |
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| CE2 |
Genèric
| | CE3 |
Genèric
| | CE4 |
Comprèn l’estructura i organització dels sistemes de benestar social
Coneix la influència de la Política Social en la configuració dels sistemes de protecció social
| | CE5 |
Coneix les polítiques públiques actuals que conformen l’Estat de Benestar
| | CE9 |
Genèric
| | CE11 |
Genèric
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
tema |
Subtema |
BLOC I
1.L'ESTAT DEL BENESTAR
2. SISTEMES I POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE PROVISIÓ SOCIAL
3.LA UNIÓ EUROPEA |
. L'Estat del Benestar: Naturalesa i objectius
. La construcció dels Estats de Benestar. Orígens, models i evolució.
. Polítiques públiques i polítiques socials.
. Els Sistemes de provisió social:
-Nivells politico-administratius:
-Competències i distribució territorial
- dimensió social de les polítiques públiques
- polítiques públiques de provisió social
. La política social de l' UE: regulació substantiva , objectius, competències, reptes i paradigmes |
BLOC II
SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL DE RESPONSABILITAT PÚBLICA A CATALUNYA
EL MODEL PRESTACIONAL DELS SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL |
El Model de protecció social a Cat.
Sistemes de Benestar Social. La provisió de serveis i les polítiques públiques de protecció:
- Sistema de Seguretat Social
- Sistema Salut i subsistema sociosanitari
- Sistema d'ensenyament i subsistema socioeducatiu
- Sistema de serveis socials i d'atenció a les dependències
-Polítiques d'ocupació
- Polítiques d' habitatge
Contingut de la matèria a desenvolupar:
-Consideracions generals i conceptes bàsics
- Marc legal regulatiu i competencial
- Estructura general, organització i funcionament
- Principis, mecanismes d'actuació i formes de provisió
- Serveis i prestacions
- Mecanismes d'interrelació dels sistemes i subsistemes de protecció
- Situació actual. Estratègies i reptes de futur |
LA INICIATIVA PRIVADA EN MATÈRIA DE PROVISIÓ SOCIAL |
Conflictes i limitacions dels Sistemes públics de protecció social.
La iniciativa privada mercantil en matèria de protecció social
El tercer sector Social
|
Metodologías :: Pruebas |
|
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
Actividades introductorias |
|
4 |
2 |
6 |
Seminarios |
|
10 |
18 |
28 |
Sesión magistral |
|
24 |
46 |
70 |
Atención personalizada |
|
24 |
1 |
25 |
|
Pruebas objetivas de tipo test |
|
1 |
20 |
21 |
|
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
|
descripción |
Actividades introductorias |
activitats encaminades a la presentació i introducció de l’assignatura |
Seminarios |
Es realitzaran seminaris per treballar en profunditat els diferents àmbits d' intervenció professional en els sistemes i subsistemes de protecció social a Catalunya
( BLOC II) de l'assignatura.
Activitats:
elaboració de treballs col.laboratius, defensa pública i participació en l'elaboració i resolució d'exercicis pràctics relacionats amb la matèria
|
Sesión magistral |
Presentació per part de la professora dels continguts bàsics de l'assignatura distribuïts en dos blocs , ambdós objecte d'examen
|
Atención personalizada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes i realitzar les tutories dels treballs col.laboratius |
descripción |
L'alumnat serà acompanyat durant el curs a través de sessions de tutoria individuals d' orientació i suport formatiu en el desenvolupament de les diferents activitats que deriven de la planificació de l'assignatura, així com en el procés d'aprenentatge. Tanmateix, s'establiran tutories grupals pel desenvolupament del treball col.laboratiu i la seva defensa. Aquestes tutories es programaran de manera presencial (espai seminaris) i/o virtual en paral·lel al desenvolupament dels seminaris.
|
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
Seminarios |
|
Inclou diferents evidències avaluatives
a) TREBALL COL.LABORATIU: Els estudiants realitzaran un treball col·laboratiu en grups, que assignarà la professora, referent als Sistemes de protecció Social a Catalunya (Bloc II del contingut de la matèria).Avaluació grupal amb un 30% del pes total de la nota
b. Defensa pública del treball col.laboratiu (exposició)
Avaluació individual , amb un 10% del pes total de la nota
c. Exercici pràctic: Elaboració d'una bateria de 10 preguntes relatives als continguts exposats i el solucionari , amb un 5% de pes a la nota, amb avaluació grupal
d. L' acompliment d'un mínim del 80% dels exercicis pràctics proposats en seminaris amb un 5% de pes a la nota, amb avaluació individual |
50% |
Pruebas objetivas de tipo test |
|
s'avaluarà el contingut de l' assignatura (BLOC I i BLOC II) |
50% |
Otros |
|
|
|
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
1a. Convocatòria: AVALUACIÓ CONTINUA: S'ha de donar compliment a les activitats proposades. La no presentació o no superació d'una activitat avaluativa amb pes a la qualificació final no impedeix que l'estudiant pugui realitzar la resta d'activitats avaluatives. Pel supòsit descrit, tindrà la qualificació de no presentat o no superat, respectivament Les activitats que no superin l'aprovat (5 sobre 10) no seran objecte de mitja per la qualificació final. Durant la realització d'activitats i proves avaluatives a l'aula, l'alumne no podrà portar cap tipus de dispositiu de comunicació, transmissió i emmagatzemament de dades que no estigui expressament autoritzat per a la prova. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura, tant en suport material com virtual i electrònic, comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. A la 2a convocatòria es poden recuperar l' examen tipus test que no s' hagin superat amb un 5 ALUMNES QUE NO SEGUEIXEN AVALUACIÓ CONTINUA-Treball individual amb un 35 % de pes sobre la nota total - 1 examen global de l' assignatura: 70% |
Básica |
|
BIBLIOGRAFÍA:
ESPING-ANDERSEN, Gösta, Los tres mundos del Estado del Bienestar, 1993, Valencia. Alfons el Magnànim. FERRERA, M., Los estados de Bienestar del Sur en la Europa Social, 1995, a Sarasa, S. i Moreno, L. (comp.) Madrid.CSIC-MAS, FORNS FERNÁNDEZ, M Victòria, El model de prestació dels serveis socials de Catalunya basat en la persona des de la prespectiva local. El sistema organitzatiu i competencial de la postcrisi. 2018.Atelier-llibres jurídics, GALLEGO, R.; GOMÀ, R. I SUBIRATS, J., Els règims Autonòmics de Benestar. , 2002, Barcelona. Prospectiva, n. 7., Institut d’Estudis PELEGRÍ, X (ED), FERNANDEZ C. ...(ET AL) Els serveis socials a Catalunya:aportacions per al seu estudi - Lleida: edicions de la Universitat de lleida; Tarragona ; Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2011 SUBIRATS, J., GALLEGO, R. Y GOMA, R. (eds.) , Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas: la descentralización de las políticas sociales en España, 2003, Madrid, Tecnos. L'Estat del benestar a Catalunya, 2003, Barcelona : Diputació de Barcelona El Modelo social europeo frente a la globalización , 2005, [Bilbao] : EUROBASK, Consejo Vasco del Movimiento
Complementària |
:Capdevila i Palau, Carme, Informe nacional sobre l'estat social a Catalunya , 2008, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya CASTÓN, P y HERRERA, M, Las políticas sociales en las sociedades complejas, 2003, Barcelona. Ariel FERNÁNDEZ, T. y MARÍN, M., Estado de Bienestar y socialdemocracia, 2001, Madrid. Alianza Goerlich, Francisco J., Desigualdad y bienestar social: de la teoría a la práctica , 2009, Bilbao: Fundación BBVA Luhmann, Niklas. Teoría política en el estado de bienestar. 1927-1998 , 1993, Madrid : Alianza, cop. 1993 Navarro, Vicenç. Bienestar insuficiente, democracia incompleta : sobre lo que no se habla en nuestro país , 2002, Barcelona.Anagrama GRAU,M y MATEOS,A, (coords) , Análisis de Políticas Públicas en España: enfoques y casos, 2002, Ed. Tirant Lo Blanch, Colección Ciencia Política MONTAGUT, T., Política Social, 2000, Barcelona, Ariel. PELEGRÍ, X. Les Polítiques de Serveis Socials a Catalunya (1979-1999) Tesis doctoral , 2002 PELEGRÍ, X. Consideracions sobre l'Estat del benestar contemporani. Perspectiva des del treball social. 2006, RTS 177, Col·legi Oficial ROSANVALLON, P. La crisis del Estado Providencia., Civitas, 1995, Madrid. Civitas VILÀ, A., Tendencias de la nueva legislación de los Servicios Sociales, 2010, Madrid. EAPN España VV.AA. El Estado de Bienestar ante los nuevos riesgos sociales, 2007, Ed. Federación de Cajas de Ahorro Vasco-Navarras, Arquitectura dels serveis socials a Catalunya , 2009, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Arquitectura sanitària i de serveis socials a Catalunya , 1987, [Barcelona] : Generalitat de Catalunya.
|
| |
Complementaria |
|
|
Asignaturas que se recomienda cursar simultáneamente |
ESTRUCTURA DE SERVICIOS SOCIALES/15224109 |
|
|
Otros comentarios |
Cal tenir present que poden haver-hi variacions en la planificació metodològica i avaluació de l'assignatura derivats del COVID, d'acord amb els criteris que fixi la URV, si s'escau. |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|