DADES IDENTIFICATIVES 2020_21
Assignatura (*) SERVEIS SOCIALS COMPARATS Codi 15224110
Ensenyament
Grau de Treball Social (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Quart 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
DEUSDAD AYALA, BLANCA
Adreça electrònica blanca.deusdad@urv.cat
Professors/es
DEUSDAD AYALA, BLANCA
Web
Descripció general i informació rellevant A causa de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 poden haver-hi canvis en la docència, avaluació i calendaris del curs 2020-21. Aquests canvis s’informaran a l’espai Moodle de cada assignatura. Conèixer i analitzar de forma comparativa les diferents regulacions i ordenaments dels sistemes de serveis socials en l'àmbit europeu i espanyol.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 CE2 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
 CE3 Conèixer en profunditat les principals característiques del marc normatiu de les relacions socials en l'àmbit del treball social
 CE4 Conèixer en profunditat el sistema i estructura dels serveis socials
 CE5 Gestionar i avaluar les polítiques públiques
 CE9 Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos
 CE11 Donar suport al desenvolupament de xarxes per a fer front a les necessitats socials
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 CE2 Genèric
 CE3 Disposa de les eines necessàries per interpretar la vida política i el marc normatiu
 CE4 Coneix els mecanismes d’actuació dels serveis socials a nivell espanyol i europeu i a Catalunya
 CE5 Genèric
 CE9 Genèric
 CE11 Genèric
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
MÒDUL I: DEFINICIÓ I CONCEPTES RELACIONATS AMB ELS SERVEIS SOCIALS 1.El concepte i definició de Serveis Socials en l'àmbit europeu. La dificultat de la comparació
2. Serveis d’atenció a les persones (Social Care Services)
3. Models col·laboratius d'atenció social i sanitària a Catalunya
4. El repte de la coordinació dels Serveis Socials

MÒDUL II: ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS A LES SOCIETATS OCCIDENTALS I AMÈRICA LLATINA 1.Fordisme i postfordisme
2. Models d'Estat del benestar a Europa
3.Els Serveis Socials a Europa del 1945 a l'actualitat
4.Els processos de mercantilització i la desinstitucionalització.
5.Els Serveis Socials als Estats Units
6. Els serveis socials a Amèrica Llatina
III. ÀMBITS D'INTERVENCIÓ EN SERVEIS SOCIALS A LES SOCIETATS OCCIDENTALS I A AMÈRICA LLATINA
1.Sistemes de protecció social a la Unió Europea
2.Els sistemes d'atenció a la infància
3. Els sistemes d'atenció a la dependència
4. Pobresa i exclusió social
4.1. La renda mínima garantida a Europa
5. Violència de gènere
MÒDUL IV: ELS SERVEIS SOCIALS A LES COMUNITATS AUTÒNOMES (CC.AA) 1.La política dels Serveis Socials a Espanya: Del franquisme a la Transició
2. Les lleis de Serveis Socials a les diferents Comunitats Autònomes (CCAA).
2.1. Primera generació, segones lleis i les lleis autonòmiques posteriors a la LAPAD 39/2006
2.2. Valoració de les distintes lleis de serveis socials a les CC.AA.
3. Els serveis socials davant la Covid-19

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 0 4
Sessió Magistral
CE4
30 5 35
Presentacions / exposicions
CE3
15 50 65
Esdeveniments científics i/o divulgatius
CE2
CE4
2 0 2
Seminaris
CE3
CE4
15 15 30
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves objectives de tipus test
CE4
2 10 12
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Valoració dels coneixements previs dels estudiants respecte models de política social i sistemes de benestar social.
Presentació dels continguts i desenvolupament de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició per part del professor dels continguts de l'assignatura.
Presentacions / exposicions Presentació a l'aula per part dels estudiants dels treballs desenvolupats.
Esdeveniments científics i/o divulgatius Es preveu la possibilitat de convidar a una sessió magistral a un especialista en models europeus de Serveis Socials
Seminaris Durant les sessions de seminari s’exposarà a classe per grups les lectures previstes. Es reflexionarà i es debatrà sobre aquestes, alhora que s’aplicaran els coneixements adquirits a les sessions magistrals
Atenció personalitzada Durant les sessions de tutoria es farà un seguiment individual dels treballs d'aquell alumnat que ho sol•liciti

Atenció personalitzada
Descripció

En cas que hi hagi una situació de confinament, les classes es seguiran de forma virtual i s'indicarà oportunament. També l'horari de tutories personals serà dijous al matí d'11:0h a 13:00h i es faran de forma virtual.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Presentacions / exposicions
CE3
L'alumnat presentarà en grup dos treballs:
1) Un àmbit dels serveis socials d'un país europeu preferentment.
2) L'organització dels serveis socials d'una CCAA i escollirà un àmbit d'actuació
S'avaluarà el contingut, la tasca de recerca i la presentació oral, la capacitat de síntesi i l'ús de materials de suport.
50%
Seminaris
CE3
CE4
Es valorarà la participació als seminaris; així com, les anàlisis i les aportacions sobre els temes tractats a classe 10%
Proves objectives de tipus test
CE4
Les preguntes es basaran en els quatre mòduls de continguts impartits a l’assignatura 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

A principi de curs el professor farà la proposta als estudiants del contingut de les activitats avaluatives, la seva temporalització i els criteris d'avaluació. Aquest Pla de Treball es podrà consultar a través del moodle un cop presentat a l'aula. La prova serà tipus test (els errors descomptaran un 33%). La mitjana de l'examen amb les activitats d'avaluació contínua es farà sempre que la nota final de l'examen sigui 5 o superior a 5.

Tot el sistema estarà virtualitzat al moodle perquè en cas de confinament es puguin seguir les sessions i fer les activitats virtualment.

La 2a. convocatòria es regirà pels següents criteris:

Proves objectives tipus test amb un 100% del pes de la nota (els errors descomptaran un 33%). Per presentar-se a 2a convocatòria caldrà haver-se presentat a la convocatòria d'avaluació contínua i no haver-la superat.

Durant la realització d'activitats i proves avaluatives a l'aula, l'alumne no podrà portar cap tipus de dispositiu de comunicació, transmissió i emmagatzemament de dades que no estigui expressament autoritzat per a la prova. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa.


Fonts d'informació

Bàsica

MÒDUL I: DEFINICIÓ I CONCEPTES RELACIONATS AMB ELS SERVEIS SOCIALS

ALEMÁN BRACHO, C., & GARCÉS FERRER, J. (1996). Administración social:Servicios de bienestar social . Madrid: Siglo XXI. Capítols 10, 17 I 18

____, & GARCÍA SERRANO, M. (2008). Los servicios sociales especializados en España . Madrid:Centro de Estudios Ramón Areces. Capítols 3 i 14

____, FERNÁNDEZ GARCÍA, T. (2007). Introducción a los servicios sociales .Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia. Capítol 7 I 8

BARBERO,J. M. (2010). Retos metodológicos en trabajo socialcomunitario. tercera jornada de trabajo social vitoria-gasteiz., 65-94.

CAMERON,C. (2007). Care Work in Europe: current understanding and futuredirections . New York: Routledge CAPDEVILA I PALAU, C. (2009). Respostes a la crisi des dels serveissocials . Barcelona:Generalitat de Catalunya.

CASADO, D. (1994). Introducción a los servicios sociales (5ª ed.).Madrid: Popular. Capítols I, II i IV.

_____, & GUILLÉN, E. (2003). Manual de servicios sociales :[visióngeneral, recursos didácticos y casos : Situación actual y perspectivas para eldesarrollo profesional] (3ª , ampliada ed.). Madrid: Editorial CCS.Capítols 1, 4 i 5

CARRASCO, C.; C. BORDERÍAS, I T. TORNS (2011). El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas. Madrid: Catarata

DEL CASTILLO GALLARDO, M. (2006). Manual de servicios socialescomunitarios . Madrid: Síntesis.

MALAGÓN BERNAL, J. L. (1992). Intervención comunitaria. 7º congreso estatalde diplomados en trabajo social y asistentes sociales., 97-116.

TELLERÍA, I. (2010). Recuperar la comunidad en clave democrática. TerceraJornada de Trabajo Social Vitoria-Gasteiz., 39-47.

ZAMANILLO, T. (2010). La construcción de la comunidad de hoy, liberándolade sus viejos mitos. Tercera Jornada de Trabajo Social Vitoria-Gasteiz., 49-64.

MÒDUL II: ELS SERVEIS SOCIALS A LES DEMOCRÀCIES OCCIDENTALS

ALEMÁN BRACHO, C., FERNÁNDEZ GARCÍA, T.(2007). Introducción a losservicios sociales . Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia. Capítols I, II, III i IV

Alternatives a la institucionalització en serveis socials :Experiències aAnglaterra, França i Itàlia (1994). Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departament de Benestar Social.

ANTTONEN, Anneli (2012). Welfare State, Universalism and Diversity. Cheltenham : Edward Elgar

BAZAN JODAR, O. (2010). El modelo de Trabajo Social sanitario en elnorte de Inglaterra. TrabajoSocial y salud. 66: 183-193.

BRECHIN, A. (1998). Care matters :Concepts, practice andresearch in health and social care . London: Sage.

BROWN,R. G. S. (1979). Reorganising the national health service :A case study inadministrative change .

Oxford: BasilBlackwell.

BUTCHER, TONY(1995). Delivering Welfare. TheGovernance of the Social Services in the

1990 . Buckingham: OpenUniversity Press

CAMERON,C. (2007). Care Work inEurope : current understanding and futuredirections . New York: Routledge

CASADO, D. (2002). Reforma política de los servicios sociales . Madrid: CCS. Capítol 1

____. (1994). Introducción a los servicios sociales (5ª ed.).Madrid: Popular. Capítol 7

____,& Guillén, E. (2003). Manual de servicios sociales :[visión general,recursos didácticos y casos : Situaciónactual y perspectivas para el desarrollo profesional] (3ª ,ampliada ed.). Madrid: Editorial CCS. Capítol1, 5.4, 9,11.

FORDER,A. (1963). Penelope hall's: Social services of England and Wales (6ªed.). New York: Routledge.

GORI, C., FERNÁNDEZ. J. L., I WITTENBERG, R. (2016). Long-term care reforms in OECD Countries. London: Policy Press

HUMPAGE L. (2010) Institutions,interests and ideas: explaining social policy change in welfare states incorporatingan indigenous population. Journal of EuropeanSocial Policy . Vol 20 (3): 235-248

JAMES,A. (1994). Managing to care :Public service and the market . London etc.: Longman.

KAHN, A. J., KAMERMAN, S. B.(1987). Los servicios sociales desde una perspectiva internacional :El sextosistema de protección social : Estudios comparados de diferentes sistemasnacionales de servicio social .Madrid: SigloXXI. Capítol 9

KUHNLE,S. (2000). Survival of the european welfare state . London etc.:Routledge.

KUIVALAINENS.; NIEMELÄ M. (2010). Fromuniversalism to selectivism: the ideational turn of the anti-poverty policiesin

Finland. Journal of EuropeanSocial Policy . Vol 20 (3): 263- 277

LEGALÈS, P., & THATCHER, M. (1995). Les réseaux depolitique publique :Débat autour des policy networks . Paris: Harmattan.

LINARES, D. (1992). Políticas de trabajo y protección social en europa. 7ºcongreso estatal de diplomados en trabajo social y asistentes sociales., 39-49.

NAVARRO, V. (1997). Neoliberalismo y estado del bienestar .Barcelona: Ariel.

MARTÍNEZ DE PISÓN, J. (1998). Políticas de bienestar :Un estudio sobrelos derechos sociales . Madrid: Tecnos.

MONTAGUT, T. (2000). Política Social:una introducció . Barcelona: Ariel

____.(1994). Democràcia i serveis socials . Barcelona: Hacer. Capítol I

MUNDAY, B. (2001). Aspectes clau en els serveis socials europeus .Barcelona: Asociación de Asistentes Sociales de Barcelona.

NAVARRO, V. (2002). Bienestar insuficiente, democracia incompleta :Sobrelo que no se habla en nuestro país . Barcelona: Anagrama.

NEWMAN, G. (194-). Los servicios sociales en Inglaterra .

London:Adprint.

OCHANDO CLARAMUNT, C. (1999). ElEstado del bienestar. Ogjetivos, modelos y teorías explicativas . Barcelona:Ariel.

OGUS,A. I., & BARENDT, E. M. (1982). The law of social security (2 AIOgus, EM Baret ed.).

London:Butterworths.

RAY,R; GORNICK, J.; SCHMITT, J. (2010). Who cares? assessing generosity and gender

equality in parental leavepolicy designs in 21 countries. Journal of EuropeanSocial

Policy . Vol 20 (3): 196-217.

RUBIOL, G. (1986). Los serviciossocials II. Leyes de Servicios Sociales en Europa . Madrid: Siglo XXI.

____. (1986). Els serveis socials d'atenció primària a diferents païsoseuropeus . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat iSeguretat Social, Direcció General de Serveis Socials.

WAINE,B. (1991). The rhetoric of independence :The ideology and practice of socialpolicy in Thatcher's Britain. New York: Berg.

MÒDUL III. ELS SERVEIS SOCIALS EN L'ÀMBIT DE LA UNIÓ EUROPEA

AMERICANRED CROSS. (19uu). Handbook of social resources of the United States .Washington:American Red Cross.

BAHLE,T., European University Institute, & European University Institute. (2002). Changing social service systems in

england,france and germany :Towards de-institutionalisation or institutionalisation? . BadiaFiesolana: Department of Political and Social Sciences, European UniversityInstitute.

BALDOCK,J., SIPILÄ, J., & ANTTONEN, A. (2003). The young, the old, and the state:Social care systems in five industrial nations .Cheltenham: Edward Elgar.

BEITO,D. T. (2000). From mutual aid to the welfare state :Fraternal societies andsocial services, 1890-1967 .

Chapel Hill:University of North Carolina Press.

BRECHIN,A. (1998). Care matters :Concepts, practice and research in health andsocial care .

London: Sage.

BROWN,R. G. S. (1979). Reorganising the national health service :A case study inadministrative change .

Oxford: BasilBlackwell.

BULMER,M. (1989). The social basis of community care (2 impr ed.). London etc.:Unwin Hyman.

CAMERON,C., & MOSS, P. (2007). Care work in Europe:Current understandings and future directions .New York,NY :Routledge.

CAPDEVILA I PALAU, C. (2009). Respostes a la crisi des dels serveis socials .Barcelona:Generalitat de Catalunya.

Comas d'Argemir, Dolors (2017), « El don y la reciprocidad tienen género: las bases morales de los cuidados”, Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22(2): 17-32.

Comas d’Argemir, Dolors (2018, en prensa), “Bienestar infantil i diversidad familiar. Infancia, parentalidad y políticas públicas en España”. Ciudadanías. Revista de Políticas Sociales Urbanas, 2:  UNTREF. Buenos Aires

Comas-d’Argemir, Dolors et Roigé, Xavier (2018), « Introduction. Les nouveaux visages du vieillissement en Europe, entre famille et État », numéro spécial, « Vieillir en Europe », Ethnologie française, 170.

Comasd’Argemir, D.; Marre, D. Y San Román, B. (2016), “La regulación política de la familia. Ideología, desigualdad y genero en el Plan Integral de Apoyo a laFamilia”, Política y Sociedad, vol. 53.

Comas d’Argemir, Dolors (2016), “Hombres cuidadores: barreras de género y modelos emergentes”, Psicoperspectivas. Individuo y Sociedad, 15(3): 10-22. 

Comasd’Argemir, Dolors (2015). “Los cuidados de larga duración y el cuarto pilar delsistema de benestar”, Revista de Antropología Social, vol. 24: 375-404.

Comas d’Argemir, Dolors (2012). “Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge delas políticas familiares en España”, ScriptaNova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidadde Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº395 (20). <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-395/sn-395-20.htm>.

Comasd’Argemir, Dolors (2011), “La violencia contra las mujeres en la agendapolítica, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190 (disponible pdf)

Cousing, M. (2005). European Welfare States. London: sage

CRANE,D. R., & HEATON, T. B. (2008). Handbook of families and poverty .London: Sage.

Crenshaw, Kimberlee Williams (2012 [1991]), “Cartografiando los márgenes:interseccionalidad, políticas identitarias y violencia contra las mujeres decolor”, Raquel (Lucas) Platero (ed): Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada.Barcelona.Edicions Bellaterra, pp. 87-122 (disponible pdf)

DaRoit, B. (2010). Strategies of Care:Changing Elderly Care in Italy and the Netherlands. Amsterdam: AmsterdamUniversity Press.

Daly, M., & Lewis, J. (2000). The concept ofsocial care and the analysis of contemporary welfare states. The British Journal of Sociology, 51(2), 281-298

Daniel, W. (2006). Paradoxes of new laboursocial policy: Toward universal child care in Europe?s "most liberal" welfare regime?Social Politics, 13(2), 286-312.

Daniel, W. (2006). Social policy and socialcitizenship: Britain's welfare states. Publius, 36(1), 169-188.

Davis, Huw T.O.; Nutley, S., i Smith, P.C.. (2000). What works? Evidence-based policy and practice in public services. Chicago: Policy Press

Del Pino, Eloisa y Rubio, M. Josefa (eds.) (2013), Los estados del benestar en la encrucijada. Políticas sociales en perspectiva comparada. Madrid.Tecnos.

Del Valle, A. H (2010) Comparando regímenes de bienestar en América Latina. European Review of Latin American and Caribbean Studies 88, April 2010 | 61-76.

Del Valle, A. H. (2010). Informalidad y modelos de bienestar en américa latina. Política y Sociedad, 47 (3), 239-261.

Deusdad, B.,  Jana Javornik , Rosa Mas i Raquel Marbán (2017). Care in the wake of the financial crisis. Gender implications in Spain and the United Kingdom. Dins Flavia Martinelli, Anneli Anttonen i Margitta Mätzke (Eds.). Social services disrupted. Implications and challenges for a crisis-ridden Europe. London:Edward Elgar publishers. (SPI. ICEE: 0,068. Ciències polítiques). https://www.elgaronline.com/view/9781786432100.00017.xml?pdfVersion=true

Deusdad, B,  Sagit Lev, Charles Pace i Sue Vella (2017). Care for older people in three Mediterranean countries: discourses, policies and realities of de-institutionalisation. Dins Flavia Martinelli, Anneli Anttonen i Margitta Mätzke (Eds.).Social services disrupted. Implications and challenges for a crisis-ridden Europe.London: Edward Elgar publishers. (SPI. ICEE: 0,068. Ciències polítiques). Open access: https://www.elgaronline.com/view/9781786432100.00022.xml?pdfVersion=true

Deusdad, B., y Pace, Ch. (2016). Facing the challanges in the development of Long-term Carefor older people in Europe in an economic crisis context. [Special Issue] Journal of Social Service Research, 42(2).

Deusdad, B., Pace,Ch, y Anttonen, A.. (2016). Introduction. Facing the challanges in thedevelopment of Long-term Care for older people in Europe in an economic crisiscontext. Journal of Social ServiceResearch, 42(2), 144-150.

Deusdad, B.; Comas-d’Argemir,D., y Dziegielewski, S. F. (2016). Restruturing Long-term care in Spain: theimpact of the economic crisis on social policies and social practice. Journal of Social Service Research, 42(2), 263-279.

Deusdad, B. (2013)Regulatory trajectories and current organisational framework of social servicesand social care: COST Action IS1102-Working paper 1 DOI Number 10.12833/COSTIS1102WG1WP0

Deusdad, B. (2013).El respeto a la identidad como una forma de inclusión social: interculturalidady voluntariado social. Educatio XXI,31 (1): 89-104

Deusdad , B.; Moya,E.M.; Chávez, S (2012). Violencia de género y mujeres migrantes en la frontera:el caso de El Paso, Texas. Portularia:Revista de Trabajo Social Universidad de Huelva (XII-Extra), 13-17

Deusdad, B. (2009). Immigrants ales escoles. Lleida: Pagès Editors.

DEUSDAD, B., Y PACE, CH. (2016). Facing the challanges in the development of Long-term Care for older people in Europe in an economic crisis context. [Special Issue] Journal of Social Service Research, 42(2).

DEUSDAD, B., PACE, CH, Y ANTTONEN, A.. (2016). Introduction. Facing the challanges in the development of Long-term Care for older people in Europe in an economic crisis context. Journal of Social Service Research, 42(2), 144-150.

DEUSDAD, B.; COMAS-D’ARGEMIR, D., Y DZIEGIELEWSKI, S. F. (2016). Restruturing Long-term care in Spain: the impact of the economic crisis on social policies and social practice. Journal of Social Service Research, 42(2), 263-279.

DEUSDAD, B. (2013) Regulatory trajectories and current organisational framework of social services and social care: COST Action IS1102- Working paper 1 DOI Number 10.12833/COSTIS1102WG1WP0

DEUSDAD, B. (2013). El respeto a la identidad como una forma de inclusión social: interculturalidad y voluntariado social. Educatio XXI, 31 (1): 89-104

DEUSDAD , B.; MOYA, E.M.; CHÁVEZ, S (2012). Violencia de género y mujeres migrantes en la frontera: el caso de El Paso, Texas. Portularia: Revista de Trabajo Social Universidad de Huelva (XII-Extra), 13-12

DEUSDAD, B. (2009). Immigrants a les escoles. Lleida: Pagès Editors.

DIGBY,A., & STEWART, J. (1996). Gender,health and welfare . London etc.:Routledge.

DITCH,J.; OLDFIELD, N. (1999).Social Assistance: RecentTrends and Themes. Journal of European Social Policy . Vol 9 (1): 65-76

DUSTIN, D. (2007). The McDonaldization of social work .Aldershot: Ashgate.

FLAQUER L. & ESCOBEDO, A. (2009). The metamorphosis ofinformal work in Spain: Family solidarity, female immigration and development of socialrights’, a: B. Pfau-Effinger, L. Flaquer & P. Jensen (eds) F ormal andinformal work: the hidden work regime in Europe(143-168). NewYork: Routledge

____. (2002). PolíticasFamiliares en la Unión Europea . Barcelona: Institut de Ciències Polítiques iSocial FORDER,A. (1963). Penelope hall's: Socialservices of England and Wales (6ªed.). New York: Routledge.

FORDER,A. (1963). Penelope hall's :Social services of Englandandwales (6ª ed.). New York: Routledge.

GEYER, R. R. (2000). Exploring EuropeanSocial Policy. Cambrige; Malden,MA: Polity Press.

GITTERMAN,A. (1991). Handbook of social work with vulnerable populations .New York:Columbia University Press.

HUMPAGE L. (2010) Institutions,interests and ideas: explaining social policy change in welfare states incorporatingan indigenous population. Journal of European Social Policy . Vol 20 (3): 235-248

JAMES,A. (1994). Managing to care :Public service and the market . London etc.: Longman.

JODAR, B. (2010). El modelo de trabajo social sanitario en el norte deinglaterra. Trabajo Social y Salud, (66), 183.

KAHN, A. J. & KAMERMAN, S. B. (1987). Los servicios sociales desdeuna perspectiva internacional :El sexto sistema de protección social : Estudioscomparados de diferentes sistemas nacionales de servicio social .Madrid: SigloXXI.

KUHNLE,S. (2000). Survival of the european welfare state . London etc.: Routledge.

KUIVALAINENS.; NIEMELÄ M. (2010). Fromuniversalism to selectivism: the ideational turn of the anti-poverty policiesin Finland. Journal of European Social Policy . Vol 20 (3): 263- 277

LINARES, D. (1992). Políticas de trabajo y protección social en europa. 7ºcongreso estatal de diplomados en trabajo social y asistentes sociales., 39-49.

MARTÍNEZ, Teresa (2012). Entrenar la memoria e intervenir en reminiscencias. Editorial médica panamericana

MUNDAY, B. (2001). Aspectes clau en els serveis socials europeus . Barcelona:Asociación de Asistentes Sociales de Barcelona. NEWMAN, G. (194-). Los servicios sociales en Inglaterra .London: Adprint.

OGUS,A. I., & BARENDT, E. M. (1982). The law of social security (2 AIOgus, EM Baret ed.).London:Butterworths.

PFAU-EFFINGER,B. (2004). Development of culture, welfare states and women's employment in Europe .Burlington, VT:Ashgate. ____.,& GEISSLER, B. (2005). Care and social integration in European societies. Bristol:Policy Press.

SCHARF, TH.;  NORAH KEATING (2012). From exclusion to inclusion in old age : a global challenge. Bristol: Policy Press.

TITMUSS,R. M. (1958). Essays on the welfare state .London:George Allen Unwin.

_____. (1965; 1962). Income distribution and social change :A study incriticism (3 impression ed.). London: George Allen& Unwin.

_____, & ROCHA PUJOL, C. (1981). Política social . Barcelona,etc.: Edit. Ariel. TRIFILETTI, R. (1999). Southern EuropeanWelfare Regimes and the Worsening Position of WAINE,B. (1991). The rhetoric of independence :The ideology and practice of socialpolicy in thatcher's Britain.New York: Berg.

WILKINSON,R. G., & PICKETT, K. (2010). The spirit level :Why greater equalitymakes societies stronger . New York etc.: Bloomsbury Press.

WISTOW, G. (1993). Social care in a mixed economy .Buckingham: Open University Press.Women. Journalof European Social Policy . Vol 9 (1): 49-64

WALSH, K.  GEMMA M. CARNEY, ÁINE NÍ LÉIME. (2014). Ageing through

austerity : critical perspectives from Ireland. Bristol: Policy Press.

MÒDUL IV: ELS SERVEIS SOCIALS A LES COMUNITATS AUTÒNOMES (CC.AA)

AGUADO I CUDOLÀ, V. (2008). El sistema de serveis socials a catalunya:Garantir drets, prestar serveis . Barcelona: Generalitat de Catalunya,Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institutd'Estudis Autonòmics. Pàg. 15-27, 46-64, 65-80 i 217-257.

ALBA ANGULO, A. R., GUERRAS MARTÍN, S. & RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, Z. (2007). La magia de los buenos tratos . Logroño: Gobierno de la Rioja, ServiciosSociales.

ALEMÁN BRACHO, C., & GARCÉS FERRER, J. (1996). Administración social:Servicios de bienestar social . Madrid: Siglo XXI. Capítols 4 i 5

ALONSO, E., FUENTE VÁZQUEZ, M. (2008). Les àrees de serveis personals:Donant perspectiva de gènere a les polítiques socials d'àmbit local :Ciutats ipersones . Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.

DE LA RED VEGA, Natividad. (1992). Trabajo social en los servicios socialesde bienestar social. 7º congreso estatal de diplomados en trabajo social yasistentes sociales., 89-95.

Deusdad, B. (2021). COVID-19 and Nursing Homes ’ crisis in Spain?: Ageism and Scarcity of Resources, 8(2020), 142–168. https://doi.org/10.447/rasp.2020.5598

HERRADOR BUENDÍA, F. (2008). Política social de mercado de trabajo enespaña :El origen del proceso de europeización de la política de fomento delempleo .Valencia:Tirant lo Blanch

GALÁN, G. (2010). Agresiones en la sanidad pública de castilla y león(españa): Un abordaje antropológico aplicado al trabajo social. TrabajoSocial y Salud, (66), 339.

GARCÍA HERRERO, F. (2002). Servicios sociales para inmigrantes. Migracionesy redes sociales . III Congreso de estudiantes de Trabajo Social.Universidad de Salamanca., 103.

GONZÁLEZ Y GALÁN, F. Agresiones en la Sanidad Pública de Castilla y León(España): un abordaje antropológico aplicado al Trabajo Social . Trabajo Social y salud. 66: 339-357.

GUTIÉRREZ RESA, A., & GARCÉS FERRER, J. (2000). Los serviciossociales en las comunidades y ciudades autónomas .Valencia:Tirant lo Blanch.

MARAVALL GÓMEZ-ALLENDE, H. (2003). Las políticas de bienestar social enespaña :Evolución y comparación con la unión europea . Madrid: ConfederaciónSindical de Comisiones Obreras.

MARTÍNEZ DE PISÓN, J. (1998). Políticas de bienestar :Un estudio sobrelos derechos sociales . Madrid: Tecnos.

MONTAGUT, T. (1994). Democràciai serveis socials . Barcelona: Hacer. Capítol II. 3

PELEGRÍ VIANYA, X., & SARASA URDIOLA, S. (2004). Cultura i políticaen els serveis socials . Barcelona: Hacer. Capítol 2

SACANELL BERRUECO, E., ALLI FERNÁNDEZ, J. L., & SETIÉN SANTAMARÍA, M.L. (2003). La calidad en los servicios sociales :Conceptos y experiencias .Valencia: Tirant lo Blanch.

SERRA, A. (2000). Gestió dels serveis socials locals :Manual bàsic dereferència . Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Benestar Social.

SUBIRATS, J. (2007). Los servicios sociales de atención primaria ante elcambio social . Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.Subdirección General de Información Administrativa y Publicaciones.

VILÀ, A. (2009). Tendencias de la nueva legislación de los serviciossociales : informe . Madrid: EAN European Antipoverty Network.

Complementària
Bibliografia ampliada

Haedo Pagliano, M. (2010). Los Programas de cooperación internacional descentralizada de la Unión Europea hacia América Latina?:su papel como catalizadores del trabajo en redes de ciudades?:

Anttonen, A., Häikiö, L., & Stefánsson, K. (2012). Welfare state, universalism and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.

Subirats, J. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel.

Daniel, W. (2006). Social Policy and Social Citizenship: Britain’s Welfare States. Publius, 36(1), 169–188.

Moreno, L. (2012). La Europa asocial?:crisis y estado del bienestar. Barcelona: Península.

Blakemore, K. (2003). Social policy?:an introduction (Vol. 2). Berkshire, etc.: Open University Press.

Gallego Calderón, R., Gomà, R., Subirats, J., Adelantado, J., & Fabra, U. P. (2003). Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas?:la descentralización de las políticas sociales en España. Madrid: Tecnos.

Johnson, N., & Espanya. (1990). El Estado de bienestar en transición?:la teoría y la práctica del pluralismo de bienestar. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Luhmann, N. (1993). Teoría política en el estado de bienestar. Madrid: Alianza.

Esping-Andersen, G., & BBVA, F. (2007). Family formation and family dilemmas in contemporary Europe. Bilbao: Fundación BBVA.

Carolina, F., & CeALCI. (2011). Barómetro 2010 de la Fundación Carolina?:América Latina y la cooperación al desarrollo en la opinión pública española. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Molina, E., San Miguel Abad, N., & Madrid, U. A. de. (2009). Buenas prácticas en derechos humanos de las mujeres?: África y América Latina. Madrid: UAM Ediciones.

Garrigues Walker, A., Herrera Gómez, M., Trinidad Requena, A., Alemán Bracho, C., & Navarra, U. de. (2004). Administración Pública y Estado de Bienestar. Madrid: Civitas.

Picó i López, J. (1990). Teorías sobre el estado del bienestar (Vol. 2a). Madrid etc.: Siglo XXI.

Offe, C., & Keane, J. (1990). Contradicciones en el Estado del bienestar. Madrid: Alianza.

Hadas, M. (2012). Winners and Losers: The Consequences of Welfare State Policies for Gender Wage Inequality. European Sociological Review, 28(2), 241–262.

Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., Monterrey, T. de, & Latine-Europe, C. d’études et de recherche A. (2009). Política pública y democracia en América Latina?:del análisis a la implementación. Serie políticas públicas. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública.

Esping-Andersen, G., & Gallie, D. (2002). Why we need a new welfare state. New York: Oxford University Press.

Daniel, W. (2006). Paradoxes of New Labour Social Policy: Toward Universal Child Care in Europe’s “Most Liberal” Welfare Regime? Social Politics, 13(2), 286–312.

Subirats, J. (2012). Análisis y gestión de políticas públicas (Vol. 1a en aque). Barcelona: Ariel.

Fàbregas i Guillén, D. (2012). El Estado subvencionador contra el estado del bienestar. Ensayo (Vol. 1). Barcelona: Ediciones Invisibles.

Casilda Béjar, R., & Tortosa, J. M. (1996). Pros y contras del estado del bienestar. Madrid: Tecnos.

Al-Anani, K., & Stiftung, B. (2011). The Future of the Mediterranean?:which way for Europe and North Africa? Gütersloh: Bertelsmann Foundation.

Pil, H. (2010). The East Asian welfare state debate and surrogate social policy: an exploratory study on Japan and South Korea. Socio - Economic Review, 8(3), 411–435.

Astelarra, J., & Públicas, F. I. y para I. de A. y P. (2010). Género y cohesión social?:África e Iberoamérica. Madrid: Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas.

Nathalie, G. (2012). Is Social Policy Retrenchment Unpopular? How Welfare Reforms Affect Government Popularity. European Sociological Review, 28(5), 691–700.

Navarro, V. (2004). El Estado de bienestar en España. Madrid: Tecnos.

Jara Roncati, E., & Autonómico, F. M. G. A. de E. P. y del E. (2011). La Unión Europea, los países de América Latina y el Caribe?:una relación con pasado, presente y futuro. Zaragoza: Fundación Manuel Giménez Abad de Estudios Parlamentarios y del Estado Autonómico.

Bricall, J. M. (2013). Cinco ensayos sobre la crisis?:y sus consecuencias para el estado del bienestar. RBA actualidad. Economía. Barcelona: Rba.

Canals Sala, J., Comelles, J. M., & Virgili, U. R. i. (2002). El Regreso de la reciprocidad.

Anne, M. (2001). Race and Welfare in United States Social History. Journal of Policy History, 13(2).

Carrasco, C., Borderías Mondéjar, C., & Torns, T. (2011). El Trabajo de cuidados?:historia, teoría y políticas. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Timmins, N., & Espanya. (2001). Los Cinco gigantes?:una biografía del estado de bienestar. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Subdirección General de Publicaciones.

Michael, B. K. (2010). The American Welfare State and Social Contract in Hard Times. Journal of Policy History, 22(4).

Natalie, P. (2013). Heikki Ervasti, Jorgen Goul Andersen, Torben Fridberg and Kristen Ringdahl (Eds.): The Future of the Welfare State: Social Policy Attitudes and Social Capital in Europe. European Sociological Review, 29(2), 406–408.

Pons Pons, J., & Silvestre Rodríguez, J. (2010). Los orígenes del estado de bienestar en España, 1900-1945?: los seguros de accidentes, vejez, desempleo y enfermedad. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Lavalette, M., & Pratt, A. (1997). Social policy?:a conceptual an theoretical introduction. London etc.: Sage.

Barcelona, U. A. de, & Esplai, F. (2010). Ciudadanía e inclusión social?:el tercer sector y las políticas de acción social. Documentos para el debate (Vol. 4). Barcelona: Fundación Esplai.

Esping-Andersen, G., & Magnànim, I. A. el. (1993). Los Tres mundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim.

Rodrigues-Silveira, R. (2012). Gobierno local y estado de bienestar?:regímenes y resultados de la política social en Brasil. Zarazoga: Fundación Manuel Giménez Abada.

Comissió de les Comunitats Europees.Direcció General d’Ocupació, R. L. i A. S. (1994). La Política social europea?:un paso adelante para la unión?: libro blanco. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.

Lizama Quijano, J., & Rural, C. de C. per al D. (2010). Los Caminos de la educación intercultural en América Latina?:cuatro ensayos. Desarrollo rural (Vol. 3). Barcelona: Icaria.

Mishra, R., & Espanya. (1992). El Estado de bienestar en crisis?:pensamiento y cambio social. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Marshall, T. H., Bottomore, T. B., & Linares, P. (1998). Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza.

Leighton, J. (2010). The Origin of the Welfare State in England and Germany, 1850–1914: Social Policies Compared. German History, 28(1), 104–106.

Mishra, R. (1990). Society and social policy?:theories and practice of welfare (Vol. 2). Hampshire; London: MacMillan.

Rodríguez Cabrero, G. (2004). El Estado de bienestar en España?:debates, desarrollo y retos. Madrid: Fundamentos.

Popple, P. R., & Leighninger, L. (1998). The Policy-based profession: an introduction to social welfare policy for social workers. Boston etc.: Allyn and Bacon.

Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., Monterrey, T. de, & Latine-Europe, C. d’études et de recherche A. (2009). Política pública y democracia en América Latina?:del análisis a la implementación. Serie políticas públicas. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública.

Esping-Andersen, G., & Magnànim, I. A. el. (1993). Los Tres mundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim.

Edward, D. B. (1998). Revealing America’s Welfare State. Reviews in American History, 26(3).

Baldwin, P., & Espanya. (1992). La Política de solidaridad social?:bases sociales del estado de bienestar europeo?: 1875-1975. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Sarasa Urdiola, S., & Moreno, L. (1995). El Estado del bienestar en la Europa del sur. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Sociales Avanzados.

Alonso, J. A., Aguirre, P., Santander, G., Carolina, F., CeALCI, & Internacionales, I. C. de E. (2011). La Cooperación triangular española en América Latina?:un análisis de dos experiencias de interés. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Castells, M., & Himanen, P. (2002). La Sociedad de la información y el estado del bienestar?: el modelo finlandés. Madrid: Alianza.

Mishra, R., & Espanya. (1992). El Estado de bienestar en crisis?:pensamiento y cambio social. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Garde, J. A., & Empleado, F. H. del. (2000). Políticas sociales y estado de bienestar en España?: informe 2000. Madrid: Trotta.

Esping-Andersen, G. (2000). Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona: Ariel.

Joan, M. N. (2011). Social Policy Reforms in Latin America. Latin American Research Review, 46(1).

Hernes, H. M. (1990). El poder de las mujeres y el estado del bienestar. Madrid: Vindicación feminista.

Mishra, R. (1990). Society and social policy?:theories and practice of welfare (Vol. 2). Hampshire; London: MacMillan.

Quesada Castro, F. (2008). Ciudad y ciudadanía?:senderos contemporáneos de la filosofía política. Estructuras y procesos. Ciencias sociales. Madrid: Trotta.

Ochando Claramunt, C. (1999). El Estado del bienestar?:objetivos, modelos y teorías explicativas. Barcelona: Ariel.

Titmuss, R. M., & Rocha Pujol, C. (1981). Política social. Barcelona, etc.: Edit. Ariel.

Titmuss, R. M. (1958). Essays on the welfare state. London: George Allen $ Unwin.

Vidal Fernández, F., García Roca, J., & Empleado, F. H. del. (2006). Exclusión social y estado de bienestar en España. Barcelona: Icaria.

Berna, Y. (2012). The Return to the Family. Anthropological Quarterly, 85(1).

Helga, E. (2010). The Problem of Dependency. Social Politics, 17(3).

Titmuss, R. M., Abel-Smith, B., & Titmuss, K. (1974). Social policy?:an introduction. London: Allen & Unwin.

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
POLÍTICA SOCIAL/15224104
ESTRUCTURA DE SERVEIS SOCIALS/15224109
 
Altres comentaris
En cas que hi hagi una situació de confinament, les classes es seguiran de forma virtual i s'indicarà oportunament. També l'horari de tutories personals serà dijous al matí d'11:0h a 13:00h
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent