DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) SERVEIS SOCIALS COMPARATS Codi 15224110
Ensenyament
Grau en Treball Social (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Quart 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
DEUSDAD AYALA, BLANCA
Adreça electrònica blanca.deusdad@urv.cat
marina.claverias@urv.cat
Professors/es
DEUSDAD AYALA, BLANCA
CLAVERIAS FERNÁNDEZ, MARINA
Web
Descripció general i informació rellevant <p><strong>A causa de l’emergència sanitària provocada per la COVID poden haver-hi canvis en la docència, avaluació i calendaris del curs 2021-22. Aquests canvis s’informaran a l’espai Moodle de cada assignatura.&nbsp;</strong></p><div>Conèixer i analitzar de forma comparativa les diferents regulacions i ordenaments dels sistemes de serveis socials en l'àmbit europeu i espanyol. </div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 CE2 Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents
 CE3 Conèixer en profunditat les principals característiques del marc normatiu de les relacions socials en l'àmbit del treball social
 CE4 Conèixer en profunditat el sistema i estructura dels serveis socials
 CE5 Gestionar i avaluar les polítiques públiques
 CE9 Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos
 CE11 Donar suport al desenvolupament de xarxes per a fer front a les necessitats socials
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 CE2 Genèric
 CE3 Disposa de les eines necessàries per interpretar la vida política i el marc normatiu
 CE4 Coneix els mecanismes d’actuació dels serveis socials a nivell espanyol i europeu i a Catalunya
 CE5 Genèric
 CE9 Genèric
 CE11 Genèric
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
MÒDUL I: DEFINICIÓ I CONCEPTES RELACIONATS AMB ELS SERVEIS SOCIALS 1.El concepte i definició de Serveis Socials en l'àmbit europeu. La dificultat de la comparació
2. Serveis d’atenció a les persones (Social Care Services)
3. Models col·laboratius d'atenció social i sanitària a Catalunya
4. El repte de la coordinació dels Serveis Socials
5.La cocreació en els serveis públics: com a model d'innovació social i participatiu de la ciutadania

MÒDUL II: ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS A LES SOCIETATS OCCIDENTALS I AMÈRICA LLATINA 1.Fordisme i postfordisme
2. Models d'Estat del benestar a Europa
3.Els Serveis Socials a Europa del 1945 a l'actualitat
4.Els processos de mercantilització i la desinstitucionalització.
5.Els Serveis Socials als Estats Units
6. Els serveis socials a Amèrica Llatina
III. ÀMBITS D'INTERVENCIÓ EN SERVEIS SOCIALS A LES SOCIETATS OCCIDENTALS I A AMÈRICA LLATINA
1.Sistemes de protecció social a la Unió Europea
2.Els sistemes d'atenció a la infància
3. Els sistemes d'atenció a la dependència
4. Pobresa i exclusió social
4.1. La renda mínima garantida a Europa
5. Violència de gènere
MÒDUL IV: ELS SERVEIS SOCIALS A LES COMUNITATS AUTÒNOMES (CC.AA) 1.La política dels Serveis Socials a Espanya: Del franquisme a la Transició
2. Les lleis de Serveis Socials a les diferents Comunitats Autònomes (CCAA).
2.1. Primera generació, segones lleis i les lleis autonòmiques posteriors a la LAPAD 39/2006
2.2. Valoració de les distintes lleis de serveis socials a les CC.AA.
3. Els serveis socials davant la Covid-19

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 0 4
Sessió Magistral
CE4
30 5 35
Presentacions / exposicions
CE3
15 50 65
Esdeveniments científics i/o divulgatius
CE2
CE4
2 0 2
Seminaris
CE3
CE4
15 15 30
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves objectives de tipus test
CE4
2 10 12
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Valoració dels coneixements previs dels estudiants respecte models de política social i sistemes de benestar social.
Presentació dels continguts i desenvolupament de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició per part del professor dels continguts de l'assignatura.
Presentacions / exposicions Presentació a l'aula per part dels estudiants dels treballs desenvolupats.
Esdeveniments científics i/o divulgatius Es preveu la possibilitat de convidar a una sessió magistral a un especialista en models europeus de Serveis Socials
Seminaris Durant les sessions de seminari s’exposarà a classe per grups les lectures previstes. Es reflexionarà i es debatrà sobre aquestes, alhora que s’aplicaran els coneixements adquirits a les sessions magistrals
Atenció personalitzada Durant les sessions de tutoria es farà un seguiment individual dels treballs d'aquell alumnat que ho sol•liciti

Atenció personalitzada
Descripció

En cas que hi hagi una situació de confinament, les classes es seguiran de forma virtual i s'indicarà oportunament. També l'horari de tutories personals serà dijous al matí d'11:0h a 13:00h i es faran de forma virtual.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Presentacions / exposicions
CE3
L'alumnat presentarà en grup dos treballs:
1) Un àmbit dels serveis socials d'un país europeu preferentment.
2) L'organització dels serveis socials d'una CCAA i escollirà un àmbit d'actuació
S'avaluarà el contingut, la tasca de recerca i la presentació oral, la capacitat de síntesi i l'ús de materials de suport.
40%
Seminaris
CE3
CE4
Es valorarà la participació als seminaris; així com, les anàlisis i les aportacions sobre els temes tractats a classe idebats en el fòrum 20%
Proves objectives de tipus test
CE4
Les preguntes es basaran en els quatre mòduls de continguts impartits a l’assignatura 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

A principi de curs el professor farà la proposta als estudiants del contingut de les activitats avaluatives, la seva temporalització i els criteris d'avaluació. Aquest Pla de Treball es podrà consultar a través del moodle un cop presentat a l'aula. La prova serà tipus test (els errors descomptaran un 33%). La mitjana de l'examen amb les activitats d'avaluació contínua es farà sempre que la nota final de l'examen sigui 5 o superior a 5.

Tot el sistema estarà virtualitzat al moodle perquè en cas de confinament es puguin seguir les sessions i fer les activitats virtualment.

La 2a. convocatòria es regirà pels següents criteris:

Proves objectives tipus test amb un 100% del pes de la nota (els errors descomptaran un 33%). Per presentar-se a 2a convocatòria caldrà haver-se presentat a la convocatòria d'avaluació contínua i no haver-la superat.

Durant la realització d'activitats i proves avaluatives a l'aula, l'alumne no podrà portar cap tipus de dispositiu de comunicació, transmissió i emmagatzemament de dades que no estigui expressament autoritzat per a la prova. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa.


Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia General

Age and ageing. (n.d.). London: Oxford University Press. Retrieved from: http://ejournals.ebsco.com/ Journal.asp?JournalID=104482

Aguilar Aldrete, M. E., Comelles, J. M., García Mínguez, J. (2001). Longevidad y estilo de vida en Jalisco (p. 314).

Álvarez Gregori, J., Macías Núñez, J. F., & Salamanca, E. U. de. (2009). Dependencia en geriatría (p. 203). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

Bazo, M.T. (2001) La vejez como construcción cultural . Revista de Gerontologia vol. 4 (1)

Beauvoir, S. de (1970). La Vejez. Buenos Aire: Sudamericana

Berasaluze Correa, A. (2011). ¿Cuál es el contexto actual de la implantación de la ley de promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia? IV Jornada de Trabajo social, 77–94.

Berna, Y. (2012). The Return to the Family. Anthropological quarterly, 85(1).

Bodoque, Y., Roca, M., & Comas-d’Argemir, D. (2016). Hombres en trabajos remunerados de cuidado: género, identidad laboral y cultura. Revista Andaluza de Antropología, 11(11), 67–91. https://doi.org/10.12795/raa.2016.11.04

Bofill, S. (2013), “Género, cuidado y ciudadanía: la sostenibilidad social y económica de los cuidados desde una perspectiva global”, dins NAROTZKY, S. (ed.) Economías cotidianas, economías sociales, economías sostenibles, p. 367- 382. Barcelona: Icaria.

Bofill, S. (2011) “La responsabilidad del cuidado: una aproximación a la Ley de Dependencia”, dins TERRADAS, I. (coord.), Antropología de la responsabilidad, p. 703-722. Santiago de Compostela: Andavira.

Bofill, Sílvia (2010) “La injustícia en la vellesa”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 35: 70-87.

?Butler, R. N. (1969). Ageism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9(4), 243–246.

Casado, D., & Guillén, E. (2003). Manual de servicios sociales?:[visión general, recursos didácticos y casos?: situación actual y perspectivas para el desarrollo profesional] (Vol. 3a , ampli, p. 308). Madrid: Editorial CCS.

Comelles, J. M., & Martínez Hernáez, Á. (1993). Enfermedad, cultura y sociedad?: un ensayo sobre las relaciones entre la antropología social y la medicina. Madrid?: EUDEMA. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1051013~S13*cat

Comas d’Argemir, D. & Roger, X. (2018). Vieillir en Europe. Ethnologie française.

Comas, D. (2017). El don y la reciprocidad tienen género: Las bases morales de los cuidados. Quaderns de l’Institut Catala d’Antropologia, 22(2), 17–32.

Comas d’Argemir, D. (2016). The involvement of men in care . Men ’ s experiences as family. Irish Journal of Anthropology, 19(1), 49–56.

Comas, D. (2015). Cuidados, género y ciudad en la gestión de la vida cotidiana. Ciudades. Espacios Públicos En Conflicto., 1–18. https://doi.org/10.13140/RG.21.3110.9841

 

De Haro, A. (2011). Etnografía de la vejez. Un estudio e geroantropología. Saarbrücken: Editorial Académica Española

 

Deusdad, B. (2021). El COVID-19 y la Crisis de las Residencias de Mayores en España: Edadismo y PrecariedadCOVID-19 and Nursing Homes ’ crisis in Spain?: Ageism and Scarcity of Resources, RASP Research on Ageing and Social Policy 8(2020), 142–168. https://doi.org/10.447/rasp.2020.5598 https://www.hipatiapress.com/hpjournals/index.php/rasp/article/viewFile/5598/3092

Deusdad, B., & Riccò, I. (2018). Professional stakeholders’ views of the use of digital technologies in Spanish long-term care. Human Technology, 14(3), 382–403. https://doi.org/10.17011/ht/urn.201811224839

Deusdad, B., y Pace, Ch. (2016). Facing thechallanges in the development of Long-term Care for older people in Europe inan economic crisis context. [Special Issue] Journal of Social Service Research,42(2).

Deusdad, B., Pace, Ch, y Anttonen, A. (2016). Introduction. Facing the challanges in the development of Long-term Care forolder people in Europe in an economic crisis context. Journal of Social ServiceResearch, 42(2), 144-150.

Deusdad, B.; Comas-d’Argemir, D., y Dziegielewski, S. F. (2016). Restruturing Long-term care in Spain: the impactof the economic crisis on social policies and social practice. Journal of Social Service Research, 42(2), 263-279. 

Di Gessa, G., & Grundy, E. (2014). The relationship between active ageing and health using longitudinal data from Denmark, France, Italy and England. Journal of epidemiology and community health, 68(3), 261–7. doi:10.1136/jech-2013-202820

Esteban, Mari Luz (2017), Los cuidados, un concepto central en la teoría feminista: aportaciones, riesgos y diálogos con la antropología, Quaderns-e, 22(2): 3348  

Esteban, M. L., Comelles, J. M., & Díez Mintegui, M. C. (2010). Antropología, género, salud y atención. Barcelona?:: Bellaterra. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1448548~S13*cat

Fang et al. (2018). A scoping review exploration of the intended and unintended consequences of ehealth on older people: a health equity impact assessment. Human Technology, 14(3): 297–323. 

Getino Canseco, M. R., Martínez Hernáez, Á., & Canals Sala, J. (2009). La espera el proceso de morir en el mundo de los cuidados paliativos?: tesis doctoral. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1293277~S13*cat

Kaplan B. REVISITING HEALTH INFORMATION TECHNOLOGY ETHICAL, LEGAL, and SOCIAL ISSUES and EVALUATION: TELEHEALTH/TELEMEDICINE and COVID-19. Int J Med Inform. 2020 Nov;143:104239. doi: 10.1016/j.ijmedinf.2020.104239. Epub 2020 Jul 31. PMID: 33152653; PMCID: PMC7831568

Helga, E. (2010). The Problem of Dependency. Social politics, 17(3).

Helman, C. (2008). Medical anthropology. Burlington, VT?:: Ashgate. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1388774~S13*cat

Hernández Muñiz, M., & Social, C. E. y. (2010). El Envejecimiento de la población en Asturias?: consecuencias económicas e impacto sobre el gasto público (p. 182). Oviedo: Consejo Económico y Social del Principado de Asturias.

Hidalgo Lavié, A., Fernández Sanz, M., & Distancia, U. N. de E. a. (2010). Trabajo social en el ámbito de la Ley de Dependencia?: reflexiones y sugerencias (p. 175). Oleiros La Coruña: Netbiblo.

IMSERSO (2010). Principales líneas de actuación sobre políticas relacionadas con el envejecimiento activo. En IMSERSO. Libro blanco del envejecimiento activo.Resumen, páginas 85-108 Madrid.http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/documentos/imserso-resumen-libro-blancoenvejecimiento-2010.pdf.

Feixa, C. (1996). Antropología de las edades. Ensayos de Antropología Cultural. Homenaje a Claudio Esteva-Fabregat. J. Prat & A. Martínez (Eds.), 319–335. Retrieved from http://www.cholonautas.edu.pe/modulos/biblioteca2.php?IdDocumento=0096

Fericgla, Josep Maria.(2002). "Visión general del envejecimiento en distintas culturas". A: Envejecer. Una antropología de la ancianidad. Barcelona. Editorial Antropos. (1)

Gori, C., Fernández. J. L., i Wittenberg, R. (2016). Long-term care reforms in OECD Countries. London: Policy Press

Julio Pérez Díaz, J. (2011). “Demografía, envejecimiento y crisis. ¿Es sostenible el Estado de Bienestar?”. En El Estado de bienestar en la encrucijada: nuevos retos ante la crisis global. Ekonomi Gerizan, 18, páginas 47-62. Federación de Cajas de Ahorros Vasco-Navarras. http://digital.csic.es/bitstream/10261/33013/1/2011_FCAVN.pdf

Leoz Aizpuru, A. (2018) Silencio a gritos: acciones de ruptura con el edadismo desde el cine español contemporáneo. En Rodriguez, M., Aguado, T. eds. Representaciones Artísticas y Sociales del Envejecimiento. Dykinson S. L

Lolich, L. (2019). The prioritisation of choice in eldercare: the case of Ireland. International Journal of Care and Caring, 3(4), 517–530. https://doi.org/10.1332/239788219x15597493546661

Laforest, Jacques. (1991[1989]), Introducción a la gerontología. El arte de envejecer, Barcelona: Editorial Herder.

Leclercq, Jacques (1992), La joia d’envellir, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ley 39/2006 de 14 de diciembre. de promoción de la autonomia personal i atenció a la persona en situación de dependencia . Boletín Oficial del Estado. nª 299 de 15/12/2006.

MacIntyre, A. (2020 [1999]. Animales racionales y dependientes. Barcelona: Paidós

Mahtani Chugani, V. (2007). Metodología para incorporar los estudios cualitativos en la evaluación de tecnologías sanitarias. Santa Cruz de Tenerife?:: Servicio Canario de Salud. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1274409~S13*cat

Martínez Hernáez, Á. (2008). Antropología médica?: teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Rubí?:: Anthopos. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1271387~S13*cat

Masana Bofarull, L. (n.d.). El temps del mal. L’experiència i la gestió de la cronicitat en adults. Universitat Rovira i Virgili. Retrieved from http://www.tdx.cat/handle/10803/119547

Moreira, T. (2015) Unsettling Standards: The Biological Age Controversy. The Sociological Quarterly. Vol 56, 1. pp 18-39. DOI 10.1111/tsq.12079

Mort, M., Roberts, C., Callen, B. (2013). Ageing with telecare: care or coercion in austerity? Ageing with telecare. Sociology of Health & Illness 35, 799–812.

Nurock, V. (2020).  ¿Puede prestar cuidados la Inteligencia Artificial?. Cuadernos de relaciones laborales. 38(2): 217-229

Pirhonen, J., Lolich, L., Tuominen, K., Jolanki, O., & Timonen, V. (2020). Technology in Society “ These devices have not been made for older people ’ s needs ” – Older adults ’ perceptions of digital technologies in Finland and Ireland. Technology in Society, 62, 101287. https://doi.org/10.1016/j.techsoc.2020.101287

Pelegrí Vianya, X., & Catalunya. (2010). El Sistema català de serveis socials (1977-2007)?: cultura i política. Col·lecció serveis socials (Vol. 1, p. 262). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Pirhonen, J., Lolich, L., Tuominen, K., Jolanki, O., & Timonen, V. (2020). Technology in Society “ These devices have not been made for older people ’ s needs ” – Older adults ’ perceptions of digital technologies in Finland and Ireland. Technology in Society, 62, 101287. https://doi.org/10.1016/j.techsoc.2020.101287

Riesco Vázquez, E. (2009). Envejecimiento en España: percepción, auto-percepción y participación política. Envejecimiento de la población en España y Japón [Recurso electrónico], 175–223.

Rodríguez Cabrero, G. (2007). La protección social de la dependencia en España. Un modelo “sui generis” de desarrollo de los derechos sociales. Política y sociedad, 44(2), 69–85.

San Roman, T. (1989). Vejez y cultura. Hacia los límites del sistema. Barcelona: Fundació La Caixa de Pensions

Selwyn, N. (2006). Digital division or digital decision?? A study of non-users and low-users of computers, 34, 273–292. https://doi.org/10.1016/j.poetic.2006.05.003

Sriram V, Jenkinson C, Peters M. Informal carers' experience of assistive technology use in dementia care at home: a systematic review. BMC Geriatr. 2019 Jun 14;19(1):160. doi: 10.1186/s12877-019-1169-0. PMID: 31196003; PMCID: PMC6567448

Sundgren S, Stolt M, Suhonen R. Ethical issues related to the use of gerontechnology in older people care: A scoping review. Nurs Ethics. 2020 Feb;27(1):88-103. doi: 10.1177/0969733019845132. Epub 2019 May 21. PMID: 31113266

Timonen, Virpi (2016). Beyond successful and active aging. Bristol: Policy Press

Valderrama, M. J. (2008). Al final de la vida... historias y narrativas de profesionales de cuidados paliativos. Barcelona?:: Icaria. Retrieved from http://cataleg.urv.cat/record=b1288934~S13*cat

Vega, O., Catalunya, Neovideo, & Barcelona, E. U. de T. S. de. (1994). El Sistema català de serveis socials. Barcelona: Escola Universitària de Treball Social.

Weintraub, A. Programas intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades. Colección Estudio Sociales. núm 23, pp:170-191

Complementària

Bibliografia ampliada

Haedo Pagliano, M. (2010). Los Programas de cooperación internacional descentralizada de la Unión Europea hacia América Latina?:su papel como catalizadores del trabajo en redes de ciudades?:

Anttonen, A., Häikiö, L., & Stefánsson, K. (2012). Welfare state, universalism and diversity. Cheltenham: Edward Elgar.

Subirats, J. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel.

Daniel, W. (2006). Social Policy and Social Citizenship: Britain’s Welfare States. Publius, 36(1), 169–188.

Moreno, L. (2012). La Europa asocial?:crisis y estado del bienestar. Barcelona: Península.

Blakemore, K. (2003). Social policy?:an introduction (Vol. 2). Berkshire, etc.: Open University Press.

Gallego Calderón, R., Gomà, R., Subirats, J., Adelantado, J., & Fabra, U. P. (2003). Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas?:la descentralización de las políticas sociales en España. Madrid: Tecnos.

Johnson, N., & Espanya. (1990). El Estado de bienestar en transición?:la teoría y la práctica del pluralismo de bienestar. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Luhmann, N. (1993). Teoría política en el estado de bienestar. Madrid: Alianza.

Esping-Andersen, G., & BBVA, F. (2007). Family formation and family dilemmas in contemporary Europe. Bilbao: Fundación BBVA.

Carolina, F., & CeALCI. (2011). Barómetro 2010 de la Fundación Carolina?:América Latina y la cooperación al desarrollo en la opinión pública española. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Molina, E., San Miguel Abad, N., & Madrid, U. A. de. (2009). Buenas prácticas en derechos humanos de las mujeres?: África y América Latina. Madrid: UAM Ediciones.

Garrigues Walker, A., Herrera Gómez, M., Trinidad Requena, A., Alemán Bracho, C., & Navarra, U. de. (2004). Administración Pública y Estado de Bienestar. Madrid: Civitas.

Picó i López, J. (1990). Teorías sobre el estado del bienestar (Vol. 2a). Madrid etc.: Siglo XXI.

Offe, C., & Keane, J. (1990). Contradicciones en el Estado del bienestar. Madrid: Alianza.

Hadas, M. (2012). Winners and Losers: The Consequences of Welfare State Policies for Gender Wage Inequality. European Sociological Review, 28(2), 241–262.

Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., Monterrey, T. de, & Latine-Europe, C. d’études et de recherche A. (2009). Política pública y democracia en América Latina?:del análisis a la implementación. Serie políticas públicas. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública.

Esping-Andersen, G., & Gallie, D. (2002). Why we need a new welfare state. New York: Oxford University Press.

Daniel, W. (2006). Paradoxes of New Labour Social Policy: Toward Universal Child Care in Europe’s “Most Liberal” Welfare Regime? Social Politics, 13(2), 286–312.

Subirats, J. (2012). Análisis y gestión de políticas públicas (Vol. 1a en aque). Barcelona: Ariel.

Fàbregas i Guillén, D. (2012). El Estado subvencionador contra el estado del bienestar. Ensayo (Vol. 1). Barcelona: Ediciones Invisibles.

Casilda Béjar, R., & Tortosa, J. M. (1996). Pros y contras del estado del bienestar. Madrid: Tecnos.

Al-Anani, K., & Stiftung, B. (2011). The Future of the Mediterranean?:which way for Europe and North Africa? Gütersloh: Bertelsmann Foundation.

Pil, H. (2010). The East Asian welfare state debate and surrogate social policy: an exploratory study on Japan and South Korea. Socio - Economic Review, 8(3), 411–435.

Astelarra, J., & Públicas, F. I. y para I. de A. y P. (2010). Género y cohesión social?:África e Iberoamérica. Madrid: Fundación Internacional y para Iberoamérica de Administración y Políticas Públicas.

Nathalie, G. (2012). Is Social Policy Retrenchment Unpopular? How Welfare Reforms Affect Government Popularity. European Sociological Review, 28(5), 691–700.

Navarro, V. (2004). El Estado de bienestar en España. Madrid: Tecnos.

Jara Roncati, E., & Autonómico, F. M. G. A. de E. P. y del E. (2011). La Unión Europea, los países de América Latina y el Caribe?:una relación con pasado, presente y futuro. Zaragoza: Fundación Manuel Giménez Abad de Estudios Parlamentarios y del Estado Autonómico.

Bricall, J. M. (2013). Cinco ensayos sobre la crisis?:y sus consecuencias para el estado del bienestar. RBA actualidad. Economía. Barcelona: Rba.

Canals Sala, J., Comelles, J. M., & Virgili, U. R. i. (2002). El Regreso de la reciprocidad.

Anne, M. (2001). Race and Welfare in United States Social History. Journal of Policy History, 13(2).

Carrasco, C., Borderías Mondéjar, C., & Torns, T. (2011). El Trabajo de cuidados?:historia, teoría y políticas. Madrid: Los Libros de la Catarata.

Timmins, N., & Espanya. (2001). Los Cinco gigantes?:una biografía del estado de bienestar. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Subdirección General de Publicaciones.

Michael, B. K. (2010). The American Welfare State and Social Contract in Hard Times. Journal of Policy History, 22(4).

Natalie, P. (2013). Heikki Ervasti, Jorgen Goul Andersen, Torben Fridberg and Kristen Ringdahl (Eds.): The Future of the Welfare State: Social Policy Attitudes and Social Capital in Europe. European Sociological Review, 29(2), 406–408.

Pons Pons, J., & Silvestre Rodríguez, J. (2010). Los orígenes del estado de bienestar en España, 1900-1945?: los seguros de accidentes, vejez, desempleo y enfermedad. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Lavalette, M., & Pratt, A. (1997). Social policy?:a conceptual an theoretical introduction. London etc.: Sage.

Barcelona, U. A. de, & Esplai, F. (2010). Ciudadanía e inclusión social?:el tercer sector y las políticas de acción social. Documentos para el debate (Vol. 4). Barcelona: Fundación Esplai.

Esping-Andersen, G., & Magnànim, I. A. el. (1993). Los Tres mundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim.

Rodrigues-Silveira, R. (2012). Gobierno local y estado de bienestar?:regímenes y resultados de la política social en Brasil. Zarazoga: Fundación Manuel Giménez Abada.

Comissió de les Comunitats Europees.Direcció General d’Ocupació, R. L. i A. S. (1994). La Política social europea?:un paso adelante para la unión?: libro blanco. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.

Lizama Quijano, J., & Rural, C. de C. per al D. (2010). Los Caminos de la educación intercultural en América Latina?:cuatro ensayos. Desarrollo rural (Vol. 3). Barcelona: Icaria.

Mishra, R., & Espanya. (1992). El Estado de bienestar en crisis?:pensamiento y cambio social. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Marshall, T. H., Bottomore, T. B., & Linares, P. (1998). Ciudadanía y clase social. Madrid: Alianza.

Leighton, J. (2010). The Origin of the Welfare State in England and Germany, 1850–1914: Social Policies Compared. German History, 28(1), 104–106.

Mishra, R. (1990). Society and social policy?:theories and practice of welfare (Vol. 2). Hampshire; London: MacMillan.

Rodríguez Cabrero, G. (2004). El Estado de bienestar en España?:debates, desarrollo y retos. Madrid: Fundamentos.

Popple, P. R., & Leighninger, L. (1998). The Policy-based profession: an introduction to social welfare policy for social workers. Boston etc.: Allyn and Bacon.

Mariñez Navarro, F., Garza Cantu, V., Monterrey, T. de, & Latine-Europe, C. d’études et de recherche A. (2009). Política pública y democracia en América Latina?:del análisis a la implementación. Serie políticas públicas. Monterrey: Tecnológico de Monterrey, Escuela de Graduados en Administración Pública y Política Pública.

Esping-Andersen, G., & Magnànim, I. A. el. (1993). Los Tres mundos del estado del bienestar. València: Alfons el Magnànim.

Edward, D. B. (1998). Revealing America’s Welfare State. Reviews in American History, 26(3).

Baldwin, P., & Espanya. (1992). La Política de solidaridad social?:bases sociales del estado de bienestar europeo?: 1875-1975. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Sarasa Urdiola, S., & Moreno, L. (1995). El Estado del bienestar en la Europa del sur. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Estudios Sociales Avanzados.

Alonso, J. A., Aguirre, P., Santander, G., Carolina, F., CeALCI, & Internacionales, I. C. de E. (2011). La Cooperación triangular española en América Latina?:un análisis de dos experiencias de interés. Madrid: Fundación Carolina, CeALCI.

Castells, M., & Himanen, P. (2002). La Sociedad de la información y el estado del bienestar?: el modelo finlandés. Madrid: Alianza.

Mishra, R., & Espanya. (1992). El Estado de bienestar en crisis?:pensamiento y cambio social. Madrid: Centro de Publicaciones. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

Garde, J. A., & Empleado, F. H. del. (2000). Políticas sociales y estado de bienestar en España?: informe 2000. Madrid: Trotta.

Esping-Andersen, G. (2000). Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona: Ariel.

Joan, M. N. (2011). Social Policy Reforms in Latin America. Latin American Research Review, 46(1).

Hernes, H. M. (1990). El poder de las mujeres y el estado del bienestar. Madrid: Vindicación feminista.

Mishra, R. (1990). Society and social policy?:theories and practice of welfare (Vol. 2). Hampshire; London: MacMillan.

Quesada Castro, F. (2008). Ciudad y ciudadanía?:senderos contemporáneos de la filosofía política. Estructuras y procesos. Ciencias sociales. Madrid: Trotta.

Ochando Claramunt, C. (1999). El Estado del bienestar?:objetivos, modelos y teorías explicativas. Barcelona: Ariel.

Titmuss, R. M., & Rocha Pujol, C. (1981). Política social. Barcelona, etc.: Edit. Ariel.

Titmuss, R. M. (1958). Essays on the welfare state. London: George Allen $ Unwin.

Vidal Fernández, F., García Roca, J., & Empleado, F. H. del. (2006). Exclusión social y estado de bienestar en España. Barcelona: Icaria.

Berna, Y. (2012). The Return to the Family. Anthropological Quarterly, 85(1).

Helga, E. (2010). The Problem of Dependency. Social Politics, 17(3).

Titmuss, R. M., Abel-Smith, B., & Titmuss, K. (1974). Social policy?:an introduction. London: Allen & Unwin.

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
POLÍTICA SOCIAL/15224104
ESTRUCTURA DE SERVEIS SOCIALS/15224109
 
Altres comentaris
En cas que hi hagi una situació de confinament, les classes es seguiran de forma virtual i s'indicarà oportunament. L'horari de tutories personals serà diecres al matí de 10:00h a 11:00h. Es prega demanar cita prèvia.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent