|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1 |
Potenciar el desenvolupament i independència de les persones per a facilitar l'enfortiment de les seves habilitats de relació interpersonal i millorar les seves condicions de vida. |
| | A2 |
Analitzar i sistematitzar la informació que proporciona l'exercici professional per a crear noves estratègies que donin resposta a situacions socials emergents |
| | A9 |
Analitzar els comportaments que representen un risc per al sistema client i elaborar estratègies de modificació dels mateixos |
| | A12 |
Orientar a persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats en l'anàlisi de les seves necessitats i en la presa de decisions |
| | A13 |
Identificar situacions de risc i actuar preventivament en la seva resolució |
| | A17 |
Defensar a les persones, famílies, grups, organitzacions i comunitats i actuar en el seu nom si la situació ho requereix |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B1 |
Aprendre a aprendre |
| | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
| | B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa, assignant prioritats, complint amb les obligacions professionals i avaluant l'eficàcia del propi programa de treball |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1 |
Coneix el desenvolupament de la personalitat de l’individu en les diferents etapes de la vida
| | | A2 |
Genèric
| | | A9 |
Genèric
| | | A12 |
Genèric
| | | A13 |
Genèric
| | | A17 |
Diferencia les diferents institucions de protecció a la persona
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B1 |
Té una visió de conjunt de les diferents teories o metodologies d’una assignatura
| | | B3 |
Genèric
| | | B4 |
Genèric
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| PRIMER BLOC LA FAMÍLIA 1.- Marc legal sobre infància i adolescència: |
1.1. En el marc internacional:
-Declaració de Ginebra: primer document internacional que recull les necessitats més bàsiques de la infantesa.
-La Declaració Universal dels Drets Humans de Nova York, l’any 1948, l’articles 25.2 de la qual establia una necessitat d’espacial protecció a la maternitat i a la infància.
-Declaració Universal dels Dretas de l’Infant (novembre de 1959), vista com una ampliació de la Declaració de Ginebra.
1.2. En el marc autonòmica:
-La Llei 11/1985 , esmentada com a la primera llei dictada pel Parlament de Catalunya un cop li havien estat transferides les competències en matèria de protecció de menors.
1.3 La Legislació vigent en l’atenció a la infància i a l’adolescència:
-La Llei 37/91, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció: Llei actual que respon primordialment a la necessitat de proporcionar una protecció al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament.
-La Llei 37/91 fou desenvolupada pel Decret 2/1997 de 7 de gener que aprovà el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció.
-La Llei 8/1995 de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels menors i dels adolescents i de modificació de la Llei 37/1991 de 30 de desembre: Aquesta llei recull en el seu articulat un reconeixement dels drets del nen i de l’adolescent a més d’incidir en la prvalença de l’interès d’aquests en les decisions que els afecten.
-La Llei 8/2002 de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991 i que incorpora dos nous apartats a l’articles dos. El primer afegit disposa la creació d’unitats d’actuació urgent, la segona addició recull noves mesures específiques per a la població adolescent.
|
| 2.- Els Serveis Socials d’Atenció Especialitzada: |
2.1 l’Organigrama català de protecció a la infància .-
2.2 Els Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència en risc social (EAIA):
-Com han nascut els EAIA?
-Què són els EAIA
-Les Funcions de l’EAIA
-Composició de l’EAIA i l’interdisciplinarietat de la seva tasca: el Treballador-a Social, el Pedagog-a, el Psicòleg-a, i l’Educador-ra social.
2.3 - Els indicadors d’alt risc social en la intervenció tècnico-administrativa dels EAIA:
-Situacions personals del menor.
-Situacions familiars
-Situacions del medi familiar
-Les competències parentals: còm evaluar les competències parentals, considerant aquestes com la font principal del cuidatge per assegurar la satisfacció de les necessitats infantils en una família.
-Escales del Benestar Infantil
2.4- Còm poden arribar casos a un EAIA? Com s’ha de rebre la derivació i els circuits administratius:
-Derviació de casos dels Serveis Socials d’Atenció Primària a l ‘EAIA
-El Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència.
-El Ministeri Fiscal
|
| 3.- Procés d’intervenció de l’EAIA en els casos: |
-Concepte de treball interdisciplinari
-Iniciar l’estudi del cas: l’entrevista, visites a domicili, coordinacions amb altres Serveis etc.
-Diagnòstic interdisciplinari, còm elaborar-lo i el diagnòstic social en la intervenció del treballador/a social a l’EAIA
-Valoració tècnica de l’EAIA i proposta de mesures.
-Les Síntesi Avaluatives
-Els Plans de Millora Familiar: disseny dels objectius generals a treballar amb la família des de l’EAIA.
|
| 4.- Les mesures administratives en l’atenció a la infància i l’adolescència: Explicació de cadascuna de les mesures administratives i el còm aplicar-les des de l’EAIA .- |
-La mesura d’Atenció a la Pròpia família
-La mesura d’Acolliment Simple Institucional: els Centres Residencials d’Acció Educativa.
-La mesura d’Acolliment Simple amb família extensa: quan el menor passa a viure amb tiets, avis, etc.
-La mesura d’Acolliment Simple amb família aliena: Les famílies d’Acollida.
-La mesura d’Acolliment familiar pre-adoptiu.
-La Contenció de la família en el propi medi.
|
| 5.- La intervenció en crisi i procés d’acolliment d’urgència: quan considerar que un cas és urgent: |
-L’Atenció Immediata i Transitòria: quan i còm aplicar-la
-Les famílies d’urgències
-Els Centre d’Acollides d’Urgències.
-Els circuits d’urgències
|
| 6.- Els maltractaments d’infants i adolescents: |
-Què són?
-Tipus de maltractaments: Físic, psíquic o emocional, negligència o abandonament, l’abús sexual, i inducció a la mendicitat, maltractament prenatal.
-El Treball Infantil: què entenem per treball infantil: explicació de la meva experiència professional com a treballadora social amb menors treballadors del carrer a Nicaragua (centreamèrica) i explicació i veure casos pràctics de famílies multiproblemàtiques de Nicaragua: barraquisme, embaraços d’adolescents, alcoholisme, atur server, prostitució etc.
|
| 7.- L’Adolescència en risc social: |
-El Pla Interdepertamental: què és, a quina població atén, objectius i finalitats
- El procés de treball i seguiment personal dels nois i noies dins del pla interdepertamental.
A càrrec d’un Professional invitat
|
| 8.- Els projectes de les famílies col•laboradores: Els destinataris principals d’aquests projectes són els menors residents en Centres Residencials d’Acció Educativa. |
A càrrec d’un Professional invitat |
| 9.- L’Adopcio: L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) |
-Què fan?
-Adoptar: una elecció compromesa
-Reflexions al voltant de l’adopció
A càrrec d’un Professional invitat
DINS DEL PRIMER BLOC DESTINAT A TRACTAR EL TEMA DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, es treballaran amb l’alumnat casos reals pràctics per entendre el procés d’intervenció de l’EAIA, i com aplicar en casos reals les diferents mesures administratives i d’urgències així com aprendre a elaborar els Informes-Propostes i les Síntesis Avaluatives.
|
| SEGON BLOC FAMÍLIA 1.- Tractar en primer lloc el tema de gènere: saber a què ens referim quan parlem de gènere |
-Explicació sobre identitat i condició de gènere i les funcions que compleix en les relacions humanes.
-La construcció social de les identitats masculines i femenines
|
| 2.- La violència domèstica: |
-La família: Veure a la famílies, per les seves característiques d’intimitat i privacitat, com una organització humana que tendeix a ser conflictiva analitzant els factors que poden incrementar un risc o alt risc social.
-Violència domèstica: conceptualització: examinar el què vol dir i què és violència domèstica.
-Tipus de violència domèstica: veure de quines maneres pot manifestar-se els maltractament contra les dones.
-Causes i factors facilitadors de la violència domètica
-Els cicles de la violència domèstica:
-Els mites al voltant de la violència domètica: perquè una dona roman en una relació on hi ha maltracte conjugal i saber reconèixer com a agents socials, quan en trobem davant d’un mite al voltant del maltracte a la dona
-La violència intrafamilair: quan els menors també reben maltractament: per defensar a la víctima, per enfrentar-se al violentador etc.
-La violència emocional al a dona: còm mesurar-la
-Característiques i símptomes que presenta la dona maltractada.
-La denúncia: veure perquè a la dona li és tan difícil fer la denúncia.
|
| 3.- Les famílies multiproblemàtiques.- |
-Fenomenologia de la família multiproblemàtica:
-El Nivell Social: misèria com a factor de risc important.
-La manca de competències i habilitats socials en les famílies multiproblemàtiques.
-Les xarxes de suport: veure còm les xarxes de recolzament en les famílies multiproblemàtiques són sovint inexistents, relacions complicades amb les
-famílies extenses, famílies immigrants, dificultats en demanar ajuda en la xarxa dels serveis socials etc.
-Les condicions de vida: l’organització de l’habitatge i l’economia de les famílies multiproblemàtiques és un mirall fidel d’una desorganització que agreuja les conseqüències de la misèria.
-Ingressos econòmics de famílies multiproblemàtiques sóvint són il•legals i difícil de definir les ingressos de la família: venda de xatarra, treball de paleta en diner negre etc. També de vegades les famílies viuen només de les diferents pensions: dels avis i del tiet discapacitat que viuen a casa, de l’ajuda d’infància, de la PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) etc.
DINS DEL SEGON BLOC: FAMÍLIA: veure en aquest apartat casos pràctics de famílies multiproblemàtiques i de violència domèstica que han arribat a l’EAIA, així com visionar vídeos que tracten el tema de la violència domèstica.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
| Sessió Magistral |
|
38 |
20 |
58 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
20 |
20 |
40 |
| Treballs |
|
4 |
15 |
19 |
| Atenció personalitzada |
|
5 |
5 |
10 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
2 |
20 |
22 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació del programa i dels criteris d'avaluació. Presentació dels treballs i pràctiques |
| Sessió Magistral |
Desenvolupament dels continguts a càrrec del professor titular, amb suport de les TIC. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Presentació de casos pràctics. Anàlisi en grup de les situacions d'infància i família en risc. Posada en comú i discussió grupal de la resolució dels problemes presentats. |
| Treballs |
Presentació d'un treball orientat per la professora |
| Atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
|
L'alumne serà acompanyat durant tot el quadrimestre en el
desenvolupament de les diferents activiats marcades per
l'assignatura i que són avaluades.
L'atenció es realitzarà segons l'horari estipulat de tutories a despatx.
|
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Assistència a classe |
15% |
| Treballs |
|
Pla de treball familiar orientat per la professora |
35% |
| Proves de desenvolupament |
|
Prova objectiva de preguntes curtes |
50% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els criteris d'avalució seràn els mateixos en 1a i 2a convocatòria |
| Bàsica |
|
|
| Complementària |
|
. Amorós, Pere (1993) Metodologia d'intervenció en medi obert. BCN. Generalitat de Catalunya. Centre d'Estudis i Formació Especialitzada.
. Arrieta, Lola i Moresco, Marisa. (1992) Educar des de el conflicto. Madrid. CSS
. Asociación cultural La Kalle. (1995) Educación de calle. Hacia un modelo de intervención en marginación juvenil. Madrid. Popular
. Audusseau-Pauchard, Martine (1997) Adoptar un hijo hoy. BCN. Planeta
. Barudy, Jorge (1998). El dolor invisible de la infància. BCN. Paidos
. Bonal, Ramon. La pedagogia al carrer. Claret. Col·lecció Els Daus, 106
. Cirillo, Stefano.(1991) Niños maltratados. BCN. Paidós.
. Cirillo, Stefano (1993) Famílias en crisis y acogimiento familiar. Madrid. Ministerio de Asuntos Sociales.
. Colom, A.L. Modelos de intervención socioeducativa. (1987). Madrid. Narcea
. Cyrulnik, Boris. Los patitos feos. La resiliència: una infancia infeliz no determina la vida. Gedisa.
. Freire, Paulo. Pedagogia del oprimido. (1988). Madrid. Siglo XXI
. Gamella, Juan. La historia de Julián. Popular, núm. 5
. Guerau, Faustino. El educador de calle (1987). BCN. Roselló.
. Intebi Irene V. Abuso sexual infantil en las mejores familias. (1998): BCN. Gránica.
. Lloret, Antoni. L'infant maltractat (1983). BCN. Univers de l'Index
. Martínez Requena, Enrique. La calle es de todos (1982). Popular
. Martínez Requena, Enrique. Cachorros de nadie. Madrid. Popular, núm. 5
. Mateo Pérez, Maria Rosa. (1995) ¿Por qué adoptar en otro país? (1995).BCN. CIES
. Ministerio de Asuntos Sociales. Necesidades de la infancia y protección infantil. Fundamentación teòrica, clasificación y criterios educativos (1995) Madrid.
. Ministerio de Asuntos Sociales. Infancia y sociedad.
. Mondragon, Jasone i tTrigueros, Isabel. Manual de pràcticas de trabajo social con menores (1993). Madrid. Siglo XXI
. Paul Ochotorena, J. Arruabarrena, M.I. Manual de Protección Infantil (1996). BCN. Masson
. Pioneros, educación en libertad (1989). Madrid. Popular.
. Siegel E. Stephanie. Su hijo adoptado (1992). BCN. Paidós
. Thellier, Giller. Metodologia de l'acció educativa. Col·lecció Arnau d'Escala, núm. 2
. Triseliotis, John. El trabajo de grupo en la adopción y el acogimiento familiar (1993) Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid.
. Valverde, Jesús. El proceso de inadaptación social. Popular, núm. 3. Madrid |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|