DATOS IDENTIFICATIVOS 2022_23
Asignatura (*) TRABAJO SOCIAL E INFANCIA Código 15224205
Titulación
Grado en Trabajo Social (2009)
 Ciclo 1º
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Optativa 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Antropología, Filosofia y Trabajo Social
Coordinador/a
AGUADÉ LÓPEZ, LAURA
 Correo-e laura.aguade@urv.cat
Profesores/as
AGUADÉ LÓPEZ, LAURA
Web
Descripción general e información relevante

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 CE1 Potenciar el desarrollo e independencia de las personas para facilitar el fortalecimiento de sus habilidades de relación interpersonal y miejorar sus condiciones de vida.
 CE2 Analizar y sistematizar la información que proporciona el ejercicio profesional para crear nuevas estrategias que den respuesta a situaciones sociales emergentes
 CE9 Analizar los comportamientos que representan un riesgo para el sistema cliente y elaborar estrategias de modificación de los mismos
 CE12 Orientar a personas, familias, grupos, organizaciones y comunidades en el análisis de sus necesidades y en la toma de decisiones
 CE13 Identificar situaciones de riesgo y actuar preventivamente en su resolución
 CE17 Defender a las personas, familias, grupos, organizaciones y comunidades y actuar en su nombre si la situación lo requiere
Tipo B Código Competencias Transversales
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 CE1 Coneix el desenvolupament de la personalitat de l’individu en les diferents etapes de la vida
 CE2 Genèric
 CE9 Genèric
 CE12 Genèric
 CE13 Genèric
 CE17 Diferencia les diferents institucions de protecció a la persona
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Contenidos
tema Subtema
PRIMER BLOC LA FAMÍLIA 1.- Marc legal sobre infància i adolescència: 1.1. En el marc internacional:

-Declaració de Ginebra: primer document internacional que recull les necessitats més bàsiques de la infantesa.

-La Declaració Universal dels Drets Humans de Nova York, l’any 1948, l’articles 25.2 de la qual establia una necessitat d’espacial protecció a la maternitat i a la infància.

-Declaració Universal dels Dretas de l’Infant (novembre de 1959), vista com una ampliació de la Declaració de Ginebra.

1.2. En el marc autonòmica:


-La Llei 11/1985 , esmentada com a la primera llei dictada pel Parlament de Catalunya un cop li havien estat transferides les competències en matèria de protecció de menors.

1.3 La Legislació vigent en l’atenció a la infància i a l’adolescència:

-La Llei 37/91, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció: Llei actual que respon primordialment a la necessitat de proporcionar una protecció al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament.

-La Llei 37/91 fou desenvolupada pel Decret 2/1997 de 7 de gener que aprovà el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció.

-La Llei 8/1995 de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels menors i dels adolescents i de modificació de la Llei 37/1991 de 30 de desembre: Aquesta llei recull en el seu articulat un reconeixement dels drets del nen i de l’adolescent a més d’incidir en la prvalença de l’interès d’aquests en les decisions que els afecten.

-La Llei 8/2002 de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991 i que incorpora dos nous apartats a l’articles dos. El primer afegit disposa la creació d’unitats d’actuació urgent, la segona addició recull noves mesures específiques per a la població adolescent.
2.- Els Serveis Socials d’Atenció Especialitzada:
2.1 l’Organigrama català de protecció a la infància .-

2.2 Els Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència en risc social (EAIA):

-Com han nascut els EAIA?
-Què són els EAIA
-Les Funcions de l’EAIA
-Composició de l’EAIA i l’interdisciplinarietat de la seva tasca: el Treballador-a Social, el Pedagog-a, el Psicòleg-a, i l’Educador-ra social.

2.3 - Els indicadors d’alt risc social en la intervenció tècnico-administrativa dels EAIA:

-Situacions personals del menor.
-Situacions familiars
-Situacions del medi familiar
-Les competències parentals: còm evaluar les competències parentals, considerant aquestes com la font principal del cuidatge per assegurar la satisfacció de les necessitats infantils en una família.
-Escales del Benestar Infantil

2.4- Còm poden arribar casos a un EAIA? Com s’ha de rebre la derivació i els circuits administratius:

-Derviació de casos dels Serveis Socials d’Atenció Primària a l ‘EAIA
-El Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència.
-El Ministeri Fiscal
3.- Procés d’intervenció de l’EAIA en els casos:
-Concepte de treball interdisciplinari
-Iniciar l’estudi del cas: l’entrevista, visites a domicili, coordinacions amb altres Serveis etc.
-Diagnòstic interdisciplinari, còm elaborar-lo i el diagnòstic social en la intervenció del treballador/a social a l’EAIA
-Valoració tècnica de l’EAIA i proposta de mesures.
-Les Síntesi Avaluatives
-Els Plans de Millora Familiar: disseny dels objectius generals a treballar amb la família des de l’EAIA.
4.- Les mesures administratives en l’atenció a la infància i l’adolescència: Explicació de cadascuna de les mesures administratives i el còm aplicar-les des de l’EAIA .-
-La mesura d’Atenció a la Pròpia família
-La mesura d’Acolliment Simple Institucional: els Centres Residencials d’Acció Educativa.
-La mesura d’Acolliment Simple amb família extensa: quan el menor passa a viure amb tiets, avis, etc.
-La mesura d’Acolliment Simple amb família aliena: Les famílies d’Acollida.
-La mesura d’Acolliment familiar pre-adoptiu.
-La Contenció de la família en el propi medi.
5.- La intervenció en crisi i procés d’acolliment d’urgència: quan considerar que un cas és urgent:
-L’Atenció Immediata i Transitòria: quan i còm aplicar-la
-Les famílies d’urgències
-Els Centre d’Acollides d’Urgències.
-Els circuits d’urgències
6.- Els maltractaments d’infants i adolescents: -Què són?
-Tipus de maltractaments: Físic, psíquic o emocional, negligència o abandonament, l’abús sexual, i inducció a la mendicitat, maltractament prenatal.
-El Treball Infantil: què entenem per treball infantil: explicació de la meva experiència professional com a treballadora social amb menors treballadors del carrer a Nicaragua (centreamèrica) i explicació i veure casos pràctics de famílies multiproblemàtiques de Nicaragua: barraquisme, embaraços d’adolescents, alcoholisme, atur server, prostitució etc.
7.- L’Adolescència en risc social:
-El Pla Interdepertamental: què és, a quina població atén, objectius i finalitats
- El procés de treball i seguiment personal dels nois i noies dins del pla interdepertamental.

A càrrec d’un Professional invitat
8.- Els projectes de les famílies col•laboradores: Els destinataris principals d’aquests projectes són els menors residents en Centres Residencials d’Acció Educativa. A càrrec d’un Professional invitat
9.- L’Adopcio: L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) -Què fan?
-Adoptar: una elecció compromesa
-Reflexions al voltant de l’adopció

A càrrec d’un Professional invitat


DINS DEL PRIMER BLOC DESTINAT A TRACTAR EL TEMA DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, es treballaran amb l’alumnat casos reals pràctics per entendre el procés d’intervenció de l’EAIA, i com aplicar en casos reals les diferents mesures administratives i d’urgències així com aprendre a elaborar els Informes-Propostes i les Síntesis Avaluatives.
SEGON BLOC FAMÍLIA 1.- Tractar en primer lloc el tema de gènere: saber a què ens referim quan parlem de gènere
-Explicació sobre identitat i condició de gènere i les funcions que compleix en les relacions humanes.
-La construcció social de les identitats masculines i femenines
2.- La violència domèstica: -La família: Veure a la famílies, per les seves característiques d’intimitat i privacitat, com una organització humana que tendeix a ser conflictiva analitzant els factors que poden incrementar un risc o alt risc social.
-Violència domèstica: conceptualització: examinar el què vol dir i què és violència domèstica.
-Tipus de violència domèstica: veure de quines maneres pot manifestar-se els maltractament contra les dones.
-Causes i factors facilitadors de la violència domètica
-Els cicles de la violència domèstica:
-Els mites al voltant de la violència domètica: perquè una dona roman en una relació on hi ha maltracte conjugal i saber reconèixer com a agents socials, quan en trobem davant d’un mite al voltant del maltracte a la dona
-La violència intrafamilair: quan els menors també reben maltractament: per defensar a la víctima, per enfrentar-se al violentador etc.
-La violència emocional al a dona: còm mesurar-la
-Característiques i símptomes que presenta la dona maltractada.
-La denúncia: veure perquè a la dona li és tan difícil fer la denúncia.
3.- Les famílies multiproblemàtiques.-
-Fenomenologia de la família multiproblemàtica:
-El Nivell Social: misèria com a factor de risc important.
-La manca de competències i habilitats socials en les famílies multiproblemàtiques.
-Les xarxes de suport: veure còm les xarxes de recolzament en les famílies multiproblemàtiques són sovint inexistents, relacions complicades amb les
-famílies extenses, famílies immigrants, dificultats en demanar ajuda en la xarxa dels serveis socials etc.
-Les condicions de vida: l’organització de l’habitatge i l’economia de les famílies multiproblemàtiques és un mirall fidel d’una desorganització que agreuja les conseqüències de la misèria.
-Ingressos econòmics de famílies multiproblemàtiques sóvint són il•legals i difícil de definir les ingressos de la família: venda de xatarra, treball de paleta en diner negre etc. També de vegades les famílies viuen només de les diferents pensions: dels avis i del tiet discapacitat que viuen a casa, de l’ajuda d’infància, de la PIRMI (Renda Mínima d’Inserció) etc.

DINS DEL SEGON BLOC: FAMÍLIA: veure en aquest apartat casos pràctics de famílies multiproblemàtiques i de violència domèstica que han arribat a l’EAIA, així com visionar vídeos que tracten el tema de la violència domèstica.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
 Horas fuera de clase
 (**) Horas totales
Actividades introductorias
2 0 2
Sesión magistral
CE1
CE2
CE9
CE12
CE13
CE17
 38 20 58
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
CE1
CE17
 20 20 40
Trabajos
CE2
CE17
 4 15 19
Atención personalizada
5 5 10
 
Pruebas de desarrollo
CE1
CE17
 2 20 22
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Presentació del programa i dels criteris d'avaluació. Presentació dels treballs i pràctiques
Sesión magistral Desenvolupament dels continguts a càrrec del professor titular, amb suport de les TIC.
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Presentació de casos pràctics. Anàlisi en grup de les situacions d'infància i família en risc. Posada en comú i discussió grupal de la resolució dels problemes presentats.
Trabajos Presentació d'un treball orientat per la professora
Atención personalizada

Atención personalizada
descripción
L'alumne serà acompanyat durant tot el quadrimestre en el desenvolupament de les diferents activiats marcades per l'assignatura i que són avaluades. L'atenció es realitzarà segons l'horari estipulat de tutories a despatx.

Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
CE1
CE17
 Assistència a classe 15%
Trabajos
CE2
CE17
 Pla de treball familiar orientat per la professora 35%
Pruebas de desarrollo
CE1
CE17
 Prova objectiva de preguntes curtes 50%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Els criteris d'avalució seràn els mateixos en 1a i 2a convocatòria

Fuentes de información

Básica

Complementaria

. Amorós, Pere (1993) Metodologia d'intervenció en medi obert. BCN. Generalitat de Catalunya. Centre d'Estudis i Formació Especialitzada.

. Arrieta, Lola i Moresco, Marisa. (1992) Educar des de el conflicto. Madrid. CSS

. Asociación cultural La Kalle. (1995) Educación de calle. Hacia un modelo de intervención en marginación juvenil. Madrid. Popular

. Audusseau-Pauchard, Martine (1997) Adoptar un hijo hoy. BCN. Planeta

. Barudy, Jorge (1998). El dolor invisible de la infància. BCN. Paidos

. Bonal, Ramon. La pedagogia al carrer. Claret. Col·lecció Els Daus, 106

. Cirillo, Stefano.(1991) Niños maltratados. BCN. Paidós.

. Cirillo, Stefano (1993) Famílias en crisis y acogimiento familiar. Madrid. Ministerio de Asuntos Sociales.

. Colom, A.L. Modelos de intervención socioeducativa. (1987). Madrid. Narcea

. Cyrulnik, Boris. Los patitos feos. La resiliència: una infancia infeliz no determina la vida. Gedisa.

. Freire, Paulo. Pedagogia del oprimido. (1988). Madrid. Siglo XXI

. Gamella, Juan. La historia de Julián. Popular, núm. 5

. Guerau, Faustino. El educador de calle (1987). BCN. Roselló.

. Intebi Irene V. Abuso sexual infantil en las mejores familias. (1998): BCN. Gránica.

. Lloret, Antoni. L'infant maltractat (1983). BCN. Univers de l'Index

. Martínez Requena, Enrique. La calle es de todos (1982). Popular

. Martínez Requena, Enrique. Cachorros de nadie. Madrid. Popular, núm. 5

. Mateo Pérez, Maria Rosa. (1995) ¿Por qué adoptar en otro país? (1995).BCN. CIES

. Ministerio de Asuntos Sociales. Necesidades de la infancia y protección infantil. Fundamentación teòrica, clasificación y criterios educativos (1995) Madrid.

. Ministerio de Asuntos Sociales. Infancia y sociedad.

. Mondragon, Jasone i tTrigueros, Isabel. Manual de pràcticas de trabajo social con menores (1993). Madrid. Siglo XXI

. Paul Ochotorena, J. Arruabarrena, M.I. Manual de Protección Infantil (1996). BCN. Masson

. Pioneros, educación en libertad (1989). Madrid. Popular.

. Siegel E. Stephanie. Su hijo adoptado (1992). BCN. Paidós

. Thellier, Giller. Metodologia de l'acció educativa. Col·lecció Arnau d'Escala, núm. 2

. Triseliotis, John. El trabajo de grupo en la adopción y el acogimiento familiar (1993) Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid.
. Valverde, Jesús. El proceso de inadaptación social. Popular, núm. 3. Madrid

Recomendaciones
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.