DATOS IDENTIFICATIVOS 2022_23
Asignatura (*) FILOSOFIA DEL DRET Código 15904142
Titulación
Doble titulació de grau en Dret i en Relacions Laborals i Ocupació (2014)
Ciclo 1r
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo Horarios y datos del examen
3 Obligatòria Cinquè 2Q
Modalidad y lengua de impartición
Departamento Dret Públic
Coordinador/a
MERINO SANCHO, VÍCTOR MANUEL
Correo-e victor.merino@urv.cat
juanramon.fallada@urv.cat
Profesores/as
MERINO SANCHO, VÍCTOR MANUEL
FALLADA GARCÍA-VALLE, JUAN RAMON
Web
Descripción general e información relevante

Competències
Tipo A Código Competencias Específicas
 DRET-CE7 Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques
 DRET-CE8 Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics
 DRET-CE11 Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social
Tipo B Código Competencias Transversales
 CT7 Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultats d'aprenentage
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 DRET-CE7 Genèric
 DRET-CE8 Obté una visió crítica dels diferents punts de vista i perspectiva dels vessants del Dret
 DRET-CE11 Genèric
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 CT7 Identificar els principals problemes ambientals.
Reconèixer i reflexionar sobre les necessitats i problemàtiques socials, i implicar-se en la millora de la comunitat.
Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària.
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Continguts
tema Subtema
TEMA I.-RECAPITULACIÓ SOBRE EL CONCEPTE DE DRET 1. Estructura, funció i fonamentació del Dret
2. Normes, drets i injustícies
3. Legalitat i legitimitat. Legitimació i deslegitimació
4. Validesa, eficàcia i justificació del Dret
5. Formalisme, sociologisme, iusnaturalisme
TEMA II.- PRESSUPÒSITS I CONDICIONS HEGEMÒNIQUES DE LA DOGMÀTICA JURÍDICA 1. Causes de l'aparició i origen del positivisme jurídic. La reacció front al iusnaturalisme racionalista
2. Trets bàsics i característiques del formalisme jurídic. El model del legislador racional, la noció de sistema jurídic i els seus criteris ideals: unitat, plenitud i coherència del Dret
TEMA III.- MODIFICACIONS ACTUALS EN LA CONCEPCIÓ NORMATIVISTA DEL DRET 1. De l'imperativisme a la textura oberta de les normes jurídiques. Els problemes del llenguatje jurídic
2. De l'estructura coercitiva a la regulació de la sanció i els mecanismes alternatius. Sancions negatives i positives
3. La distinció entre principis i regles. Diversos sentits de l'expressió principi jurídic
TEMA IV.- SOCIETAT, ESTAT I DRET 1. L'Estat de Dret: formació i caracters
2. Dret estatal i pluralisme jurídic
3. Funcionalitat-legitimitat en la relació poder social i poder político-jurídic
TEMA V.- EL PROBLEMA DE L'OBEDIÈNCIA AL DRET: LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL 1. La desobediència civil. Anàlisi conceptual i classes. Possible justificació moral, política i jurídica
2. L'objecció de consciència. Aproximació conceptual
TEMA VI.- IGUALTAT I DIFERÈNCIA: LA DISCRIMINACIÓ INVERSA 1. Discriminació positiva o inversa. Concepte i característiques
2. Possible justificació teòrica de la discriminació inversa
TEMA VII.- SOBRE EL PRINCIPI DE SOLIDARITAT 1. La solidaritat com a principi polític i juríric
2. Drets i deures de solidaritat. Els deures positius
TEMA VIII.- LA TOLERÀNCIA I ELS SEUS LÍMITS 1. Concepte i tipus de tolerància
2. El problema de la tolerància amb els intolerants

Planificació
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Activitats Introductòries
DRET-CE8
2 0 2
Sessió Magistral
DRET-CE8
CT7
10 8 18
Atenció personalitzada
1 0 1
Debats
DRET-CE7
8 10 18
 
Proves mixtes
DRET-CE8
CT7
2 10 12
Proves mixtes
DRET-CE8
CT7
2 10 12
Proves objectives de preguntes curtes
CT7
2 10 12
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologies
Metodologías
  descripción
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura, tant de la part teòrica com de la pràctica, dels seus objectius i sistema d'avaluació. Explicació detallada de la relació entre la filosofia del dret, la teoria del dret i la sociologia del dret.
Sessió Magistral Classes teòriques d'explicació dels temes del temari amb discussió sobre el contingut dels materials.
Atenció personalitzada Establiment de tutories per dubtes i consultes sobre el contingut dels temes a treballar a classe.
Debats Debats realitzats a classe del llibre de Michael Sandel Justicia. ¿Hacemos lo que debemos?

Atenció personalitzada
descripción

S'establiran sessions per resoldre dubtes o aprofundir a la matèria. 


Avaluació
Metodologías Competencias descripción Peso        
Proves mixtes
DRET-CE8
CT7
Prova mixta amb preguntes a desenvolupar, curtes o test sobre el llibre de Sandel. 30%
Proves objectives de preguntes curtes
CT7
Debat i discussió amb arguments i contrarguments sobre el contingut del llibre de Sandel 20%
Proves mixtes
DRET-CE8
CT7
Prova mixta de preguntes a desenvolupar i/o curtes sobre el contingut explicat i treballat a les lliçons magistrals. 50%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria


Per tal de procedir a realitzar la mitjana de les qualificacions de l'assignatura caldrà haver superat amb una nota mínima de 4 cadascuna de les proves, tant per cadascuna de les dues proves de la part pràctica com la part teòrica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova de preguntes a desenvolupar i/o preguntes curtes (50%). La part pràctica consisteix en la resolució de la prova curtes sobre el llibre (30%) i la participació als seminaris (20%).

L'avaluació en segona convocatòria seguirà el mateix sistema de la primera, és a dir, en una prova final consistent en una combinació de preguntes a desenvolupar i/o preguntes curtes que suposarà un 50% de la nota final. La nota obtinguda de la part pràctica (participació i prova) es conserva per a la segona convocatòria de l'assignatura. En cas de suspendre o no presentar-se a la part pràctica, en segona convocatòria es determinarà una prova pràctica addicional que determinarà el professor/a encarregat/da i es realitzarà en la mateixa data, lloc i hora que l'examen previst per la segona convocatòria de l'assignatura.


Fonts d'informació

Bàsica

E. DÍAZ, Curso de Filosofía del Derecho, 1998, Marcial Pons

G. PECES-BARBA, Introducción a la Filosofía del derecho, 1983, Debate

N. BOBBIO, El positivismo jurídico, 1993, Debate

AAVV. Teoría del Derecho, MJ Añón (coord.), 2020, Tirant lo blanch

SANDEL, M., Justicia. ¿Hacemos lo que debemos?, 2017, Debolsillo Ensayo

G. PECES-BARBA, Derecho y derechos fundamentales, 1993, Centro de Estudios Constitucionales

E. GARZÓN VALDÉS, Derecho, Ética y Política, 1994, Centro de Estudios Constitucionales

C. S. NINO, Introducción al análisis del derecho, 1983, Ariel

R. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales, 1993, Centro de estudios Constitucionales

E. DÍAZ, Sociología y Filosofía del Derecho, 2ª ed. 1980, Taurus

E. FERNÁNDEZ, Filosofía, Política y Derecho, 1995, Marcial Pons

M. ATIENZA y J. RUIZ MANERO, Las piezas del Derecho. Teoría de los enunciados jurídicos, 1996, Ariel

VV.AA., MORESO, J. J. y MARTÍ, J. l. (eds.), Contribuciones a la Filosofía del Derecho, 2012, Marcial Pons

M. CALVO, Los fundamentos del método jurídico: una revisión crítica, 1994, Tecnos

A. CALSAMIGLIA, Introducción a la ciencia jurídica, 1986, Ariel

L. FERRAJOLI, Derecho y razón, 1994, Trotta

L. FERRAJOLI, Derechos y garantías. La ley del más débil, 1999, Trotta

R. GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateroría del Derecho, 1999, Trotta

J. HABERMAS, Facticidad y validez, 1998, Trotta

J. J. MORESO, La indeterminación del Derecho y la interpretación de la Constitución, 1997, Centro de estudios constitucionales

A. E. PÉREZ LUÑO, Derechos humanos, Estado de Derecho y Constitución, 1981, Tecnos

G. PECES-BARBA, Curso de derechos fundamentales, 1999, Universidad Carlos III-BOE

VV. AA. (E. GARZÓN y F. LAPORTA, eds.), El Derecho y la justicia, 1996, Trotta

L. PRIETO, Ideología e interpretación jurídica, 1987, Tecnos

L. PRIETO, Sobre principios y normas. Problemas del razonamiento jurídico, 1992, Centro de Estudios Constitucionales

L. PRIETO, Constitucionalismo y positivismo, 1997, Fontamara

G. ZAGREBELSKY, El derecho dúctil. Ley, derechos, justicia, 1995, Trotta

N. BOBBIO, El tiempo de los derechos, 1993, Sistema

J. DE LUCAS, El desafío de las fronteras, 1994, Temas de hoy

J. DE LUCAS, Puertas que se cierran. Europa como fortaleza, 1996, Icaria

R. DWORKIN, Los derechos en serio, 1984, Ariel

RUIZ SANZ, M., Sistemas jurídicos y conflictos normativos , 2002, Dykinson

RUIZ SANZ, M, La construcción coherente del Derecho, 2009, Dykinson

P. SINGER, Democracia y desobediencia, 1985, Ariel

G. PECES-BARBA, Los valores superiores, 1984, Tecnos

GALIANA SAURA, A., La ley: entre la razón y la experimentación, 2008, Tirant lo Blanch

GALIANA SAURA, A., La legislación en el Estado de Derecho, 2003, Dykinson

C. S. NINO, La constitución de la democracia deliberativa, 2000, Gedisa

E. GARZÓN VALDÉS, Filosofía, política, derecho. Escritos seleccionados, 2001, Universitat de València

TROPER, M, La filosofia del Derecho, 2008, Tecnos

RODRÍGUEZ PANIAGUA, J.M, Historia del pensamiento jurídico(2 vols), 1988, SPFD U. Complutense

TRUYOL Y SERRA, A, Historia de la filosofia del Derecho y del Estado, 2010, Alianza Universidad

PRIETO SANCHÍS, L., El constitucionalismo de los derechos. Ensayos de filosofía jurídica, 2013, Trotta
 FASSÒ, G, Historia de la filosofia del Derecho, 1996, Pirámide

Complementària

Recomanacions


Asignaturas que se recomienda haber cursado previamente
TEORIA DEL DRET/15904007
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.