| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| CE7 | Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques | |
| CE8 | Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics | |
| CE11 | Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CE7 |
Coneix i distingeix les diferents funcions que el Dret pot complir a la societat | |
| CE8 |
Genèric | |
| CE11 |
Genèric | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| TEMA 1. EL LLOC DEL DRET EN EL SISTEMA DE RELACIONS SOCIALS | 1. El lloc del dret en el sistema de relacions socials 1.1 Dret i ordre social 1.2. La constitució normativa de la vida social 2. L'autonomia del subsistema jurídic 2.1. El dret com a subsistema del sistema social 2.2. El procés històric de diferenciació del subsistema jurídic 3. Validesa, eficàcia, justícia 3.1. Tres perspectives en la valoració de las normes 3.2. La noció de validesa 3.3. La noció de eficàcia 3.4. La noció de justícia/legitimitat |
| TEMA 2. LES FUNCIONS SOCIALS DEL DRET | 1. El concepte de funció social i anàlisi funcional del dret 2. Tipologia bàsica de les funcions del dret 2.1. Orientació de conductes 2.1.1. Socialització i control social 2.1.2. Tècniques de control social 2.2. Resolució de conflictes 2.3. Legitimació del poder: l'estat de dret 2.4. Seguretat jurídica 2.5. Funció distributiva i de provisió de bens i serveis: l'estat social de dret 2.6. Dret i justícia |
| TEMA 3. EL DRET I ALTRES ORDRES NORMATIUS | 1. Introducció: les relacions socials són sempre normatives 2. Ús prescriptiu del llenguatge i diferències entre dret i convenció social 3. Diferències entre dret, religió, moral i ètica 4. Dret i economia 5. Poder polític i dret 5.1. Poder polític com a ordre normatiu 5.2. Allò distintiu de la política davant lo jurídic 5.3. Qüestionaments crítics del poder |
| TEMA 4. CONCEPCIONS DEL DRET | 1. Què és el dret? 2. Concepcions del dret 2.1. El iusnaturalisme o la doctrina del dret natural 2.1.1. Quins elements caracteritzen una teoria iusnaturalista? 2.1.2. Breu incursió en alguns moments del desenvolupament de la doctrina iusnaturalista 2.2. El positivisme jurídic 2.2.1. Quins elements caracteritzen una teoria positivista del dret? 2.2.2. Breu incursió en alguns moments del desenvolupament del positivisme jurídic 2.2.3. Elevar el dret al rang d’una ciència: la teoria pura del dret 2.2.4. La textura oberta del dret i el positivisme com a mètode 2.3. El corrent del realisme jurídic. No sols amb lleis treballa el jurista 3. Iusnaturalisme i positivisme jurídic: el debat contemporani 3.1. Iusnaturalismes contemporanis 3.1.1. La fórmula Radbruch 3.1.2. La moral interna del dret 3.1.3. Més enllà del iusnaturalisme. Aproximacions postpositivistes 3.2. Positivisme jurídic contemporani 3.2.1. Positivisme incloent i excloent 3.2.2. El constitucionalisme garantista |
| TEMA 5. LA NORMA JURÍDICA | 1. Els usos del llenguatge i les normes jurídiques 2. Definició i estructura característica dels enunciats normatius en els ordenaments jurídics 2.1. Supòsit de fet, conseqüència jurídica i nexe deòntic 2.2. Elements dels enunciats normatius 2.2.1. Nucli normatiu 2.2.2. Altres elements propis dels enunciats prescriptius 3. Normes primàries i normes secundàries 3.1. Normes primàries 3.2. Normes secundàries 3.2.1. La norma de reconeixement 3.2.2. Les normes de canvi 3.2.3. Les normes d’adjudicació o d’aplicació 4. Normes que confereixen poders (o normes constitutives -en sentit ampli) 4.1. Normes purament constitutives 4.2. Normes constitutives -en sentit estricte- 5. Definicions jurídiques 6. Principis jurídics 6.1. Principis implícits i explícits 6.2. Principis i regles com a tipus de norma qualitativament diferents 6.3. Quines posicions mantenen els iuspositivistes en relació amb els principis? 7. Directrius o normes programàtiques |
| TEMA 6. L'ORDENAMENT JURÍDIC | 1. El dret com a sistema i la jerarquia normativa 1.1. La noció de sistema jurídic i el dret com a sistema 1.2. Criteris d’identificació dels sistemes jurídics 2. Característiques ideals del sistema jurídic: unitat, plenitud i coherència 2.1. La unitat de l’ordenament jurídic 2.1.1. Relació entre unitat i validesa 2.1.2. Propostes teòriques sobre la unitat de l’ordenació jurídica 2.2. La plenitud de l’ordenament jurídic 2.2.1. La noció de plenitud 2.2.2. Les llacunes del dret 2.2.3. Els procediments d’integració 2.2.4. Llacunes impròpies 2.3. La coherència de l’ordenament jurídic 2.3.1. La noció de coherència 2.3.2. Les antinòmies jurídiques 2.3.3. Els criteris de resolució 2.3.4. El judici de ponderació |
| TEMA 7. LES FONTS DE PRODUCCIÓ DEL DRET | 1. Les fonts-acte 2. Les fonts-fet 3. Normes provinents d’autoritats judicials 4. El dret implícit: doctrina jurídica i principis generals del dret |
| TEMA 8. INTERPRETACIÓ JURÍDICA | 1. Introducció 2. Què significa interpretar? Què interpretem? L’objecte de la interpretació jurídica: els enunciats jurídics 3. Teories sobre la interpretació jurídica 4. Criteris d’interpretació i arguments interpretatius especials 4.1. Arguments de la interpretació 4.2. Arguments especials 5. Aplicació del dret 6. Regles bàsiques de l’adjudicació 7. Justificació de la premissa fàctica 8. Justificació de la premissa normativa 9. Activitat creativa dels jutges i tribunals |
| TEMA 9. ARGUMENTACIÓ JURÍDICA | 1. Què és argumentar? El dret com a pràctica argumental 2. Dimensions de l’argumentació jurídica 2.1. Argumentació formal 2.2. Argumentació material 2.3. Argumentació pragmàtica 3. Problemes argumentals i interpretatius 4. Formes paradigmàtiques d’argumentació jurídica 4.1. Raonament subsumptiu o subsumpció 4.2. Argumentació finalista 4.3. Ponderació 5. Avaluació dels arguments 5.1. Universalització 5.2. Coherència normativa 5.3. Coherència narrativa 5.4. Argumentació conseqüencialista |
| TEMA 10. ELS DRETS HUMANS: PRINCIPIS, EVOLUCIÓ I MECANISMES DE GARANTIA | 1. Una aproximació 2. Els processos en l’evolució dels drets humans 3. Els principis dels drets humans 4. Drets i deures |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
40 | 20 | 60 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
5 | 10 | 15 | ||||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
6 | 14 | 20 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 3 | 5 | ||||||
| Proves mixtes |
|
3 | 20 | 23 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
2 | 20 | 22 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura, per part de l'alumne. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària | Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. |
| Atenció personalitzada | Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Es tracta d'un espai d'atenció individualitzat pels alumnes, on el professor exerceix una tasca no només de resolució de dubtes respecte l´assignatura, sinó també de caràcter formatiu. Es basa en un model de caire voluntari, doncs és cada alumne qui decideix si seguir el sistema tutorial o no. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Proves pràctiques |
|
Prova tipus test amb preguntes teòric-pràctiques de reflexió i relació de continguts | 50% | ||||
| Proves mixtes |
|
Resolució de proves pràctiques similars a les que es realitzaran durant els seminaris. | 50% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'avaluació constarà de dues proves, una de la part teòrica, i una de la part pràctica. La part teòrica s'avaluarà amb una prova tipus test amb preguntes teòric-pràctiques i de relació de continguts (50%). La prova pràctica s'avaluarà amb resolució d'exercicis pràctics similars als treballats als seminaris (50%). Per aprovar l'assignatura cal cumplir tots els següents requisits: 1) Haver obtingut una nota mínima de 4 en les dues proves. 2) Haver obtingut una nota mitjana de les dues proves superior a 5. Aquells alumnes que no hagin superat l'assignatura en primera convocatòria només han de recuperar aquelles proves amb una nota inferior a 5. No poden presentar-se a les proves aprovades per pujar nota. Aquells alumnes que hagin superat l'assignatura en primera convocatòria i vulguin millorar nota poden sol·licitar presentar-se en segona convocatòria. En la sol·licitud s'ha d'indicar que estan informats/des i accepten que la nova qualificació substitueix, s’hagi millorat o no, l’anterior (és a dir, la de la primera convocatòria). La sol·licitud s’ha de presentar al/a la coordinador/a de grau en el termini màxim de dos dies hàbils des de la publicació de la nota final de l’assignatura. Les proves en segona convocatòria seran similars a les de primera convocatória. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
M.J AÑÓN (coord.), Teoría del derecho, 2a ed., Tirant Lo Blanch, 2021
M. RUIZ, A. GALIANA, V. MERINO Y J.R. FALLADA, Ejercicios y materiales de Teoría del Derecho, Tirant lo Blanch, 2015
J. de LUCAS (coord.), Introducción a la Teoría del Derecho, 3a Edició, Tirant lo Blanch, 1995
L. PRIETO, Apuntes de teoría del Derecho, 2a Edició, Trotta, 2007
R. de ÁNGEL, Una Teoría del Derecho (introducción al estudio del Derecho), 6a Edició, Civitas, 1993
N. BOBBIO, Teoría general del Derecho, Debate, 1991
A. E. PÉREZ-LUÑO, Teoría del Derecho. Una concepción de la experiencia jurídica, Tecnos, 1996
R. CALVO, Teoría del Derecho, Tecnos, 1992
J. G. RIDDALL, Teoría del Derecho, Gedisa, 1999
M. ATIENZA, El sentido del Derecho, Ariel, 2001
M. ATIENZA, Introducción al Derecho, Barcanova, 1985
A. LATORRE, Introducción al Derecho, Ariel, 1993
L. PRIETO (Coord.), Lecciones de Teoría del Derecho, MacGrawHill, 1997
C.S. NINO, Introducción al análisis del Derecho, Ariel, 1983
L. DÍEZ-PICAZO, Experiencias jurídicas y Teoria del Derecho, Ariel, 1993
R.GUASTINI, Distinguiendo. Estudios de teoría y metateoría del Derecho, Gedisa, 1999
L. MARTÍNEZ ROLDÁN, Curso de Teoría del Derecho y metodología jurídica, Ariel, 1993
G. PECES-BARBA et alia, Curso de Teoría del Derecho, Marcial Pons, 1993
R. SORIANO, Compendio de Teoría General del Derecho, 2a Edició, Ariel, 1993
N. BOBBIO, Contribución a la Teoría del Derecho, Debate, 1990
M. RUIZ SANZ, Sistemas jurídicos y conflictos normativos, Dykinson, 2002
VV.AA., 244 preguntas de introducción al Derecho, Ariel, 1986
M. RUIZ SANZ, La construcción coherente del Derecho, Dykinson, 2009
A. GALIANA SAURA, La legislación en el Estado de Derecho, Dykinson, 2003
A. GALIANA SAURA, La ley: Entre la razón y la experimentación, Tirant lo Blanch, 2008
M. FIORAVANTI, Los derechos fundamentales, 5a Edició, Trotta, 2007
C. A. MacKinnon, Hacia una teoría feminista del Estado, Cátedra, 1995
R. M. Mestre i Mestre, La caixa de Pandora. Introducció a la teoria feminista del dret, Universitat de València, 2006
M. A. Barrere Unzueta, Filosofías del Derecho antidiscriminatorio ¿qué Derecho y qué discriminación? una visión contrahegemónica del Derecho antidiscriminatorio, Anuario de filosofía del derecho, 2018 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||
|
|||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent