DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) DRET DE SUCCESSIONS Codi 16914133
Ensenyament
Doble titulació de grau Administració i Direcció d'Empreses i Dret (2014)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
5 Obligatòria Cinquè 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Dret Privat,Processal i Financer
Coordinador/a
BOSCH CAPDEVILA, ESTEBAN
 Adreça electrònica esteve.bosch@urv.cat
Professors/es
BOSCH CAPDEVILA, ESTEBAN
Web
Descripció general i informació rellevant <p>La transmissió de drets patrimonials derivats del fet de la mort d'una persona.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 CE2 Identificar, interpretar i utilitzar les fonts jurídiques internes, europees, internacionals i comparades
 CE3 Assessorar, mitjançar, negociar i resoldre conflictes des d’una perspectiva jurídica
 CE4 Identificar qüestions jurídiques a partir d’un conjunt complex de fets no estructurats jurídicament
 CE6 Elaborar documents jurídics o amb rellevància jurídica complexos
 CE7 Ser conscient de la funció del dret com a sistema regulador de les relacions socials i econòmiques
 CE8 Reconèixer el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la interdisciplinarietat dels problemes jurídics
 CE9 Conèixer en profunditat les principals institucions jurídiques públiques i privades, la seva gènesi i evolució històrica
 CE10 Utilitzar de manera precisa el dret aplicable, involucrant-se en els problemes d’actualitat
 CE11 Distingir entre el raonament jurídic i els arguments de naturalesa ètica, política, econòmica i social
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 CE2 Genèric
 CE3 Genèric
 CE4 Identifica les institucions jurídiques aplicables a un conjunt de fets o problemes jurídics
 CE6 Genèric
 CE7 Genèric
 CE8 Genèric
 CE9 És capaç de distingir i relacionar les diferents institucions jurídiques, públiques i privades
 CE10 Genèric
 CE11 Genèric
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Lliçó 1 : La successió per causa de mort. Conceptes fonamentals del dret de successions 1. El dret de successions vigent a Catalunya.
2. L'eficàcia jurídica de la mort.
3. La successió per causa de mort.
3.1. Aspectes generals de la successió universal i la particular.
3.2. Títol successori i fonament successori.
3.3. El títol d'hereu/va.
3.4. El títol de legatari/a.
4. Atribucions no successòries
Lliçó 2: Els principis successoris del dret català 1. La necessitat d'executar la voluntat del causant: l'hereu o el marmessor universal.
1.1. La regla general: la necessitat d'institució d'hereu en la successió.
1.2. La possibilitat de distribuir tota l'herència en llegats: la successió sense hereu/va.
2. La universalitat del títol d'hereu.
3. Els principis d'incompatibilitat de fonaments successoris, i de preferència del fonament voluntari.
4. El principi de perdurabilitat de la institució d'hereu.
Lliçó 3: El procés d'adquisició de l'herència 1. Les fases de l'adquisició de l'herència.
2. L'herència jacent.
3. L'obertura de la successió
4. La vocació.
5. La delació.
Lliçó 4: La capacitat successòria 1. La personalitat jurídica.
2. La coexistència entre el causant i el drethavent.
2.1. El concebut o la concebuda
2.2. El no concebut o la no concebuda.
2.3. Les persones jurídiques en constitució.
3. La inhabilitat per a succeir.
4. La indignitat successòria.
4.1. Concepte.
4.2. Les causes d'indignitat.
4.3. La reconciliació i el perdó.
5. Els efectes de la inhabilitat i de la indignitat successòries.
Lliçó 5: Els negocis jurídics testamentaris 1. El testament
1.1. Acte jurídic per causa de mort
1.2. Acte formal
1.3 Acte unilateral
1.4. Acte personalíssim
1.5. Acte essencialment revocable
1.6. Institució d’hereu
2. Formalitats del testament
2.1. Identificació del testador
2.2. Unitat d’acte
2.3. Data i hora
2.4. Testimonis
2.5. Idioma
3. Capacitat per a testar. La intervenció de facultatius
4. Contingut del testament
5. Classes de testaments
5.1. Testaments notarials
5.1.1. Testament obert
5.1.2. Testament tancat
5.1.3. Formes especials
5.2. Testament hològraf
6. El codicil
6.1. Concepte i contingut
6.2. La clàusula codicil•lar
7. La memòria testamentària
Lliçó 6: La ineficàcia dels negocis mortis causa 1. Concepte i classes d’ineficàcia
2. La nul•litat
2.1. Causes de nul•litat. Especial consideració dels vicis de la voluntat
2.2. L’acció de nul•litat testamentària
2.3. Efectes de la nul•litat
2.4. La conversió del testament nul
2.5. La nul•litat del codicil i la memòria testamentària
3. La revocació
3.1 Concepte i classes
3.2 El testament merament revocatori
3.3 La revocació material
3.4 La revocació de codicils i memòries testamentàries
3.5 La revocació de testament per pacte successori
4. La ineficàcia de les disposicions a favor del cònjuge o convivent en els casos de crisi de parella
5. La caducitat
Lliçó 7: La institució d’hereu/va 1. Aspectes generals
2. L'atribució del títol d'hereu
2.1. La regla general
2.2. Els casos dubtosos: l'hereu en cosa certa i l'hereu en usdefruit
3. La identificació i determinació dels hereus i les hereves
4. La distribució de l’herència
5. La institució d’hereu sota condició i termini
5.1. La no admissió de la condició i el termini resolutoris
5.2. La no admissió del termini suspensiu
5.3. La institució d’hereu sota condició suspensiva
5.3.1. Admissibilitat
5.3.2. Requisits: possibilitat i licitud
5.3.3. Efectes de la institució d’hereu condicional
Lliçó 8: Les disposicions fiduciàries 1. La designació d’hereu/va per fiduciari
2. L’herència de confiança
Lliçó 9: Les substitucions pupil•lar i exemplar 1. Introducció
2. La substitució pupil•lar
2.1. Requisits
2.2. Beneficiaris
2.3. Extinció
3. La substitució exemplar
3.1. Requisits
3.2. Beneficiaris
3.3. Ineficàcia
Lliçó 10: Els fideïcomisos 1. Introducció
2. Caracterització i modalitats
3. Constitució, requisits i límits del fideïcomís. La seva extinció
4 La delació al fiduciari o la fiduciària. Les conseqüències de la seva mancança
5. Els efectes del fideïcomís abans de la delació fideïcomissària
6. La quarta trebel·liànica
7. La delació fideïcomissària
8. El fideïcomís de residu
9. La substitució preventiva de residu
Lliçó 11: Els llegats 1. Concepte i característiques
2. Llegats d'eficàcia real i d'eficàcia obligacional
3. Negocis mortis causa idonis per a ordenar llegats
4. El contingut del llegat
5. Ineficàcia i extinció del llegat
6. Classes de llegats
6.1. Llegat de cosa aliena
6.3. Llegat de diners
6.4. Llegat de cosa gravada
6.5. Llegat de crèdit, de deute i d’alliberament de deute
6.6. Llegat d’usdefruit universal
6.7. Llegat de part alíquota
7. Delació i adquisició del llegat
8. Acceptació i repudiació del llegat
9. La destinació de la porció del legatari que falta
10. El prellegat
11. La persona gravada
12. La transmissió passiva del llegat
13. Els límits del llegat. La reducció de llegats
13.1. La reducció de llegats excessius
13.2. La quarta falcídia
Lliçó 12: Les disposicions modals 1. Concepte i distinció amb altres institucions
2. La persona gravada amb el mode
3. El contingut del mode
4. La persona afavorida amb el mode
5. El compliment del mode
Lliçó 13: La marmessoria 1. L’execució de la voluntat del causant
2. El càrrec de marmessor
2.1. Capacitat i legitimació
2.2. El nomenament de marmessor
2.3. L’acceptació, l’excusa i la renúncia al càrrec
2.4. La titularitat del càrrec
2.4.1. El seu caràcter personalíssim
2.4.2. La pluralitat de marmessors. Mancomunitat i solidaritat
2.5. La remuneració del marmessor i el rescabalament de les despeses
2.6. El temps de compliment de l’encàrrec
3. L’exercici del càrrec de marmessor
3.1. Marmessor universal i el marmessor particular
3.2. El marmessor universal: la funció de substitució de l’hereu/va
3.3. El marmessor particular
4. L’extinció de la marmessoria. La rendició de comptes
Lliçó 14: Els pactes successoris 1. Presentació.
2. Aspectes personals.
2.1. Els atorgants.
2.2. Les persones afavorides (no atorgants).
3. Aspectes formals i publicitat.
4. Contingut general dels pactes successoris.
5. La ineficàcia dels pactes successoris.
5.1. La seva modificació i resolució per acord dels atorgants.
5.2. La seva revocació.
5.3. La incidència de les crisis matrimonials o de convivència.
6. La nul•litat dels pactes successoris.
7. Els heretaments.
8. Els pactes successoris d'atribució particular.
Lliçó 15: Les donacions per causa de mort 1. Concepte.
2. Elements tipificadors d'una donació com a mortis causa.
3. Naturalesa i finalitat.
4. Qualificació
5. La transmissió de la propietat.
5.1. Immedita
5.2. Diferida
6. L'adquisició de la possessió.
7. Objecte.
8. Capacitat.
Lliçó 16: La successió intestada 1. L’obertura de la successió intestada
2. El parentiu: la successió ordinum et graduum
3. La successió intestada per dret de representació
4. Els ordres successoris
4.1. Descendents
4.2. El cònjuge i el convivent de fet
4.3. Ascendents
4.4. Col•laterals
4.5. La Generalitat de Catalunya
5.Les llegítimes en la successió intestada
6. L’usdefruit vidual abintestat
7. La successió intestada de l’impúber
Lliçó 17: La llegítima 1. La llegítima: concepte i justificació
2. Naturalesa jurídica de la llegítima
3. La categoria de legitimari/a
3.1. Descendents
3.2. Progenitors
4. Les causes d’incapacitat
5. L’atribució de la llegítima
6. La concurrència del títol d’hereu i de legitimari en la mateixa persona
7. La quantia de la llegítima i la determinació de la llegítima global
7.1. La computació legitimària
7.1.1. La determinació i valoració del cabal relicte
7.1.2. La depuració del cabal relicte
7.1.3. La computació del donatum
7.2. El càlcul de la llegítima global
8. La llegítima individual
8.1. Càlcul de la llegítima individual
8.2. La imputació legitimària
9. El pagament de la llegítima
10. L’acció de reclamació de la llegítima
11. La responsabilitat per al pagament de la llegítima
12. Els interessos de la llegítima
13. La desheretació
14. La preterició
14.1 La preterició errònia
14.2. La preterició intencional
15. La intangibilitat qualitativa de la llegítima
15.1. Els gravàmens de la llegítima
15.2. La cautela socini
16. La protecció del contingut econòmic de la llegítima
16.1. L’acció de suplement de llegítima
16.2. La inoficiositat
17. L’extinció de la llegítima
17.1. La renúncia a la llegítima
17.2. La prescripció de l’acció de reclamació
Lliçó 18: La quarta vidual 1. Concepte i funció de la quarta de vidual
2. Naturalesa jurídica
3. Requisits per al naixement de la quarta vidual
3.1. Pressupòsits subjectius
3.2. La situació de necessitat. El primer límit màxim de la quarta vidual
4. El còmput de la quarta vidual
4.1. El segon límit màxim de la quarta vidual
4.2. La imputació
4.3. L'import de la reclamació
5. El pagament de la quarta vidual
6. Extinció del dret a reclamar la quarta vidual
Lliçó 19: L'acceptació i la repudiació de l'herència 1. Introducció. L'acceptació i la repudiació de l'herència com a exercici de la delació.
2. Els actes d'acceptació i repudiació de l'herència: aspectes comuns.
2.1. Característiques dels actes d'acceptació i repudiació de l'herència.
2.2. La capacitat per acceptar o repudiar.
2.3. El termini per acceptar o repudiar. La interrogatio in iure.
2.4. L'abast dels actes d'acceptació i de repudiació de l'herència.
3. L'acceptació de l'herència. Les formes d'acceptació.
3.1. L'acceptació expressa.
3.2. L'acceptació tàcita.
3.3. L'acceptació de l'herència com a sanció.
4. La repudiació de l'herència.
4.1. La repudiació com a acte formal.
4.2. La repudiació en perjudici dels creditors.
Lliçó 20: L’ordre de successió respecte a les quotes hereditàries vacants 1. Introducció.
2. Les causes que poden donar lloc a una quota hereditària vacant.
2.1. La falta de disposició d'una quota hereditària.
2.2. La falta d'hereu/va.
3. La destinació de la quota hereditària vacant.
4. La substitució vulgar.
4.1. Concepte.
4.2. Casos en que pot operar la substitució.
4.3. La capacitat del substitut/ta vulgar.
4.4. Les modalitats de substitució vulgar en funció del nombre de substituts/tes i de substituïts/ïdes.
4.5. La substitució vulgar expressa i la tàcita.
4.6. Els efectes de la substitució vulgar.
5. El dret de representació.
5.1. El supòsit de fet: la frustració de la crida al cap d'una estirp.
5.2. Característiques.
5.3. Els casos en que s'admet el dret de representació en la successió testada.
6. La transmissió de la delació: l'anomenat ius transmissionis.
6.1. Concepte.
6.2. Requisits.
6.3. Efectes.
7. El dret d'acréixer.
7.1. Concepte.
7.2. Àmbit.
7.3. Requisits per la procedència del dret d'acréixer.
7.4. Efectes del dret d'acréixer.
Lliçó 21: L'adquisició de l'herència i la responsabilitat de l'hereu o hereva 1. Introducció.
2. Els deutes del/de la causant i les càrregues hereditàries.
3. L'ordre de cobrament amb els béns hereditaris.
4. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació a benefici d'inventari.
4.1. Casos en què l'hereu/va gaudeix del benefici d'inventari.
4.2. La formació de l'inventari.
4.3. Efectes de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari.
4.3.1. La responsabilitat limitada de l'hereu/va.
4.3.2. La separació de patrimonis.
4.3.3. L'administració de l'herència beneficiària.
4.4. La pèrdua del benefici d'inventari
5. El règim de l'adquisició de l'herència en el cas de l'acceptació pura i simple.
5.1. El supòsit de fet.
5.2. La confusió de patrimonis.
5.3. El benefici de separació de patrimonis.
Lliçó 22: La comunitat hereditària 1. La comunitat hereditària: aspectes generals.
2. Subjectes de la comunitat hereditària.
3. El seu objecte.
4. La naturalesa jurídica de la comunitat hereditària.
5. El tanteig i el retracte hereditaris.
6. L'administració de l'herència en comunitat.
Lliçó 23: La partició de l'herència 1. Concepte i aspectes generals de la partició.
2. La naturalesa jurídica de la partició.
3. L'objecte de la partició.
4. La legitimació per realitzar la partició.
5. La legitimació per demanar la partició.
6. La no divisió de l'herència.
7. La mecànica de la partició.
8. El pagament dels deutes hereditaris.
9. La inexactitud de la partició.
10. La inexactitud de la partició per raó dels cohereus/ves.
10.1. La partició feta amb l'hereu/va aparent.
10.2. La partició feta amb omissió d'algun cohereu/va.
Lliçó 24: La col.lació 1. Concepte i funció de la col.lació.
2. El supòsit de fet de la col.lació.
2.1. Atribucions col.lacionables.
2.2. La no col.lacionabilitat: la dispensa i l'exclusió de la col.lació.
2.3. La renúncia a la col.lació.
3. Persones afectades per la col.lació.
4. La pràctica de la col.lació.
4.1. La computació de les atribucions col.lacionables.
4.2. La imputació de l'atribució col.lacionable a la quota hereditària de l'obligat a col.lacionar.
Lliçó 25: La protecció dels drets derivats de la successió: l'acció de petició d'herència 1. Concepte.
2. La universalitat de l'acció.
3. Legitimació
4. Eficàcia de l'acció de petició d'herència.
5. La imprescriptibilitat de l'acció de petició d'herència.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
CE2
CE3
CE6
CE11
 16 25 41
Sessió Magistral
CE2
CE4
CE6
CE7
CE8
CE10
 31 48 79
Atenció personalitzada
2 2 4
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura: objectius i avaluació
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Correcció a l'aula dels casos pràctics que l'alumne haurà resolt prèviament a casa
Sessió Magistral Explicació teòrico pràctica de les institucions
Atenció personalitzada Ressolució de dubtes

Atenció personalitzada
Descripció

Dins l'horari de tutoria, previa sol.licitud de l'alumne via correu electrònic.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
CE2
CE3
CE6
CE11
 Resolució de casos pràctics amb la finalitat de preparar la pràctica final 1/3 part de la nota final
Sessió Magistral
CE2
CE4
CE6
CE7
CE8
CE10
 Explicació teòrico pràctica de les institucions 2/3 parts de la nota final, amb 2 exàmens de preguntes curtes teòrico pràcticas a la semana 6 i 12 aproximadament
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es faran 3 proves al llarg del curs:

a) Prova teòrica de preguntes curtes, lliçons 1 a 12
b) Prova teòrico/pràctica de preguntes curtes, lliçons 13 a 25
c) Prova pràctica: resolució d'un cas pràctic, lliçons 1 a 25

Cadascuna de les notes val 1/3 de la nota final. Aquesta nota final resultarà de la mitjana de les 3 proves, sempre que en cap d'elles s'hagi obtingut una nota inferior a 4; si es dona aquesta circumstància (alguna prova amb nota inferior a 4), encara que el promig sigui de 5 o superior, la qualificació en 1ª convocatòria serà de suspens.

SEGONA CONVOCATÒRIA: per als alumnes que no hagin aprovat la primera convocatòria, se'ls ofereixen dues possibilitats:
a) Presentar-se només de les parts no aprovades en primera convocatòria (nota inferior a 5); en aquest cas, es conservaran les notes de les parts aprovades en primera convocatòria. Per aprovar l'assignatura caldrà també que en cap de les parts s'hagi tret una nota inferior a 4.
b) Fer un examen global de tot el temari, que constarà d'una prova teòrico/pràctica de preguntes curtes, i un cas pràcticc. La primera prova valdrà les 2/3 parts de la nota, i la pràctica 1/3 part. S'aprovarà quan el promig ponderat sigui de 5 o superior, encara que en alguna de les parts s'hagi tret una nota inferior a 4.

Fonts d'informació

Bàsica Pedro DEL POZO, Antoni VAQUER, Esteve BOSCH, Derecho civil de Cataluña. Derecho de Sucesiones, 3ª edició, 2017, Barcelona, Marcial Pons

Cristina Villó Travé (coord.) Retos y oportunidades del Derecho de Sucesiones, Thomson Reuters Aranzadi, 2019

Cristina Villó Travé. Las atribuciones sucesorias determinadas por ley en el Derecho civil de Cataluña. Reus, 2019.

Complementària , , ,

Recomanacions


 
Altres comentaris
És vital fer un repàs diari de la matèria impartida, i es recomana llegir abans de cada classe els power points corresponents Les classes es fan en català; el manual recomanat de l'assignatura està en castellà
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent