| Competències |
| Codi | |
| A1 | Capacitat per aplicar coneixements de matemàtiques, ciència i enginyeria. |
| A2 | Capacitat per dissenyar i desenvolupar experiments científics, així com analitzar i interpretar dades i resultats. |
| A3 | Capacitat de dissenyar un sistema, component o procés de l'àmbit de la Tecnologia de la informació i les Comunicacions per complir les especificacions requerides. |
| A4 | Capacitat per identificar, formular i resoldre problemes d'enginyeria de Telecomunicació. |
| A5 | Capacitat d'utilitzar les tècniques, habilitats i eines de l'enginyeria moderna necessàries per la pràctica en l'enginyeria de Telecomunicació. |
| A6 | Capacitat per dissenyar, construir, explotar i gestionar xarxes de telecomunicacions, enteses com sistemes de transport de la informació. |
| A8 | Capacitat per projectar i construir els sistemes de conmutació necessaris en les xarxes de comunicacions. |
| A9 | Capacitat per realitzar un tractament simbòlic de la informació digitalitzada. |
| A10 | Capacitat per concebre, implementar i explotar els serveis de telecomunicacions en totes les seves formes, definint la seva organització, proposant els elements lògics de que es composen i establint els processos de comunicació necessaris entre els diferents components del sistema. |
| A11 | Capacitat per aplicar els avenços que es produeixin en les tecnologies de transmissió i de computació a la millora de la qualitat, el rendiment i la facilitat d'ús de tots els sistemes d'informació. |
| B3 | Capacitat per comunicar-se de forma efectiva en el vocabulari professional i idiomes pertinents. |
| B4 | Capacitat per afrontar l'aprenentatge al llarg de tota la vida professional. |
| C2 | Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC. |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) a la llèngua pròpia. |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Analitzar el funcionament dels computadors a baix nivell, a partir de la comprensió de les unitats funcionals que l’integren, és a dir, processador, memòria i controladors d’E/S. | A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 |
B3 B4 |
C2 |
| Dissenyar programes senzills en Llenguatge Ensamblador que permetin controlar la transferència i manipulació d'informació provinent de l'exterior del computador. | A1 A2 A3 A4 A5 A6 A8 A9 A10 |
B3 B4 |
C2 C5 |
| Modificar el disseny d’un processador senzill per tal d’afegir algunes instruccions noves al joc bàsic d’instruccions de Llenguatge Màquina. | A1 A2 A3 A5 A6 A9 |
B3 B4 |
|
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.Introducció | Objectius de l’assignatura. Nivells funcionals d’un computador. Subsistemes d’un computador de Von Newman. Concepte de programació d’un computador. |
| 2.Llenguatge Màquina | Format d’instruccions i dades. Modes d’adreçament. Repertori d’instruccions. Programació en Llenguatge Assemblador. Subrutines. |
| 3.Màquina Senzilla | Introducció. Repàs circuit lògics. Unitat de Procés. Unitat de Control. Modificacions. Microprogramació. |
| 4.Altres Arquitectures | Processament Segmentat. Processament Vectorial. Processament Paral·lel. |
| 5.Memòria | Jerarquia de memòria. Memòria Principal. Memòria Caché. Memòria Virtual. |
| 6.Entrada/Sortida | Controladors de dispositius. Sincronització de les operacions d’Entrada/Sortida: Enquesta i Interrupcions. Accés directe a memòria (DMA). |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
0.5 | 0 | 0.5 | |||||
| Sessió Magistral |
|
40.5 | 30 | 70.5 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
12 | 20 | 32 | |||||
| Pràctiques a laboratoris |
|
14 | 14 | 28 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1.5 | 0 | 1.5 | |||||
| Proves objectives de tipus test |
|
4 | 10 | 14 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
3 | 14 | 17 | |||||
| Proves pràctiques |
|
1 | 23 | 24 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Explicació dels objectius, continguts i procés d'avaluació. |
| Sessió Magistral | Explicació de conceptes teòrics mitjançant pissarra. Es formulen preguntes a l'alumnat per tal que desenvolupi les seves pròpies solucions davant la problemàtica plantejada. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Durant el curs es plantejaran exercicis relacionats amb el context teòric presentat en les sessions magistrals. La resolució dels exercicis es farà sobre la pissarra, preferentment per part dels alumnes. |
| Pràctiques a laboratoris | Es proporcionarà un entorn (programari, llibreries, codi d'exemple) per desenvolupar programes escrits en Llenguatge Màquina. Amb aquest entorn caldrà realitzar petits programes proposats durant les hores lectives de laboratori. Part d'aquests programes s'han de fer servir en la pràctica final, la qual cal completar en hores no lectives. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Proves objectives de tipus test |
Proves de tipus test, amb preguntes de resposta única sobre quatre possibles respostes. Es realitzaran quatre tests al llarg del curs (en hores de teoria), cada un dels quals computarà un 25% de la nota de test. Les respostes incorrectes descomptaran 1/3. |
40 % | |
| Proves de Desenvolupament | Proves de resolució d'un exercici. Es realitzaran tres exercicis al llarg del curs (en hores de problemes), cada un dels quals computarà 1/3 de la nota de les proves de desenvolupament. | 30 % | |
| Proves pràctiques | Prova de resolució de la pràctica de l'assignatura. Els alumnes, en grups de 2 persones, han de lliurar un programa que resolgui la problemàtica plantejada a l'enunciat de la pràctica, juntament amb la documentació corresponent (informe). A més, cada grup d'alumnes s'haurà de presentar a una entrevista amb el professor. En aquesta entrevista es provarà l'execució del programa (davant d'ordinador) i el professor realitzarà preguntes sobre el seu funcionament a cada un dels membres del grup. La nota de pràctiques vindrà determinada per l'eficàcia del programa, per la claredat de la documentació i també pel nivell de coneixement demostrat per cada alumne (la nota pot ser diferent per a cada alumne d'un mateix grup de pràctiques). | 30 % | |
| Altres | Exemples fet a classe per consolidar punts concrets del temari. Es pot aconseguir un punt extra. |
||
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
La segona convocatòria te la mateixa estructura que l'avaluació continuada, és a dir: 4 proves objectives tipus test (40%) 3 proves de desenvolupament (30%) 1 prova pràctica (30%) L'alumno pot refer qualsevol de les proves. La nota final corresponerà al últim intent. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
De Miguel Anasagasti, P., Fundamentos de los computadores, Thomson, 2004 |
|
| Complementària |
Forouzan, B.A., Introduccion a la ciencia de la computacion, Thomson, 2003
W. Stallings, Organización y Arquitectura de Computadores (4 Ed.), Prentice-Hall, 1997
David A. Patterson, John L. Hennessy, Estructura y diseño de computadores, Reverté S.A., 2000 |
|
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||