Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
1. Cinètica formal en sistemes homogenis. |
Importància de la cinètica en enginyeria química. Terminologia: Equilibri químic i cinètica. Variables i quantitats en cinètica. Dependència de la velocitat de reacció amb la composició i la temperatura. Particularització del balanç de matèria a sistemes homogenis amb reacció química. Aplicació a sistemes tancats i oberts: models de reactors ideals. Determinació de paràmetres cinètics a partir de dades experimentals. Aplicació a sistemes amb reaccions simultànies: reaccions en sèrie i en paral·lel. |
2. Mecanismes de les reaccions químiques en mitjans homogenis. |
Teories de les reaccions elementals: teoria de col · lisions i teoria de l'estat de transició. Reaccions elementals en fase gas i en dissolució. Reaccions no elementals. Intermedis actius. Hipòtesi de l'estat pseudoestacionario. Cerca del mecanisme de reacció. Polimerització. Catàlisi en sistemes homogenis. Catàlisi Àcid-Base. Catàlisi enzimàtica: model de Michaelis-Menten, altres models. |
3. Disseny de reactors ideals. |
Disseny de reactors isotèrmics continus i discontinus. Pèrdua de càrrega en reactors de llit fix. Particularització del balanç d'energia en sistemes reactius per al disseny de reactors. Disseny de reactors adiabàtics i no isotèrmics. Construcció i ús de diagrames TX-rA i (1/rA)-X per al pre-dimensionat de reactors químics. Anàlisi de l'estabilitat de reactors de mescla perfecta, estats estacionaris múltiples. Sistemes amb reaccions múltiples: reaccions en sèrie i en paral · lel. Selectivitat. Tractament generalitzat de sistemes amb reaccions múltiples. |
4. Mecanismes de les reaccions químiques sobre superfícies. |
Catàlisi heterogènia: Adsorció en superfícies: Isotermes d'adsorció. Models cinètics en catàlisi heterogènia. Etapes en la reacció. Etapa limitant de la velocitat de reacció global i síntesi del model cinètic. Anàlisi de dades experimentals i obtenció de paràmetres del model. Desactivació de catalitzadors heterogenis. Mecanismes i cinètiques de desactivació. Efectes del transport extern i intern en partícules de catalitzador. Difusió i reacció en l'interior d'una partícula de catalitzador. Mòdul de Thiele i factor d'eficiència interna. Resistència externa i factor d'eficiència global. Criteris per avaluar la incidència del transport en la velocitat de reacció. |
5. Reactors heterogenis. |
Disseny de reactors catalítics. Reactor de llit fix. Reactors en suspensió. Reactors de llit fluïditzat. Reactors de llit mòbil amb desactivació de catalitzador. Reaccions heterogènies no catalítiques. El model de nucli en contracció: aplicació a regeneració de catalitzadors ia la dissolució de partícules monodispersas. Reactors per a sistemes gas-líquid. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Sessió Magistral |
|
48 |
80 |
128 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
24 |
35 |
59 |
Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
|
Proves objectives de preguntes curtes |
|
4 |
11 |
15 |
Proves pràctiques |
|
5 |
15 |
20 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
S’utilitza una varietat de metodologies per tal de facilitar l’accés als continguts d’estudiants amb models d’aprenentatge diferents. |
Sessió Magistral |
Combinació de classe magistral i estudi de casos. |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Hands-Out. A partir de la introducció dels conceptes bàsics, es desenvolupen exemples, exercicis, activitats i tests ràpids. S’alterna el treball individual amb el treball en equip. |
Atenció personalitzada |
Atendre al alumnes de forma individual per tal d'orientar-los en l'adquisició de coneixements tecnics i competencies socials.
Les consultes normalment es fan en visites concertades en horari d'atenció en el despatx del professor. |
Descripció |
Atendre als alumnes de forma individual i privada per tal
d'orientar-les en l'adquisició de coneixements tècnics i competències socials.
1º Quadrimestre: Responsable: Dr. Christophe Bengoa
Horari d'oficina: matí 10h30-14h00 tarda 16h00-18h30.
Les reunions es convocaran a petició de l'alumne, enviant un e-mail al
professor: christophe.bengoa@urv.cat
2º Quadrimestre: Responsable: Dr. Frank Stüber
Demanar cita prèvia per e-mail
Les reunions es convocaran a petició de l'alumne enviant
un e-mail al professor: frankerich.stuber@urv.cat
N.B. Es
prega no enviar e-mails pel moodle, no es poden respondre.
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Proves pràctiques |
|
Examen parcial 1er Quadrimestre: es realitzarà una prova global de 3h dels coneixements adquirits per l’alumne sobre el temari complet del 1er Quadrimestre. Pes: 30%.
Examen parcial 2n Quadrimestre: es realitzarà una prova global de 3h dels coneixements adquirits per l’alumne sobre el temari complet del 2n Quadrimestre. Pes: 30%.
|
60% |
Proves objectives de preguntes curtes |
|
1r Quadrimestre. Es realitzaran dues proves individual de curta durada per controlar l'avançament de l'alumnat. Pes: 10% cada prova (20% total).
2n Quadrimestre. Es realitzarà una prova individual de curta durada per controlar l'avançament de l'alumnat. Pes: 20%
|
40% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Avaluació
continuada: Per poder aprovar a l'avaluació continuada, és necessari obtenir una nota
mínima de 3.0/10 a cada quadrimestre i, que la nota mitjana de les dues parts
(1r quadrimestre i 2n quadrimestre), sigui com a mínim de a 5.0/10.
Al 1er quadrimestre es faran dos problemes per lliurar a l’aula amb un pes
del 10% cadascun, i un examen final de 3 hores que val un 30%. Pes total del
1er Quadrimestre: 50%.
Si la nota del 1er Quadrimestre és superior a 3.0, es podrà conservar aquesta
nota per a la segona convocatòria.
Si la nota del 1er Quadrimestre és igual o superior a 5.0, i la assignatura no
s'aprova en segona convocatòria, es podrà conservar aquesta nota del 1er
Quadrimestre pel curs següent. Aquesta regla funcionarà únicament 1 curs.
Al 2n quadrimestre es farà un examen parcial de 2 hores que té un pes de
20% i un examen final de 3 hores que val un 30%. Pes total del 2n Quadrimestre:
50%.
Si la nota del 2n Quadrimestre és superior a 3.0, es podrà conservar aquesta nota
per a la segona convocatòria.
Si la nota del 2n Quadrimestre és igual o superior a 5.0, i la assignatura no
s'aprova en segona convocatòria, es podrà conservar aquesta nota del 2n
Quadrimestre pel curs següent. Aquesta regla funcionarà únicament 1 curs.
Segona convocatòria: A l'examen de
segona convocatòria nomes es repetirà la o les parts suspeses a l'avaluació
continuada (1r quadrimestre i/o 2n quadrimestre). La nota aprovada a qualsevol
de les dues parts de l'avaluació continuada (1r quadrimestre i/o 2n
quadrimestre) es mantindrà a la segona convocatòria. La o les notes obtingudes
a la segona convocatòria substituiran la o les notes obtingudes a l'avaluació
continuada per calcular la nota global a la segona convocatòria. Es manté la
condició que per aprovar la segona convocatòria se ha de tenir com a mínim un
3.0/10 en cada part i que la nota global ha de ser igual o superior a un
5.0/10. Durant les proves
d'avaluació només es podrà utilitzar una calculadora científica sense
connectivitat a xarxes (wifi, bluetooth, etc.). Els telèfons mòbils, rellotges
intel·ligents, tabletes, ordinadors portàtils i altres aparells electrònics que
no estiguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora
de la vista. |
Bàsica |
|
FOGLER, H.S., Elementos de la ingeniería de la reacción química, 2a edició traduïda al castellà, 1992. HIMMELBLAU, D.M, Basic Principles and calculations in Chemical Engineering, Prentice Hall, New Jersey, 1989. |
Complementària |
|
FELDER R.M. i R.W. ROUSSEAU, Principios Elementales de los Procesos Químicos, 3a edició. Addison-Wesley IberoAmericana, 2003.
GONZALEZ VELLASCO, J.R., GONZALEZ MARCOS, J.A., GONZALEZ MARCOS,M.P.,
GUTIERREZ ORTIZ, J.I., GUTIERREZ ORTIZ,M.A., Cinetica Quimica Aplicada,
Editorial Sintesis, 1999. SANTAMARIA, J.M., HERGUIDO, J., MENENDEZ, M.A., MONZON, A., Ingenieria de Reactores, Editorial Sintesis,1999. SMITH, J. M., Chemical Engineering Kinetics, McGraw-Hill, 1981. RAWLINGS, J.B. i EKERDT, J.G., Chemical Reactor Analysis and Design Fundamentals, Nob-Hill Publishing, 2002. Software: ReactorLab, Polymath i Matlab. LEVENSPIEL, O., The Chemical Reactor Omnibook, O. S. U. Book Stores, Inc., 1979. SCHMIDT, L.D., The Engineering of Chemical Reactions, Oxford University Press, 1998. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|