DADES IDENTIFICATIVES

2020_21

Assignatura (*)

ASPECTES LEGALS, SOCIALS I COMUNICATIUS

Codi

17914129

Ensenyament

Doble titulació de grau d'Enginyeria Informàtica i de Biotecnologia (2014)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Quart

Llengua d'impartició

Català

Departament

Dret Públic
Estudis de Comunicació

Coordinador/a

PRADES TENA, JORDI

Adreça electrònica

veronica.galiana@urv.cat
jordi.prades@urv.cat

Professors/es

GALIANA SAURA, VERONICA

PRADES TENA, JORDI

Web

Descripció general i informació rellevant

<div><b>En el cas d’emergència sanitària que requereixi confinar la població o que impliqui restriccions de mobilitat durant aquest curs, es procurarà adaptar l'activitat docent i l'avaluació. Si es produeix aquesta situació, s'informarà d'aquestes adaptacions a l’espai Moodle de cada assignatura.</b></div><div><br /></div><p> La biotecnologia està canviant el món del segle XXI, de manera que cal realitzar un rigorós debat social que analitzi les seves repercussions ètiques, jurídiques, socials i comunicatives perquè els ciutadans puguin participar i orientar els canvis que es produiran. Perquè aquest debat sigui realment fructífer es requereixen informació i instruments analítics i comprensius per entendre els processos de comunicació. Precisament per aquest motiu les nostres universitats estan obligades a oferir als seus estudiants una formació adequada que els capaciti per a participar en el debat sobre aquestes qüestions: l’origen de la vida, la mort, la capacitat de prendre racionalment decisions difícils, el valor del principi d’autonomia, el paper de l’Estat en la política sanitària, els problemes derivats de la pobresa i la degradació del medi ambient són bons exemples per a il·lustrar la transcendència dels nous problemes socials. Aquesta assignatura tracta de la importància creixent que en les dues últimes dècades han experimentat les relacions entre la biologia, les noves tecnologies, la societat de la informació, les ciències de la comunicació, l'ètica i el (bio)dret. </p>

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A14	Valorar l'impacte soci-econòmic i les implicacions bioètiques dels diferents processos biotecnològics, i assegurar les disposicions legals vigents
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	CT5	Comunicació oral. Comunicar informació de manera clara i precisa a audiències diverses
	CT7	Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A14	Estimular l'habilitat de comunicar de forma eficient, oral i escrita, en varietat de formes i a diverses audiències.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	CT5	Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral. (Comunicació no verbal i ús de la veu) Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. (Construcció del discurs) Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori. (Eficàcia)
	CT7	Conèixer les principals desigualtats i discriminacions que es produeixen per raó de gènere i comprendre’n les causes. (Igualtat) Identificar els principals problemes ambientals. (Medi ambient) Reconèixer i reflexionar sobre les necessitats i problemàtiques socials, i implicar-se en la millora de la comunitat. (Responsabilitat social com a ciutadà/ana) Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària. (Ètica)
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema

Subtema

1. El biodret: concepte i fonaments

2. Genètica i dret

3. Medi ambient i dret alimentari

4. Patents biotecnològiques

5. La mediatització de la ciència i el rol des mitjans de comunicació

6. L'entorn cultural a la societat del risc

7. L'opinió publicada al descobert

8. Els processos de formació de l'opinió pública

1.1. Drets humans, biodret i bioètica
1.2. Principis generals del Dret aplicables a la biotecnologia
1.3. Normes jurídiques i biodret
1.4. Els àmbits d´aplicació del biodret

2.1. Biomedicina i eugenèsia: aspectes generals
2.2. Genoma humà, manipulacions genètiques i diversitat biològica
2.3. Drets de reproducció, embrions humans i "cel.lules mare"
2.4. Bases de dades, anàlisi d´ADN i criminalitat

3.1. Protecció del medi ambient i desenvolupament sostenible
3.2. Els principis de prevenció i precaució: riscos i regulació jurídica
3.3. Seguretat alimentària i processos d´etiquetatge d´aliments
3.4. Organismes modificats genèticament: regulació jurídica

4.1. Patents: concepte i criteris de patentabilitat
4.2. Origen de les patents biotecnològiques
4.3. Marc jurídic internacional io espanyol de les biopatents
4.4. Arguments en contra i a favor de les patents biotecnològiques

5.1. Societat de la informació, societat del coneixement. Globalització, tecnologia i ciència.
5.2. Les ideologies polítiques i socials a l’entorn de la societat de la complexitat.
5.3. Grups socials i organitzacions davant la biotecnologia.
5.4. Els conflictes Nord-Sud.

6.1. La percepció social de la ciència i la tecnologia.
6.2. Estudi i interpretació de la percepció pública de la biotecnologia.
6.3. La construcció social, cultural i comunicativa de la biotecnologia. Taller de jocs de taula (Peptide, Cytosis, Virulence, Covalence)
6.4. Qui, com, per què cal comunicar les innovacions científiques?

7.1. Els apocalíptics i els integrats de les aplicacions biotecnològiques: agricultura, medi ambient i salut. El segle de la biotecnologia.
7.2. Models i debats sobre la comunicació científica. Els mitjans d’informació i els periodistes: l’estudi dels efectes i de les rutines productives.
7.3. La representació mediàtica de la biotecnologia: la construcció d’imatges socials. La cobertura periodística de la ciència i els científics. Els dilemes de la divulgació periodística. Interacció entre científics i periodistes: com es veuen els uns i els altres?
7.4. La cobertura mediàtica no determina l’opinió pública encara que contribueix a construir-la

8.1. Enginyeria genètica, ciències de la vida i ciències de la comunicació.
8.2. Diàleg social a l’entorn dels aliments modificats genèticament.
8.3. La configuració dels climes d’opinió.
8.4. L’opinió pública a favor o en contra de les aplicacions biotecnològiques.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

A14

CT5

Presentacions / exposicions

CT5

Atenció personalitzada

Treballs

A14

Proves mixtes

A14

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Es presenten els objectius de l'assignatura tot remarcant l'interès de conèixer les implicacions jurídiques, ètiques, socials i comunicatius de les aplicacions biotecnològiques
Sessió Magistral	Es presentaran els principals corrents i dilemes en les societats contemporànies: globalització, identitat, cultura, comunicació
Presentacions / exposicions	Es treballaran continguts del temari en grups que exposaran les seves presentacions a la resta dels alumnes assistents a classe.
Atenció personalitzada	Es promourà la defensa oral dels projectes així com el discurs elaborat i matisat a l'entorn de les temàtqiues treballades.
Treballs	Es treballaran textos que caldrà presentar per escrit en treballs en grup per després fer-ne una presentació pública a la resta d'estudiants.

Atenció personalitzada

Descripció

Els professors de l'assignatura concertaran cites per als estudiants a través del correu electrònic: veronica.galiana@urv.cat jordi.prades@urv.cat

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Proves mixtes

A14

ASPECTES LEGALS: Prova individual i treball en grup (50%).

ASPECTES SOCIALS I COMUNICATIIUS: Prova individual i treball en grup (50%).

100%

Altres


Altres comentaris i segona convocatòria
Per aprovarl'assignatura en la primera convocatòria cal seguir l'avaluació contínua i assolir una qualificació mínima de 5 punts sobre 10 en cadascuna de les dues parts de l'assignatura. La part d'aspectes legals compta un 50% de la nota final, i la d'aspectes socials i comunicatius l'altre 50%. Els alumnes que no aprovin l'avaluació contínua en primera convocatòria poden recuperar les proves suspeses en segona convocatòria. Els alumnes que no segueixin l'avaluació contínua poden presentar-se a l'examen final de l'assignatura en segona convocatòria.

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA

1ª part. Aspectes legals de la biotecnologia

Abellán, Fernando, Reproducción humana asistida y responsabilidad médica, Comares, Granada, 2001.

Autores varios, Bases de datos de perfiles de ADN y criminalidad, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Biotecnología y derecho. Perspectivas en el derecho comparado, Comares, Granada, 1998.

Autores varios, El Convenio de Derechos Humanos y Biomedicina. Su entrada en vigor en el ordenamiento jurídico español, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Genética y Derecho penal. Previsiones en el Código Penal español de 1995, Comares, Granada, 2001.

Autores varios, Genética, Ariel, Barcelona, 2003.

Autores varios, La eugenesia hoy, Comares, Granada, 1999.

Autores varios, Los genes y sus leyes. El Derecho ante el genoma humano, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1999.

Blázquez Ruiz, Javier, Derechos Humanos y proyecto genoma, Comares, Granada, 1999..

Casado, M. (coord.), Manual de Bioética y Derecho, Titant lo blanch, Valencia, 2004.

Emaldi Cirion, Aitziber, El Consejo Genético y sus implicaciones jurídicas, Comares, Granada, 2001.

Etxeberría Guridi, José, Los análisis de ADN y su aplicación al proceso penal, Comares, Granada, 2000.

Galán Cortés, Julio César, Responsabilidad médica y consentimiento informado, Cívitas, Madrid, 2001.

McGee, Glenn, El bebé perfecto. Tener hijos en el nuevo mundo de la clonación y la genética, Gedisa, Barcelona, 2003.

Osset Hernández, Miguel, Ingeniería genética y derechos humanos. Legislación y ética ante el reto de los avances biotecnológicos, Icaria, Barcelona, 2000.

Pérez Salom, José, Recursos genéticos. Biotecnología y Derecho Internacional. La distribución justa y equitativa de beneficios en el Convenio sobre Biodiversidad, Aranzadi, Navarra, 2002.

Recuerda Girela, M.A., Seguridad alimentaria y nuevos alimentos: régimen jurídico administrativo, Thomson Aranzadi, Madrid, 2006.

Romeo Casabona, C.M., (ed.), Biotecnología, Derecho y dignidad humana, Comares, Granada, 2004.

Sádaba, J., Principios de bioética laica, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Valls, R., Ética para la bioética, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Zarraluqui, Luis, Procreación asistida y derechos fundamentales, Tecnos, Madrid, 1988.

2ª part. Debats socials i processos de comunicació de la biotecnologia

REVISTA MÈTODE:
Mètode Science Studies Journal (https://metode.es/revistas)

- El origen de la vida. Una narración científica inacabada. Mètode 87. Otoño 2015

- La ciencia de la prensa. Retos y tendencias de la divulgación de la ciencia. Mètode 80. Invierno 2013/14.

- Los miedos a la ciencia. La percepción social de la investigación científica. Mètode 63. Otoño 2009

- Fotogramas de ciencia. Ciencia y cine. Mètode 48. Invierno 2005/2006 .

- Comunicar la salud. La divulgación médica en los medios de comunicación. Mètode 88. Invierno 2015/2016.

- Gen, ética y estética. El futuro impacto de la genética en nuestras vidas. Mètode 55. Otoño 2007.

- ¿Qué hay detrás del genoma? Las nuevas aplicaciones de la genómica. Mètode 32. Invierno 2001/2002.

Complementària

Bauman, Z. (1998). Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: EdiUOC, Proa. 2001.

Beck, U. (2002): La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

Beck, U. (2004): Poder y contrapoder en la era global. Barcelona: Editorial Paidos.

Besley, John C., J. Shanahan (2005) “Media Attention and Exposure in Relation to Support for Agricultural Biotechnology”. Science Communication, Vol. 26 Nº 4, 347-367.

Bonfadelli, Heinz (2005) “Mass media and biotechnology: knowledge gaps within and between European countries”. International Journal of Public Opinion Research, vol. 17 Nº 1, 42-62.

Burchell, Kevin (2007) “Boundary Work, Associative Argumentation and Switching in the Advocacy of Agricultural Biotechnology”. Science as Culture, Vol. 16, Nº 1, 49-70.

Castells, M. (1997): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Volúmenes 1, 2, y 3. Madrid: Alianza Editorial.

DD.AA. (2004) Opinión pública y biotecnología. Sistema, nº 179-180 (exemplar monogràfic).

Dreyer, Marion & O. Renn, (2009) Food safety governance: integrating science, precaution and public involvement. Berlun, Springer.

López Cerezo, J. L. (2001). Ciencia, tecnología, sociedad y cultura. Madrid: Biblioteca Nueva.

Muñoz, Emilio (2001). Biotecnología y sociedad. Madrid: Cambridge University Press.

Nisbet, Mattthew C. And B. V. Lewenstein (2002) “Biotechnology and the American Media: The Policy Process and the Elite Press, 1970 to 1999”. Science Communication, Vol. 23 Nº 4, 359-391.

Pavone, Vicente (2006) “Science, Eugenics and Utopia. Comparing scientific humanism and liberal eugenics on human genetic enhancement”. Documento de trabajo 06-14. Madrid: CSIC, Unidad de Políticas Comparadas (UPC).

Plaza, Marta i E. Muñoz (2003) “La biotecnología en la prensa española en el año 2002”. Documento de Trabajo 03-16. Madrid: Grupo de ciencia, Tecnología y Sociedad (CSIC).

Rubia Vila, F. J. (Dir.) Percepción social de la ciencia. Academia Europea de Ciencias y Artes. Ediciones UNED.

Sjöberg, Lennart (2005) “Gene Technology in the eyes of the public and experts. Moral opinions, attitudes and risk perception”. Working Paper: 7. Stockholm: Center for Risk Research.

Wilson, E.O. (2006). La creació. Una crida per salvar la vida a la terra. Barcelona: Empúries.

Recomanacions


Altres comentaris
Es recomana mantenir una actitud proactiva i oberta i una visió holística per tal de connectar els continguts de l'assignatura amb les dimensions socials de la resta de les assignatures del grau i de les dobles titulacions.

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent