DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) SALUT PÚBLICA I EDUCACIÓ PER A LA SALUT Codi 18214007
Ensenyament
Grau d'Infermeria (Campus Terres de l'Ebre) (2009)
Cicle 1er
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Infermeria
Coordinador/a
PANISELLO CHAVARRÍA, MARÍA LUISA
Adreça electrònica marisa.panisello@urv.cat
daniela.lleixa@urv.cat
tere.ruperez@urv.cat
mariapilar.monteso@urv.cat
yolanda.domenech@urv.cat
Professors/es
PANISELLO CHAVARRÍA, MARÍA LUISA
LLEIXA LLEIXA, DANIELA
RUPEREZ ESPUNY, TERESA MAGDALENA
MONTESO CURTO, MARIA PILAR
DOMENECH CID, YOLANDA
Web
Descripció general i informació rellevant En aquesta assignatura estudiarem la salut i els seus determinants, la història natural del procés salut-malatia per poder desenvolupar activitats de prevenció i promoció aprofundint en l'educació per a la salut com eina bàsica en el treball d'infermeria

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A2 Conèixer, dirigir i aplicar els principis que sustenten les cures integrades d'infermeria per a treballar d'una manera holística, reconeixent la singularitat i la diversitat multicultural.
 A3 Educar, facilitar, donar suport i animar la salut, el benestar i el confort, promovent la participació del pacient, família i comunitat en el seu procés de salut - malaltia.
 A19 Coneixement rellevant per a aplicar les cures infermers, proporcionant i garantint benestar, qualitat, i la seguretat a l'individu, família i comunitat.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B7 Tenir sensibilització en temes mediambientals.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A2 Identificar els components ambientals en relació a la salut.
Conèixer la història natural del procés salut-malaltia i la seva relació amb els nivells de prevenció.
 A3 Conèixer els fonaments de l'educació per a la salut com instrument per a capacitar a les persones, família i comunitat per a gestionar la seva pròpia salut
Conèixer els programes d'educació- promoció i prevenció al llarg del cicle vital
Adquirir habilitats per a desenvolupar programes d'educació per a la salut en diferents àmbits d'actuació
 A19 Conèixer i analitzar els determinants de la salut
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B7 Conèixer el concepte de desenvolupament sostenible
Conèixer les diferents aproximacions al desenvolupament sostenible i entendre les seves implicacions socials, econòmiques i ambientals, tenint en compte els posicionaments polítics i ideològics
Identificar els problemes i conseqüències derivades del desenvolupament sostenible
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
UNITAT TEMÀTICA I: La salut i els seus determinants de la salut. Concepte de Salut Pública Determinants ambientals: Atmosfera, Aigua, Aigües residuals, el sòl, contaminants físics, el soroll i les radiacions ionitzants, hàbitat humà.
Determinants socials. gànere, classe social. Desigualtats en salut.
UNITAT TEMÀTICA II: Història natural del procés salut-malaltia Nivells de prevenció: Prevenció Primària, Secundària, Terciària
UNITAT TEMÀTICA III: Educació per a la salut Educació per a la salut: Fasses i elements que intervenen.

Educació per a la salut en els diferents nivells de prevenció.

Metodologia d'intervenció

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A2
A3
A19
1 0 1
Sessió Magistral
A2
A3
A19
B7
15 20 35
Presentacions / exposicions
A2
A19
B7
5 30 35
Pràctiques de camp/sortides
A2
A19
B7
2 0 2
Seminaris
A2
A19
B7
8 10 18
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes
A3
20 30 50
Atenció personalitzada
A2
A3
A19
B7
9 0 9
 
Proves mixtes
A2
A3
A19
B7
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i del desenvolupament del d'aquesta
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura
Presentacions / exposicions Presentació i exposició amb el posterior debat del treball que cada grup realitzarà sobre un determinant de la salut
Pràctiques de camp/sortides Visita al Laboratori de l'agència de la protecció de la salut
Seminaris Es formaran grups de treball on cada grup desenvoluparà un determinant de la salut i despres compartirà el seu treball amb la resta de companys i companyes
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes A cada grup es presentarà un cas on tindràn que desenvolupar la metodologia d'intervenció en l'educació per a la salut. Adquirint habilitats per desenvolupar actuacions en l'àmbit de l'educació per a la salut

Atenció personalitzada
Descripció
Disponibilitat per resoldre dubtes per via presencial, espai moodle, correu electrònic.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Presentacions / exposicions
A2
A19
B7
Cada grup presentarà un treball i el lliurarà a la professora 20%
Pràctiques de camp/sortides
A2
A19
B7
Visita al laboratori de l'Agència de la Protecció de la Salut. La visita té un caràcter obligatori
Seminaris
A2
A19
B7
Assistència, participació.l'avaluació dels continguts formarà part de la prova escrita mixta 20%
PBL (Problem Based Learning) / (ABP) Aprenentatge basat en problemes
A3
Com s'organitza el grup (participació, assistència i dinàmica de treball), com busca la informació, l'estructura i l'analitza.
Com aplica la metodologia de l'educació per a la salut i presenta el resultat del seu treball
30%
Proves mixtes
A2
A3
A19
B7
Prova escrita per avaluar els conceptes i els continguts de l'assignatura treballats en diferents metodologies (sessions magistrals, seminaris,...) 30%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La prova mixta avaluarà el contingut teòric de l'assignatura així com el contingut de la informació donada en la visita al loboratori de l'Agència de la Protecció de la Salut


Fonts d'informació

Bàsica

Borell Carme i Benach Joan (coordinadors). Les desigualtats en la salut a Catalunya. Fundació Jaume Bofill. Ed. Mediterrània. Barcelona 2003.

 

Borell Carme i Benach Joan (coordinadors). Evolució de les desigualtats en la Salut a Catalunya. Fundació Jaime Bofia. Ed. Mediterrània. Barcelona 2005.

 

Navarro V. Benach j. I la Comisión Científica de los estudios de las desigualdades sociales en salud en España (1996). Las desigualdades sociales en salud en españa.Madrid<. <ministerio de Sanidad y Consumoi The School of Hygiene and Public Health, The Jonhs Hopkins University (EEUU).

 

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. (2007). Pla de Salut a l’horitzó 2010. primera i segona part. Barcelona: Departament de Salut.

 

Generalitat de Catalunya, llibre blanc. Consens sobre les activitats preventives a l’edat adulta dins de l’atenció primària de salut. Barcelona: Direcció General de Salut Pública; 2006

 

Vaquero Puerta J.L. - Manual de medicina preventiva y salud pública. Ed. Pirámide. Madrid, 1992

 

Kiswerman N. Salud pública y trabajo social. Ed. Humanitas.

 

Mazarrasa-German-Sanchez- Salud Pública y Enfermería Comunitaria. Biblioteca Enfermería Profesional Mc. Graw-Hill.  Interamericana de España. Madrid 1996.

 

Martinez Navarro, f. Antó j. h. Y Cols. Salud Pública Mc. Graw-Hill. Interamericana de España. Madrid 1999.

Girbau Garcia, Rosa. Enfermeria comunitaria i salud pública.Masson. Barcelona 2002.

De la Rosa M. ; Prieto Prieto J. Microbiología en Ciencias de la salud. Ed. Elsevier. Madrid 2003

 

Piedrola gil, G. Y cols. Medicina Preventiva y de Salud Pública Masson Salvat 10ª ed. Barcelona 1991

 

 

Martín Zurro, A y Cano Pérez, J.. (dirs) Manual de Atención Primaria, 2ª ed. Barcelona 1989

 

Alfonso Roca, MT. y Alvarez Dardet (cols). Serie Manuales de Enfermería, Enfermería Comunitaria I. Masson-Salvat, Barcelona 1992 Monografías Clínicas en Atención Primaria. Ed. Doyma. Barcelona 1991

 

Generalitat de Catalunya. Llibre Blanc. Bases per a la integració de la prevenció a la pràctica assistencial. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1993

 

Mazarrassa-German-Sanchez  -Sánchez g-Merelles- Aparicio. Salud Pública y Enfermería Comunitaria. Biblioteca Enfermería Profesional. McGRAAW-HILL. Interamericana de España. Madrid 1996

 

Ministerio de Sanidad y Consumo. Colección Sanidad Ambiental. Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid.

 

Martinez Navarro, F. Antó J.M. y Cols: Salud Pública. McGraw-Hill Interamericana de España, Madrid 1999.

 

Sanchez Moreno, A. y Cols: Enfermería Comunitaria. Actuación en enfermería Comunitaria. Los sistemas y programas de salud. McGraw-Hill Interamericana de España, S.A.V. Madrid 2000

 

Ramos Calero E. Enfermeria Comunitária Métodos y Tècnicas. Ediciones DAE (Grupo Paradigma). Madrid 2000

 

Guies de Pràctica Clínica i Material Docent de l’Institut Català de la Sallut

 

Caja Lopez, c y López Pisa, R.M. (dirs) Serie Manual  de Enfermería, Enfermería  Comunitaria III. Masson. Barcelona 2003

 

Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Accessible en: http://www.idescat.cat

 

Ministerio de Sanidad y Consumo y Política Social

.http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/home.htm

 

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ambiental/index.html

 

Generalitat de Catalunya. Medi Ambient

http://www.gencat.cat/temes/cat/mediambient.htm

 

 Agència de Salut Pública. Ajuntament de Barcelona

http://www.aspb.es/cache/documents.html

 

Organització Mundial de la Salut (OMS). Temes de salut.

http://www.who.int/topics/es/

 

Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud. Medio Ambiente

http://www.istas.net/web/index.asp?idpagina=1234

 

RD.140/2003de 7 de febrero. Criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano. (BOE nº 45 21 de febrero de 2003)

 

Educación para la salud. http://www.educacionparalasalud.com/fondodocumental.htm

 

 

 

Artazcoz L, Borell C, Rohlfs I, Beni C, Moncada A, Benach J. Trabajo doméstico, género y salud en población ocupada. Gaceta Sanitaria 2001; 15(2): 150-153

 

Artázcoz L, García-Calvente MM, Esnaola S, Borell C, Sanchez-Cruz JJ,Ramos JL, et al. Desigualdades de género en salud: la conciliación de la vida laboral y familiar. En: Cabasés JM, Villabí JR, Aibar C, editores. Invertir para la salud. Prioridades en salud pública. Informe SESPAS 2002. Valencia: SESPAS,2002

 

Artazcoz L, escribà-agüir V, Cortès I. Género, trabajo y salud en España. Gaceta Sanitária 2004;1882):24-35

 

Artazcoz L, Moya C, Vanaclocha H, Pont p. La salud de las personas adultas. Gaceta sanitária. 2004; 18(1):56-58

 

Artázcoz L. La salut des de la sensibilitat de gènere. Barcelona: Institut català de les dones. Quadern de l’institut nº 2; 2005

 

Benach J,i altres. El trabajo reproductivo o doméstico. Gaceta Sanitária 2004; 18(19): 31-37

 

 

Borell C, Rohlfs I,Artazcoz L, Muntaner C. Desigualdades en salud según la clase social en las mujeres. ¿Como influye el tipo de medida de la clase social?. Gaceta Sanitaria 2004; 18 (2): 75-84

 

Borell C, García-Calvente M, Martí-Boscà JV. La salud pública desde la perspectiva de género y clase social. Gaceta Sanitária. 2004, 18(1):2-6

 

Brugulat P, Séculi E, Fusté J. Estado de salud y género en Catalunya. Una aproximación a través de las fuentes de información disponibles. Gaceta sanitaria. 2001; 15(1): 54-60

 

 

Delgado A, Salud y género en las consultas de atención primaria. Atenció Primária 2001; 27(2): 75-78

 

 

García - Sanchez I. Diferencias de género en el VIH/sida. Gaceta Sanitaria 2004; 18(2): 47-58

Gonseth J, Sanz J, Segura A, García C, Diferencias por sexo en el tiempo hasta la monitorización del infarto agudo de miocardio. Gaceta Sanitaria. 2002;16(1).90-92.

Martinez I. Violència: Tolerància Zero. Barcelona: Fundació “La Caixa”; 2005

 

 

Mazarrasa L. Estrategias de promoción de salud. En: Miqueo C,Tomás C,Tejero C, Barral MJ, Fernandez T y Yago. Perspectivas de género en salud. Fundamentos científicos y socio-profesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Minerva; 2001.

 

Ministerio de sanidad y Consumo.Informe salud y género 2005. Observatorio de la mujer. Madrid ;2005.

 

Montero I, i altres. Género y salud mental en un mundo cambiante. Gaceta Sanitaria 2004; 18(1): 175-81

 

Navarro V, Quroga A. Politicas de Estado de bienestar para la equidad. Gaceta Sanitária 2004; 18(19):147-157

 

 

Lasheras ML, Pires M, Rodriguez MM. Genero y Salud nº 3. Instituto andaluz de la Mujer. Junta de Andalucia. Sevilla 2004

 

Organización Mundial de la Salud. Integración de las perspectivas de género en la labor de la OMS. Ginebra 2002

 

Peiró R, Ramon N, Álvarez-Darde C, Colomer C, Moya C, Borell C, i altres. Sensibilidad de género en la formulación de planes de salud en España: lo que pudo ser y no fue. Gaceta Sanitaria. 2004; 18(2)

 

Quadern CAPS. Mujer y Calidad de Vida. Barcelona:CAPS: 1991

 

 

Rohlfs I, De AndrésJ, Artazcoz L, Ribalta m, Borell c. Influencia del trabajo remunerado en el estado de salud percibido de las mujeres. Med. Clin(Barc)

 

 

Rohlfs I, Borell C, Fonseca M do C. Género, desigualdades y salud pública: conocimientos y desconocimientos. Gaceta Sanitaria 2000; 14 (3): 60-71

 

 

 

Rohlfs I, Garcá M, Gavaldà l, Medrano MJ, Juvinyà D, Baltasar A i altres. Género y cardiopatia isquémica. Gaceta Sanitaria 2004; 18(2): 54-64

 

Ruiz-Cantero MT, Verdú-delgado M. Sesgo de género en el esfuerzo terapéutico. Gaceta Sanitaria 2004; 18(19: 118-125.

 

Ruiz-Perez I, Blanco-Prieto P, Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas sociosanitarias. Gaceta Sanitaria. 2004;18(2): 4-12

 

 

Valls C, La atenció de género en la Atención Primária. Quadern CAPS 1998 nº27 pàg:46-52

 

Valls C. El estado de la investigación en salud y género. En: Miqueo C,Tomás C,Tejero C, Barral MJ, Fernandez T y Yago. Perspectivas de género en salud. Fundamentos científicos y socio-profesionales de diferencias sexuales no previstas. Madrid: Minerva; 2001.

 

Valls C. Mujeres invisibles. 2à ed. Barcelona: debolsillo; 2006

 

Villavicencio P. Violencia domestica: su impacto en la salud fisica y mental de las mujeres. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales e Instituto de la mujer; 1999.

Cambio climatico y salud humana:Riesgos y respuestas:Resumen. Organización Mundial de la salud. 2003

 

Informe SESPAS 2004. La Salud pública des de la perspectiva de género y clase social. Acesible: htpp://www.sespas.es/ind_lib07.html

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent