Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A1 |
Conèixer i identificar l'estructura i funció del cos humà. Comprendre les bases moleculars i fisiològiques de les cèl·lules i els teixits. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Identificar els mecanismes bioquímics i la regulació dels diferents òrgans i sistemes que conformen el cos humà.
Diferenciar els òrgans i estructures com a components de sistemes i aparells del cos humà.
Relacionar les estructures i les funcions orgàniques independents de forma integrada.
Distingir l'estructura de les biomolècules, les diferents vies metabòliques i les biomolècules implicades en els processos de transmissió i expressió de la informació biològica, amb la intenció d'integrar-les en el funcionament de l'organisme.
Utilitzar les bases morfològiques i funcionals per realitzar una exploració infermera eficaç.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
Tema |
Subtema |
|
|
Bioquímica. Programa Teòric
Unitat temàtica I. Bioelements i biomolècules.
Bioquímica i biomedicina. Elements químics de la matèria viva. Polímers biològics i els seus monòmers.
Unitat temàtica II. Aigua i dissolucions aquoses.
L'aigua, propietats, forces intermoleculars. Dissolucions aquoses. Propietats col•ligatives. Pressió osmòtica. Àcids i bases. Concepte de pH. Solucions amortidores, importància biològica, amortidors fisiològics.
Unitat temàtica III. Glúcids.
Concepte. Classificació: mico glúcids simples i derivats, oligo glúcids, poli glúcids simples i derivats. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica.
Unitat temàtica IV. Lípids.
Concepte. Classificació: àcids grassos, lípids simples, lípids complexos i lípids isoprenoides. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica.
Unitat temàtica V. Proteïnes.
Concepte. aminoàcids; classificació i propietats. Pèptids. proteïnes; nivells d'estructuració, desnaturalització. Propietats i funcions biològiques. Interès a la clínica.
Unitat temàtica VI. Àcids nucleics.
Concepte. Bases púriques i pirimidíniques. Nucleòtids i nucleòsids. DNA i RNA: estructura. Propietats i funcions biològiques dels àcids nucleics. Interès a la clínica.
Unitat temàtica VII. Membranes biològiques.
Composició i estructura de les membranes. Model de mosaic fluid.
Unitat temàtica VIII. Mecanismes de pas a través de membranes.
Mecanismes de pas, classes i nomenclatura. Difusió simple. Transport passiu. Transport actiu: impulsat per ATP i per gradient iònic. Canals iònics. Mecanismes de transducció de senyals.
Unitat temàtica IX. Catàlisi enzimàtica.
Catàlisi enzimàtica: característiques generals. Classificació i nomenclatura dels enzims. Cinètica enzimàtica; relacions entre concentració de substrat i velocitat. Coenzims i vitamines. Interès a la clínica.
Unitat temàtica X. Introducció al metabolisme.
Cicle de la matèria i flux d'energia a la biosfera. Concepte, fases i etapes del metabolisme. Metabolisme energètic; processos de producció, emmagatzematge i consum d'energia, ATP.
Unitat temàtica XI. Metabolisme oxidatiu.
Acetil CoA i piruvat; fonts i destins. Cicle dels àcids tricarboxílics (COT): reaccions, rendiment i regulació. Cadena respiratòria mitocondrial (CRM); transport d'equivalents de reducció, estructura de la cadena. Fosforilació oxidativa (FO), concepte d = acoblament CRM-FO. ATPasa mitocondrial.
Unitat temàtica XII. Metabolisme dels glúcids.
Paper central de la glucosa-6-P; destinacions possibles. Glicòlisi, gliconeogénesis, Glicogenòlisi, glicogenogénesis i ruta de les pentoses fosfat: fases, reaccions, rendiment i regulació.
Unitat temàtica XIII. Metabolisme dels lípids.
Fonts d'àcids grassos, alimentació i síntesi endògena. Transport de lípids, lipoproteïnes. Els triglicèrids com substància de reserva: biosíntesi i mobilització. Oxidació dels àcids grassos: fases, reaccions, rendiment i regulació. Síntesi i utilització de cossos cetònics, reaccions i regulació. Biosíntesi de lípids de membrana.
Unitat temàtica XIV. Metabolisme dels aminoàcids.
Origen dels aminoàcids. Reaccions de desanimación s'oxida, transaminació i transdesaminación. Degradació dels esquelets carbonatats: aminoàcids glucogènics i cetogènics. Cicle de la urea: reaccions, rendiment i regulació.
Unitat temàtica XV. Metabolisme dels nucleòtids.
Biosíntesi de ribonucleòtids i desoxiribonucleótidos, factors reguladors. Biosíntesi de nucleòtids coenzimáticos. Degradació de nucleòtids, catabolisme de bases púriques i pirimidíniques, vies de recuperació.
Unitat temàtica XVI. Regulació del metabolisme.
Regulació i integració metabòlica. Regulació metabòlica en l'home. Ajustaments metabòlics en: cicle dejuni alimentació, obesitat, embaràs, lactància, exercici, diabetis i estrès.
Unitat temàtica XVII. Metabolisme del DNA.
Genoma eucariota. Organització cromosòmica. Replicació del DNA. DNA polimerasa i altres enzims. Lesions del DNA, reparació. DNA mitocondrial.
Unitat temàtica XVIII. Metabolisme del RNA.
El DNA motlle de la síntesi de RNA. Mecanisme de la transcripció: iniciació, elongació i terminació. RNA polimerasa. Processament posttranscripcional del els RNAm, RNAr i RNAt.
Unitat temàtica XIX. Metabolisme de les proteïnes.
Codi genètic, característiques. Estructures i molècules protagonistes de la traducció. Activació d'aminoàcids. Mecanisme de la síntesi proteica: iniciació, elongació i terminació. Modificació posttraduccional. Control de la transcripció en procariotes i en eucariotes. Degradació de les proteïnes. |
|
Anatomia. Programa teòric:
Unitat temàtica I: Introducció
Definició. Constitució del cos humà. Posició anatòmica. Aspecte del cos humà. Plans i eixos. Els ossos: morfologia. Tipus d'ossos: classificació. Accidents morfològics dels ossos. Desenvolupament ossi. Etapes. Vascularització. Innervació. Arquitectura i funció dels ossos.
Unitat temàtica II: Sistema locomotor.
Introducció del sistema musculoesquelètic. Els ossos i el sistema esquelètic. Vasos sanguinis i limfàtics dels ossos. Les articulacions: classificació, irrigació i innervació. Introducció al sistema muscular. Columna i tòrax. Columna vertebral. Costelles i estèrnum. Articulacions del tòrax. Membre superior. Ossos i articulacions del membre superior. Clavícula, articulacions esternoclavicular i acromioclavicular. Escàpula. Humer i articulació de l'espatlla. Radi, cúbit i les seves articulacions. Ossos de la mà, metacarpians i dits. Articulacions. Músculs del colze. Músculs de l'avantbraç. Innervació del membre superior. Vascularització del membre superior. Pelvis i membre inferior. Ossos i articulacions del membre inferior. Pelvis: os coxal. Articulacions i lligaments. Fèmur: articulacions i lligaments del maluc. Innervació del membre inferior. Vascularització del membre inferior.
Unitat temàtica III: Ossos del crani.
Morfologia. Articulacions. Ossos de la cara. Morfologia. Articulacions. Les foses cranials.
Unitat temàtica IV: El coll. Estructures viscerals. Límits.
Unitat temàtica V: Sistema cardiovascular.
Anatomia del cor. Morfologia interna. Parets. Vàlvules cardíaques. Innervació. Vascularització. Artèries. Venes. Capil•lars. Grans vasos. L'aorta. Ramificacions de l'aorta. Vascularització del cor. El mediastí.
Unitat temàtica VI: Sistema respiratori.
Tracte respiratori superior. Estructura anatòmica del nas. La faringe. La laringe. Tracte respiratori inferior. Tràquea. Bronquis. Pulmons. Innervació. Vascularització.
Unitat temàtica VII: Sistema digestiu.
Cavitat bucal. Faringe. Esòfag. Estómac. Intestí prim. Colon. Recte. Fetge i vies biliars. Pàncrees. Melsa.
Unitat temàtica VIII: Òrgans dels sentits.
Unitat temàtica IX: Sistema nerviós.
Organització bàsica del sistema nerviós. Medul•la espinal. Fascicles ascendents. Fascicles descendents. Meninges. Encèfal: cervell. Escorça cerebral. Nuclis del cervell. Encèfal: tronc. Nuclis dels nervis cranials. Vies centrals. Encèfal: cerebel. Vascularització.
Unitat temàtica X: Sistema urinari.
Els ronyons. Via excretora: calzes, pelvis renal i urèters. Bufeta. Uretra. Neuroanatomia.
Unitat temàtica XI: Sistema reproductor masculí.
Òrgans interns: pròstata, cordó espermàtic, testicles, epidídim, conducte deferent, vesícules seminals, uretra. Òrgans externs: escrot, penis. Sistema reproductor femení. Òrgans interns: ovaris, trompes de Fal•lopi, úter, vagina, lligament ample. Òrgans externs: llavis majors, llavis menors, vestíbul vaginal, clítoris. Pits.
Unitat temàtica XII: Sistema endocrí. Relacions. Hipòfisi. Epífisis. Tiroide. Paratiroides. Glàndules suprarenals. Pàncrees.
Unitat temàtica XIII: Sistema sanguini i limfàtic. |
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Sessió Magistral |
|
45 |
60 |
105 |
Seminaris |
|
10 |
18 |
28 |
Pràctiques a laboratoris |
|
5 |
10 |
15 |
Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
El primer dia de clase es realitza una introducció del programa de l'assignatura. |
Sessió Magistral |
Exposició i explicació dels continguts teòrics. |
Seminaris |
Treball individual o en equip d'un tema assignat pel professor/a. |
Pràctiques a laboratoris |
Pràctiques als laboratoris |
Atenció personalitzada |
L'estudiant contactarà previament la cita amb el professor/a |
Descripció |
L'estudiant contactarà previament la cita amb el professor/a. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Sessió Magistral |
|
Part Anatomia: Es farà una prova objectiva en la qual s'avaluaran els continguts impartits a les sessions magistrals. Per aprovar l'assignatura cal treure una nota mínima de 5 d'aquesta part.
Part Bioquímica: Es farà una prova objectiva en la qual s'avaluaran els continguts impartits a les sessions magistrals
|
ANATOMIA: 90 % de la part d'anatomia
BIOQUÍMICA: 80 % de la part de bioquímica
|
Seminaris |
|
ANATOMIA:
Es realitzarà una síntesi dels continguts treballats en el seminari que s'entregarà, al final del mateix, al professor/a als efectes de ser avaluada la seva idoneïtat.
BIOQUÍMICA:
Es faran grups de treball per desenvolupar un tema en concret.
|
ANATOMIA: 10 % de la part d'anatomia.
BIOQUÍMICA: 20 % de la part de bioquímica |
Pràctiques a laboratoris |
|
Les classes que es facin en format laboratori no s'avaluaran de forma específica. Si escau, l'avaluació dels continguts treballats amb aquesta modalitat s'inclourà en les altres modalitats avaluatives. |
|
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els exàmens es realitzaran de forma presencial. A causa de l'emergència sanitària, en cas de confinament o de restriccions en la mobilitat, les activitats avaluatives, inclosos els exàmens, es farien online en les dates previstes. En l'espai Moodle de cada assignatura hi podreu consultar la informació actualitzada.Les activitats avaluatives estan previstes per poder realitzar-se en modalitat mixta o online en cas de confinament. L'assignatura Estructura i funció I està formades per dues parts: la part d'anatomia i la de bioquímica. Cadascuna d'aquestes parts contribueix a la construcció de la nota final amb un 50 % (Anatomia 50 % + Bioquímica 50 %). Per aprovar l'assignatura cal aprovar cadascuna de les parts segons les condicions especificades en aquesta guia docent. ANATOMIA: Per aprovar l'assignatura en 1a convocatòria cal: 1- treure una nota mitjana de l'assignatura > o = a 5 i 2-Treure una nota de la categoria "Classes magistrals", major o = a 5. Per aprovar l'assignatura en 2A convocatòria cal complir els mateixos criteris i especificacions que en 1a convocatòria. Les proves de la categoria seminaris no es poden recuperar. L'única activitat que es pot recuperar en 2a convocatòria és la de la categoria "Classes magistrals" mitjançant un examen com el de la 1A convocatòria d'aquesta categoria. BIOQUÍMICA: Per aprovar l'assignatura en 1a convocatòria, cal: 1- Treure un nota mitjana de l'assignatura > o = a 5. Per poder fer mitjana entre els diferents elements d'avaluació cal que, com a mínim, totes les proves de la categoria "Classes magistrals" tinguin una nota > o = a 4. Altrament, no es podrà fer mitjana i l'assignatura es considerarà suspesa. En 2a convocatòria, l'estudiant haurà d'examinar-se en la categoria "Classes magistrals", de cada una de les parts d'aquesta categoria que no hagi aprovat en 1a convocatòria. Les activitats avaluatives de la categoria "Seminaris" no es poden recuperar en 2a convocatòria. En 2a. convocatòria, els criteris per a aprovar l'assignatura i les instruccions de construcció de la nota, son els mateixos que per a la 1a. D'acord a l'article 4 de la normativa acadèmica, durant les activitats avaluatives estarà limitat l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i serà d'obligat compliment per part de l'estudiant". Els telèfons mòbils, tabletes i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista.La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. En cas de detectar-se situacions de plagi o suplantació de personalitat s'obrirà el corresponent expedient disciplinari. |
Bàsica |
|
ANATOMIA: Selecció de les principals referències bibliogràfiques i
adreces d’internet. Els llibres marcats amb un asterisc (*) estan especialment
recomanats. Textos bàsics per estudiants d’infermeria, molt indicats per
iniciar-se en l’estudi de l’anatomia i la fisiologia: Ameerally
P. Lo esencial en anatomía. Madrid: Harcourt; 1999. (*).
Escudero B, Sánchez JM, Borràs FX, Serrat J. Estructura y función del cuerpo
humano. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana; 2002 (*)
Martini FH. Atlas de Anatomía Humana. Madrid: Pearson Addison Wesley; 2004. (*)
Reith E, Breinbach B, Lorenc M. Texto básico de anatomía y fisiología para
enfermería. Barcelona: Mosby-Doyma Libros; 1995 (*).
Silbernagl, Despopoulos. Atlas de bolsillo de Fisiología. 5ª ed. Madrid:
Harcourt; 2001 · Martín PG, Soto JM. Anatomo-Fisiología. Barcelona: Master de
Enfermería. Masson; 2000 (2 tomos) (*)
Biswas S, Iqbal R. Lo esencial en sistema musculoesquelético. Madrid: Harcourt;
1998.
Lasserson
D, Gabriel C, Sharrack B. Lo esencial en sistema nervioso y sentidos
especiales. Madrid: Harcourt; 2001. BIOQUÍMICA: Bibliografia obligatòria Bioquímica
Curso básico. 2a edición. Tymoczko, Berg, Stryer. Ed. Reverté (2014) Bioquímica.
5a edición. McKee, McKee. Ed. Mc Graw Hill (2013) Bioquímica
Médica. Baynes, Dominiczak. Ed. Elsevier Mosby (2011) Bioquímica.
Conceptos básicos. 2a edición. Feduchi, Blasco, romero Yañez. Ed. Panamericana
(2015) Leheninger.
Principios de Bioquímica. 6a edición. D.L. Nelson, N.M. Cox. Ed. Omega (2014) Bioquímica.
Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida. Müller-Esterl, W. Ed. Reverté
(2008) ANATOMÍA: Bibliografia recomanada Thibodeau
G, Patton KT. Anantomía y fisiología. Ed. Harcourt. 4a edición. (2000) Latarjet
M, Ruiz Liard A. anatomía Humana. Ed. Panamericana. 3a edición (1995) Sobotta
J, Becher H. Atlas de Anatomía Humana. Ed. Panamericana (1990) Netter
Frank H. Atlas de Anatomía Humana. Ed. Masson S.A. (2007) |
Complementària |
|
|
Assignatures que en continuen el temari |
ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMÀ II/18254002 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|