DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) ASPECTES LEGALS I SOCIALS DE LA BIOTECNOLOGIA Codi 19052020
Ensenyament
Biotecnologia (2005)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Tercer Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Dret Públic
Unitat Predepartamental de Comunicació
Coordinador/a
FARRÉ COMA, JORGE
 Adreça electrònica jordi.farre@urv.cat
veronica.galiana@urv.cat
Professors/es
FARRÉ COMA, JORGE
GALIANA SAURA, VERONICA
Web
Descripció general i informació rellevant La biotecnologia està canviant el món del s. XXI, de manera que es precisa la realització d’un rigorós debat social que analitze les seves repercussions ètiques, jurídiques i socials per a que els ciutadans puguin participar i orientar els canvis. Per a que aquest debat sigui realment fructífer, es requereix informació i instruments analítics i comprensius per comprendre els processos de comunicació. Precisament per aquest motiu, les nostres universitats estan obligades a oferir una formació adequada en aquestes qüestions als seus estudiants que els capacite per a participar en aquest debat. L’origen de la vida, el concepte de mort, la capacitat de prendre racionalment decisions difícils, el valor del principi d’autonomia, el paper de l’Estat en la política sanitària, els específics problemes socials derivats de la pobresa, o la destrucció del medi ambient, són bons exemples per a il•lustrar la transcendència dels nous problemes que han propiciat l’aparició del biodret i la importància creixent que a les dues últimes dècades han experimentat les relacions entre biologia, noves tecnologies, societat, comunicació, ètica i dret.

Competències
Codi  
A23 Descriure i explicar aspectes d'investigacions o avenços biotecnològics recents.
A27 Valorar l'impacte socio-econòmic i les implicacions bioètiques dels diferents processos biotecnològics.
A28 Assegurar les disposicions legals dictades per la UE i altres administracions en aspectes de biotecnologia.
B1 Aprendre a aprendre.
B2 Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu.
B4 Resoldre problemes de forma efectiva.
B5 Treballar de forma autònoma amb iniciativa i responsabilitat personal.
B6 Habilitat per a treballar en equip, com a membre de l'equip o com a líder.
B7 Tenir solvència en la cerca i ús d'informació bibliogràfica específica.
B8 Capacitat per analitzar críticament la informació.
B9 Capacitat per establir prioritats i objectius i planificar el temps de forma efectiva.
B10 Habilitat de comunicar de forma eficient, oral i escrita, en varietat de formes i a diverses audiències.
B11 Capacitat per prendre decisions en situacions complexes.
B12 Tenir concienciació i sensibilització mediambiental i actuar en conseqüència.
B13 Comprometre's amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.
B14 Actuar sempre amb respecte i educació amb tothom.
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC.
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia, global i solidària del món.
C4 Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món.
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en català i en castellà.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1. Conéixer el sistema social i legal en relació amb les innovacions biotecnológiques A23
A27
A28
 B1
B2
B3
B10
B12
B13
 C3
C5
2. Identificar les institucions socials i jurídiques bàsiques A23
A27
A28
 B1
B2
B3
B8
B13
 C3
C5
3. Contrastar les diferents ideologies o formes d´entendre el pensament social i jurídic sobre qüestions biotecnològiques A23
A27
A28
 B2
B3
B5
B7
B8
B9
B13
B14
 C3
C5
4. Estimular la capacitat de comprensió i resolució de problemàtiques socials i jurídiques A23
A27
A28
 B2
B4
B6
B8
B11
 C2
C3
C4
C5
5. Formar l´alumne més enllà dels coneixements acadèmics en els debats de la comunicació social i de la pràctica jurídica A23
A27
A28
 B4
B5
B6
B8
B9
B10
B14
 C2
C3
6. Argumentar i defensar una visió crítica i personal del mon de la societat i el Dret respecte a problemes derivats de les aplicacions biotecnològiques A23
A27
A28
 B5
B6
B7
B8
B12
B13
B14
 C3
C5

Continguts
Tema Subtema
1. El biodret: concepte i fonaments 1.1. Drets humans, biodret i bioètica
1.2. Principis generals del Dret aplicables a la biotecnologia
1.3. Normes jurídiques i biodret
1.4. Els àmbits d´aplicació del biodret
2. Genètica i dret 2.1. Biomedicina i eugenèsia: aspectes generals
2.2. Genoma humà, manipulacions genètiques i diversitat biològica
2.3. Drets de reproducció, embrions humans i "cel.lules mare"
2.4. Bases de dades, anàlisi d´ADN i criminalitat
3. Medi ambient i dret alimentari 3.1. Protecció del medi ambient i desenvolupament sustentable
3.2. Els principis de prevenció i precaució: riscos i regulació jurídica
3.3. Seguretat alimentària i processos d´etiquetatge d´aliments
3.4. Organismes modificats genèticament: regulació jurídica
4. Patents biotecnològiques 4.1. Patents: concepte i criteris de patentabilitat
4.2. Origen de les patents biotecnològiques
4.3. Marc jurídic internacional io espanyol de les biopatents
4.4. Arguments en contra i a favor de les patents biotecnològiques
5. L´entorn social en l´era de la globalització 5.1. Societat de la informació, societat del coneixement. Globalització, tecnologia i ciència.
5.2. Les ideologies polítiques i socials a l’entorn de la societat de la complexitat.
5.3. Grups socials i organitzacions davant la biotecnologia.
5.4. Els conflictes Nord-Sud.
6. L´entorn cultural a la sociatat del risc 6.1. La percepció social de la ciència i la tecnologia.
6.2. Estudi i interpretació de la percepció pública de la biotecnologia. 6.3. La construcció social, cultural i comunicativa de la biotecnologia.
6.4. Qui, com, per què cal comunicar les innovacions científiques?
7. L´opinió publicada al descobert 7.1. Els apocalíptics i els integrats de les aplicacions biotecnològiques: agricultura, medi ambient i salut. El segle de la biotecnologia.
7.2. Models i debats sobre la comunicació científica. Els mitjans d’informació i els periodistes: l’estudi dels efectes i de les rutines productives.
7.3. La representació mediàtica de la biotecnologia: la construcció d’imatges socials. La cobertura periodística de la ciència i els científics. Els dilemes de la divulgació periodística. Interacció entre científics i periodistes: com es veuen els uns i els altres?
7.4. La cobertura mediàtica no determina l’opinió pública encara que contribueix a construir-la.
8. Els processos de formació de l´opinió pública 8.1. Enginyeria genètica, ciències de la vida i ciències de la comunicació.
8.2. Diàleg social a l’entorn dels aliments modificats genèticament.
8.3. La configuració dels climes d’opinió.
8.4. L’opinió pública a favor o en contra de les aplicacions biotecnològiques.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 1 3
 
Sessió Magistral
26 52 78
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
26 26 52
Debats
2 2 4
Presentacions / exposicions
1 1 2
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves de desenvolupament
2 4 6
Proves objectives de preguntes curtes
1 2 3
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció a les ciències socials i jurídiques. Coneixement del llenguatge sociològic i jurídic amb especial atenció als seus principals conceptes
Sessió Magistral Classes teòriques sobre el temari de l´assignatura, amb especial utilització de material bibliogràfic específic. Indicació de les principals posicions científiques amb l´anàlisi crítica i comparativa entre les mateixes.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Plantejaments pràctics dels problemes tractats en les sessions teòriques. Treballar amb l´alumne la lectura i evaluació de textos sobre comunicació social i la realitat jurídica
Debats Discussió col.lectiva sobre qüestions claus a l´entorn de la comunicació social i les normatives jurídiques que afecten a la biotecnologia
Presentacions / exposicions En relació als debats sobre temes rellevants, es proposarà una exposició oral d´un problema a discutir entre la resta d´estudiants

Atenció personalitzada
 
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Descripció
Es tracta d´un espai d´atenció personalitzada on el professor ofereix l´estudiant bibliografia complementària per a la resolució de dubtes o l´assessora sobre qüestions de caràcter formatiu

Avaluació
  Descripció Pes
Proves de desenvolupament Preguntes a desenvolupar on s´avaluaran els coneixements, la capacitat relacional i el criteri crític de l´estudiant, així com la destresa expositiva i sintètica a l´hora de redactar. Examen final. 40 %
Proves objectives de preguntes curtes Preguntes a concretar sobre conceptes i problemes específics plantejats a les classes o les lectures. Proves parcials. 40 %
Altres

Es valorarà la participació als debats a classe, la realització de treballs individuals o col.lectius i altres col.laboracions possibles en la dinàmica de les classes

 20 %
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els que no superin aquest requisits, hauran de presentar-se a segona convocatòria del conjunt de la matèria

Fonts d'informació

Bàsica

1ª part. Aspectes legals de la biotecnologia

Abellán, Fernando, Reproducción humana asistida y responsabilidad médica, Comares, Granada, 2001. 

Autores varios, Bases de datos de perfiles de ADN y criminalidad, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Biotecnología y derecho. Perspectivas en el derecho comparado, Comares, Granada, 1998.

Autores varios, El Convenio de Derechos Humanos y Biomedicina. Su entrada en vigor en el ordenamiento jurídico español, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Genética y Derecho penal. Previsiones en el Código Penal español de 1995, Comares, Granada, 2001.

Autores varios, Genética, Ariel, Barcelona, 2003.

Autores varios, La eugenesia hoy, Comares, Granada, 1999.

Autores varios, Los genes y sus leyes. El Derecho ante el genoma humano, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1999.

Blázquez Ruiz, Javier, Derechos Humanos y proyecto genoma, Comares, Granada, 1999..

Casado, M. (coord.), Manual de Bioética y Derecho, Titant lo blanch, Valencia, 2004.

Emaldi Cirion, Aitziber, El Consejo Genético y sus implicaciones jurídicas, Comares, Granada, 2001.

Etxeberría Guridi, José, Los análisis de ADN y su aplicación al proceso penal, Comares, Granada, 2000.

Galán Cortés, Julio César, Responsabilidad médica y consentimiento informado, Cívitas, Madrid, 2001.

McGee, Glenn, El bebé perfecto. Tener hijos en el nuevo mundo de la clonación y la genética, Gedisa, Barcelona, 2003.

Osset Hernández, Miguel, Ingeniería genética y derechos humanos. Legislación y ética ante el reto de los avances biotecnológicos, Icaria, Barcelona, 2000.

Pérez Salom, José, Recursos genéticos. Biotecnología y Derecho Internacional. La distribución justa y equitativa de beneficios en el Convenio sobre Biodiversidad, Aranzadi, Navarra, 2002.

Recuerda Girela, M.A., Seguridad alimentaria y nuevos alimentos: régimen jurídico administrativo, Thomson Aranzadi, Madrid, 2006.

Romeo Casabona, C.M., (ed.), Biotecnología, Derecho y dignidad humana, Comares, Granada, 2004.

Sádaba, J., Principios de bioética laica, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Valls, R., Ética para la bioética, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Zarraluqui, Luis, Procreación asistida y derechos fundamentales, Tecnos, Madrid, 1988.

2ª part. Debats socials i processos de comunicació de la biotecnologia

Alcíbar, Miguel (2004) “La divulgación mediática de la ciencia y la tecnología como recontextualización discursiva”. Anàlisi, 31, 43-70.

Bates, Benjamin R. (2005)  “Public culture and public understanding of genetics: a focus group study”. Public Understanding of Science, 14, 47-65.

Bauman, Z. (1998). Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: EdiUOC, Proa. 2001.

Beck, U. (2002): La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

Beck, U. (2004): Poder y contrapoder en la era global. Barcelona: Editorial Paidos.

Besley, John C., J. Shanahan (2005) “Media Attention and Exposure in Relation to Support for Agricultural Biotechnology”. Science Communication, Vol. 26 Nº 4, 347-367.

Bonfadelli, Heinz (2005) “Mass media and biotechnology: knowledge gaps within and between European countries”. International Journal of Public Opinion Research, vol. 17 Nº 1, 42-62.

Burchell, Kevin (2007) “Boundary Work, Associative Argumentation and Switching in the Advocacy of Agricultural Biotechnology”. Science as Culture, Vol. 16, Nº 1, 49-70.

Castells, M. (1997): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Volúmenes 1, 2, y 3. Madrid: Alianza Editorial.

DD.AA. (2004) Opinión pública y biotecnología. Sistema, nº 179-180 (exemplar monogràfic).

Espluga, Josep (2005) “Els debats socials de la biotecnologia”. Papers de la Fundació/144, Fundació Rafael Campalans, 1-29.

Farré, Jordi & Fernández, J. (eds.) Comunicació i risc petroquímic a Tarragona. De les definicions a les pràctiques institucionals. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Gunter, Barrie et al. (1999) “The Media and Public Understanding of Biotechnology: A Survey of Scientists and Journalists”. Science Communication, vol. 20 Nº 4, 373-394.

Hornig Priest, Susanna (2006) “Public Discourse and Scientific Controversy. A Spiral-of-Silence Analysis of Biotechnology Opinion in the United States”. Science Communication, Vol. 28 Nº 2, 195-215.

López Cerezo, J. L. (2001). Ciencia, tecnología, sociedad y cultura. Madrid: Biblioteca Nueva.

Muñoz, Emilio (2001). Biotecnología y sociedad. Madrid: Cambridge University Press.

Nisbet, Mattthew C. And B. V. Lewenstein (2002) “Biotechnology and the American Media: The Policy Process and the Elite Press, 1970 to 1999”. Science Communication, Vol. 23 Nº 4, 359-391.

Pavone, Vicente (2006) “Science, Eugenics and Utopia. Comparing scientifc humanism and liberal eugenics on humna genetic enhancement”. Documento de trabajo 06-14. Madrid: CSIC, Unidad de Políticas Comparadas (UPC).

Plaza, Marta i E. Muñoz  (2003) “La biotecnología en la prensa española en el año 2002”. Documento de Trabajo 03-16. Madrid: Grupo de ciencia, Tecnología y Sociedad (CSIC).

Rifkin, Jeremy (1999) El siglo de la biotecnologia. Barcelona: Crítica.

Rubia Vila, F. J. (Dir.) Percepción social de la ciencia. Academia Europea de Ciencias y Artes. Ediciones UNED.

Sjöberg, Lennart (2005) “Gene Technology in the eyes of the public and experts. Moral opinions, attitudes and risk perception”. Working Paper: 7. Stockholm: Center for Risk Research.
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent