DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) ASPECTES LEGALS I SOCIALS DE LA BIOTECNOLOGIA Codi 19052020
Ensenyament
Biotecnologia (2005)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Tercer Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Dret Públic
Estudis de Comunicació
Coordinador/a
GALIANA SAURA, VERONICA
 Adreça electrònica jordi.farre@urv.cat
veronica.galiana@urv.cat
Professors/es
FARRÉ COMA, JORGE
GALIANA SAURA, VERONICA
Web
Descripció general i informació rellevant La biotecnologia està canviant el món del s. XXI, de manera que es precisa la realització d’un rigorós debat social que analitze les seves repercussions ètiques, jurídiques i socials per a que els ciutadans puguin participar i orientar els canvis. Per a que aquest debat sigui realment fructífer, es requereix informació i instruments analítics i comprensius per comprendre els processos de comunicació. Precisament per aquest motiu, les nostres universitats estan obligades a oferir una formació adequada en aquestes qüestions als seus estudiants que els capacite per a participar en aquest debat. L’origen de la vida, el concepte de mort, la capacitat de prendre racionalment decisions difícils, el valor del principi d’autonomia, el paper de l’Estat en la política sanitària, els específics problemes socials derivats de la pobresa, o la destrucció del medi ambient, són bons exemples per a il•lustrar la transcendència dels nous problemes que han propiciat l’aparició del biodret i la importància creixent que a les dues últimes dècades han experimentat les relacions entre biologia, noves tecnologies, societat, comunicació, ètica i dret.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1. El biodret: concepte i fonaments 1.1. Drets humans, biodret i bioètica
1.2. Principis generals del Dret aplicables a la biotecnologia
1.3. Normes jurídiques i biodret
1.4. Els àmbits d´aplicació del biodret
2. Genètica i dret 2.1. Biomedicina i eugenèsia: aspectes generals
2.2. Genoma humà, manipulacions genètiques i diversitat biològica
2.3. Drets de reproducció, embrions humans i "cel.lules mare"
2.4. Bases de dades, anàlisi d´ADN i criminalitat
3. Medi ambient i dret alimentari 3.1. Protecció del medi ambient i desenvolupament sustentable
3.2. Els principis de prevenció i precaució: riscos i regulació jurídica
3.3. Seguretat alimentària i processos d´etiquetatge d´aliments
3.4. Organismes modificats genèticament: regulació jurídica
4. Patents biotecnològiques 4.1. Patents: concepte i criteris de patentabilitat
4.2. Origen de les patents biotecnològiques
4.3. Marc jurídic internacional io espanyol de les biopatents
4.4. Arguments en contra i a favor de les patents biotecnològiques
5. L´entorn social en l´era de la globalització 5.1. Societat de la informació, societat del coneixement. Globalització, tecnologia i ciència.
5.2. Les ideologies polítiques i socials a l’entorn de la societat de la complexitat.
5.3. Grups socials i organitzacions davant la biotecnologia.
5.4. Els conflictes Nord-Sud.
6. L´entorn cultural a la sociatat del risc 6.1. La percepció social de la ciència i la tecnologia.
6.2. Estudi i interpretació de la percepció pública de la biotecnologia. 6.3. La construcció social, cultural i comunicativa de la biotecnologia.
6.4. Qui, com, per què cal comunicar les innovacions científiques?
7. L´opinió publicada al descobert 7.1. Els apocalíptics i els integrats de les aplicacions biotecnològiques: agricultura, medi ambient i salut. El segle de la biotecnologia.
7.2. Models i debats sobre la comunicació científica. Els mitjans d’informació i els periodistes: l’estudi dels efectes i de les rutines productives.
7.3. La representació mediàtica de la biotecnologia: la construcció d’imatges socials. La cobertura periodística de la ciència i els científics. Els dilemes de la divulgació periodística. Interacció entre científics i periodistes: com es veuen els uns i els altres?
7.4. La cobertura mediàtica no determina l’opinió pública encara que contribueix a construir-la.
8. Els processos de formació de l´opinió pública 8.1. Enginyeria genètica, ciències de la vida i ciències de la comunicació.
8.2. Diàleg social a l’entorn dels aliments modificats genèticament.
8.3. La configuració dels climes d’opinió.
8.4. L’opinió pública a favor o en contra de les aplicacions biotecnològiques.

Atenció personalitzada
Descripció
Es tracta d´un espai d´atenció personalitzada on el professor ofereix l´estudiant bibliografia complementària per a la resolució de dubtes o l´assessora sobre qüestions de caràcter formatiu

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Els que no superin aquest requisits, hauran de presentar-se a segona convocatòria del conjunt de la matèria

Fonts d'informació
Bàsica

1ª part. Aspectes legals de la biotecnologia

Abellán, Fernando, Reproducción humana asistida y responsabilidad médica, Comares, Granada, 2001. 

Autores varios, Bases de datos de perfiles de ADN y criminalidad, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Biotecnología y derecho. Perspectivas en el derecho comparado, Comares, Granada, 1998.

Autores varios, El Convenio de Derechos Humanos y Biomedicina. Su entrada en vigor en el ordenamiento jurídico español, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Genética y Derecho penal. Previsiones en el Código Penal español de 1995, Comares, Granada, 2001.

Autores varios, Genética, Ariel, Barcelona, 2003.

Autores varios, La eugenesia hoy, Comares, Granada, 1999.

Autores varios, Los genes y sus leyes. El Derecho ante el genoma humano, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1999.

Blázquez Ruiz, Javier, Derechos Humanos y proyecto genoma, Comares, Granada, 1999..

Casado, M. (coord.), Manual de Bioética y Derecho, Titant lo blanch, Valencia, 2004.

Emaldi Cirion, Aitziber, El Consejo Genético y sus implicaciones jurídicas, Comares, Granada, 2001.

Etxeberría Guridi, José, Los análisis de ADN y su aplicación al proceso penal, Comares, Granada, 2000.

Galán Cortés, Julio César, Responsabilidad médica y consentimiento informado, Cívitas, Madrid, 2001.

McGee, Glenn, El bebé perfecto. Tener hijos en el nuevo mundo de la clonación y la genética, Gedisa, Barcelona, 2003.

Osset Hernández, Miguel, Ingeniería genética y derechos humanos. Legislación y ética ante el reto de los avances biotecnológicos, Icaria, Barcelona, 2000.

Pérez Salom, José, Recursos genéticos. Biotecnología y Derecho Internacional. La distribución justa y equitativa de beneficios en el Convenio sobre Biodiversidad, Aranzadi, Navarra, 2002.

Recuerda Girela, M.A., Seguridad alimentaria y nuevos alimentos: régimen jurídico administrativo, Thomson Aranzadi, Madrid, 2006.

Romeo Casabona, C.M., (ed.), Biotecnología, Derecho y dignidad humana, Comares, Granada, 2004.

Sádaba, J., Principios de bioética laica, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Valls, R., Ética para la bioética, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Zarraluqui, Luis, Procreación asistida y derechos fundamentales, Tecnos, Madrid, 1988.

2ª part. Debats socials i processos de comunicació de la biotecnologia

Alcíbar, Miguel (2004) “La divulgación mediática de la ciencia y la tecnología como recontextualización discursiva”. Anàlisi, 31, 43-70.

Bates, Benjamin R. (2005)  “Public culture and public understanding of genetics: a focus group study”. Public Understanding of Science, 14, 47-65.

Bauman, Z. (1998). Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: EdiUOC, Proa. 2001.

Beck, U. (2002): La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

Beck, U. (2004): Poder y contrapoder en la era global. Barcelona: Editorial Paidos.

Besley, John C., J. Shanahan (2005) “Media Attention and Exposure in Relation to Support for Agricultural Biotechnology”. Science Communication, Vol. 26 Nº 4, 347-367.

Bonfadelli, Heinz (2005) “Mass media and biotechnology: knowledge gaps within and between European countries”. International Journal of Public Opinion Research, vol. 17 Nº 1, 42-62.

Burchell, Kevin (2007) “Boundary Work, Associative Argumentation and Switching in the Advocacy of Agricultural Biotechnology”. Science as Culture, Vol. 16, Nº 1, 49-70.

Castells, M. (1997): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Volúmenes 1, 2, y 3. Madrid: Alianza Editorial.

DD.AA. (2004) Opinión pública y biotecnología. Sistema, nº 179-180 (exemplar monogràfic).

Espluga, Josep (2005) “Els debats socials de la biotecnologia”. Papers de la Fundació/144, Fundació Rafael Campalans, 1-29.

Farré, Jordi & Fernández, J. (eds.) Comunicació i risc petroquímic a Tarragona. De les definicions a les pràctiques institucionals. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Gunter, Barrie et al. (1999) “The Media and Public Understanding of Biotechnology: A Survey of Scientists and Journalists”. Science Communication, vol. 20 Nº 4, 373-394.

Hornig Priest, Susanna (2006) “Public Discourse and Scientific Controversy. A Spiral-of-Silence Analysis of Biotechnology Opinion in the United States”. Science Communication, Vol. 28 Nº 2, 195-215.

López Cerezo, J. L. (2001). Ciencia, tecnología, sociedad y cultura. Madrid: Biblioteca Nueva.

Muñoz, Emilio (2001). Biotecnología y sociedad. Madrid: Cambridge University Press.

Nisbet, Mattthew C. And B. V. Lewenstein (2002) “Biotechnology and the American Media: The Policy Process and the Elite Press, 1970 to 1999”. Science Communication, Vol. 23 Nº 4, 359-391.

Pavone, Vicente (2006) “Science, Eugenics and Utopia. Comparing scientifc humanism and liberal eugenics on humna genetic enhancement”. Documento de trabajo 06-14. Madrid: CSIC, Unidad de Políticas Comparadas (UPC).

Plaza, Marta i E. Muñoz  (2003) “La biotecnología en la prensa española en el año 2002”. Documento de Trabajo 03-16. Madrid: Grupo de ciencia, Tecnología y Sociedad (CSIC).

Rifkin, Jeremy (1999) El siglo de la biotecnologia. Barcelona: Crítica.

Rubia Vila, F. J. (Dir.) Percepción social de la ciencia. Academia Europea de Ciencias y Artes. Ediciones UNED.

Sjöberg, Lennart (2005) “Gene Technology in the eyes of the public and experts. Moral opinions, attitudes and risk perception”. Working Paper: 7. Stockholm: Center for Risk Research.
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent