DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) TÈCNIQUES INSTRUMENTALS AVANÇADES Codi 19052030
Ensenyament
Biotecnologia (2005)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
4.5 3 1.5 Troncal Tercer Primer
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Bioquímica i Biotecnologia
Química Analítica i Química Orgànica
Coordinador/a
CALLAO LASMARIAS, MARÍA PILAR
Adreça electrònica mariapilar.callao@urv.cat
cristina.valls@urv.cat
nuria.fontanals@urv.cat
igor.botello@urv.cat
Professors/es
CALLAO LASMARIAS, MARÍA PILAR
VALLS BAUTISTA, CRISTINA
FONTANALS TORROJA, NÚRIA
BOTELLO GONZÁLEZ, IGOR
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura está estructurada en tres blocs, independents encara que relacionats. El bloc I es un bloc de tipus pràctic amb continguts relacionats amb tècniques analítiques instrumentals. El bloc II es de contingut teòric, amb temes analítics avançats. El Bloc III....

Competències
Codi  
A7 Conéixer els principis, la instrumentació i les aplicacions de les principals tècniques d'anàlisi i separació de biomolècules.
A8 Aplicar coneixements de biologia i fisiologia animal i vegetal, i de la biodiversitat.
A12 Aplicar adequadament les diverses tècniques i metodologies de DNA recombinant, i les seves aplicacions.
A13 Tenir capacitat d'analitzar dades (resultats, fer tractament estadístics) propis del camp científic.
A14 Dissenyar protocols experimentals de laboratori i aplicar-los.
A17 Manipular amb seguretat materials químics i biològics i valorar els seus riscos.
A23 Descriure i explicar aspectes d'investigacions o avenços biotecnològics recents.
A27 Valorar l'impacte socio-econòmic i les implicacions bioètiques dels diferents processos biotecnològics.
B1 Aprendre a aprendre.
B2 Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu.
B4 Resoldre problemes de forma efectiva.
B5 Treballar de forma autònoma amb iniciativa i responsabilitat personal.
B6 Habilitat per a treballar en equip, com a membre de l'equip o com a líder.
B7 Tenir solvència en la cerca i ús d'informació bibliogràfica específica.
B8 Capacitat per analitzar críticament la informació.
B9 Capacitat per establir prioritats i objectius i planificar el temps de forma efectiva.
B14 Actuar sempre amb respecte i educació amb tothom.
C1 Dominar la comprensió d'anglès escrit i oral i tenir-ne un nivell mínim d'expressió.
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en català i en castellà.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Bloc I. Coneixer la relació entre el potencial i la concentració en una potenciometría directa A7
Bloc I. Dissenyar i preparar una sèrie de patrons de calibratge, tenint en compte l'interval de linealitat del mètode, i construir la recta de calibratge per a una potenciometria directa A14
A17
B6
B9
Bloc I. Determinar la concentració de amoni o calci en una mostra d'aigua A7
A13
B6
B8
Bloc I. Identificar les fonts d'errors associades a una determinació potenciomètrica directa A13
B8
Bloc I. Justificar per què la intensitat de fluorescència és directament proporcional a la concentració de l'analit, a concentracions baixes A7
Bloc I. Justificar la selecció de les longituds d'ona òptimes de l'espectre (excitació i emissió) per a una determinació mitjançant fluorimetria A7
B6
Bloc I. Dissenyar i preparar una sèrie de patrons de calibratge, tenint en compte l'interval de linealitat del mètode, i construir la recta de calibratge per a una determinació fluorimétrica. A14
A17
B6
B9
Bloc I. Identificar les fonts d'error associades a una determinació fluorimètrica A13
B8
Bloc I. Determinar la concentració de quinina en una mostra d'aigua tònica A7
A13
B6
B8
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de les tècniques de fluorescència molecular. A7
B1
B5
B7
Bloc II. Coneixer els diferents components instrumentals per a les tècniques de fluorescència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer les característiques analítiques de les determinacions per fluorescència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer l'àmbit d'aplicació de la fluorescència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Descriure la metòdica de treball en les determinacions per fluorescència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Resoldre problemes relacionats amb determinacions analítiques basades en mesures fluorescents A13
B4
B8
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de les tècniques de quimioluminiscencia i bioluminiscencia A7
B1
B5
B7
Bloc II. Coneixer els diferents components instrumentals per a les tècniques de quimioluminiscència i bioluminiscència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer les característiques analítiques de les determinacions per quimioluminiscència i bioluminiscència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer l'àmbit d'aplicació de la quimioluminiscència i bioluminiscència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Descriure la metòdica de treball en les determinacions per quimioluminiscència i bioluminiscència A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de les tècniques d' Absorció i Emissió Atòmica A7
B1
B5
B7
Bloc II. Descriure els diferents components instrumentals de les tècniques espectroscòpiques atòmiques A7
B1
B5
B7
Bloc II. Descriure els tipus d'interferències en les espectroscòpies atòmiques A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer les característiques analítiques de les determinacions mitjançant tècniques espectroscòpiques atòmiques A7
B1
B5
B7
Bloc II. Identificar les semblances i diferències entre les tècniques atòmiques d'Absorció i d'Emissió Atòmica A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer l'àmbit d'aplicació de les tècniques espectroscòpiques atòmiques A7
B1
B5
B7
Bloc II. Descriure la metòdica de treball en les determinacions mitjançant les tècniques espectroscòpiques atòmiques A7
B1
B5
B7
Bloc II. Resoldre problemes relacionats amb determinacions analítiques basades en mesures mitjançant tècniques espectroscòpiques atòmiques A13
B4
B8
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de la tècnica d' espectrometría de masses A7
B1
B5
B7
Bloc II. Descriure els diferents components instrumentals per a les tècniques de espectrometría de masses A7
B1
B5
B7
Bloc II. Identificar les diferències entre les diferents tipus de components en un espectròmetro de masses A7
B1
B5
B7
Bloc II. Conèixer les diferents tipus d'aplicació de l'Espectroscòpia de masses A7
B1
B5
B7
Bloc II. Resoldre problemes relacionats amb determinacions analítiques basades en mesures per espectroscòpia de masses A13
B4
B8
Bloc III. Conèixer el funcionament i les aplicacions de la microscopia electrónica. A8
B2
Bloc III. Conèixer el mecanisme que permet la seqüenciació automàtica del DNA i les seves aplicacions. A8
B2
B14
Bloc III. Conèixer el funcionament i les aplicacions de la Citometria de flux. A23
B1
B2
C1
Bloc III. Conèixer noves tècniques de genética molecular i enginyeria genética: creació d'animals transgènics, animals Knock-out i knock-in, clonació d'animals, terapia gènica basada ens els RNAi. A12
A23
B2
B3
B8
C1
Bloc III. Conèixer les metodologies emprades en aquestes noves tècniques d'enginyeria genética. A12
A23
B2
B3
B8
C1
Bloc III. Conèixer les aplicacions que ens ofereixen les noves tecnologies en enginyeria genètica. A12
B2
B3
B8
C1
Bloc III. Col.laborar amb altres companys en grups en la preparació de treballs bibliogràfics i en la seva exposició. A23
A27
B1
B2
B3
B5
B6
B7
B8
C1
C5
Bloc III. Conèixer in situ el funcionament d'aparells i tècniques utilitzades en la recerca mitjançant visites als centres on s'utilitzen. A8
B2
B14

Continguts
Tema Subtema
Bloc I. Determinacions analítiques mitjançant tècniques instrumentals Elèctrodes selectius: Potenciometres directes

Espectroscòpia de fluorescència molecular
Bloc II. Fluorescència. Quimioluminiscència i bioluminiscència Fonament teòric. Instrumentació. Àmbit d’aplicació. Característiques analítiques. Aplicacions.
Bloc II. Espectroscòpia d’absorció atòmica. Espectroscòpia d’emissió atòmica Fonament teòric. Instrumentació. Àmbit d’aplicació. Característiques analítiques. Aplicacions
Bloc II. Espectrometria de masses Fonament teòric. Instrumentació. Àmbit d’aplicació. Característiques analítiques. Aplicacions
Bloc III. Microscopia electrònica. Fonaments teòrics. Microscòpi electrònic de “Scaning”. Microscòpi de làser confocal. Microscòpi de transmissió. Microscòpi de força atómica. Aplicacions de la microscopia electrónica.
Bloc III. Seqüenciació d'àcids nucleics. Introducció. Seqüenciació automática del DNA. Aplicacions.
Bloc III. Citometria de flux. Introducció. Fonament de la técnica. Aplicacions. Avantatges i inconvenients.
Bloc III. Organismes Transgènics. Introducció. Metodologies. Avantatges i limitacions de les diferents metodologies. Aplicacions de la transgènia.
Bloc III. Clonació. Introducció. Metodologies. Aplicacions dels organismes clonats. Consideracions ètiques i legislació.
Bloc III. Animals Knock-out i Knock-in. Introducció. Tècniques per a obtenir animals Knock-out i Knock-in. Aplicacions en la biotecnologia.
Bloc III. Noves teràpies gèniques: iRNA Descobriment dels iRNAs. Mecanisme d’acció. Usos terapèutics. Resultats obtinguts.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
9 18 27
Pràctiques a laboratoris
14 0 14
Estudis previs
0 5 5
Resolució de problemes, exercicis
3 6 9
Sessió Magistral
3 6 9
Presentacions / exposicions
5 5 10
Pràctiques de camp/sortides
3 3 6
Treballs
0 8 8
 
Atenció personalitzada
3 0 3
 
Proves objectives de tipus test
1 3 4
Proves de desenvolupament
3 9 12
Proves de desenvolupament
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació de l'organització de les pràctiques. Descripció del laboratori de pràctiques (material, reactius, instrumentació).
Sessió Magistral Exposició dels continguts de la assignatura
Pràctiques a laboratoris Aplicar, a nivell pràctic, la teoría d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Tractament estadístic i interpretació dels resultats analítics
Estudis previs Donat un problema analític, trobar el mètode mésadient, entendre'l i traslladar-lo al laboratori de pràctiques.
Resolució de problemes, exercicis Formulació, anàlisi, resolució i debat d’un problema o exercici relacionat amb els continguts de l’assignatura
Sessió Magistral Exposició teórica dels continguts per part del professor.
Presentacions / exposicions Exposició oral d’un tema sobre el qual hauran realitzat un treball.
Pràctiques de camp/sortides Els alumnes veuran in situ el funcionament d’algunes tècniques i/o aparells.
Treballs Els alumnes hauran de realitzar uns treballs a partir d'articles científics, els quals tractaran sobre diferents metodologies moleculars.

Atenció personalitzada
 
Pràctiques de camp/sortides
Atenció personalitzada
Sessió Magistral
Sessió Magistral
Pràctiques a laboratoris
Estudis previs
Resolució de problemes, exercicis
Treballs
Descripció
El professor fa un seguiment individualitzat del treball personal dels alumnes al laboratori, guiant-los en tot moment. El professor resol, de forma individual i al seu despatx, els dubtes que puguin tenir els estudiants sobre qualsevol apartat dels continguts de l'assignatura i del resultat de les proves

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Proves curtes

Prova final
16

24
Pràctiques a laboratoris Resultats

quadern

prova curta

altres

7

3

7

3
Sessió Magistral Prova final, de desenvolupament i proves curtes on s'avalua tot el contingut del bloc III 30
Presentacions / exposicions Avaluació del contingut i la qualitat de la presentació 10
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica D.A. SKOOG, D.M. WEST, F.J. HOLLER i S.R. CROUCH;, Fundamentos de Química Analítica, 8a, Thomson, Madrid, 2004
D.A. SKOOG, F.J. HOLLER i T.A. NIEMAN, Principios de Análisis Instrumental, 5a, McGraw-Hill, Madrid, 2001
K.A. RUBINSON, J.F. RUBINSON, Análisis instrumental, , Pearson Education, Madrid, 2001
F. ROUESSAC, A. ROUESSAC, Análisis Químico. Métodos y Técnicas Instrumentales Modernas, 5ª, McGraw-Hill, Madrid, 2003
S.J. HASWELL, Atomic Absorption Spectrometry. Theory, desing and applications, , Elsevier, Amsterdam, 1991
C.G. HERBERT, R.A.W. JOHNSTONE, Mass Spectrometry Basics, , CRC Press Cop., Boca Ratón, 2003
B.R. GLICK, J.J.PASTERNAK, Molecular Biotechnology, 3a, ASM Press, 2003
S.B. PRIMOSE, R.M.TWYMAN, Principles of gene manipulation and genomics, 7a, Blackwell Publishing
T.A. BROWN, Gene cloning and DNA analysis: an introduction, 4a, Blacwell Science, 2006
D. TAGU, C. MOUSSARD, Fundamentos de las técnicas de biología molecular, , Editorial Acribia, Zaragoza, 2006
M. IZQUIERDO ROJO, Ingeniería genética y transferencia génica, , Pirámide, Madrid, 2001
A. PÜHLER, Ingeniería genética de animales, , Editorial Acribia, 1995
A.L. JOYNER, Gene Targeting. A practical approach, 2a, Oxford University Press, 2000

Pàgines web d’interès.

 

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez

http://bama.ua.edu/%7Ehsmithso/class/bsc_656/websites/index.shtml

http://www.matter.org.uk/tem/

Complementària

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
FONAMENTS DE QUÍMICA I/19051004
FONAMENTS DE QUÍMICA II/19051005
TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES/19051014
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent