Codi |
|
A7 |
Conéixer els principis, la instrumentació i les aplicacions de les principals tècniques d'anàlisi i separació de biomolècules. |
A8 |
Aplicar coneixements de biologia i fisiologia animal i vegetal, i de la biodiversitat. |
A12 |
Aplicar adequadament les diverses tècniques i metodologies de DNA recombinant, i les seves aplicacions. |
A13 |
Tenir capacitat d'analitzar dades (resultats, fer tractament estadístics) propis del camp científic. |
A14 |
Dissenyar protocols experimentals de laboratori i aplicar-los. |
A17 |
Manipular amb seguretat materials químics i biològics i valorar els seus riscos. |
A23 |
Descriure i explicar aspectes d'investigacions o avenços biotecnològics recents. |
A27 |
Valorar l'impacte socio-econòmic i les implicacions bioètiques dels diferents processos biotecnològics. |
B1 |
Aprendre a aprendre. |
B2 |
Capacitat d'anàlisi i de síntesi. |
B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu. |
B4 |
Resoldre problemes de forma efectiva. |
B5 |
Treballar de forma autònoma amb iniciativa i responsabilitat personal. |
B6 |
Habilitat per a treballar en equip, com a membre de l'equip o com a líder. |
B7 |
Tenir solvència en la cerca i ús d'informació bibliogràfica específica. |
B8 |
Capacitat per analitzar críticament la informació. |
B9 |
Capacitat per establir prioritats i objectius i planificar el temps de forma efectiva. |
B14 |
Actuar sempre amb respecte i educació amb tothom. |
C1 |
Dominar la comprensió d'anglès escrit i oral i tenir-ne un nivell mínim d'expressió. |
C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en català i en castellà. |
Objectius |
Competències |
Bloc I. Coneixer la relació entre el potencial i la concentració en una potenciometría directa |
A7
|
|
|
Bloc I. Dissenyar i preparar una sèrie de patrons de calibratge, tenint en compte l'interval de linealitat del mètode, i construir la recta de calibratge per a una potenciometria directa |
A14 A17
|
B6 B9
|
|
Bloc I. Determinar la concentració de amoni o calci en una mostra d'aigua |
A7 A13
|
B6 B8
|
|
Bloc I. Identificar les fonts d'errors associades a una determinació potenciomètrica directa |
A13
|
B8
|
|
Bloc I. Justificar per què la intensitat de fluorescència és directament proporcional a la concentració de l'analit, a concentracions baixes |
A7
|
|
|
Bloc I. Justificar la selecció de les longituds d'ona òptimes de l'espectre (excitació i emissió) per a una determinació mitjançant fluorimetria |
A7
|
B6
|
|
Bloc I. Dissenyar i preparar una sèrie de patrons de calibratge, tenint en compte l'interval de linealitat del mètode, i construir la recta de calibratge per a una determinació fluorimétrica. |
A14 A17
|
B6 B9
|
|
Bloc I. Identificar les fonts d'error associades a una determinació fluorimètrica |
A13
|
B8
|
|
Bloc I. Determinar la concentració de quinina en una mostra d'aigua tònica |
A7 A13
|
B6 B8
|
|
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de les tècniques de fluorescència molecular. |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Coneixer els diferents components instrumentals per a les tècniques de fluorescència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer les característiques analítiques de les determinacions per fluorescència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer l'àmbit d'aplicació de la fluorescència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Descriure la metòdica de treball en les determinacions per fluorescència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Resoldre problemes relacionats amb determinacions analítiques basades en mesures fluorescents |
A13
|
B4 B8
|
|
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de les tècniques de quimioluminiscencia i bioluminiscencia |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Coneixer els diferents components instrumentals per a les tècniques de quimioluminiscència i bioluminiscència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer les característiques analítiques de les determinacions per quimioluminiscència i bioluminiscència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer l'àmbit d'aplicació de la quimioluminiscència i bioluminiscència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Descriure la metòdica de treball en les determinacions per quimioluminiscència i bioluminiscència |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de les tècniques d' Absorció i Emissió Atòmica |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Descriure els diferents components instrumentals de les tècniques espectroscòpiques atòmiques |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Descriure els tipus d'interferències en les espectroscòpies atòmiques |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer les característiques analítiques de les determinacions mitjançant tècniques espectroscòpiques atòmiques |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Identificar les semblances i diferències entre les tècniques atòmiques d'Absorció i d'Emissió Atòmica |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer l'àmbit d'aplicació de les tècniques espectroscòpiques atòmiques |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Descriure la metòdica de treball en les determinacions mitjançant les tècniques espectroscòpiques atòmiques |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Resoldre problemes relacionats amb determinacions analítiques basades en mesures mitjançant tècniques espectroscòpiques atòmiques |
A13
|
B4 B8
|
|
Bloc II. Conèixer el fonament teòric de la tècnica d' espectrometría de masses |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Descriure els diferents components instrumentals per a les tècniques de espectrometría de masses |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Identificar les diferències entre les diferents tipus de components en un espectròmetro de masses |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Conèixer les diferents tipus d'aplicació de l'Espectroscòpia de masses |
A7
|
B1 B5 B7
|
|
Bloc II. Resoldre problemes relacionats amb determinacions analítiques basades en mesures per espectroscòpia de masses |
A13
|
B4 B8
|
|
Bloc III. Conèixer el funcionament i les aplicacions de la microscopia electrónica.
|
A8
|
B2
|
|
Bloc III. Conèixer el mecanisme que permet la seqüenciació automàtica del DNA i les seves aplicacions. |
A8
|
B2 B14
|
|
Bloc III. Conèixer el funcionament i les aplicacions de la Citometria de flux. |
A23
|
B1 B2
|
C1
|
Bloc III. Conèixer noves tècniques de genética molecular i enginyeria genética: creació d'animals transgènics, animals Knock-out i knock-in, clonació d'animals, terapia gènica basada ens els RNAi. |
A12 A23
|
B2 B3 B8
|
C1
|
Bloc III. Conèixer les metodologies emprades en aquestes noves tècniques d'enginyeria genética. |
A12 A23
|
B2 B3 B8
|
C1
|
Bloc III. Conèixer les aplicacions que ens ofereixen les noves tecnologies en enginyeria genètica. |
A12
|
B2 B3 B8
|
C1
|
Bloc III. Col.laborar amb altres companys en grups en la preparació de treballs bibliogràfics i en la seva exposició.
|
A23 A27
|
B1 B2 B3 B5 B6 B7 B8
|
C1 C5
|
Bloc III. Conèixer in situ el funcionament d'aparells i tècniques utilitzades en la recerca mitjançant visites als centres on s'utilitzen. |
A8
|
B2 B14
|
|
Tema |
Subtema |
Bloc I. Determinacions analítiques mitjançant tècniques instrumentals |
Elèctrodes selectius: Potenciometres directes
Espectroscòpia de fluorescència molecular
|
Bloc II. Fluorescència. Quimioluminiscència i bioluminiscència |
Fonament teòric. Instrumentació. Àmbit d’aplicació. Característiques analítiques. Aplicacions. |
Bloc II. Espectroscòpia d’absorció atòmica. Espectroscòpia d’emissió atòmica |
Fonament teòric. Instrumentació. Àmbit d’aplicació. Característiques analítiques. Aplicacions |
Bloc II. Espectrometria de masses |
Fonament teòric. Instrumentació. Àmbit d’aplicació. Característiques analítiques. Aplicacions |
Bloc III. Microscopia electrònica. |
Fonaments teòrics. Microscòpi electrònic de “Scaning”. Microscòpi de làser confocal. Microscòpi de transmissió. Microscòpi de força atómica. Aplicacions de la microscopia electrónica. |
Bloc III. Seqüenciació d'àcids nucleics. |
Introducció. Seqüenciació automática del DNA. Aplicacions. |
Bloc III. Citometria de flux. |
Introducció. Fonament de la técnica. Aplicacions. Avantatges i inconvenients. |
Bloc III. Organismes Transgènics. |
Introducció. Metodologies. Avantatges i limitacions de les diferents metodologies. Aplicacions de la transgènia. |
Bloc III. Clonació. |
Introducció. Metodologies. Aplicacions dels organismes clonats. Consideracions ètiques i legislació. |
Bloc III. Animals Knock-out i Knock-in. |
Introducció. Tècniques per a obtenir animals Knock-out i Knock-in. Aplicacions en la biotecnologia. |
Bloc III. Noves teràpies gèniques: iRNA |
Descobriment dels iRNAs. Mecanisme d’acció. Usos terapèutics. Resultats obtinguts. |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
|
Sessió Magistral |
|
9 |
18 |
27 |
Pràctiques a laboratoris |
|
14 |
0 |
14 |
Estudis previs |
|
0 |
5 |
5 |
Resolució de problemes, exercicis |
|
3 |
6 |
9 |
Sessió Magistral |
|
3 |
6 |
9 |
Presentacions / exposicions |
|
5 |
5 |
10 |
Pràctiques de camp/sortides |
|
3 |
3 |
6 |
Treballs |
|
0 |
8 |
8 |
|
Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
|
Proves objectives de tipus test |
|
1 |
3 |
4 |
Proves de desenvolupament |
|
3 |
9 |
12 |
Proves de desenvolupament |
|
2 |
0 |
2 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Explicació de l'organització de les pràctiques. Descripció del laboratori de pràctiques (material, reactius, instrumentació). |
Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de la assignatura |
Pràctiques a laboratoris |
Aplicar, a nivell pràctic, la teoría d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Tractament estadístic i interpretació dels resultats analítics |
Estudis previs |
Donat un problema analític, trobar el mètode mésadient, entendre'l i traslladar-lo al laboratori de pràctiques. |
Resolució de problemes, exercicis |
Formulació, anàlisi, resolució i debat d’un problema o exercici relacionat amb els continguts de l’assignatura |
Sessió Magistral |
Exposició teórica dels continguts per part del professor. |
Presentacions / exposicions |
Exposició oral d’un tema sobre el qual hauran realitzat un treball. |
Pràctiques de camp/sortides |
Els alumnes veuran in situ el funcionament d’algunes tècniques i/o aparells. |
Treballs |
Els alumnes hauran de realitzar uns treballs a partir d'articles científics, els quals tractaran sobre diferents metodologies moleculars. |
|
Pràctiques de camp/sortides |
Atenció personalitzada |
Sessió Magistral |
Sessió Magistral |
Pràctiques a laboratoris |
Estudis previs |
Resolució de problemes, exercicis |
Treballs |
|
Descripció |
El professor fa un seguiment individualitzat del treball personal dels alumnes al laboratori, guiant-los en tot moment.
El professor resol, de forma individual i al seu despatx, els dubtes que puguin tenir els estudiants sobre qualsevol apartat dels continguts de l'assignatura i del resultat de les proves |
|
|
Descripció |
Pes |
Sessió Magistral |
Proves curtes
Prova final |
16
24 |
Pràctiques a laboratoris |
Resultats
quadern
prova curta
altres
|
7
3
7
3 |
Sessió Magistral |
Prova final, de desenvolupament i proves curtes on s'avalua tot el contingut del bloc III |
30 |
Presentacions / exposicions |
Avaluació del contingut i la qualitat de la presentació |
10 |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Bàsica |
D.A. SKOOG, D.M. WEST, F.J. HOLLER i S.R. CROUCH;, Fundamentos de Química Analítica, 8a, Thomson, Madrid, 2004
D.A. SKOOG, F.J. HOLLER i T.A. NIEMAN, Principios de Análisis Instrumental, 5a, McGraw-Hill, Madrid, 2001
K.A. RUBINSON, J.F. RUBINSON, Análisis instrumental, , Pearson Education, Madrid, 2001
F. ROUESSAC, A. ROUESSAC, Análisis Químico. Métodos y Técnicas Instrumentales Modernas, 5ª, McGraw-Hill, Madrid, 2003
S.J. HASWELL, Atomic Absorption Spectrometry. Theory, desing and applications, , Elsevier, Amsterdam, 1991
C.G. HERBERT, R.A.W. JOHNSTONE, Mass Spectrometry Basics, , CRC Press Cop., Boca Ratón, 2003
B.R. GLICK, J.J.PASTERNAK, Molecular Biotechnology, 3a, ASM Press, 2003
S.B. PRIMOSE, R.M.TWYMAN, Principles of gene manipulation and genomics, 7a, Blackwell Publishing
T.A. BROWN, Gene cloning and DNA analysis: an introduction, 4a, Blacwell Science, 2006
D. TAGU, C. MOUSSARD, Fundamentos de las técnicas de biología molecular, , Editorial Acribia, Zaragoza, 2006
M. IZQUIERDO ROJO, Ingeniería genética y transferencia génica, , Pirámide, Madrid, 2001
A. PÜHLER, Ingeniería genética de animales, , Editorial Acribia, 1995
A.L. JOYNER, Gene Targeting. A practical approach, 2a, Oxford University Press, 2000
|
Pàgines web d’interès.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez
http://bama.ua.edu/%7Ehsmithso/class/bsc_656/websites/index.shtml
http://www.matter.org.uk/tem/ |
Complementària |
|
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
FONAMENTS DE QUÍMICA I/19051004 | FONAMENTS DE QUÍMICA II/19051005 | TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES/19051014 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|