| Codi |
|
| A5 |
Conéixer l'estructura i funcionament dels diversos sistemes biològics, als diferents nivells: molecular, cel.lular, metabòlic, fisiològic, d'organisme i d'ecosistema. |
| A8 |
Aplicar coneixements de biologia i fisiologia animal i vegetal, i de la biodiversitat. |
| A10 |
Apreciar la variabilitat i complexitat inherents als sistemes biològics. |
| A11 |
Dominar les tècniques de laboratori, especialment dels àmbits bioquímic, microbiològic i de biologia molecular. |
| A15 |
Dominar les tècniques de cultius de microorganismes i de cèl.lules d'organismes pluricel.lulars. |
| A17 |
Manipular amb seguretat materials químics i biològics i valorar els seus riscos. |
| A22 |
Integrar els fonaments de les ciències de la vida amb els de l'enginyeria en el desenvolupament de productes i aplicacions. |
| A23 |
Descriure i explicar aspectes d'investigacions o avenços biotecnològics recents. |
| B1 |
Aprendre a aprendre. |
| B2 |
Capacitat d'anàlisi i de síntesi. |
| B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu. |
| B5 |
Treballar de forma autònoma amb iniciativa i responsabilitat personal. |
| B10 |
Habilitat de comunicar de forma eficient, oral i escrita, en varietat de formes i a diverses audiències. |
| C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en català i en castellà. |
| Objectius |
Competències |
| Objectiu general:
Oferir a l’alumne coneixements bàsics sobre fongs miceliars, aprofundint especialment en l'ús d’aquests organismes en el camp de la biotecnologia. |
A5
A8
A10
A11
A15
A17
A22
A23
|
B1
B2
B3
B5
B10
|
C5
|
| Objectius específics:
1. Tenir coneixements bàsics sobre l'estructura, les estratègies reproductives i la versatilitat metabòlica dels fongs microscòpics per permetre més endavant entendre l’aplicació biotecnològica dels fongs.
2. Mostrar a l'alumne una visió general del potencial dels fongs miceliars (filamentosos) en processos biotecnològics aplicats a diferents àmbits (industrials, mèdics, agrícoles etc.) |
A5
A8
A10
A11
A15
A17
A22
A23
|
B1
B2
B3
B5
B10
|
C5
|
| Tema |
Subtema |
| Bloc I. INTRODUCCIÓ A LA MICOLOGIA |
1. Conceptes bàsics en micologia: característiques generales dels fongs, biologia, ecologia i classificació.
2. Mètodes d’estudi dels fongs. Aïllament a partir de diferents substrats. Cultiu al laboratori. Conservació.
|
| Bloc II. TAXONOMIA DELS FONGS MICELIARS. |
3. Oomicets: característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància en biotecnologia.
4. Zigomicets: característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància en biotecnologia.
5. Ascomicets: característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància en biotecnologia.
6. Basidimicets: característiques generals, cicle biològic, grups taxonòmics d’importància en biotecnologia.
7. Fongs mitospòrics: característiques generals, cicle biològic, gèneres i espècies d’importància en biotecnologia.
|
| Bloc III. ELS FONGS EN BIOTECNOLOGIA. |
8. Introducció a la biotecnologia dels fongs. Importància dels fongs en biotecnologia. Desenvolupament històric de la biotecnologia de fongs. Tècniques de producció de biomassa fúngica en biotecnologia (fermentacions i transformacions químiques amb espores). Selecció i millora genètica de soques fúngiques d’utilització industrial.
9. Els fongs en la indústria alimentària. Biomassa fúngica com a font de proteïna Producció d’aliments fermentats. Producció de begudes alcohòliques (vi, cervesa, ..). Producció de enzims. Altres productes bioquímics de d’importància en la indústria alimentària (àcids orgànics, alcohols industrials, sucres, lípids, vitamines, colorants, ...). Cultiu de fongs comestibles.
10. Els fongs en la biotecnologia mèdica. Producció de metabolits secundaris d’importància mèdica (antibiòtics, antivíricos, immunoreguladors, ...). Aplicacions mèdiques dels enzims fúngics. Altres productes bioquímics d’importànica mèdica (alcaloides, trasformacions d’esteriodes, ...).
11. Els fongs en la biotecnologia del medi ambient. Els fongs com intermediaris en la transformació i eliminació de productes químics. Els fongs com agents de biodeterioració i biodegradació.
12. Els fongs en la biotecnologia agrícola. Producció de metabolits secundaris d’aplicació agrícola (pesticides químics, biofertilitzant, giberalines, ...). Control biològic de plagues. Millora de las collites (fosfats insolubles, micorrices ...).
|
| Bloc IV. ELS FONGS COM ORGANISMES PATÒGENS. |
13. Els fongs patògens de l’home i els animals. Concepte i tipus de micosis (cutània, subcutània i sistèmica). Tractament.
14. Els fongs fitopatògens. Patologies fúngiques a la planta. Estratègies per a la infecció. Cicle d’una malaltia fúngica. Tècniques de prevenció i control.
|
| CLASSES PRÀCTIQUES |
1. Tècniques d’estudi in vitro dels fongs microscòpics.
2. Criteris per a la classificació dels zigomicets, basidimicets, ascomicets i deuteromicets.
3. Tècniques d’aïllament de fongs de diferents substrats.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Sessió Magistral |
|
30 |
0 |
30 |
| Pràctiques a laboratoris |
|
16.5 |
2.5 |
19 |
| Seminaris |
|
4 |
22 |
26 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
2.5 |
0 |
2.5 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Exposició teòrica dels blocs temàtics a l’aula, les quals s'imparteixen durant un quatrimestre, distribuïdes en 3 hores setmanals segons l'horari oficial. Aquestes classes tindran un durada de 50 min, es començaran a l’hora en punt i finalitzaran 10 min abans. |
| Pràctiques a laboratoris |
Les sessions pràctiques es desenvolupen durant 5 dies (tres hores diàries). Asistència obligada per a poder realitzar la prova de síntesi. Les faltes d'assistència repercutiran a la nota final de l'assignatura (veure apartat d'avaluació). |
| Seminaris |
Elaboració d'un treball vers qualsevol tema relacionat amb el programa teòric de l'assignatura. Els treballs es podran presentar de forma oral o escrita previ acord amb el responsable de l'assignatura. |
|
|
|
Descripció |
| La necessària segons la metodologia o necessitat de l'alumne |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Sessió Magistral |
Assistència regular a classe |
10 |
| Pràctiques a laboratoris |
Assistència i aprofitament de les classes pràctiques que són obligatòries per a tothom.
La no realització de les pràctiques implica no poder aprovar l'assignatura.
IMPORTANT: el percentatge destinat a l'avaluació d'aquesta part variarà en funció del nombre de faltes d'assistència.
|
40 |
| Seminaris |
Realització d'un treball relacionat amb el programa de l'assignatura.
IMPORTANT: S'ha de manifestar l'interès per a fer el treball com a màxim a la cinquena setmana d'iniciat el quadrimestre. La data d'entrega del treball serà com a màxim l'últim dia de classe segons horari oficial. |
25 |
| Proves objectives de preguntes curtes |
Realització d'una prova única de síntesi (per escrit) al final del quadrimestre, segons calendari oficial, que constarà de preguntes relacionades amb el contingut de les classes teòriques i una de pràctiques.
|
25 |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
AGRIOS GN. 1991. Fitopatología. Limusa S.A, México.
ALEXOPOULOS CJ, MIMS CW, BLACWELL M. 1996. Introductory mycology. ed 4. John Wiley & Sons. New York.
ARORA DK (Ed). 2003. Handbook of Fungal Biotechnology.Marcel Dekker, 2nd ed. (ISBN-10:0824740181/ISBN-13: 978-0824740184).
BARNETT HL, HUNTER BB. 1998. Illustrated genera of imperfect fungi. 4 ed. APS Press. Minnesota.
CARLILE M, WATKINSON S, GOODDAY G. 2001. The fungi. 2ª ed. Academic Press. New York.
DOYLE M.P., BEUCHAT L.R. MONTVILLE T.J. (Eds) 1997. Food Microbiology. Fundamentals and Frontiers. ASM Press, Washington.
EL-MANSI M., BRYCE C. (Eds.). 1999. Fermentation Microbiology and Biotechnology. Taylor & Francis.
RITTMANN B.E. 2001. Biotecnología del medio ambiente: Principios y aplicaciones. MacGraw-Hill Interamericana, Madrid.
Tkacz JS, Lange L (eds). 2004. Advances in Fungal Biotechnology for Industry, Agriculture and Medicine. Springer. (ISBN-10: 0306478668/ ISBN-13: 978-0306478666).
VARMA A, HOCK B. 1999. Mycorrhiza. Structure, function, molecular biology and biotechnology. 2ª ed. Springer-Verlag. Berlin.
WAINWRIGHT M. 1995. Introducción a la biotecnología de los hongos. Ed. Acribia, S.A. Zaragoza.
WAITES M.J. MORGAN N.L., ROCKEY J.S., HIGTON G. 2001. Industrial Microbiology: an introduction. Blackwell Science, Oxford. |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| BIOLOGIA CEL·LULAR/19051001 | | MICROBIOLOGIA I/19051012 | | MICROBIOLOGIA II/19051013 | | MICROBIOLOGIA D'ALIMENTS/19052231 | | BIOTECNOLOGIA MICROBIANA/19052228 | | APLICACIONS BIOMÈDIQUES DE LA BIOTECNOLOGIA/19052201 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|