DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) ENGINYERIA DE BIOREACTORS Codi 19204119
Ensenyament
Grau de Biotecnologia (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
4 Obligatòria Tercer Juny, Jul., Set.
Llengua d'impartició
Català
Departament Enginyeria Química
Coordinador/a
BENGOA , CHRISTOPHE JOSÉ
Adreça electrònica christophe.bengoa@urv.cat
zaidanair.herrero@urv.cat
Professors/es
BENGOA , CHRISTOPHE JOSÉ
HERRERO MEDINA, ZAIDA NAIR
Web
Descripció general i informació rellevant Tipus de bioreactors. Modes d'operació. Reactors enzimàtics. Reactors amb biocatalizadors immobilitzats. Graus de barreja.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Aplicar coneixements bàsics de matemàtiques i física a les biociències moleculars
 A2 Conèixer i aplicar de forma adequada les bases de la química general i química orgànica a les biociències moleculars
 A8 Analitzar adequadament dades i resultats experimentals propis dels àmbits de Biotecnologia amb tècniques estadístiques, i saber-los interpretar
 A12 Identificar i desenvolupar les operacions unitàries d'enginyeria bioquímica, integrant-les amb els fonaments biològics, i saber aplicar-les al disseny de bioreactors i als processos de separació
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Definir els principals tipus de bioreactors, descriure les seves caracterstiques bàsiques i identificar les seves aplicacions més importants, tant per a processos enzimàtics com per a processos amb micoroorganismes. Identificar i descriure els elements necessaris per a portar a terme el disseny d'un bireactor, tals com les equacions cinètiques més comunes i les equacions de disseny. Analitzar els reactors ideals per a abordar el posterior desenvolupament de reactors reals
Conèixer les equacions de velocitat que regeixen els fenòmens de transport per a posteriorment estudiar la seva aplicació pràctica a operacions unitàries concretes.
 A2 Definir els principals tipus de bioreactors, descriure les seves caracterstiques bàsiques i identificar les seves aplicacions més importants, tant per a processos enzimàtics com per a processos amb micoroorganismes. Identificar i descriure els elements necessaris per a portar a terme el disseny d'un bireactor, tals com les equacions cinètiques més comunes i les equacions de disseny. Analitzar els reactors ideals per a abordar el posterior desenvolupament de reactors reals
 A8 Integrar els coneixements d'Enginyeria Bioquímica al disseny de processos biotecnològics i obtenir dades per a aquest disseny al laboratori i la bibliografia.
 A12 Conèixer les operacions bàsiques d'enginyeria bioquímica.
Conèixer i dissenyar de forma preliminar les operacions de separació més comunes basades en la transferència de matèria i en el flux de fluïds
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Conversió i dimensions del reactor 1.1. Definició de conversió
1.2. Equacions de disseny
1.2.1. Sistemes por lots
1.2.2. Sistemes de flux
1.3. Aplicacions de les equacions de disseny pels reactors de flux continu
1.4. Reactors en sèrie
1.5 Altres definicions
Tema 2. Lleis de velocitat i estequiometria 2.1. Definicions bàsiques
2.1.1. La constant de velocitat de reacció
2.1.2. L’orde de reacció
2.1.3. Lleis de velocitat elementals i molecularitat
2.1.4. Reaccions reversibles
2.1.5. Lleis de velocitat i reaccions no elementals
2.2. Taula estequiomètrica
2.2.1. Sistemes per lots
2.2.2. Sistemes de reacció a volum constant
2.2.3. Sistemes de flux
2.2.4. Canvis de volum al reaccionar
Tema 3. Disseny de reactors isotèrmics 3.1. Estructura de disseny per a reactors isotèrmics
3.2. Augment d’escala de dades d’un reactor per lots en fase líquida pel disseny d’un CSTR
3.2.1. Operació per lots
3.2.2. Disseny de CSTR
3.3. Reactors tubulars
3.3. Ús de CA (líquid) i FA (gas) en els balanços de mols i en les lleis de velocitat
3.3.1. CSTR, PFR, PBR i reactors per lots
3.4. Operació de reactors en estat no estacionari
3.4.1. Arrancada d’un CSTR
3.4.2. Reactors semilots
3.5. Reactors amb recircul·lació
Tema 4. Introducció reaccions microbiològiques i enzimàtiques 4.1. Enzims, microorganismes i processos
4.1.1. Cinètica enzimàtica
4.1.2. Cinètica microbiana
4.2. Configuracions de bioreactors
Tema 5. Cinètica enzimàtica i microbiana 5.1. Cinètica enzimàtica
5.1.1. Cinètica de Michaelis-Menten
5.1.2. Inhibició competitiva d’una substància estranya
5.1.3. Inhibició no competitiva d’una substància estranya
5.1.4. Inhibició per substrat
5.1.5. Cinètica amb enzimes immobilitzats
5.2. Cinètica microbiana
5.2.1. Cinètica del creixement exponencial. Model de Monod
5.2.2. Alternatives al model de Monod

Tema 6. Transferència d’oxigen en bioreactors

6.1. Demanda metabòlica d’oxigen
6.2. Coeficient de transferència d’oxigen
6.3. Balanç d’oxigen en un bioreactor
6.4. Factors que afecten a KLa
6.5. Mesura de KLa
Tema 7. Disseny De Reactors Bioquímics 7.1. Disseny de reactors bioquímics
7.1.1 Característiques i tipus de fermentadors
7.2. Bioreactor de tanc agitat continu
7.2.1. Cinètica de Monod sense enverinament
7.2.2. Influencia de la velocitat de dilució. Càlcul del rentat del bioreactor
7.2.3. Condicions òptimes d’operació
7.2.4. Estimació de constants cinètiques
7.2.5. Recircul·lació de cèl·lules
7.2.6. CSTR amb cinètica de Monod i enverinament per producte
7.2.6.1. Cinètica controlada pel producte
7.2.6.2. Cinètica controlada pel substrat i el producte
7.3. Fermentadors tubulars
7.4. Disseny d’un reactor de tanc agitat discontinu

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A2
A12
12 12 24
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A1
A2
A8
8 16 24
Resolució de problemes, exercicis
A1
A2
A8
0 8 8
Pràctiques a laboratoris
A2
A12
15 22.5 37.5
Atenció personalitzada
2 0 2
 
Proves mixtes
A1
A8
A12
4 0 4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura, explicació de la metodologia que s'utilitzarà, comunicació dels criteris d'avaluació, formació de grups de treball
Sessió Magistral Exposició del contingut de cada tema
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Resolució de problemes relacionats amb la temàtica de l'assignatura per part de l'alumne amb supervisió de la professora
Resolució de problemes, exercicis Resolució de problemes per part de l'alumne-a relacionats amb la temàtica de l'assignatura
Pràctiques a laboratoris Realització de pràctiques al laboratori en las que s'apliquen els coneixements adquirits
Atenció personalitzada Horari de tutories:
Dra. Sílvia de Lamo Castellví, despatx 318 ETSEQ, dimarts de 12-14h
e-mail: silvia.delamo@urv.cat
Enviar un e-mail per confirmar la cita

Atenció personalitzada
Descripció
Horari de tutories: Dra. Sílvia de Lamo Castellví, despatx 318 ETSEQ, dimarts de 12-14h e-mail: silvia.delamo@urv.cat Enviar un e-mail per confirmar la cita

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis
A1
A2
A8
Resolució de problemes relacionats amb la temàtica de l'assignatura a classe (1 a 3 en total) 10%
Pràctiques a laboratoris
A2
A12
I. Fermentació aeròbia.
II. Fermentació anaeròbia.
III. Producció d’un metabòlit secundari.
IV. Producció d'una molècula d'interès.
V. Catàlisi enzimàtica.

(Cal aprovar les pràctiques per fer mitjana)
30%
Proves mixtes
A1
A8
A12
Examen parcial del Bloc I (25%)
Examen parcial del Bloc II (35%)

(Cal treure una mitjana ponderada dels dos exàmens mínima de 3.5 per poder fer mitjana)
60%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Segona convocatòria:

Examen Bloc I i Bloc II 60%

Activitats resoltes 10%

Informe de les pràctiques 30%

En cas que les notes de les activitats resoltes i de l'informe de pràctiques perjudiquin a l'alumne, no es tindran en compte, llavors el pes de l'examen de segona convocatòria serà del 100%.

Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora.


Fonts d'informació

Bàsica Doran, P.M, Principios de Ingeniería de los Bioprocesos, 1998, Acribia S.A.
Fogler, H.S, Ingeniería de las Reacciones Químicas, 4ta Edición, 2008, Prentice Hall

Complementària Levenspiel, O, Ingeniería de las Reacciones Químicas, 1993, Editorial Reverté
Atkinson, B., Reactores Bioquímicos, 1986, Editorial Reverté

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
MODELITZACIÓ DE PROCESSOS BIOTECNOLÒGICS/19204126
MODELITZACIÓ DE PROCESSOS BIOTECNOLÒGICS/19204230

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
PROCESSOS DE SEPARACIÓ I PURIFICACIÓ/19204120

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ENGINYERIA BIOQUÍMICA/19204118
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent