DADES IDENTIFICATIVES

2014_15

Assignatura (*)

ASPECTES LEGALS, SOCIALS I COMUNICATIUS

Codi

19204124

Ensenyament

Grau de Biotecnologia (2009)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Quart

Llengua d'impartició

Català

Departament

Dret Públic
Estudis de Comunicació

Coordinador/a

GALIANA SAURA, VERONICA

FARRÉ COMA, JORGE

Adreça electrònica

jordi.farre@urv.cat
veronica.galiana@urv.cat

Professors/es

FARRÉ COMA, JORGE

GALIANA SAURA, VERONICA

Web

Descripció general i informació rellevant

La biotecnologia està canviant el món del s. XXI, de manera que es precisa la realització d’un rigorós debat social que analitzi les seves repercussions ètiques, jurídiques, socials i comunicatives per a que els ciutadans puguin participar i orientar els canvis. Per a que aquest debat sigui realment fructífer, es requereix informació i instruments analítics i comprensius per comprendre els processos de comunicació. Precisament per aquest motiu, les nostres universitats estan obligades a oferir una formació adequada en aquestes qüestions als seus estudiants que els capacite per a participar en aquest debat. L’origen de la vida, el concepte de mort, la capacitat de prendre racionalment decisions difícils, el valor del principi d’autonomia, el paper de l’Estat en la política sanitària, els específics problemes socials derivats de la pobresa, o la destrucció del medi ambient, són bons exemples per a il•lustrar la transcendència dels nous problemes que han propiciat l’aparició del biodret i la importància creixent que a les dues últimes dècades han experimentat les relacions entre biologia, noves tecnologies, societat, comunicació, ètica i dret.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A14	Valorar l'impacte soci-econòmic i les implicacions bioètiques dels diferents processos biotecnològics, i assegurar les disposicions legals vigents
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B1	Aprendre a aprendre.
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	B5	Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.
	C4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
	C5	Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A14	Estimular l'habilitat de comunicar de forma eficient, oral i escrita, en varietat de formes i a diverses audiències.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B1	Adapta els objectius d’aprenentatge proposats pel professor/a
	B4	Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
	B5	Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C3	Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús
	C4	Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
	C5	Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat

Continguts

Tema

Subtema

1. El biodret: concepte i fonaments
2. Genètica i dret

3. Medi ambient i dret alimentari

4. Patents biotecnològiques

5. L´entorn social en l´era de la globalització

6. L´entorn cultural a la sociatat del risc
7. L´opinió publicada al descobert

8. Els processos de formació de l´opinió pública

1.1. Drets humans, biodret i bioètica
1.2. Principis generals del Dret aplicables a la biotecnologia
1.3. Normes jurídiques i biodret
1.4. Els àmbits d´aplicació del biodret

2.1. Biomedicina i eugenèsia: aspectes generals
2.2. Genoma humà, manipulacions genètiques i diversitat biològica
2.3. Drets de reproducció, embrions humans i "cel.lules mare"
2.4. Bases de dades, anàlisi d´ADN i criminalitat

3.1. Protecció del medi ambient i desenvolupament sustentable
3.2. Els principis de prevenció i precaució: riscos i regulació jurídica
3.3. Seguretat alimentària i processos d´etiquetatge d´aliments
3.4. Organismes modificats genèticament: regulació jurídica

4.1. Patents: concepte i criteris de patentabilitat
4.2. Origen de les patents biotecnològiques
4.3. Marc jurídic internacional io espanyol de les biopatents
4.4. Arguments en contra i a favor de les patents biotecnològiques

5.1. Societat de la informació, societat del coneixement. Globalització, tecnologia i ciència.
5.2. Les ideologies polítiques i socials a l’entorn de la societat de la complexitat.
5.3. Grups socials i organitzacions davant la biotecnologia.
5.4. Els conflictes Nord-Sud.

6.1. La percepció social de la ciència i la tecnologia.
6.2. Estudi i interpretació de la percepció pública de la biotecnologia. 6.3. La construcció social, cultural i comunicativa de la biotecnologia.
6.4. Qui, com, per què cal comunicar les innovacions científiques?

7.1. Els apocalíptics i els integrats de les aplicacions biotecnològiques: agricultura, medi ambient i salut. El segle de la biotecnologia.
7.2. Models i debats sobre la comunicació científica. Els mitjans d’informació i els periodistes: l’estudi dels efectes i de les rutines productives.
7.3. La representació mediàtica de la biotecnologia: la construcció d’imatges socials. La cobertura periodística de la ciència i els científics. Els dilemes de la divulgació periodística. Interacció entre científics i periodistes: com es veuen els uns i els altres?
7.4. La cobertura mediàtica no determina l’opinió pública encara que contribueix a construir-la

8.1. Enginyeria genètica, ciències de la vida i ciències de la comunicació.
8.2. Diàleg social a l’entorn dels aliments modificats genèticament.
8.3. La configuració dels climes d’opinió.
8.4. L’opinió pública a favor o en contra de les aplicacions biotecnològiques.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Debats

Sessió Magistral

Seminaris

A14

Atenció personalitzada

Proves orals

Proves mixtes

A14

Proves mixtes

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Es presenten els objectius de l'assignatura tot remarcant l'interès de conèixer les implicacions jurídiques, ètiques, socials i comunicatius de les aplicacions biotecnològiques
Debats	Aquesta metodologia pretén esmolar les capacitats reflexives i discursives dels estudiants. Cal assolir competències orals i argumentatives i perdre el pànic a parlar en públic.
Sessió Magistral	Es presentaran els principals corrents i dilemes en les societats contemporànies: globalització, identitat, cultura, comunicació
Seminaris	Es treballaran textos que caldrà presentar per escrit en treballs en grup per després fer-ne una presentació pública a la resta d'estudiants.
Atenció personalitzada	Es promourà la defensa oral dels projectes així com el discurs elaborat i matisat a l'entorn de les temàtqiues treballades.

Atenció personalitzada

Descripció

Els professors de l'assignatura concertaran cites per als estudiants a través del correu electrònic: veronica.galiana@urv.cat jordi.farre@urv.cat

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Proves orals

La participació activa en el desenvolupament dels debats a classe així com la defensa pública d'argumentacions elaborades sobre les temàtiques propostes es valoraran particularment (part daspectes legals i jurídics).

20%

Proves mixtes

A14

Treball per escrit, individual o en petits grups, que caldrà presentar públicament a classe (Aspectes legals i jurídics)

30%

Proves mixtes

Treball per escrit, individual o en petits grups, que caldrà presentar públicament a classe (Aspectes socials i comunicatius)

30%

Proves orals

20%

Altres


Altres comentaris i segona convocatòria
Els estudiants que no segueixin l'avaluació continuada hauran de presentar-se a segona convocatòria a un examen del conjunt de l'assignatura i hauran de lliurar també les dues proves mixtes que hauran estat treballades i documentades a l'espai moodle de l'assignatura (una per cadascuna de les dues parts de l'assignatura). Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora.

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA

1ª part. Aspectes legals de la biotecnologia

Abellán, Fernando, Reproducción humana asistida y responsabilidad médica, Comares, Granada, 2001.

Autores varios, Bases de datos de perfiles de ADN y criminalidad, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Biotecnología y derecho. Perspectivas en el derecho comparado, Comares, Granada, 1998.

Autores varios, El Convenio de Derechos Humanos y Biomedicina. Su entrada en vigor en el ordenamiento jurídico español, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Genética y Derecho penal. Previsiones en el Código Penal español de 1995, Comares, Granada, 2001.

Autores varios, Genética, Ariel, Barcelona, 2003.

Autores varios, La eugenesia hoy, Comares, Granada, 1999.

Autores varios, Los genes y sus leyes. El Derecho ante el genoma humano, Comares, Granada, 2002.

Autores varios, Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1999.

Blázquez Ruiz, Javier, Derechos Humanos y proyecto genoma, Comares, Granada, 1999..

Casado, M. (coord.), Manual de Bioética y Derecho, Titant lo blanch, Valencia, 2004.

Emaldi Cirion, Aitziber, El Consejo Genético y sus implicaciones jurídicas, Comares, Granada, 2001.

Etxeberría Guridi, José, Los análisis de ADN y su aplicación al proceso penal, Comares, Granada, 2000.

Galán Cortés, Julio César, Responsabilidad médica y consentimiento informado, Cívitas, Madrid, 2001.

McGee, Glenn, El bebé perfecto. Tener hijos en el nuevo mundo de la clonación y la genética, Gedisa, Barcelona, 2003.

Osset Hernández, Miguel, Ingeniería genética y derechos humanos. Legislación y ética ante el reto de los avances biotecnológicos, Icaria, Barcelona, 2000.

Pérez Salom, José, Recursos genéticos. Biotecnología y Derecho Internacional. La distribución justa y equitativa de beneficios en el Convenio sobre Biodiversidad, Aranzadi, Navarra, 2002.

Recuerda Girela, M.A., Seguridad alimentaria y nuevos alimentos: régimen jurídico administrativo, Thomson Aranzadi, Madrid, 2006.

Romeo Casabona, C.M., (ed.), Biotecnología, Derecho y dignidad humana, Comares, Granada, 2004.

Sádaba, J., Principios de bioética laica, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Valls, R., Ética para la bioética, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002.

Zarraluqui, Luis, Procreación asistida y derechos fundamentales, Tecnos, Madrid, 1988.

2ª part. Debats socials i processos de comunicació de la biotecnologia

Alcíbar, Miguel (2004) “La divulgación mediática de la ciencia y la tecnología como recontextualización discursiva”. Anàlisi, 31, 43-70.

Bates, Benjamin R. (2005) “Public culture and public understanding of genetics: a focus group study”. Public Understanding of Science, 14, 47-65.

Bauman, Z. (1998). Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: EdiUOC, Proa. 2001.

Beck, U. (2002): La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

Beck, U. (2004): Poder y contrapoder en la era global. Barcelona: Editorial Paidos.

Besley, John C., J. Shanahan (2005) “Media Attention and Exposure in Relation to Support for Agricultural Biotechnology”. Science Communication, Vol. 26 Nº 4, 347-367.

Bonfadelli, Heinz (2005) “Mass media and biotechnology: knowledge gaps within and between European countries”. International Journal of Public Opinion Research, vol. 17 Nº 1, 42-62.

Burchell, Kevin (2007) “Boundary Work, Associative Argumentation and Switching in the Advocacy of Agricultural Biotechnology”. Science as Culture, Vol. 16, Nº 1, 49-70.

Castells, M. (1997): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Volúmenes 1, 2, y 3. Madrid: Alianza Editorial.

DD.AA. (2004) Opinión pública y biotecnología. Sistema, nº 179-180 (exemplar monogràfic).

Dreyer, Marion & O. Renn, (2009) Food safety governance: integrating science, precaution and public involvement. Berlun, Springer.

Espluga, Josep (2005) “Els debats socials de la biotecnologia”. Papers de la Fundació/144, Fundació Rafael Campalans, 1-29.

Farré, Jordi & Fernández, J. (eds.) Comunicació i risc petroquímic a Tarragona. De les definicions a les pràctiques institucionals. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Gunter, Barrie et al. (1999) “The Media and Public Understanding of Biotechnology: A Survey of Scientists and Journalists”. Science Communication, vol. 20 Nº 4, 373-394.

Hornig Priest, Susanna (2006) “Public Discourse and Scientific Controversy. A Spiral-of-Silence Analysis of Biotechnology Opinion in the United States”. Science Communication, Vol. 28 Nº 2, 195-215.

López Cerezo, J. L. (2001). Ciencia, tecnología, sociedad y cultura. Madrid: Biblioteca Nueva.

Muñoz, Emilio (2001). Biotecnología y sociedad. Madrid: Cambridge University Press.

Nisbet, Mattthew C. And B. V. Lewenstein (2002) “Biotechnology and the American Media: The Policy Process and the Elite Press, 1970 to 1999”. Science Communication, Vol. 23 Nº 4, 359-391.

Pavone, Vicente (2006) “Science, Eugenics and Utopia. Comparing scientifc humanism and liberal eugenics on humna genetic enhancement”. Documento de trabajo 06-14. Madrid: CSIC, Unidad de Políticas Comparadas (UPC).

Plaza, Marta i E. Muñoz (2003) “La biotecnología en la prensa española en el año 2002”. Documento de Trabajo 03-16. Madrid: Grupo de ciencia, Tecnología y Sociedad (CSIC).

Rubia Vila, F. J. (Dir.) Percepción social de la ciencia. Academia Europea de Ciencias y Artes. Ediciones UNED.

Sjöberg, Lennart (2005) “Gene Technology in the eyes of the public and experts. Moral opinions, attitudes and risk perception”. Working Paper: 7. Stockholm: Center for Risk Research.

Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent