|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A14 |
Valorar l'impacte soci-econòmic i les implicacions bioètiques dels diferents processos biotecnològics, i assegurar les disposicions legals vigents |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B1 |
Aprendre a aprendre. |
| | B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
| | B5 |
Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
| | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| | C5 |
Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A14 |
Estimular l'habilitat de comunicar de forma eficient, oral i escrita, en varietat de formes i a diverses audiències.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B1 |
Adapta els objectius d’aprenentatge proposats pel professor/a
| | | B4 |
Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
| | | B5 |
Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C3 |
Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús
| | | C4 |
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
| | | C5 |
Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les
persones amb discapacitat
|
| Tema |
Subtema |
1. El biodret: concepte i fonaments
2. Genètica i dret
3. Medi ambient i dret alimentari
4. Patents biotecnològiques
5. L'entorn social en l'era de la globalització
6. L'entorn cultural a la societat del risc
7. L'opinió publicada al descobert
8. Els processos de formació de l'opinió pública |
1.1. Drets humans, biodret i bioètica
1.2. Principis generals del Dret aplicables a la biotecnologia
1.3. Normes jurídiques i biodret
1.4. Els àmbits d´aplicació del biodret
2.1. Biomedicina i eugenèsia: aspectes generals
2.2. Genoma humà, manipulacions genètiques i diversitat biològica
2.3. Drets de reproducció, embrions humans i "cel.lules mare"
2.4. Bases de dades, anàlisi d´ADN i criminalitat
3.1. Protecció del medi ambient i desenvolupament sustentable
3.2. Els principis de prevenció i precaució: riscos i regulació jurídica
3.3. Seguretat alimentària i processos d´etiquetatge d´aliments
3.4. Organismes modificats genèticament: regulació jurídica
4.1. Patents: concepte i criteris de patentabilitat
4.2. Origen de les patents biotecnològiques
4.3. Marc jurídic internacional io espanyol de les biopatents
4.4. Arguments en contra i a favor de les patents biotecnològiques
5.1. Societat de la informació, societat del coneixement. Globalització, tecnologia i ciència.
5.2. Les ideologies polítiques i socials a l’entorn de la societat de la complexitat.
5.3. Grups socials i organitzacions davant la biotecnologia.
5.4. Els conflictes Nord-Sud.
6.1. La percepció social de la ciència i la tecnologia.
6.2. Estudi i interpretació de la percepció pública de la biotecnologia.
6.3. La construcció social, cultural i comunicativa de la biotecnologia. Taller de jocs de taula (Peptide, Cytosis, Virulence, Covalence)
6.4. Qui, com, per què cal comunicar les innovacions científiques?
7.1. Els apocalíptics i els integrats de les aplicacions biotecnològiques: agricultura, medi ambient i salut. El segle de la biotecnologia.
7.2. Models i debats sobre la comunicació científica. Els mitjans d’informació i els periodistes: l’estudi dels efectes i de les rutines productives.
7.3. La representació mediàtica de la biotecnologia: la construcció d’imatges socials. La cobertura periodística de la ciència i els científics. Els dilemes de la divulgació periodística. Interacció entre científics i periodistes: com es veuen els uns i els altres?
7.4. La cobertura mediàtica no determina l’opinió pública encara que contribueix a construir-la
8.1. Enginyeria genètica, ciències de la vida i ciències de la comunicació.
8.2. Diàleg social a l’entorn dels aliments modificats genèticament.
8.3. La configuració dels climes d’opinió.
8.4. L’opinió pública a favor o en contra de les aplicacions biotecnològiques.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
| Debats |
|
6 |
35 |
41 |
| Sessió Magistral |
|
20 |
0 |
20 |
| Seminaris |
|
18 |
31 |
49 |
| Atenció personalitzada |
|
6 |
0 |
6 |
| |
| Proves orals |
|
2 |
4 |
6 |
| Proves orals |
|
2 |
4 |
6 |
| Proves mixtes |
|
2 |
8 |
10 |
| Proves mixtes |
|
2 |
8 |
10 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Es presenten els objectius de l'assignatura tot remarcant l'interès de conèixer les implicacions jurídiques, ètiques, socials i comunicatius de les aplicacions biotecnològiques |
| Debats |
Aquesta metodologia pretén esmolar les capacitats reflexives i discursives dels estudiants. Cal assolir competències orals i argumentatives i perdre el pànic a parlar en públic. |
| Sessió Magistral |
Es presentaran els principals corrents i dilemes en les societats contemporànies: globalització, identitat, cultura, comunicació |
| Seminaris |
Es treballaran textos que caldrà presentar per escrit en treballs en grup per després fer-ne una presentació pública a la resta d'estudiants. |
| Atenció personalitzada |
Es promourà la defensa oral dels projectes així com el discurs elaborat i matisat a l'entorn de les temàtqiues treballades. |
|
Descripció |
|
Els professors de l'assignatura concertaran cites per als estudiants a través del correu electrònic:
veronica.galiana@urv.cat
anna.sendra@urv.cat |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Proves orals |
|
La participació activa en el desenvolupament dels debats a classe així com la defensa pública d'argumentacions elaborades sobre les temàtiques propostes es valoraran particularment (part daspectes legals i jurídics). |
20% |
| Proves mixtes |
|
Treball per escrit, individual o en petits grups, que caldrà presentar públicament a classe (Aspectes legals i jurídics) |
30% |
| Proves mixtes |
|
Treball per escrit, individual o en petits grups, que caldrà presentar públicament a classe (Aspectes socials i comunicatius) |
30% |
| Proves orals |
|
La participació activa en el desenvolupament dels debats a classe així com la defensa pública d'argumentacions elaborades sobre les temàtiques propostes es valoraran particularment (part d'aspectes socials i comunicatius). |
20% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Els estudiants que no segueixin l'avaluació continuada hauran de presentar-se a segona convocatòria a un examen del conjunt de l'assignatura i hauran de lliurar també les dues proves mixtes que hauran estat treballades i documentades a l'espai moodle de l'assignatura (una per cadascuna de les dues parts de l'assignatura). Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
| Bàsica |
|
BIBLIOGRAFIA 1ª part. Aspectes legals de la biotecnologia Abellán, Fernando, Reproducción humana asistida y responsabilidad médica, Comares, Granada, 2001. Autores varios, Bases de datos de perfiles de ADN y criminalidad, Comares, Granada, 2002. Autores varios, Biotecnología y derecho. Perspectivas en el derecho comparado, Comares, Granada, 1998. Autores varios, El Convenio de Derechos Humanos y Biomedicina. Su entrada en vigor en el ordenamiento jurídico español, Comares, Granada, 2002. Autores varios, Genética y Derecho penal. Previsiones en el Código Penal español de 1995, Comares, Granada, 2001. Autores varios, Genética, Ariel, Barcelona, 2003. Autores varios, La eugenesia hoy, Comares, Granada, 1999. Autores varios, Los genes y sus leyes. El Derecho ante el genoma humano, Comares, Granada, 2002. Autores varios, Los retos de la genética en el siglo XXI: genética y bioética, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1999. Blázquez Ruiz, Javier, Derechos Humanos y proyecto genoma, Comares, Granada, 1999.. Casado, M. (coord.), Manual de Bioética y Derecho, Titant lo blanch, Valencia, 2004. Emaldi Cirion, Aitziber, El Consejo Genético y sus implicaciones jurídicas, Comares, Granada, 2001. Etxeberría Guridi, José, Los análisis de ADN y su aplicación al proceso penal, Comares, Granada, 2000. Galán Cortés, Julio César, Responsabilidad médica y consentimiento informado, Cívitas, Madrid, 2001. McGee, Glenn, El bebé perfecto. Tener hijos en el nuevo mundo de la clonación y la genética, Gedisa, Barcelona, 2003. Osset Hernández, Miguel, Ingeniería genética y derechos humanos. Legislación y ética ante el reto de los avances biotecnológicos, Icaria, Barcelona, 2000. Pérez Salom, José, Recursos genéticos. Biotecnología y Derecho Internacional. La distribución justa y equitativa de beneficios en el Convenio sobre Biodiversidad, Aranzadi, Navarra, 2002. Recuerda Girela, M.A., Seguridad alimentaria y nuevos alimentos: régimen jurídico administrativo, Thomson Aranzadi, Madrid, 2006. Romeo Casabona, C.M., (ed.), Biotecnología, Derecho y dignidad humana, Comares, Granada, 2004. Sádaba, J., Principios de bioética laica, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002. Valls, R., Ética para la bioética, Editorial Gedisa, Barcelona, 2002. Zarraluqui, Luis, Procreación asistida y derechos fundamentales, Tecnos, Madrid, 1988. 2ª part. Debats socials i processos de comunicació de la biotecnologia Alcíbar, Miguel (2004) “La divulgaciónmediática de la ciencia y la tecnología como recontextualización discursiva”. Anàlisi,31, 43-70. http://www.raco.cat/index.php/analisi/article/viewFile/15153/14994
Bates, Benjamin R. (2005) “Public culture and publicunderstanding of genetics: a focus group study”. Public Understanding ofScience, 14, 47-65. http://www.ssoar.info/ssoar/bitstream/handle/document/22373/ssoar-2005-1-bates-public_culture_and_public_understanding.pdf?sequence=1
Bergoglio,J.M. (2015). Laudatio si: http://w2.vatican.va/content/francesco/es/encyclicals/documents/papa-francesco_20150524_enciclica-laudato-si.html
Carbonell, Eudald;Sala, Robert (2002) Encara no som humans. Propostes d'humanització per al tercermil·leni. Barcelona: Empúries.
Ceballos,G. et al. (2015) Accelerated modern human–induced species losses: Enteringthe sixth mass extinction: http://advances.sciencemag.org/content/1/5/e1400253
Espluga, Josep (2005) “Els debats socials de la biotecnologia”. Papers de la Fundació/144, Fundació Rafael Campalans,1-29. http://www.fcampalans.cat/uploads/publicacions/pdf/paper_biotecnologia.pdf
Gunter, Barrie et al. (1999) “The Media and Public Understanding of Biotechnology: A Survey of Scientists and Journalists”. Science Communication,vol. 20 Nº 4, 373-394. http://scx.sagepub.com/content/20/4/373.abstract
Hornig Priest, Susanna (2006) “Public Discourse and Scientific Controversy. A Spiral-of-Silence Analysis of Biotechnology Opinion in the United States”. Science Communication, Vol. 28 Nº 2, 195-215. http://scx.sagepub.com/content/28/2/195.refs
Muñoz,Emilio (2002). La cultura científica, la percepción pública y el caso de la biotecnología http://digital.csic.es/bitstream/10261/1503/1/dt-0207.pdf
Piguem, Jordi(2010). Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat. http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/pds_15_web.pdf
Punset, E. (entrevista a Edward O. Wilson): "No somos un superorganismo": http://www.eduardpunset.es/431/charlas-con/no-somos-un-superoganismo
REVISTA MÈTODE:
Mètode Science Studies Journal (https://metode.es/revistas)
- El origen de la vida. Una narración científica inacabada. Mètode 87. Otoño 2015- La ciencia de la prensa. Retos y tendencias de la divulgación de la ciencia. Mètode 80. Invierno 2013/14. - Los miedos a la ciencia. La percepción social de la investigación científica. Mètode 63. Otoño 2009 - Fotogramas de ciencia. Ciencia y cine. Mètode 48. Invierno 2005/2006 . - Comunicar la salud. La divulgación médica en los medios de comunicación. Mètode 88. Invierno 2015/2016. - Gen, ética y estética. El futuro impacto de la genética en nuestras vidas. Mètode 55. Otoño 2007. - ¿Qué hay detrás del genoma? Las nuevas aplicaciones de la genómica. Mètode 32. Invierno 2001/2002.
|
|
| Complementària |
|
Bauman, Z. (1998). Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: EdiUOC, Proa. 2001.
Beck, U. (2002): La sociedad del riesgo
global. Madrid: Siglo XXI.
Beck, U. (2004): Poder y contrapoder en
la era global. Barcelona: Editorial Paidos.
Besley, John C., J. Shanahan (2005) “Media Attention and Exposure in
Relation to Support for Agricultural Biotechnology”. Science Communication,
Vol. 26 Nº 4, 347-367.
Bonfadelli, Heinz (2005) “Mass media and biotechnology: knowledge gaps
within and between European countries”. International Journal of Public Opinion
Research, vol. 17 Nº 1, 42-62.
Burchell, Kevin (2007) “Boundary Work, Associative Argumentation and
Switching in the Advocacy of Agricultural Biotechnology”. Science as Culture, Vol. 16, Nº 1, 49-70.
Castells, M. (1997): La era de la
información. Economía, sociedad y cultura. Volúmenes 1, 2, y 3. Madrid: Alianza
Editorial.
DD.AA. (2004) Opinión pública y
biotecnología. Sistema, nº 179-180 (exemplar monogràfic).
Dreyer, Marion & O. Renn, (2009) Food safety governance:
integrating science, precaution and public involvement. Berlun, Springer. López Cerezo, J. L. (2001). Ciencia,
tecnología, sociedad y cultura. Madrid: Biblioteca Nueva.
Muñoz, Emilio (2001). Biotecnología y
sociedad. Madrid: Cambridge University Press.
Nisbet, Mattthew C. And B. V. Lewenstein (2002) “Biotechnology and the
American Media: The Policy Process and the Elite Press, 1970 to 1999”. Science
Communication, Vol. 23 Nº 4, 359-391.
Pavone, Vicente (2006) “Science, Eugenics and Utopia. Comparing
scientific humanism and liberal eugenics on human genetic enhancement”. Documento de trabajo 06-14. Madrid: CSIC, Unidad de Políticas
Comparadas (UPC).
Plaza, Marta i E. Muñoz (2003) “La
biotecnología en la prensa española en el año 2002”. Documento de Trabajo
03-16. Madrid: Grupo de ciencia, Tecnología y Sociedad (CSIC).
Rubia Vila, F. J. (Dir.) Percepción
social de la ciencia. Academia Europea de Ciencias y Artes. Ediciones UNED.
Sjöberg, Lennart (2005) “Gene Technology in the eyes of the public and
experts. Moral opinions, attitudes and risk perception”. Working Paper: 7.
Stockholm: Center for Risk Research.
Wilson, E.O. (2006).
La creació. Una crida per salvar la vida a la terra. Barcelona: Empúries. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|