Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A2 |
Conèixer i aplicar de forma adequada les bases de química general i química orgànica a l'enologia. |
| A10 |
Ser capaç de triar les anàlisis adaptades al control o respondre a un problema donat, realitzar-les o fer realitzar-les, interpretar els resultats i donar els consells i prescripcions necessàries. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B1 |
Aprendre a aprendre. |
| B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
| B5 |
Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | C2 |
Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. |
| C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Adquirir un sentit crític a la lectura de treballs relacionats amb el temari de l'assignatura
Ser capaç de determinar analíticament la concentració dels compostos del vi
| | A10 |
Adquirir un sentit crític en la lectura de treballs relacionats amb el temari de l'assignatura.
Ser capaç de determinar analíticament la concentració dels compostos del vi.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Fa preguntes intel·ligents que qüestionen el que ha après i mostra iniciativa en la cerca d’ informació
Té una visió de conjunt de les diferents teories o metodologies d’una assignatura
| | B4 |
Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
| | B5 |
S’ interessa per la importància de l’activitat que es desenvolupa en el grup
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C2 |
Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...
| | C4 |
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
|
Tema |
Subtema |
1. Introducció a l’anàlisi instrumental |
Tècniques, instruments i calibració |
2. Espectrofotometria UV-Vis |
Fonament i instrumentació
Aplicacions enològiques: Compostos orgànics. Metalls. Compostos fenòlics Mètodes d’anàlisi. Control de la maduració fenòlica.
|
3. Espectrofotometria d’absorció atòmica (AAS) |
Fonament i instrumentació
Aplicacions enològiques: Metalls (K, Ca, Fe, Cu, ...)
|
4. Espectrofotometria infraroja (NIR i MIR) |
Fonament i instrumentació
Aplicacions enològiques: Mètodes multiparamètrics (Mètodes ràpids)
|
5. Cromatografia de gasos (GC) |
Fonament i instrumentació
Aplicacions enològiques: Compostos volàtils. Aromes i defectes. Residus
|
6. Cromatografia de líquids (HPLC) |
Fonament i instrumentació
Aplicacions enològiques: Compostos orgànics (àcids, sucres, ...). Compostos fenòlics. Residus
|
7. Anàlisi instrumental sensorial. |
Tècniques i instruments
Aplicacions enològiques: cromatografia de gasos-olfatimetria (GCO), nas i llengua electrònica.
|
8. Control de qualitat en el laboratori |
Validació de mètodes |
9. Autentificació |
Tècniques per a l’autentificació dels vins: Relacions isotòpiques (IRMS). Ressonància magnètica nuclear (RMN) |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
0.5 |
0 |
0.5 |
Sessió Magistral |
|
15 |
30 |
45 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
10 |
10 |
20 |
Pràctiques a laboratoris |
|
20 |
15 |
35 |
Fòrums de discussió |
|
5 |
5 |
10 |
Pràctiques a través de TIC |
|
0.1 |
20 |
20.1 |
Treballs |
|
0.1 |
15 |
15.1 |
Atenció personalitzada |
|
0.5 |
0 |
0.5 |
|
Proves mixtes |
|
0 |
5 |
5 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura |
Sessió Magistral |
Exposició teòrica dels continguts |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Resolució de problemes relacionats amb el temari i simulant casos reals
|
Pràctiques a laboratoris |
Pràctiques a laboratoris Desenvolupar al laboratori diferents analítiques químiques necessàries pel correcte control de l’elaboració del vi. Per això caldrà buscar el protocol adequat la bibliografia, raonar la metodologia emprada i dur a terme l'anàlisi amb una mostra real. Les pràctiques impliquen portar al dia la llibreta del laboratori i entregar un informe final al finalitzar aquestes amb els resultats obtinguts i discussió dels mateixos
|
Fòrums de discussió |
Discussió a classe o a través de forums on-line de procediments analítics alguns dels quals es podran desenvolupar en el laboratori
|
Pràctiques a través de TIC |
Elaboració de diferents tasques (cerques bibliogràfiques, discussió d'algun treball, ressolució d'algun problema concret) tot utilitzant les eines TIC.
|
Treballs |
Treballs Elaboració d'alguns treballs de format curt relacionats amb el temari e l'assignatura. Aquesta metodologia està molt vinculada a l'anterior
|
Descripció |
L’alumne pot fer les consultes que cregui convenients durant les hores de classe presencial i també durant l’horari d’atenció dels professors. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Sessió Magistral |
|
S'avaluaran els coneixements teòrics adquirits tenint com a base els fonaments exposats a les casses magistrals |
20% |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
S'avaluarà la preparació dels problemes prèvia a la ressolució a classe així com la participació i la capacitat crítica davant els resultats obtinguts |
20% |
Pràctiques a laboratoris |
|
S'avaluarà la preparació d'aquestes així com l'execució al laboratori (idoneitat del material emprat, preguntes i implicació, sentit crític, temps emprat) i la llibreta de laboratori. l final de les pràctiques caldrà presentar un informe de pràctiques que també serà avaluat |
20% |
Fòrums de discussió |
|
S'avaluarà la participació així com el nivell i importància dels comentaris |
10% |
Pràctiques a través de TIC |
|
S'avaluaran els continguts, fonts d'informació consultada, idoneitat i presentació dels treballs |
10% |
Treballs |
|
S'avaluaran els continguts, fonts d'informació consultades, idoneitat i presentació dels treballs |
20% |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
La segona convocatòria serà un examen final de tota l'assignatura i que contarà el 100% de la nota. |
Bàsica |
|
Bibliografia bàsica
• W. Zoecklein, K.C. Fuselsang, B.H. Gump, F.S. Nury. Wine Analysis and Production. Chapman & Hall, 1990.
• P. Ribéreau-Gayon, Y. Glories, A. Maujean, D. Dubourdieu. Handbook of Enology. Wiley, 2000.
• J.L. Jacobson. Introduction to wine laboratory practices and procedures. Springer, 2006
• P. Iland, N. Bruer, G. Edwards, S.Weeks, E. Wilkes. Chemical analysis of grapes and wine. Techniques and conceptes. Patrick Iland Wine Promotions, 2004
• J. Blouin. Techniques d’analyses des moûts et des vins. Dujardin-Salleron, 1992
Manuals pràctics
• Office Internacional de la Vigne et du Vin. Recueil des mèthodes internationales d'analyse des vins et des moûts. OIV, 1990 (web)
• Reglamento (CEE) n° 2676/90. Mètodos de análisis comunitarios aplicables en el sector del vino. Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1990.
• W. Horwitz (ed). Official Methods of the Association of Official Analytical Chemist (15th ed). AOAC, 1990.
• J. Garcia Barceló. Tècnicas analíticas para vinos. GAB, 1990.
• Office Internacional de la Vigne et du Vin. Recueil des mèthodes internationales d'analyse des boissons spiritueuses, des alcools et de la fraction aromatique des boissons. OIV, 1994.
• Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Métodos Oficiales de Análisis en la Unión Europea. Diario Oficial de las Comunidades Europeas. MAPA, 1998.
• Office Internacional de la Vigne et du Vin. Codex Œnologique International. OIV, 2000. |
Complementària |
|
• J. Blouin, G. Guimberteau. Maduración y madurez de la uva. Mundi-Prensa, 2004
• B. Doneche (ed). Les acquisitions rècentes en chromatographie du vin. Lavoisier, 1993.
• C.S. Ough, M.A. Amerine. Methods for Analysis of Must and Wines (2nd ed). Wiley, 1988.
• H.F. Linskens, J.F. Jackson (eds). Wine analysis. Springer-Verlag, 1988.
• B.G. Osborne, T Fearn, PH. Hindle. Practical NIR spectroscopy with applications in food and beverage analysis. Longman, 1993.
• D. Bertrand, E. Dufour (eds). La spectroscopie infrarouge et ses applications analytiques. Editions Tec & Doc, 2000.
• G. Charalambous (ed). Analysis of foods and beverages. Modern techniques. Academic Press, 1984..
• R. Marsily (ed). Techniques for analysing food aroma. Marcel Dekker, 1997.
• H.F. Linskens, J.F. Jackson (eds). Analysis of Taste and Aroma. Springer, 2002.
• H. Maarse, R. Belz. Isolation, separation and identification of volatile compounds in aroma research. Reidel, 1985.
• M.H. Gordon (ed). Principles and applications of gas chromatography in food analysis. Ellis Horwood, 1990.
• L.M.L. Nollet (ed). Food analysis by HPLC. Marcel Dekker, 1992
• G. Ramis Ramos, M.C. García Álvarez-Coque. Quimiometría. Síntesis, 2001.
• D.C. Harris. Análisis Químico Cuantitativo (2ª ed). Reverté, 2001.
• D.A. Skoog, J.J. Leary. Análisis Instrumental (4ª ed). McGraw-Hill/Interamericana, 1994.
• D.A. Skoog, D.M. West, F.J. Holler. Fundamentos de Química Analítica (4ª ed). Reverté, 1997. |
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
ANÀLISI QUÍMICA ENOLÒGICA I/19214101 | QUÍMICA/19214003 | QUÍMICA ENOLÒGICA/19214102 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|