| Tema |
Subtema |
| |
|
TEORIA
BLOC BIOLOGIA DE LA VINYA
LLIÇÓ 1:
CLASSIFICACIÓ SISTEMÀTICA I TAXONÓMICA
LLIÇÓ 2:
DISTRIBUCIÓ DE Vitis vinifera. DELS ORIGENS FINS L'ACTUALITAT
LLIÇÓ 3:
CLASSIFICACIÓ PRÀCTICA DE LA VINYA (I): USOS I UTILITATS
LLIÇÓ 4:
HISTOLOGIA I ORGANOGRAFIA
LLIÇÓ 5:
CLASSIFICACIÓ PRÀCTICA DE LA VINYA (II): CARACTERITZACIÓ VARIETAL I AGRONÒMICA
LLIÇÓ 6:
SELECCIÓ I MULTIPLICACIÓ DE LA VINYA
LLIÇÓ 7:
EL CICLE BIOLÒGIC DE LA VINYA
BLOC FISIOLOGIA DE LA VINYA
LLIÇÓ 8:
EQUILIBRI VEGETATIU I QUALITAT
LLIÇÓ 9:
COMPOSICIÓ DE LA BAIA DE RAÏM
SEMINARIS
BLOC FISIOLOGIA VEGETAL
LLIÇÓ 1:
NUTRICIÓ VEGETAL
LLIÇÓ 2:
FOTOSÍNTESI I RESPIRACIÓ
LLIÇÓ 3:
METABOLISME SECUNDARI
LLIÇÓ 4:
ESTRÈS VEGETAL
BLOC CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT
LLIÇÓ 5:
MORFOGÈNESI VEGETAL
LLIÇÓ 6:
FOTOMORFOGÈNESI I MOVIMENTS DE LES PLANTES
LLIÇÓ 7:
REPRODUCCIÓ
LLIÇÓ 8:
SENESCÈNCIA I ABSCISIÓ
|
TEORIA
1.1. Les Classificacions dels Éssers Vius
1.2. La Classificació de les Angiospermes
1.3. Els Sistemes Clàssics: La Botànica Sistemàtica
1.4. Les Principals Espècies del Gènere Vitis
2.1. Introducció
2.2. Origen i Distribució de la Família de les Vitàcies
2.3. Origen i Distribució del Gènere Vitis
2.4. Origen i Distribució de Vitis vinifera L.
2.5. Origen i Distribució de Vitis vinifera subsp. vinifera (o sativa)
2.6. Altres Fets que han Ajudat a Canviar la Distribució Mundial de les Varietats Domesticades
2.7. ...I en el Futur: El Canvi Climàtic
3.1.Usos i Utilitats de les Principals Espècies del Gènere Vitis
3.2. Ús de les Espècies Europees
3.3. Ús de les Espècies Americanes: Els Portaempelts de la Vinya
3.4. Ús de les Espècies Americanes: Els Híbrids Productors Directes (HPD)
4.1. L'Arrel
4.2. La Part Aèrea d'un Cep
4.3. Els Borrons
4.4. Les Fulles
4.5. Circells, Inflorescències i Flors
4.6. Els Fruits
4.7. Les Llavors
5.1. Classificació de les Varietats: Problemàtica
5.2. Creació de Bancs de Germoplasma i Bases de Dades de Vitis
5.3. Caracterització Varietal
5.4. Caracterització Agronòmica
6.1. Selecció de la Vinya
6.2. Multiplicació de la Vinya
6.3. Vivers
7.1. Cicle Biològic Vital
7.2. Cicle Biològic Interanual
7.3. Cicle Biològic Anual
8.1. Equilibri Vegetatiu
8.2. Qualitat
9.1. Principals Substàncies Orgàniques
9.2. Síntesi de Matèries Minerals
9.3. Síntesi de Matèries Nitrogenades
9.4. Altres Substàncies Orgàniques
SEMINARIS
1.1. RELACIONS HÍDRIQUES
1.2. ELS MINERALS DEL SÒL I LES PLANTES
2.1. CAPTACIÓ DE L'ENERGIA LUMÍNICA
2.2. FIXACIÓ DE CO2 I SÍNTESI DE CARBOHIDRATS
2.3. FIXACIÓ I ASSIMILACIÓ DEL NITROGEN I EL SOFRE
2.4. RESPIRACIÓ
2.5. ASPECTES ECOFISIOLÒGICS DE LA FOTOSÍNTESI I LA RESPIRACIÓ
3.1. DIFERÈNCIES ENTRE METABOLISME PRIMARI I SECUNDARI
3.2. FUNCIONS DEL METABOLISME SECUNDARI
3.3. APLICACIONS
3.4. METABOLITS SECUDARIS
3.5. COMPARTIMENTACIÓ DE LA BIOSÍNTESI DELS METABOLITS SECUNDARIS
3.6. EMMAGATZEMENT DELS METABOLITS SECUNDARIS
3.7. TERPENS
3.8. FENOLS
3.9. ALCALOIDES
4.1. ESTRÈS BIÒTIC
4.2. ESTRÈS ABIÒTIC
5.1. CONCEPTE DE CREIXEMENT I DIFERENCIACIÓ
5.2. CINÈTICA DEL CREIXEMENT
5.3. REGULACIÓ DEL CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT
5.4. ELS REGULADORS DEL CREIXEMENT
6.1. FOTOMORFOGÈNESI
6.2. MOVIMENT DE LES PLANTES
7.1. FLORACIÓ
7.2. FOTOPERIODICITAT
7.3. INDUCCIÓ FLORAL
7.4. VERNALITZACIÓ
7.5. POL·LINITZACIÓ
7.6. FECUNDACIÓ
7.7. EL FRUIT
7.8. LA LLAVOR
8.1. SENESCÈNCIA O ENVELLIMENT
8.2. ABSCISIÓ
|
|
Descripció |
|
Via moodle i correu electrònic.
Cita: prèvia comunicació via mail. |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Si un alumne no supera els requisists avaluats en la primera convocatòria (COL.LOQUIS), se l'avaluarà amb un examen A DETERMINAR en segona convocatòria. Per a casos particularment excepcionals, es pactaran les condicions amb el professor. IMPORTANT:L'assistència a les classes Magistrals i Seminaris és obligatòria. Es permet una sola absència, i s'ha de justificar. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
| Bàsica |
|
- Branas, J., Viticulture, ed. Dehan, Montpellier, 1974.
- Champagnol, F., Élements de physiologie de la vigne et viticulture générale, editat per l'autor, Montpellier, 1984.
- Galet, P., Précis d'ampélographie practique, ed. l'autor, Montpellier, 1991.
- Galet, P., Précis de Viticulture, ed. l'autor, Montpellier, 2000.
- García Luján, A., et al., Variedades de vid en Andalucia, Junta de Andalucia, Dirección General de Investigación y Extensión Agrarias, Sevilla, 1990.
- Hidalgo L., Viticultura general, Mundi-prensa, Madrid, 2011.
- Huglin P., Biologie et écologie de la vigne, 2a edició, Paris, Lavoisier, 1998.
- OIV, Codes des caractères descriptifs des varietés et espéces de Vitis, 1983.
- "Raïm de taula, El", Servei de Promoció a la Qualitat, Direcció General d'Innovació i Promoció Agrària. Generalitat de València, 1992.
- Reynier, A., Manual de viticultura, Mundi prensa, Madrid 2002.
- Ribéreau-Gayon i Peynaud, Ciencias i técnicas de la viña (Vol I), Hemisferio Sur, Buenos Aires, 1982.
- Sotés Ruiz, V., et al., Manual de Variedades y Patrones de Vid, MAPA, Madrid 1990.
- Winkler, A., Viticultura, Continental, Mèxic, 1984.
|
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|