|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A5 |
Participar en la programació i disseny de noves plantacions o modificacions de les existents així com d'instal•lacions vitivinícoles. |
| | A6 |
Participar en programes d'investigació vitivinícola. |
| | A7 |
Ser capaç de fer produir i recol•lectar raïm de qualitat en funció del tipus de producte buscat i dels imperatius reglamentaris. |
| | A10 |
Ser capaç de triar les anàlisis adaptades al control o respondre a un problema donat, realitzar-les o fer realitzar-les, interpretar els resultats i donar els consells i prescripcions necessàries. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A5 |
Conèixer les tècniques vitícoles de maneig del vinyer en la plantació i les operacions anuals de manteniment del cultiu i els sistemes adequats per a la protecció sanitària de la vinya amb la finalitat d'aconseguir la màxima qualitat del raïm.
| | | A6 |
Disposar dels criteris necessaris per a decidir segons l'estat de maduració del raïm, la data de verema i l'entrada de la mateixa en celler.
| | | A7 |
Conèixer les aptituds dels principals porta-empeltats i varietats productores de raïm per a vinificació.
| | | A10 |
Planificar el cultiu de precisió per a obtenir una òptima qualitat del raïm, considerant els factors del mitjà, clima i sòls, i les variacions interanuals. Coneixement de monitoratge en camp i interpretació de sensors.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B3 |
Reconeix les limitacions i punts dèbils en els seus processos i mètodes de treball
Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses
Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C4 |
Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
| Tema |
Subtema |
1. Introducción al cultivo de la vid. Estudios previos a la plantación.
|
Expansión histórica del cultivo de la vid. Modelos actuales de viticultura a nivel mundial. Estudios previos a la plantación de una finca: Factores climáticos que condicionan la elección de la variedad: distribución de temperatura y precipitación, anemometría e higrometría. Factores edáficos que condicionan la elección del portainjerto: composición y perfil del suelo. Interpretació de les anàlisis químiques del sòl. Factores biòticos: flora y fauna edàfica. |
| 2. Plantación del viñedo. |
Trabajos preparatorios antes de la plantación; condicionantes topográfícos para determinar forma y tamaño de la parcela. Trabajos de drenaje, despedregar y nivelación de parcelas. Labores de desfonde y subsolado. Época de plantación. Material vegetal. Diseño y trazado de la plantación: densidad y marco de plantación. Orientación de las hileras. Plantación manual, plantación con barrena, Sistema continuo semi-manual. Sistemas automáticos, plantas en pot. Trabajos post-plantación. |
| 3. Elección del portainjerto y variedad. |
Criterios para la elección del portainjerto: factores de resistència bióticos (filoxera y hongos), químicos (sensibilidad a la caliza activa), resistència a la sequía, vigor y duración del ciclo vegetativo. Adaptabilidad de las variedades viniferas al medio: precocidad, integral tèrmica para la maduración, afinidad con el portainjerto. Fertilidad varietal y resistència a enfermedades y parásitos. Productividad varietal y tipo de clon en función de la DO y el tipo de vino a producir. |
| 4. Sistemas de conducción. |
Formas libres y conducidas en espaldera. Criterios para l’elección de la espaldera: factores climàticos, fertilidad del suelo, mecanización, poda, sensibilidad a enfermedades. Vigor y porte de la variedad en relación a la canòpia y el sistema de conduccón. Clasificación de los sistemas de conducción: Sistemas verticales y horizontales. Verticles simples o con doble pared de vegetación. Sistemas verticales con distintos niveles de alambrado. Materiales del emparrado: alambres, soportes, alambres, clips, tensores, elevadores, puntas, anclajes. Costes de los materiales. |
| 5. Manejo del suelo: |
Definición y objetivos. Laboreo i no cultivo. Suelo cultivado: labores físicas, abores superficiales y en profundidad. Maquinaria utilizada: Cultivadores, desbrozadoras, subsoladotas..etc. Aporcado de invierno. Uso de herbicidas. Mecanismo de acción y persistencia. Herbicidas: pre i postemergencia. Formas de aplicación. Cubierta vegetal permanente, temporal, no natural y espontánea. Suelo cultivado temporalmente. Siembra del enherbado. |
| 6. La poda de invierno: |
identificación de las estructuras básicas de la cepa y elementos de renovación anual. Cálculo de la carga de poda. Poda de formación: objetivos y estrategias. Poda de producción: estimación del nivel adecuado de la carga, vigor y capacidad de crecimiento, índice de Ravaz. Poda corta, larga y mixta. Herramientas y mecanización: máquinas prepodadotas. Poda de rejuvenecimiento. |
| 7. Poda en verde: |
Finalidad. Potencialidad de las yemas. Objetivos y formas de realización del Espergurado o eliminación de brotes de madera vieja. Objetivos y formas de realización del despampanado en la formación de la cepa. Elevación y recogida de la vegetación. Objetivos, època y forma de realización manual y mecánica del despuntado, desnietado y deshojado. Objetivos, variedades y formas de realización del aclareo de racimos o raleo. Mecanización de las operaciones en verde.
|
| 8. Fertilización. |
Macro y micronutrientes y sus funciones en la cepa. Necesidades de elementos minerales: N, P, K, Ca, Mg, Fe, Mn, B, Cu, Mo, Zn y principales carencias en la vid. Necesidades de abonado, extracciones y exportaciones de elementos minerales. Clasificación de los abonos: orgánicos y minerales, Compatibilidad de los abonos. Necesidades de minerales a lo largo del ciclo anual. Cálculo de fertilizantes: Uso, compatibilidad y mezclas. Formas de aplicación: Eficiencia i duración del abonado. Planificación del abonado y coeficientes de utilización. Fertirrigación: métodos de inyección en goteo y aspersión. |
| 9. Riego. |
Legislación i objetivos del riego en la vid para producción de vino. Régimen hídrico en la vid, balance hídrico del suelo. Capacidad de infiltración de l’agua en el suelo, El biulbo húmedo. Cálculo de la evapotrasnpiración ET, ETP, ETA (heragreaves i Pennman Monthy. Necesidades hídricas y Cconsumo anual. Método de Thornwaite: déficit, dotación de riego, frecuencia, duración, caudal. Calidad del agua de riego. Métodos de riego: a manta, goteo, subterráneo, PRD, aspersión. Eficiencia del riego. Riegos por aspersión para protección frente a riesgo de heladas. Efectos del déficit o exceso de agua durante el crecimiento vegetativo. |
| 10. Vendimia. |
Ciclos de maduración de las principales variedades viníferas. Sobremaduración. Madurez fisiológica y tecnológica. Composición de la uva según el destino del vino a producir. Factores que determinan producción. Determinación de la fecha de vendimia. Vendimia manual y mecanizada. Costes económicos según tamaño del viñedo. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
30 |
37.5 |
67.5 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
9 |
6 |
15 |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
5 |
7 |
12 |
| Presentacions / exposicions |
|
5 |
17.5 |
22.5 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
4 |
11 |
15 |
| Proves mixtes |
|
4 |
11 |
15 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Exposició teòrica dels continguts de l'assignatura |
| Pràctiques de camp/sortides |
Observar "in situ" els diferents casos que s'han explicat a l'aula (tipus d'emparrats, poda, plantacions, etc) a la finca de Constantí |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
Els seminaris es realitzen a l'aula de la finca de la URV. i s'avaluen les tècniques de poda etc realitzades per cada alumne en una varietat concreta. |
| Presentacions / exposicions |
Debats i interpretacions de temes i articles relacionats amb el temari |
| Atenció personalitzada |
Consultes sobre interpretació d'articles i conceptes del temari |
|
Descripció |
|
L'atenció personalitzada tindrà lloc tenint en compte les necessitats de l'alumne, amb cita prèvia via mail o telefònica. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Elaboració d'un informe descriptiu de la finca vitícola externa visitada.
Grups de 2 |
5 |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
Treball succint: Maneig i resolució d'un problema vitícola concret; estudi d'alternatives segons enfocament vitícola (sia tradicional, ecològic...).
Grups de 2 |
20 |
| Presentacions / exposicions |
|
Debat individuals i participació en grups sobre articles. Valoració del criteri en l'anàlisi de cada article |
20 |
| Proves de desenvolupament |
|
Treball pràctic individual sobre l'activitat desenvolupada en els seminaris, de les tècniques vitícoles aplicades en cada varietat/ alumne, escollida a la finca |
20 |
| Proves mixtes |
|
Proves mixtes amb preguntes curtes i interpretació de gràfics |
35 |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Qualsevol activitat ha d'obtenir una qualificació de 4 per a ser avaluada. En primera convocatòria, les diferents proves mixtes fan mitjana per sobre de 4; en cas contrari, s'ha de presentar l'alumne amb aquesta part en segona convocatòria. En segona convocatòria el parcial a recuperar ha de superar la nota de 5. |
| Bàsica |
Nicolas Joly, Le vin du ciel à terre, 17 avril 2003, Sang de la Terre
Jean Cordeau, Création d'un vignoble, 1998, Éditions Féret
D. Jackson & D. Schuster, The production of grapes & wine in cool climates, 2001, Daphne Brasell Associates Ltd and Gypsum Press
Guillaume Girard, Bases Scientifiques et technologiques de la viticulture, 2007, Europe Media Duplication SAS
Ambrosi H., et al, Guide des cépages. 300 cépages et leurs vins, 1997, Ed. Eulgen Ulmer
Boon, K.F. et. Al, Seasons of Change. A guide to succesful vineyard investment in a changing world, 1999, Primary Industries and Ressources, S.A
Bourrié, B., Las carencias minerales de la viña, 1999, SADEF- Pôle Agro-Environmental d´Aspach. Aspach-le
José Hidalgo Togores, Tratado de Enología. Tomo I, 2003, Mundi-Prensa
Branas, J., Viticulture, 1974, Déhan
Blouin, J. et G. Guimberteau, Maturation et Maturité des raisins, 2000, Éditions Féret
Champagnol, F., Eléments de physiologie de la vigne et de viticulture générale, 1984, Saint-Gely-du-Fesc
|
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| BIOLOGIA I FISIOLOGIA DE LA VINYA/19214105 | | EDAFOLOGIA I CLIMATOLOGIA VITÍCOLES/19214106 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|