Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | A2 |
Conèixer i aplicar de forma adequada les bases de química general i química orgànica a l'enologia. |
| A3 |
Conèixer i comprendre de forma integrada els organismes a nivell molecular, cel•lular i metabòlic. |
| A7 |
Ser capaç de fer produir i recol•lectar raïm de qualitat en funció del tipus de producte buscat i dels imperatius reglamentaris. |
| A8 |
Ser capaç de realitzar la transformació d'aquest raïm en vi en funció del tipus de producte buscat, dels imperatius reglamentaris i d'higiene. |
| A9 |
Ser capaç d'utilitzar els seus coneixements sobre la composició química del vi i la seva evolució per a dominar les pràctiques enològiques i els tractaments dels vins. |
| A10 |
Ser capaç de triar les anàlisis adaptades al control o respondre a un problema donat, realitzar-les o fer realitzar-les, interpretar els resultats i donar els consells i prescripcions necessàries. |
| A14 |
Ser capaç de participar a la concepció o a la renovació d'una sala de vinificació i d'embotellament, a investigacions tecnològiques i experimentacions sobre nous equips o productes enològics. |
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | B1 |
Aprendre a aprendre. |
| B2 |
Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el camp de l'enologia. |
| B3 |
Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. |
| B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
| B5 |
Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. |
| B6 |
Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets. |
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | C2 |
Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. |
| C3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
| C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
| | A3 |
Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Controlar i estabilitzar els vins des del punt de vista microbiològic
| | A7 |
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
| | A8 |
Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
| | A9 |
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
| | A10 |
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
| | A14 |
Conèixer les característiques morfològiques, fisiològiques i moleculars dels microorganismes implicats en els processos enològics.
Donar a conèixer els principis bioquímics bàsics de la maduració del raïm i els processos de fermentació vínica, com fonaments de la tecnologia enològica.
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Selecciona un procediment d’ entre els que li proposa el professor
Adapta els objectius d’aprenentatge proposats pel professor/a
| | B2 |
Entén el problema i és capaç de desglossar-lo en parts manipulables
Té un mètode d’ anàlisis que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes
Elabora una estratègia realista per a resoldre el problema
| | B3 |
Analitza riscos i beneficis de la innovació
| | B4 |
Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
| | B5 |
Accepta i compleix les normes del grup
Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup
| | B6 |
Planifica la comunicació: genera idees, busca informacions, selecciona i ordena la informació, fa esquemes, determina el tipus de públic i els objectius de la comunicació,...
Fa presentacions interessants i convincents
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| C2 |
Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...
| | C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
| | C4 |
Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
|
Tema |
Subtema |
Alteracions dels vins, control i estabilitazció microbiològics durant la vinificació. |
1. Alteracions produides pels llevats.
2. Alteracions produides pels bacteris làctics
3. Alteracions produïdes per bacteris acètiques.
4. Estabilització microbiològica dels vins per mètodes físics: filtració, tractament tèrmic, altes presions
5. Estabilització microbiològica del vins per mètodes químics: l’anhídrid sulfurós (SO2), l’àcid sòrbic. Enzims lítics.
6. Higiena en enología |
Control microbiològic durant la vinificació. |
1. Introducció a la Biologia Molecular enològica
2. Control microbiològic aplicat a la indústria enològica
2.1. Mètodes d’aïllament i recompte.
2.2. Mètodes d’identificació: taxonomia clàssica versus taxonomia molecular.
- Metodologies bàsiques de biologia molecular
- Mètodes d’identificació espècies (llevats, BL, BA), dependent i independents de cultiu
- Mètodes d’identificació soques (llevats, BL, BA)
2.3. Aplicacions en la indústria enològica
3. Cultius iniciadors: últimes tendències.
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
Sessió Magistral |
|
26 |
41.6 |
67.6 |
Seminaris |
|
10 |
20 |
30 |
Pràctiques a laboratoris |
|
20 |
28 |
48 |
Atenció personalitzada |
|
0 |
0 |
0 |
|
Proves mixtes |
|
2 |
2 |
4 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Presentació dels diferents blocs temàtics de la assignatura |
Sessió Magistral |
Exposició teòrica dels continguts |
Seminaris |
Resolució de problemes, discussió d'articles divulgatius o científics, i treball en l'aula d'informàtica, sobre temes d'actualitat relacionats amb el temari. |
Pràctiques a laboratoris |
Aplicació de tècniques de biologia molecular a mostres de vins i/o mostos. |
Atenció personalitzada |
L’alumne pot fer les consultes que cregui convenients mitjançant cita prèvia amb el professor, o per correu electrònic. |
Descripció |
L’alumne pot fer les consultes que cregui convenients mitjançant cita prèvia amb el professor, o per correu electrònic. |
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
Seminaris |
|
S'avaluaran les diferents activitats realitzades durant els seminaris, així com les tasques a realitzar fora de l'aula. |
1o |
Pràctiques a laboratoris |
|
Presentació d'un informe amb els resultats obtinguts durant el periode de pràctiques, així com una discussió dels mateixos. |
15 |
Proves mixtes |
|
Les sessions teòriques seran avaluades de manera continuada al llarg del quadrimestre en forma de proves mixtes.
1r parcial: 20%
2n parcial: 20%
3r parcial: 35% |
75 |
Altres |
|
|
|
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Es prohibeix l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves a excepció del consentiment exprés del professor. Segona convocatòria: els tres controls seran substituits per una prova única, que correspon al 85 % de la nota final. Durant les proves d'avaluació, els telèfons mòbils, tablets i altres aparells que no siguin expressament autoritzats per la prova, han d'estar apagats i fora de la vista. La realització demostrativament fraudulenta d'alguna activitat avaluativa d'alguna assignatura tant en suport material com virtual i electrònic comporta a l'estudiant la nota de suspens d'aquesta activitat avaluativa. Amb independència d'això, davant la gravetat dels fets, el centre pot proposar la iniciació d'un expedient disciplinari, que serà incoat mitjançant resolució del rector o rectora. |
Bàsica |
|
RIBEREAU-GAYON,
P, DUBOURDIEU, D, DONECHE, B, LONVAUD, A, Traité
d’oenologie. Microbiologie du vin, Ed. Dunod, Paris, 1998. (versión en
Inglés, 2000) FLEET, G.H., Wine
microbiology and biotechnology, Harwood academic publishers,
Switzerland, 1993 |
Complementària |
|
SUAREZ, J.A.,
Levaduras vínicas: funcionalidad y uso en bodega, Ediciones Mundi
Prensa, Madrid, 1997 SUAREZ, J.A. & B. IÑIGO, Microbiología
enológica, Ediciones Mundi Prensa, Madrid, 1990 BOULTON, R.B.,
Principles and practices of winemaking, Chapman & Hall, Nueva York,
1996 DICKINSON JR., SWEIZER M., The metabolism and molecular
physiology of Saccharomyces cereviae, Taylor & Francis, 1999 BROACH
JR., PRINGLE JR., JONES EW, The molecular and cell biology of the yeast
Saccharomyces, CSHL Press, 1991 KURTZMAN, C P & FELL, J W,
The yeasts: A taxonomic study, Ed. Elsevier Science Pule. Co.,
Amsterdam, 1998 OUGH, C.S., Tratado básico de enología, Acribia,
Zaragoza, 1996 FUGELSANG, K.C., Wine microbiology, Ed. Chapman
and Hall Enology Library, New York, 1997 DELFINI, C. & V.F. FORMICA, Wine
Microbiology, Science and Technology, Ed. Marcel Dekker, Nueva York,
2001 JACKSON, R.S., Wine science principles and applications,
Academic Press, San Diego, 1994 VERARCHTERT, H. & DE MOT, R.,
Yeast biotechnology and biocatalysis, Ed. Marcel Dekker cop., Nueva
York, 1990 REED, G. & NAGODAWITHANA, Yeast technology, Van
Nostrand Reinhold, USA, 1991 BARNETT, J.A., R.W. PAYNE & D.
YARROW, Yeast: Characteristics
and identification, Ed. Cambridge University Press, Cambridge, 1990 WALKER,
G., Yeast: physiology and biotechnology, Ed. Wiley, New York, 1998 MORENO-ARRIBAS,
MV & POLO, MC, Wine chemistry and biochemistry, Ed. Springer, New
York, 2009. FLANZY, C, OEnologie: fondements scientifiques et
technologiques, Ed. Lavoisier Tec & Doc, Paris, 1998. ALEXANDRE,
H, GRANVALET, C, GUILLOUX-BÉNATIER, M, REMIZE-BARNAVON F AND
TOURDOT-MARÉCHAL, R, Les bactéries lactiques en oenologie. Ed. Lavoisier
Tec & Doc, Paris, 2008. |
Assignatures que en continuen el temari |
MICROBIOLOGIA I BIOQUÍMICA ENOLÒGIQUES I/19214111 |
|
Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
MICROBIOLOGIA/19214120 | MICROBIOLOGIA I BIOQUÍMICA ENOLÒGIQUES I/19214111 | GENÈTICA/19214007 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|