DATOS IDENTIFICATIVOS 2011_12
Asignatura (*) LEVADURAS Y FERMENTACIÓN ALCOHÓLICA Código 19605212
Titulación
Enología (2010)
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
3 Optativa Único anual
Lengua de impartición
Anglès
Departamento Bioquímica i Biotecnologia
Coordinador/a
BELTRAN CASELLAS, GEMMA
Correo-e gemma.beltran@urv.cat
nicolasrozes@urv.cat
ricardo.cordero@urv.cat
Profesores/as
BELTRAN CASELLAS, GEMMA
ROZÈS ., NICOLAS ANDRE LOUIS
CORDERO OTERO, RICARDO ROMÁN
Web
Descripción general e información relevante Esta asignatura tiene como objetivos principales conocer el rol de las levaduras en la fermentación alcohólica, las vías de producción de metabolitos primarios y secundarios, y relacionarlo con los posibles problemas de fermentación que puedan surgir. Familiarizar al alumnado con la investigación actual sobre levaduras vínicas, y despertar el espíritu crítico y curiosidad científica en los diferentes aspectos relacionados con el curso.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
  Comun
  AC2 Coneixements científics i tècnics dels processos d’elaboració del vi.
  Profesionalizador
  Investigador
  AR1 Correcta visió, comprensió i coneixement de la ciència que envolta la vi i del seu entorn mediàtic.
  AR2 Perfecta capacitació per incorporar-se productivament a un departament universitari per tal de desenvolupar les tasques pròpies d’una Tesis doctoral.
  AR3 La concepció, planificació, execució i direcció de projectes de R+D+I.
  AR4 L’excel•lència en l’estudi i coneixement de l’àmbit de recerca en enologia.
  AR5 La realització de recerques bibliogràfiques exhaustives en temes enològics altament especialitzats.
  AR6 Conèixer i comprendre els sistemes d’anàlisi estadística, tractament gràfic de dades i gestió d’informació aplicats al camp de la recerca en enologia.
  AR7 La presentació de resultats en format de literatura científica, d’acord amb els estàndards comunament acceptats.
  AR8 L’avaluació crítica de resultats de recerca enològica, pròpia o aliena.
Tipo B Código Competencias Transversales
  Comun
  BC1 Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals.
  BC2 Treballar autònomament amb iniciativa.
  BC3 Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants.
  BC4 Resoldre problemes de manera efectiva.
  BC5 Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous o no familiars i en contextos multidisciplinars relatius a la seva àrea específica.
  BC6 Actuar amb un esperit crític i responsable.
  BC8 Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat c¡/comunitat.
  BC9 Lideratge.
  BC10 Treballar en equip i gestionar equips.
  BC11 Assertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes.
  BC12 Aprendre a aprendre.
  BC13 Planificació i organització.
  BC14 Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat.
  BC16 Presa de decisions.
Tipo C Código Competencias Nucleares
  Comun
  CC1 Domini de l’expressió i la compressió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC2 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC3 Desenvolupament d’una perspectiva global del món en l’àrea específica on s’ubica el postgrau.

Objetivos de aprendizaje
Objetivos Competencias
a) Comprendre el paper que té el llevat en la fermentació alcohòlica i relacionar-lo amb els possibles problemes que puguin sorgir al llarg del procés. AR1
AR4
AR5
AR6
AR8
AC2
BC1
BC2
BC3
BC4
BC5
BC6
BC12
BC14
CC1
CC2
CC3
b) Conéixer les vies metabòliques de producció de metabòlits primaris, secundaris i aromes del vi. AR1
AR2
AR3
AR4
AR5
AR6
AR7
AR8
AC2
BC1
BC2
BC3
BC4
BC5
BC6
BC12
BC14
CC1
CC2
CC3
c) Familiaritzar a l'alumnat amb la investigació enològica actual. AR1
AR2
AR3
AR4
AR5
AR6
AR7
AR8
AC2
BC1
BC2
BC3
BC4
BC5
BC6
BC8
BC9
BC10
BC12
BC13
BC14
BC16
CC1
CC2
CC3
d) Reforçar el raonament crític cap a les solucions proposades pel sector de la enologia per a millorar el desenvolupament de la fermentació i/o producte final. AR1
AR3
AR4
AR5
AR6
AR7
AR8
AC2
BC1
BC4
BC5
BC6
BC8
BC9
BC11
BC12
BC14
BC16
CC1
CC2
CC3
e) Estimular la curiositat per la investigació científica en aquells aspectes vinculats en aquest curs. AR2
AR3
AR4
AR5
AR6
AR7
AR8
AC2
BC1
BC2
BC3
BC4
BC5
BC6
BC12
BC13
CC1
CC2
CC3

Contenidos
tema Subtema
1. Introducción a las levaduras y la fermentación alcohólica. Características generales. Crecimiento y adaptación a las condiciones estresantes del mosto/vino.
2. Bioquímica de la fermentación alcohólica y rutas metabólicas de las levaduras vínicas. Degradación de azúcares y formación de productos secundarios a partir del piruvato: glicerol, acetato,….
3. Necesidades nutricionales de las levaduras y su cobertura en el mosto. Efecto de las adiciones de nitrógeno sobre la cinética fermentativa y el producto final.


4. Las sustancias aromáticas del vino: influencia de la cepa de levadura y de las condiciones de fermentación sobre los aromas del vino.
5. El metabolismo lipídico de las levaduras a lo largo de la fermentación. Composición de membrana de las levaduras vínicas.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase Horas fuera de clase (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
 
Sesión magistral
16 8 24
Presentaciones/exposiciones
4 12 16
Debates
2 6 8
Trabajos
1 24 25
 
Atención personalizada
1 0 1
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Descripció general dels continguts de l'assignatura.
Descripció dels criteris d'evaluació.
Sesión magistral Desenvolupament dels continguts de l'assignatura per part dels professors de l'assignatura id els professors invitats.
Presentaciones/exposiciones Exposicions d'articles científics per part dels alumnes: 15 minuts per a l'exposició del article, 5 minuts per debat i preguntes.
Les exposicions seran de manera individual o en grups de 2 persones.
Debates Discussió i debats sobre articles científics presetnats pels alumnes.
Trabajos Realització d'un treball de revisió bibliogràfica per part dels alumnes, sota la supervisió d'un tutor, sobre un tema relacionat amb les assignatures de Biotecnologia Enològica. Aquest treball s'entregarà per escrit i es farà una presentació oral davant d'un tribunal.

Atención personalizada
 
Presentaciones/exposiciones
Debates
Trabajos
Sesión magistral
descripción
L’alumne pot contactar vía correu electrònic amb els professors o bé durant els periodes d’atenció programats per resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir sobre l'assignatura o sobre les tasques a realitzar al llarg del curs.

Evaluación
  descripción Peso
Sesión magistral Grau d'assistència i participació a classe per part dels alumnes. 25 %
Presentaciones/exposiciones Presentació d'un article científic per part dels alumnes, de manera individual o en grups de 2 persones. Els alumnes també hauran de contestar a les preguntes sobre l'article escollit que s'hauran penjat prèviament en el moodle. 35 %
Debates Participació en els debats i discussions generades a classe i durant la presentació dels articles científics. 15 %
Trabajos El treball de revisió bibliogràfica és un treball personal que es realitza sota la supervisió d'un tutor. Aquest treball representa un 25% de la nota de qualsevol de les assignatures impartides pel grup de Biotecnologia Enologica. Consisteix en la presentació per escrit d'una revisió bibliogrpafica del tema escollit, i d'una exposició oral de la mateixa. 25 %
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Fuentes de información

Básica

Bibliografia general:

·  Bisson LF, Karpel JE, Ramakrishnan V, Joseph L. (2007) Functional genomics of wine yeast Saccharomyces cerevisiae. Adv Food Nutr Res. 53: 65-121. Review

·   Fleet, G. H. 2002. Wine Microbiology and Biotechnology. Taylor & Francis, London

·   Lambrechs, M.G., Pretorius, I.S. (2000) Yeast and its importance to Wine Aroma. S. Afr. J. Enol. Vitic. 21: 97-129

·   Pretorius,I.S. (2000). Tailoring wine yeast for the new millennium: novel approaches to the ancient art of winemaking. Yeast 16, 675-729.

·   Ribereau-Gayon, P.,  D. Dubourdieu, and B. Doneche, A. Lonvaud (eds.). 2000. Handbook of Enology Volume 1: Microbiology of Wine and Vinifications. John Wiley & Sons, New York.

·   Ribereau-Gayon, P., Y. Glories, A. Maugean, and D. Dubourdieu. (eds.). 2000. Handbook of Enology Volume 2: Microbiology of Wine, The Chemistry of Wine Stabilization and Treatments. John Wiley & Sons, New York

Complementária

·   Bauer,F.F., Pretorius,I.S. (2000). Yeast stress response and fermentation efficiency: how to survive the making of wine - a review. S.Afr.J.Enol.Vitic 21, 27-51.

·   Beltran, G.; Novo, M.; Rozès, N.; Mas, A.; Guillamón, J.M. Nitrogen Catabolite Repression in Saccharomyces cerevisiae during wine fermentations. FEMS Yeast Research, 4 (6): 625-632, 2004.

·   Beltran, G., B. Esteve-Zarzoso, N. Rozes, A. Mas, and J. M. Guillamon. Influence of the timing of nitrogen additions during synthetic grape must fermentations on fermentation kinetics and nitrogen consumption. J Agric. Food Chem, 53: 996-1002, 2005.

·   Beltran, G., N. Rozes, A. Mas, and J. M. Guillamon. Effect of low-temperature fermentation on yeast nitrogen metabolism. World J. Microbiol Biotechnol. 2006.

·   Bisson,L.F. (1991). Influence of Nitrogen on Yeast and Fermentation of Grapes. In: Proceedings of the International Sumposium on Nitrogen in Grapes and Wine, ed. J.M.RanzDavis, CA: Am. Soc. Enol. Vitic., 172-184.

·   Bisson,L.F. (1999). Stuck and sluggish fermentations. American Journal of Enology and Viticulture 50, 107-119.

·   Henschke,P.A., Jiranek,V. (1992). Yeast. Metabolism of Nitrogen Compounds. In: Wine Microbiology and Biotechnology, ed. G.H.FleetChur, Switzerland: Harwood Academic Publishers, 77-169.

·   Ivorra,C., Perez-Ortin,J.E., del Olmo,M. (1999). An inverse correlation between stress resistance and stuck fermentations in wine yeasts. A molecular study. Biotechnol.Bioeng. 64, 698-708.

·    Jiranek,V., Langridge,P., Henschke,P.A. (1991). Yeast Nitrogen Demand: Selection Criterion for Wine Yeasts for Fermenting Low Nitrogen Musts. In: Proceedings of the International Symposium on Nitrogen in Grapes and Wine, ed. J.M.RanzDavis, CA: Am.Soc.Enol.Vitic., 266-269.

·    Magasanik,B., Kaiser,C.A. (2002). Nitrogen regulation in Saccharomyces cerevisiae. Gene 290, 1-18.

·    Manginot,C., Roustan,J.L., Sablayrolles,J.M. (1998). Nitrogen demand of different yeast strains during alcoholic fermentation. Importance of the stationary phase. Enzyme Microb.Technol. 23, 511-517.

·   Novo, M., G. Beltran, N. Rozes, J. M. Guillamon,  S. Sokol, V. LeBerre, J. Francois and A. Mas. Early transcriptional response of wine yeast after rehydratation: osmotic shock and metabolic activation. FEMS Yeast Res. 2006.

·   Ough,C.S. (1991). Influence of Nitrogen Compounds in Grapes in Ethyl Carbamate Formation in Wines. In: Proceedings of the International Sumposium on Nitrogen in Grapes and Wine, ed. J.M.RanzDavis, CA: Am.Soc.Enol.Vitic., 165-171.

·    Salmon, J.M. and Barre, P. (1998) Improvement of Nitrogen Assimilation and Fermentation Kinetics under Enological Conditions by Derepression of Alternative Nitrogen-Assimilatory Pathways in an Industrial Saccharomyces cerevisiae strain. Applied and Environmental Microbiology, 3831-3837.

·   ter Schure,E.G., van Riel,N.A., Verrips,C.T. (2000). The role of ammonia metabolism in nitrogen catabolite repression in Saccharomyces cerevisiae. FEMS Microbiol.Rev. 24, 67-83.

·   Berthels NJ, RR Cordero Otero, FF Bauer, JM Thevelein, IS Pretorius (2004) Factors influencing fructose utilization by Saccharomyces cerevisiae wine yeast. FEMS Yeast Res 4: 683-689

·   Berthels NJ, RR Cordero Otero, FF Bauer, IS Pretorius, JM Thevelein, (2008) Correlation between glucose/fructose discrepancy and hexokinase properties in different Saccheromyces cerevisiae wine yeast strains. Appl. Microbiol. Biotechnology, 77 (5): 1083-91.

·   Molina AM, Swiegers JH, Varela C, Pretorius IS, Agosin E. (2007) Influence of wine fermentation temperature on the synthesis of yeast-derived volatile aroma compounds. Appl Microbiol Biotechnol. 77: 675-87

 

Recomendaciones


 
Otros comentarios
Nocions bàsiques de bioquímica i microbiologia
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.