|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1.1 |
Aplicar efectivament el coneixement de les matèries bàsiques, científiques i tecnològiques pròpies de l'enginyeria |
| | A3.4 |
Capacitat per comprendre i aplicar els principis de coneixements bàsics de la química general, química orgànica i inorgànica i les seves aplicacions en l'enginyeria (FB4) |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C1.4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1.1 |
Aplica correctament els principis de coneixements bàsics de la química general, química orgànica i inorgànica en la enginyeria.
| | | A3.4 |
Construeix la configuració electrònica de qualsevol àtom o ió de la Taula periòdica.
Interpreta les propietats atòmiques i periòdiques.
Prediu els productes de reaccions inorgàniques de precipitació típiques, àcid-base o de formació de gasos.
Prediu els productes d’una reacció redox inorgànica.
Construeix els enllaços químics de molècules o ions.
Explica les propietats i les interaccions físico-químiques de la matèria en base als models atòmics i d’enllaç químic.
Relaciona l’estructura dels compostos orgànics amb diferents propietats físiques i químiques.
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C1.4 |
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
| Tema |
Subtema |
| La matèria |
Introducció. La matèria: àtoms, l’àtom nuclear.A l’interior de l’àtom: L’observació de l’àtom: les característiques de la llum, els quantes i els fotons, els espectres atòmics i els nivells, les propietats ondulatòries dels electrons. Els models atòmics: els orbitals atòmics, els nombres quàntics i els orbitals atòmics, l’espin de l’electró, l’estructura electrònica de l’hidrogen. Les estructures dels àtoms multielectrònics: l’energia en els orbitals, el principi de construcció, les configuracions electròniques dels àtoms, les configuracions electròniques dels ions |
| La taula periòdica |
L’estructura electrònica i la taula periòdica. La periodicitat de les propietats atòmiques: el radi atòmic, el radi iònic, el potencials de ionització, el potencial de ionització i el caràcter metàl•lic, l’efecte del par inert, les relacions diagonals, l’afinitat electrònica. La química i la taula periòdica: els elements del bloc s, els elements del bloc p, els elements del bloc d |
| A l’interior dels materials |
Els enllaços químics: els enllaços iònics: les estructures de Lewis per a àtoms i ions, les entalpies reticulars, les propietats dels compostos. Els enllaços covalents: dels àtoms a les molècules, la regla de l’octet i les estructures de Lewis. Les estructures de les espècies poliatòmiques: les estructures de Lewis, la ressonància, la càrrega formal. Les excepcions a la regla de l’octet: radicals i diradicals, els nivells de valència expandits. L’enllaç iònic enfront de l’enllaç covalent. Geometría de les molecules. Forces intermoleculars. |
| Nomenclatura i formulació |
La quantitat en química, el mol, la massa molar, la mesura de compostos. Determinació de fórmules químiques: composició percentual màssica, determinació de les fórmules empíriques, determinació de les fórmules moleculars. Les solucions en química: molaritat, dilució. |
| Les reaccions químiques |
Les equacions químiques i les reaccions químiques: com es simbolitzen les reaccions químiques, com s’igualen les equacions químiques. Concepte de àcid i base. Les reaccions entre àcids i bases: els àcids i les bases en solucions aquoses, els àcids i les bases fortes i febles, el caràcter àcid i bàsic en la taula periòdica, la neutralització, la formació de gasos. Les reaccions redox: oxidació i reducció, els nombres d’oxidació, els agents oxidants i reductors, la igualació de les equacions redox simples, la classificació de les reaccions. |
| L’estequiometria de la reacció |
Com utilitzar l’estequiometria d’una reacció: la predicció en mols, la predicció en masses, el volum d’una solució necessari per a una reacció. Els límits d’una reacció: el rendiment d’una reacció, els reactants limitants, l’anàlisi de la combustió. |
| Els gasos |
Lley de Boyle. Lley de Charles. La lley dels gasos ideals. Mesclas de gasos ideals. |
| Equilibri químic |
Concepte d'equilibri. Llei d'acció de masses. Constant d'equilibri, grau de dissociació, equilibris heterogenis. Factors que afecten a l'equilibri. Equilbri àcid-base. |
| Electroquímica |
Piles galvàniques; potencial de pila; notació de les piles; potencials estàndard; equació de Nernst; cel • les electrolítiques; llei de Faraday; corrosió; piles en la pràctica. |
| Cinética química |
Velocitat de reacció. Factors que afecten a la velocitat de reacció |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
44 |
48.4 |
92.4 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
24 |
22 |
46 |
| Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
4 |
0 |
4 |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació del programa de l'assignatura, de la bibliografia i del sistema d'avaluació. |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura amb l'ajut de la pissarra i de presentacions de Power Point. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Resolució tutelada per part dels alumnes de problemes i quëstions on es vegi la vessant més aplicada dels continguts teòrics de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes. |
|
Descripció |
|
Discussió amb els alumnes, de manera individual o en petits grups, de diferents aspectes relacionats amb els contiguts teòrics de l'assignatura o amb la resolució de problemes i/o qüestions.El professor de l'assignatura es pot contactar directament en el seu despatx, o concertant cita a través del correu electrònic. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
2 parcials. Els parcials tenen un pes del 40% cadascú. |
80 |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
Una prova de nomenclatura |
20 |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
No es poden tenir mòbils ON durant l'examen. No es poden tenir els mòbils a la vista i l'alumne no pot manipular-los durant la prova. L'alumne no pot usar cap mitjà de comunicació externa ni pot connectar-se a la xarxa per fer quelcom que no sigui estrictament permès a l'examen. És imprescindible treure una nota mínima de 3 al segon examen parcial per poder fer la mitjana amb les altres proves d'avaluació contínua En segona convocatòria, es guardarà la nota de la prova de nomenclatura que, en aquest cas, valdrà un 10% de la nota final. El 90% de la nota final de segona convocatòria s'obtindrà en un examen final que pot incloure tot el temari |
| Bàsica |
Petrucci, R.H., Hardwood , W.S., Bloomington , G.H , Química General , ISBN 84-205-3533-8,,
Atkins, P. y Jones, L,, Principios de Química, Editorial Médica Panamericana, 5a edició, Buenos Aires 2012
, , ,
|
|
| Complementària |
Sales, J., Vilarrasa, J, Introducció a la Nomenclatura Química. Inorgànica i Orgànica”, Editorial Reverté, 5ª edició actualitzada,, ISBN 8429175512
, , ,
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|