| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| Professionalitzador | ||
| AP1 | A1.1 Aplicar efectivament el coneixement de les matèries bàsiques, científiques i tecnològiques pròpies de l'enginyeria. | |
| AP3 | A1.3 Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi per al progrés continu de productes, processos, sistemes i serveis utilitzant criteris de seguretat, viabilitat econòmica, qualitat i gestió mediambiental. (G6) | |
| AP4 | A1.4 Saber establir models matemàtics i desenvolupar-los mitjançant la informàtica apropiada, com a base científica i tecnològica per al disseny de nous productes, processos, sistemes i serveis, i per a l'optimització d'uns altres ja desenvolupats. (G5) | |
| AP6 | A2.2 Concebre, projectar, calcular, i dissenyar processos, equips, instal·lacions industrials i serveis, en l'àmbit de l'enginyeria química i sectors industrials relacionats, en termes de qualitat, seguretat, economia, ús racional i eficient dels recursos naturals i conservació del medi ambient. (G2) | |
| AP7 | A2.3 Dirigir i gestionar tècnica i econòmicament projectes, instal·lacions, plantes, empreses i centres tecnològics en l'àmbit de l'enginyeria química i els sectors industrials relacionats. (G3) | |
| AP8 | A3.1 Aplicar coneixements de matemàtiques, física, química, biologia i altres ciències naturals, obtinguts mitjançant estudi, experiència, i pràctica, amb raonament crític per establir solucions viables econòmicament a problemes tècnics (I1) | |
| AP9 | A3.2 Dissenyar productes, processos, sistemes i serveis de la indústria química, així com l'optimització d'uns altres ja desenvolupats, prenent com a base tecnològica les diverses àrees de l'enginyeria química, comprensives de processos i fenòmens de transport, operacions de separació i enginyeria de les reaccions químiques, nuclears, electroquímiques i bioquímiques (I2) | |
| AP10 | A3.3 Conceptualitzar models d'enginyeria, aplicar mètodes innovadors en la resolució de problemes i aplicacions informàtiques adequades, per al disseny, simulació, optimització i control de processos i sistemes (I3) | |
| AP11 | A3.4 Tenir habilitat per solucionar problemes que són poc familiars, incompletament definits, i tenen especificacions en competència, considerant els possibles mètodes de solució, inclosos els més innovadors, seleccionant el més apropiat, i poder corregir la posada en pràctica, avaluant les diferents solucions de disseny (I4) | |
| AP12 | A3.5 Dirigir i supervisar tot tipus d'instal·lacions, processos, sistemes i serveis de les diferents àrees industrials relacionades amb l'enginyeria química (I5) | |
| AP13 | A3.6 Dissenyar, construir i implementar mètodes, processos i instal·lacions per a la gestió integral de subministraments i residus, sòlids, líquids i gasosos, en les indústries, amb capacitat d'avaluació dels seus impactes i dels seus riscos (I6) | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| Professionalitzador | ||
| BP1 | B1.1 Comunicar i discutir propostes i conclusions en fòrums multilingües, especialitzats i no especialitzats, d'una manera clara i sense ambigüitats (G9). | |
| BP5 | B4.1 Posseir les habilitats de l'aprenentatge autònom per mantenir i millorar les competències pròpies de l'enginyeria química que permetin el desenvolupament continu de la professió. (G11) | |
| BP6 | B5.1 Realitzar la recerca apropiada, emprendre el disseny i dirigir el desenvolupament de solucions d'enginyeria, en entorns nous o poc coneguts, relacionant creativitat, originalitat, innovació i transferència de tecnologia. (G4) | |
| BP7 | B5.2 Integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat d'emetre judicis i presa de decisions, a partir d'informació incompleta o limitada, que incloguin reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques de l'exercici professional. (G7) | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Comú | ||
| CC1 | Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. | |
| CC2 | Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. | |
| CC3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Formular problemas de optimización usando herramientas matemáticas Identificar el tipo de modelo matemático y el algoritmo de resolución más eficiente Resolver problemas de optimización usando paquetes de software comerciales | AP1 AP3 AP4 AP6 AP7 AP8 AP9 AP10 AP11 AP12 AP13 |
BP1 BP5 BP6 BP7 |
CC1 CC2 CC3 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Conceptos básicos. Funciones y regiones cóncavas y convexas. Optimización sin restricciones. Optimización con restricciones de igualdad y desigualdad. Condiciones de optimalidad de Karush Kuhn Tucker. Interpretación de los multiplicadores de Lagrange. Programación lineal. Programación no lineal. Introducción a la programación lineal y no lineal con variables discretas. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
10 | 14 | 24 | |||||
| Seminaris |
|
12 | 19.2 | 31.2 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
8 | 8 | 16 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Proves pràctiques |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Ejercicios de clase sobre problemas de optimización formulados matemáticamente y resueltos mediante paquetes comerciales como GAMS |
| Sessió Magistral | Clases magistrales sobre temas de optimización: cómo formular los problemas en términos matemátios, tipos de problemas y algoritmos de resolución |
| Seminaris | Seminarios sobre temas de optimización |
| Resolució de problemes, exercicis | Resolución de problemas en GAMS |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Resolució de problemes, exercicis | Resolució de problemes, exercicis | 20 | |
| Proves pràctiques | Examen | 40 | |
| Altres | Presentaciones / exposiciones en grupo Presentaciones de casos (debates) y preguntas |
40 |
|
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
Biegler, L.T., Grossmann, I.E., Westerberg, A.W. Systematic Methods for Chemical Process Design. Prentice Hall International Series in the Physical and Chemical Engineering Sciences, 1997. |
|||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
· Edgar, T. F., Himmelblau, D. M., Lasdon, L. S. (2001). Optimization of chemical processes. 2ª ed, McGraw Hill, NY, EEUU. · Seborg, D.E., Edgar, T.F., Mellichamp, D.A. (2003). Process Dynamics and Control. Wiley & Sons, NY, EEUU. · Seider, W. D., Seader, J. D. y Lewin, D. R. (1999). Process design principles. Synthesis, analysis and evaluation. John Wiley & Sons, NY, EEUU. Además, es recomendable consultar la siguiente bibliografía: · Agarwal, R., Li, Y. K. Santollani, O., Satyro, M. A., Vieler, A. (2001). Uncovering the realities of simulation-Part 2. Chem. Eng. Prog., 64-72. · AspenTech. (2007). Hysys.Plant reference manual. Aspen Technology, Ma, EEUU. · Biegler, L. T., Grossmann, I. E. y Westerberg, A. W. (1997). Systematic methods of chemical process design. Prentice Hall, NJ, EEUU. · Branan, C. Branon, C. (1998). Rules of thumb for chemical engineers: A manual of quick, accurate solutions to everyday process engineering problems. 2ª ed, Gulf Professional Publishing Company, NY, EEUU. · Brooke, A., Kendrick, D., Meeraus, A., Raman, R., Rosenthal, R.E. (1998). GAMS: a user’s guide. GAMS development corporation. · Carlson, E. C. (1996). Don’t gamble with physical properties for simulations. Chem. Eng. Prog., 92 (10), 35-46. · Coulson, J. M. y Richardson, J. F. (1994). Chemical engineering, vols. 1-6. Pergamon Press, Oxford, Reino Unido. · Cusack, R. G. Designing a separation process. Chem. Eng., 128-136 (1998). · Floudas, C. (1995). Nonlinear and mixed-integer optimization: fundamentals and applications. Oxford University Press, NY, EEUU. · Hanna, O. T. y Sandall, O. C. (1995). Computational methods in chemical engineering. Prentice-Hall, NJ, EEUU. · Horwitz, B. A. (1994). Don’t let startup or degugging problems bug you. Chem. Eng. Prog., 62-64. · Horwitz, B. A. (1996). Avoid nausea when solving dynamic problems, Chem. Eng. Prog., 92 (3), 44-51. · Horwitz, B. A. y Nocera, A. J. (1996). Are you “scotomatized” by your simulation software? Chem. Eng. Prog., 68-71. · Kister, H. Z. (1997). Does your simulation reflect the real world? Hydrocabon Processing, 103-109. · Mah, R. S. (1989). Chemical process structures and information flows. Butterworths, Ma, EEUU. · Perry, R. H. y Green, D. (1998). Perry's chemical engineers handbook. McGraw Hill, NY, EEUU. · Pollard, A. (1971). Process control for the chemical and allied fluid-processing industries. Heinemann, Londres, Reino Unido. · Press, W. H., Teukolsky, S. A., Vetterling, W. T., Flannery, B. P. (1992). Numerical recipes in FORTRAN. The art of scientific computing. 2ª ed., Cambridge University Press, Cambridge, Reino Unido. · Rardin, R. L. (1998). Optimization in operations research. Prentice Hall, Upper Saddle River,. Accesible (junto con programas de GAMS ® ) en: gilbreth.ecn.purdue.edu/~rardin/oorbook/ (octubre 2010). · Schad, R. C. (1998). Make the most of process simulation. Chem. Eng. Prog. 21-27. · Schad, R. C. Don’t let recycle streams stymie your simulations. (1994). Chem. Eng. Prog., 68-76. · Sowell, R. (1998). Why a simulation system doesn’t match the plant? Hydrocabon Processing, 102-107. · Vanderbei, R. J. (2001). Linear Programming. Foundations and Extensions. 2ª ed., Kluwer, Boston. · Westerberg, A. W., Hutchinson, H. P., Motard, R. L. y Winter, P. (1979). Process flowsheeting, Cambridge University Press. Cambridge, Reino Unido. |
|||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||