Type A
|
Code |
Competences Specific | | A43 |
Ability to concieve, execute and oversee schematic design projects. |
| A44 |
Ability to concieve, execute and oversee design development projects. |
| A45 |
Ability to concieve, execute and oversee construction design projects. |
| A46 |
Ability to concieve, execute and oversee urban projects. |
| A48 |
Ability to create functional programmes of buildings and urban spaces. |
| A49 |
Ability to create functional programmes of buildings and urban spaces |
| A50 |
Ability to remove architectural barriers. |
| A51 |
Ability to take a critical view of architecture. |
| A52 |
Ability to design passive environmental conditioning, including thermal and acoustic insulation, climatic control, energy efficiency and natural lighting. |
| A53 |
Ability to catalogue, plan and protect the built and urban heritage. |
| A56 |
Ability to design and execute urban layouts and projects of urbanization, gardening and landscaping. |
| A57 |
Ability to apply urban regulations. |
| A61 |
Adequate knowledge of the methods for studying symbolic processes, practical functions and ergonomics. |
| A62 |
Adequate knowledge of the methods for studying social needs, quality of life, habitability and basic housing programmes. |
| A63 |
Adequate knowledge of ecology, sustainability and the principles of energy and environmental resources preservation. |
| A64 |
Adequate knowledge of the technical, climatic, economic, social and ideological foundations of the architectural, urban and landscape traditions of Western culture. |
| A69 |
Adequate knowledge of the methodological foundations of urban planning and territorial and metropolitan organization. |
| A70 |
Adequate knowledge of the mechanisms for writing and managing development plans at any scale. |
| A71 |
Knowledge of the civil, administrative, urbanistic, building and industrial regulations relating to professional architectural practice. |
Type B
|
Code |
Competences Transversal | | CT7-G |
Apply ethical principles and social responsibility as a citizen and a professional. |
Type C
|
Code |
Competences Nuclear |
Type A
|
Code |
Learning outcomes |
| A43 |
Execution of architectural, urban and landscape projects in the proposal, analysis, processing and presentation phases. Use of tradtional methods and computer technologies to make graphic presentation of these projects in the form of outlines, sketches, drafts, basic projects, construction projects, models and prototypes.
| | A44 |
Execution of architectural, urban and landscape projects in the proposal, analysis, processing and presentation phases. Use of tradtional methods and computer technologies to make graphic presentation of these projects in the form of outlines, sketches, drafts, basic projects, construction projects, models and prototypes.
| | A45 |
Execution of architectural, urban and landscape projects in the proposal, analysis, processing and presentation phases. Use of tradtional methods and computer technologies to make graphic presentation of these projects in the form of outlines, sketches, drafts, basic projects, construction projects, models and prototypes.
| | A46 |
Execution of architectural, urban and landscape projects in the proposal, analysis, processing and presentation phases. Use of tradtional methods and computer technologies to make graphic presentation of these projects in the form of outlines, sketches, drafts, basic projects, construction projects, models and prototypes.
| | A48 |
Knowledge of social needs relating to housing and urban development.
| | A49 |
Execution of projects for conserving, restoring and/or renovating the built heritage.
| | A50 |
Applied knowledge in architectural barriers removal projects
| | A51 |
Execution of architectural, urban and landscape projects in the proposal, analysis, processing and presentation phases. Use of tradtional methods and computer technologies to make graphic presentation of these projects in the form of outlines, sketches, drafts, basic projects, construction projects, models and prototypes.
| | A52 |
Resolution of passive environmental conditioning in architectural projects.
| | A53 |
Execution of projects for conserving, restoring and/or renovating the built heritage.
| | A56 |
Execution of architectural, urban and landscape projects in the proposal, analysis, processing and presentation phases. Use of tradtional methods and computer technologies to make graphic presentation of these projects in the form of outlines, sketches, drafts, basic projects, construction projects, models and prototypes.
| | A57 |
Project compliance with development and construction regulations.
| | A61 |
Knowledge of signing processes, practical functions and ergonomics.
| | A62 |
Knowledge of social needs relating to housing and urban development.
| | A63 |
Knowledge of the principles of ecology, sustainability, the conservation of energy and environmental resources, and recycling of materials.
| | A64 |
Knowledge of the conditions governing vernacular architecture.
| | A69 |
Knowledge of the conditions governing urban planning and territorial organization.
| | A70 |
Knowledge of mechanisms for drafting and managing development plans.
| | A71 |
Knowledge of the regulations regarding professional conduct.
|
Type B
|
Code |
Learning outcomes |
| CT7-G |
Students are aware of the inequalities and the discrimination caused by gender and other factors, and understand the reasons that account for them.
Be able to identify major environmental problems
Recognise and reflect on social needs and problems, and get involved in improving the community
Recognise the ethical and deontological concepts in their field of expertise, show an ability for criticism and dialogue, and respect the rules and regulations that members of the university community must abide by
|
Type C
|
Code |
Learning outcomes |
Topic |
Sub-topic |
MIGRATION LABORATORY. EAR
In the 4th year of the EAR, we like to propose project and urban planning courses that deal with topics within a more general research framework. We want our projects developed during the courses to be used to explore problems that require new architectural solutions. We like to treat the 4th year as a thematic laboratory that investigates and focuses attention, for a few years, on current issues.
We have been working on tourism for five years. We have imagined new tourist models capable of generating new social events of cultural exchange in a new responsible economy with the planet and the effects of climate change.
We want to start a new laboratory this year: the Migration Laboratory. A space for research and proposal on a contemporary problem that calls for architectural and urban solutions. A laboratory to understand and study with precision an issue of social urgency, and to be able to imagine new and better scenarios from knowledge. |
|
sobre el contingut
Segurament el primer acte d'arquitectura sigui la protecció del cos de la climatologia, protegir-lo de la calor, del fred, de l'aigua i del vent. I vestir-nos es converteix en el primer contacte –íntim- d'arquitectura. En reunir-nos en la mínima expressió comunitària (més d'una persona) ja no ens serveix només el vestit, ens fa falta un abric comú, la primera casa, sigui cova o cabana. Les necessitats econòmiques, de protecció i de garantia de serveis ha portat l'home ha reunir-se agrupadament i formar les primeres manifestacions col•lectives. Llocs on la necessitat de l'organització física de les unitats ha donat origen a l'haver de compartir recorreguts de mobilitat i serveis col•lectius. Aquesta és la llavor de la ciutat.
Les ciutats que habitem i usem se sustenten sobre l'habitatge que n’és la raó de ser i la la matèria bàsica. L'habitatge és l'argamassa de les ciutats. Més enllà de l'especialització urbana (ciutats de negocis, d'oci....) en qualsevol organització urbana, per més petita o gran que sigui, l'habitatge és la seva matèria substancial. I per tal que sigui possible la vida urbana, calen carrers, i també places, parcs i jardins, per a poder-nos moure per ella, calen equipaments on allotjar les activitats a fer col•lectivament, i també calen territoris de treball (sigui indústria, comerç o agricultura...).
I en aquest procés que va del cos a la ciutat entenem l’arquitectura com aquella cadena d’accions, que provoquen la modificació de la trajectòria d’un lloc. Una trajectòria en marxa, de la que mai podrem conèixer ni el seu origen ni el seu final. La feina de l’arquitecte es limita, encara que amb tota la intensitat possible, a modificar la trajectòria ja en curs. I així és com volem entendre l’arquitectura, la capacitat per modificar la història, i per tant la trajectòria, d'un lloc, construït o no, perquè l'arquitectura no distingeix si el lloc està o no construït. L'arquitectura estaria més propera a la mirada que transforma, a la provocació, a l'activació del lloc. Perquè no només es tracta d'intervenir en la trajectòria del lloc, sinó en la trajectòria de la cultura, provocant que com aprenents de mestissatge, amb el creuament de situacions arrencades d'altres geografies i perquè no d'altres temps, la definitiva activació del lloc. I a més l’arquitectura no és només construcció i ho és, també és clima, és vida, és ocupació, és memòria…
En l’origen, el paisatge, el territori sobre el qual l’home ha anat deixant totes les petjades acumulades pel pas del temps, és aquest lloc sobre el que seguirem afegint noves capes que seguiran modificant-lo, amb accions evidentment temporals –siguin de curta o llarga durada- d’arquitectura. La consciència del paisatge, l’orografia, el sol, l’aigua, el vent, la vegetació i també els animals, determinarà l’atenció sensible de les accions que el transformin. Per això ens importa molt com des de temps immemorials l’home ha anat transformant amb més o menys cura el paisatge, per a fer-lo habitable, i en el temps convertir-lo en ciutats.
El territori, el paisatge són l’empremta física heretada de les evolucions ideològiques de la civilització, i cal saber-les llegir. Saber com i què hem de fer de les ciutats és un debat públic en permanent evolució i transformació. L’urbanisme és vehicle de pensament, expressió del progrés. El debat social, la lluita de classes, els fets religiosos, la tecnologia, l'ecologia, la comunicació... hi estan adherides.
|
És objecte del curs dotar-se amb les tècniques mínimes que permetin vehicular les idees per a construir la ciutat. Aprendre i assajar amb les eines de l’arquitecte-urbanista l’anatomia de les ciutats; l’anatomia del territori, sabedors que els materials de construcció del territori són l’arquitectura i l’agricultura. I el paisatge serà la disciplina que permetrà confrontar-los.
A quart curs de la carrera d'arquitectura, quan els alumnes ja coneixen pels cursos anteriors els ingredients que determinen la complexitat de la ciutat, ha arribat el moment de cuinar amb tots ells per així projectar ciutat. Si fins ara podíem aïllar-los com si fossin capes una darrera l'altra (mobilitat, teixit i identitat), ara es tracta de treballar amb tots ells alhora, per entendre que a la ciutat tots ells són imprescindibles.
Aquest és per tant un curs que s'ocupa de fer ciutat, a partir de la seva condició fundacional, l'hàbitat. I és així que entenem que per fer ciutat, hem de començar per saber quines són les condicions de confort que configuren l'espai domèstic, perquè de les seves condicions (la relació amb la llum, el sol, la temperatura, l'aigua, el vent...) en podrem conèixer les possibilitats d'agrupació. I de les possibilitats d'agrupació podrem esbrinar els mecanismes urbans on l'espai col•lectiu (carrers, places, jardins...) organitzi les agrupacions diverses, i sigui suport també de les activitats i necessitats col•lectives (esport, lleure, educació, sanitat....)
Els objectius del curs estan fonamentats en aquestes manifestacions, i serà a través de l’exercici de l’arquitectura, matèria constituient de la ciutat, que assolirem l’aprenenetage i la metodologia de comprensió de la construcció de la ciutat. Cercant allò que n’és essencial. En primer lloc, consolidar l’ús dels elements que intervenen en la formació de la ciutat presentats i assajats en cursos precedents, en segon lloc, assajar, conèixer i viure models edificats de creixement urbà, en tercer lloc relacionar la disciplina tecnològica necessària amb la creativitat individual i del conjunt d’agents que intervenen en la formació a través d’una metodologia que facilita evolucionar des del disseny de l’habitatge a la creació d'un fragment de ciutat, i en darrer lloc obrir finestres per on vincular l’argument del curs amb l’entorn territorial, el paisatge i la professió. |
Methodologies :: Tests |
|
Competences |
(*) Class hours
|
Hours outside the classroom
|
(**) Total hours |
Introductory activities |
|
4 |
0 |
4 |
Workshop (architecture) |
|
50 |
120 |
170 |
Presentations / oral communications |
|
12 |
12 |
24 |
Laboratory practicals |
|
18 |
36 |
54 |
Fieldwork/excursions |
|
12 |
12 |
24 |
Lecture |
|
16 |
0 |
16 |
Personal attention |
|
8 |
0 |
8 |
|
|
(*) On e-learning, hours of virtual attendance of the teacher. (**) The information in the planning table is for guidance only and does not take into account the heterogeneity of the students. |
Methodologies
|
Description |
Introductory activities |
El primer dia de taller es reparteix el programa definitiu del curs, i s’exposen els continguts i criteris, teòrics i pràctics. |
Workshop (architecture) |
Jornades pràctiques i participatives que ocupen la major part del temps de l'assignatura. En format col·lectiu, en grup i individual. L'assistència i desenvolupament dels continguts del curs a l'aula-taller són condicions indispensables. |
Presentations / oral communications |
Al llarg de quadrimestre es realitzaran les presentacions col•lectives dels exercicis realitzats al taller. |
Laboratory practicals |
En paral•lel als exercicis troncals del curs, es porta a terme un "laboratori de pràctiques" que facilita l’assoliment dels objectius del quadrimestre. El laboratori constarà de diverses pràctiques amb un eix argumental comú, i la companyia d’un llibre de capçalera que serà de lectura obligatòria. |
Fieldwork/excursions |
Al llarg de quadrimestre es realitzara la visita de continguts objecte del curs i de l’espai on es desenvolupen els exercicis. I potestativament es realitzarà visites a obres, complement de les matèries teòriques i suport de les sessions de contingut teòric a debatre |
Lecture |
Llisons teòriques de contingut adient al curs impartides pel professorat |
Personal attention |
Es determinarà en els programa a lliurar el primer dia de curs: el dia de la setmana, hora i lloc per atendre de manera personalitzada les qüestions que puguin sobrevenir i que no puguin rebre atenció a les hores de taller i pràctiques. |
Description |
Durant les sessions de taller es realitzaran correccions individualitzades o en grup depenen del tipus d'exercici.
L'atenció professor-alumne es permanent i primordial en aquesta assignatura de taller.
l'atenció personalitzada serà preferentment presencial i sinó es possible s'ofereix l'atenció virtual |
Methodologies |
Competences
|
Description |
Weight |
|
|
|
|
Presentations / oral communications |
|
Cada quadrimestre ocupa un total de quinze setmanes en les que es realitzaran exercicis de forma individual i/o en grup. Les dates de finalització i lliurament dels exercicis es comunicaran junt amb l’enunciat. El mateix dia del lliurament es donarà l’enunciat del següent exercici. |
75% |
Laboratory practicals |
|
En paral•lel als exercicis nuclears del curs, desenvoluparem un laboratori de pràctiques que acompanyarà acceleradament cap al destí del quadrimestre. El laboratori constarà de tres a vuit pràctiques amb un eix argumental comú, i la companyia d’un llibre de capçalera que serà de lectura obligatòria. |
20% |
Lecture |
|
Proves escrites de comprensió, comentari i/o debat sobre els continguts de les classes magistrals i els llibres de la bibliografia bàsica </p> |
5% |
Others |
|
|
|
|
Other comments and second exam session |
Es necessari assolir simultàniament l'aprovat de les pràctiques a laboratori (en grup o individuals) i de les presentacions/exposicions (en grup o individuals) per tenir un aprovat de quadrimestre. El treball en equip: participat, coordinat i solvent és un dels objectius metodològics curs. Les proves escrites de comprensió, comentari i/o debat comporten un objectiu necessari i per tant clau per poder aprovar l'assignatura. El professor podrà establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat" (art. 21 NAM Grau i art. 20 NAM Màster). |
Basic |
Eberle, Dietmar, From city to house. A design theory, ETH, Zurich
|
sobre la temàtica del curs: https://data.unhcr.org/en/search?type%5B%5D=document&global_filter%5Bdoc_type%5D%5B%5D=7&maps=1 https://www.consilium.europa.eu/es/policies/eu-migration-policy/central-mediterranean-route/ https://refugeesmigrants.un.org/es/intergovernmental-conference-2018 https://www.migrationdataportal.org/data?i=co_immig_yr&t=2013 https://www.iom.int/es/migracion-desarrollo-sostenible-y-la-agenda-2030 https://www.youtube.com/watch?v=IFK1z6Zx9HI&t=1shttps://www.youtube.com/watch?v=ZcnJuh6nFGE -PANERAI, Philipe i MANGIN, David: Proyectar la ciudad; Celeste Ediciones, Madrid 2002 -VENTURI, Robert; SCOTT BROWN, Denise; IZENOUR Steven: Aprendiendo de las Vegas; Gustavo Gili, Barcelona, 1998 -DRUOT, Fréderic, LACATON, Anne, VASSAL, Jean-Philippe: Plus. La vivienda colectiva. Territorio de excepción; Gustavo Gili, Barcelona 2007 -ALDO VAN EYCK, the playgrounds and the city. Ingeborg de Roode & Liane Lefaivre. Catàleg de l’exposició “Design for children. Playgroudns by Aldo Van Eyck, furniture and touys” al Stedelijk Muesu, Amsterdam del 15 de junu al 8 de setembre 2002. Ed. NAi Publishers, Rotterdam, 2002. -GRANELL, Jordi i alt.: La arquitectura del sol / Sunland architecture; diversos Col.legis d’Arquitectes, 2002 -BERNADÓ, Jordi: Good News; Actar, Barcelona, 1998 domèstica: -QUETGLAS, Josep: Les Heures Claires. Proyecto y arquitectura en la Villa Savoye de Le Corbusier y Pierre Jeanneret; Massilia, St. Cugat del Vallès 2008 -MONTEYS, Xavier i FUERTES, Pere: Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Gustavo Gili, Barcelona 2001 -MORALES, José: La disolución de la estancia. Transformaciones domésticas. 1930-1960; Editorial Rueda, Madrid 2005 -PÉREZ DE ARCE, Rodrigo: Domicilio urbano; Arq, Santiago de Chile 2006 domèstica urbana: -BAILO, Manuel: Catalitzadors de la urbanitat (tesi doctoral llegida el 2012) -GEHL, Jan: La humanización del espacio urbano. La vida social entre los edificios; Editorial Reverté, Barcelona 2006 -ALEXANDER Christopher, CHERMAYEFF Serge: Comunidad y privacidad. Hacia una nueva arquitectura humanista; Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1984 organització urbana: -BACON, Edmund N: Design of cities. A superbly ilustrated account of the development of urban form, from ancient Athens to modern Brasilia; Thames and Hudson ltd. London 1967 -AA.VV.: Tapiola; Monografia DPA núm. 22, UPC, Barcelona 2006 -SERT Josep Lluís: Poden sobreviure les nostres ciutats? Un ABC dels problemes urbans. Anàlisi i Solucions; Departament Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983 -SOLÀ-MORALES Manuel de: Les formes del creixement urbà; Edicions UPC, Barcelona 1993 -PLA, Elisenda i RODENAS, Juan Fernando: Antonio Bonet: Poblat Hifrensa: L'Hospitalet de l'Infant; Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, Tarragona 2005 mides: -STEEGMAN, Enrique; ACEBILLO, José: Las Medidas en arquitectura, COAC, Barcelona 1983 -Neufert Ernst: Arte de proyectar en arquitectura; GG, Barcelona 14ª edició 1985 -DECRET 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nº 5357 de 9 d’abril de 2009 -Codigo Técnico de la Edificación, Ministerio de la Vivienda, Boletín Oficial del Estado, Madrid 2006 tècnica tècnica: -DEPLAZES, Andrea Construir la arquitectura: del material en bruto al edificio : un manual.Gustavo Gili, Barcelona, 2010 -PARICIO, Ignacio. la col.lecció de llibres sobre tècniques de construcción publicats per Cuadernos Bisagra, Barcelona, 1999 -SOLANAS, Toni; CLARET, Coque; CALATAYUD, Dani: 34_kg_CO2; Departament de Medi Ambient – Generalitat de Catalunya, Barcelona 2009 -TECTÓNICA. monografias de arquitectura, tecnologia y construcción, ATC Ediciones, Madrid (des del nº 1 de 1996 fins el nº 25 de 2007) Altres: -CORTÁZAR, Julio & DUNLOP, Carol. Los autonautas de la cosmopista, o un viaje atemporal París- Marsella. Munchnik editores, Barcelona, 1983. -KEROUAC, Jack. A la carretera. Pòrtic, Barcelona, 1989 |
Complementary |
|
|
Subjects that it is recommended to have taken before |
ARCHITECTURAL DRAWING I/22204001 | INTRODUCTION TO PROJECTS I/22204101 | INTRODUCTION TO PROJECTS II/22204102 | ARCHITECTURAL DRAWING II/22204002 | URBANISM AND PROJECTS I/22204103 | URBANISM AND PROJECTS II/22204104 | URBANISM AND PROJECTS IV/22204106 | URBANISM AND PROJECTS III/22204105 |
|
|
Other comments |
Cal haver cursat i aprovat les assignatures de l'apartat anterior. No disposar dels continguts d'aquestes asignatures impossibilita assolir els objectius marc d'aquesta assignatura.
"El professor podrà
establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per
al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures
podrien incloure limitacions pel que fa a l’ús o tinença de dispositius
de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les
proves i seran d’obligat compliment per part de l’estudiantat" (art. 21
NAM Grau i art. 20 NAM Màster).
|
(*)The teaching guide is the document in which the URV publishes the information about all its courses. It is a public document and cannot be modified. Only in exceptional cases can it be revised by the competent agent or duly revised so that it is in line with current legislation. |
|